Demà és la jornada electoral més important dels últims anys per Catalunya. Després de la manifestació del 11 de setembre s'ha iniciat tot un moviment que ha desembocat amb les eleccions d'aquest diumenge. Fent un repàs a la història, diria que mai ens hem trobat davant d'una ocasió com aquessta. Històricament hi ha molts moments complicats en el qual s'ha decidit per un costat o un altre, però demà qui té la paraula som tots els catalans i per això és molt important anar a votar.
Per exemplificar un cas que ens hauria de preocupar a molts de nosaltres, només un 5% dels catalans que viuen fora podran exercir el seu dret a votar. Penseu malament i encertareu. Us podria citar més casos per demostrar com són d'importants aquestes votacions i exemplificar com des del govern central es volen posar més problemes per evitar l'èxit. Per sort, als qui vivim a Catalunya no patirem cap problema per anar a votar.
Voldria aprofitar el segon aniversari del bloc per presentar-vos un parell d'articles que he escrit les últimes setmanes a
www.intocabledigital.cat parlant sobre la importància d'aquesta cita històrica de demà. Per començar us apropo un cas esportiu però que juga directament amb la política. Es tracta del cas de Fresno 2004. Dilluns serà el 8è aniversari d'aquells fets que ens haurien de quedar enregistrats. Amb unes eleccions com aquelles van fer el que van voler, què faran a partir de dilluns?
ÉS A LES TEVES MANS
El 26 de novembre de 2004 vaig viure un dels episodis més negres dels últims anys. Aquell dia es reunia a Fresno (Califòrnia) l’assemblea general de la Federació Internacional d’Hoquei sobre Patins (FIRS) on s’havia d’aprovar l’acceptació com a membre de ple dret a la Federació Catalana de Patinatge. Aquesta havia estat acceptada de manera provisional i faltava la votació definitiva perquè esdevingués membre de ple dret, però…
No sé si recordeu aquella història però avui em ve de gust rescatar-la. Des de diferents estaments espanyols van iniciar un seguit d’accions per evitar que Catalunya fos reconeguda com una selecció. De fet, els catalans van guanyar el Mundial B de Macau i pràcticament ja ho tenien tot fet per sortir escollida com a nou membre del FIRS. Espanya no volia que això passés i va començar una intensa campanya de sota mà per evitar que Catalunya tingués una selecció pròpia.
Està documentat i provat que desde diferents punts espanyols van buscar de totes totes evitar el vot favorable per Catalunya. Es van coaccionar a moltes seleccions i fins i tot alguns dels que havien de votar van rebre trucades d’altes instàncies perquè votessin en contra de Catalunya. Per exemple, hi ha una carta del Consejo Superior de Deportes que va enviar a Colòmbia o bé el cas xilè per citar dos exemples que encara podreu trobar per la xarxa.
Aquella història va acabar com un dels actes de més vergonya aliena viscuts en el món de l’esport. La coacció, la pressió, l’ús del poder i d’altres elements ens van fer recordar a molts, temps passats en els quals alguns utilitzaven tot el que tenien al seu abast per evitar que una proposta tirés endavant. Aquest seria el cas del reconeixement català en el món de l’hoquei sobre patins.
Ara estem en ple 2012. El passat 11 de setembre es va fer una manifestació de caire reivindicatiu i en la qual més d’un milió de persones van sortir al carrer per manifestar la seva insatisfacció amb el moment actual. Aquesta manifestació no es pot entendre com la denúncia pels greuges que s’han anat sumant durant els últims mesos, sinó que és el punt aquell en el qual vas carregant a l’esquena moltes coses fins que n’estàs tip i necessites un canvi.
La primera fase d’aquesta nova etapa es va obrir amb la gran manifestació de la Diada de 2012 i es clourà aquest proper diumenge amb les eleccions al Parlament de Catalunya. La sort que tenim és que ningú ens vindrà a fer pressió per evitar que votem en un sentit o en un altre. Per sort hi ha una democràcia clara i ningú rebrà cap trucada o una carta indicant a qui ha de votar o deixar de votar, hi ha molts catalans cridats a les urnes.
De moment, ja hem viscut un primer episodi de joc brut per part del govern espanyol amb els problemes que han tingut els milers de catalans que viuen fora del nostre territori. Molts no podran votar per les traves que han posat des de les ambaixades i que tots n’hem conegut algun cas a través dels mitjans de comunicació. La resta de catalans tenim una missió aquest proper diumenge: cal anar a votar.
No et demano que votis a un partit o a un altre, de fet és totalment indiferent. El que realment és important és demostrar que el poble català es vol reivindicar. Per això, les urnes del 25 de novembre serà un bon moment per demostrar que som un poble democràtic i no volem que ningú interfereixi en contra de Catalunya.
D’aquí una setmana ja coneixerem els resultats d’aquestes eleccions. Una de les més importants pel futur de Catalunya. Un cop coneguts els resultats espero no sentir veus de queixa perquè la responsabilitat és a les nostres mans. Amb els resultats a les mans, prepareu-vos que vindran revolts molt pronunciats ja que l’imperi espanyol iniciarà una campanya contra nosaltres.
Espero que no passi com en el cas de Fresno 2004, tot i això, va molt bé recordar alguns dels episodis més negres del nostre passat més recent per evitar que es torni a repetir. Curiositats de la vida, aquest proper dilluns en farà 8 d’anys des que va passar aquell trist episodi de Fresno. Espero que no es torni a repetir i per això el nostre futur és a les teves mans, votant demostrarem què volem, sense votar no.
I ara us vull passar un altre article. Aquest el vaig escriure a les poques setmanes de la manifestació del 11 de setembre i quan ja es veien més clares les eleccions al Parlament. Era la sensació d'un moment en la qual veia de manera clara com érem i serem els protagonistes d'unes jornades històriques i de les quals en serem testimonis d'excepció. La propera parada és diumenge 25 N.
QUINA TREMPERA!
Hi ha detonants a la vida que són condició sine qua non per provocar un viratge del tot inesperat. El 11 de setembre de 2012 marcarà un abans i un després dins les nostres vides. Des de la massiva manifestació de Barcelona, la vida política ha canviat de manera radical i els discursos polítics s’han renovat per donar pas a una nova època d’esperança.
Des de fa un temps he cregut que els polítics havien entrat en una fase de no saber connectar amb la gent. Hi havia un greu problema de comunicació cap a la població amb projectes buits i mancats d’esperit. Tot ha canviat de la nit al dia, i si el 10 de setembre era impensable tenir debats oberts sobre la possible independència de Catalunya, un dia després ha esdevingut una realitat. Només cal escoltar les tertúlies dels mitjans informatius i comprovareu ràpidament com s’han renovat els llenguatges polítics.
La desafecció d’una gran part de la població s’ha convertit en esperança. Les eleccions del 25 de novembre seran una gran cita amb la democràcia i el que us recomano a tots és que estigueu atents als esdeveniments perquè es preparen uns propers mesos molt intensos. Sense voler-ho, podem ser testimonis d’un procés històric únic que ens podria portar a la independència.
He anat seguint com m’ha estat possible els últims esdeveniments. Des del 11 de setembre tinc una trempera a sobre que no me la puc treure de sobre. Pell de gallina al veure tanta gent en una manifestació pacífica i per reclamar drets que haurien de tenir els pobles sense estat com és el nostre cas. La gran diferència entre nosaltres i ells, és el tarannà català i el civisme que han regnat en totes les mostres ja siguin ciutadanes o polítiques.
Amb tot plegat observo una cosa. Cada vegada tinc més present que no ens assemblem en res els uns als altres. Només cal veure els atacs constants i les faltes de respecte que fan una part de la població espanyola cap als catalans. És normal faltar tan al respecte i d’aquesta manera? S’està demostrant de manera clara quin tarannà és l’espanyol i quin és el català. Per sobre de tot hi hauria d’haver el respecte, però aquesta paraula no entra en el vocabulari d’una part de la població de les espanyes. El fet de ser espanyols els pertoca l’obrir la boca i començar a generar insults i comentaris que no tenen cap mena de sentit, aquesta és l’estima que ens tenen.
Deixant de banda aquests fets, segueixo tenint trempera al veure els futurs esdeveniments. M’agrada el viratge polític que han fet molts dels partits i com és habitual hi ha un partit que es quedarà amb el cotxe parat quan es dóna el tret de sortida d’uns moments històrics. La majoria de partits s’han clarificat al respecte del que va demanar una gran part de la població, però n’hi ha un que en 15 dies no ha sabut cap on caminar i està emprant un discurs desfasat.
Aquest discurs desfasat és el mateix que fa molts anys que està utilitzant una gran part de la caverna espanyola. Si en qüestió de 15 dies una gran majoria dels polítics catalans s’han adaptat al nou escenari, a la resta de les espanyes segueixen amb el seu propi discurs de la por i sense donar ni una possible solució al fet diferencial català. Està més que demostrat, ens segueixen sense entendre o aquesta és la sensació que estic veient observant els esdeveniments.
Seguiré tenint trempera els propers mesos. Per mi no serà un problema perquè sé que estic vivint un moment històric. Per això us demano a tots que us encomaneu d’aquesta trempera catalana, seguiu gaudint de la situació. És important seguir amb el tarannà català, ser prudents i anar mirant cap a l’horitzó. Però és molt important que ningú ens falli i que no es faci un pas en fals. Senyores i senyors, seguiu observant aquest moment històric i quan sigueu més grans espero que expliqueu el final feliç d’aquesta gran història.
Aquestes són les dues píndoles que us presento en aquesta suposada jornada de reflexió. Veurem quin serà el primer partit que no la respecta. Espero que arribi diumenge a la tarda per estar pendent dels resultats. Si teniu un mòbil d'última generació us recomano una APP, Parlament2012, molt recomanable per seguir els resultats.
