Jo vull ser "ESO" i no aquell

Avui us deixo l'últim article d'aquest 2011 tot esperant que us agradi i desitjant que durant el 2012 seguiu disfrutant de tot allò que us agrada i si de tan en tan us ve de gust fer un repàs al bloc i deixar el vostre comentari, serà totalment benvingut. En aquest últim faig una reflexió al voltant de l'ensenyament a través de la LOGSE i la possibilitat del batxillerat de 3 anys.

És condició sine qua non que si un sistema educatiu no funciona, es busqui una reforma per fer-lo més eficient. Entre les prioritats del nou govern hi ha els típics casos de paliar la crisi i buscar una solució a les grans mancances del país, però em quedo amb la possible reforma del sistema educatiu. Un dels fets que més em preocupa és l'elevada taxa de desocupats entre els joves de la població. Ja no es tracta d'un fet que es pugui arreglar reformant el sistema educatiu, sinó que cal recuperar uns valors que s'han perdut en els darrers anys.

Un dels anuncis que ha fet el nou govern és el de buscar una reforma del batxillerat i fer que no duri dos anys com fins ara, sinó que s'hauria d'allargar un any més i fer-lo amb 3. És obvi que hi ha alguna cosa en l'ensenyament obligatori que no funciona, sinó mireu el que em va passar, ja que vaig ser un espectador de luxe per viure en primera persona la transició de l'antic EGB al tan lloat sistema del ESO. Tothom volia ser "ESO", però jo volia ser aquell.

Per sort o per desgràcia quan vaig acabar la EGB,allà al 1993, tenia dues opcions. Podia seguir els estudis naturals fins aquell moment com era a través del BUP o bé encetar la nova etapa que conformava el segon cicle d'ESO i després el batxillerat al mateix poble. Seguint les indicacions dels professors vaig optar per quedar-me al poble i fer l'ESO. Si fins al moment, tot i anar a l'escola pública portava un bon nivell d'exigència, al arribar a l'ESO, tot va canviar. Van ser dos anys de relax total, sense esforçar-me gaire treia bones notes. El batxillerat? Venia a ser el mateix. Potser el nivell era superior, però entre que els professors no sabien per on havien d'anar i que el nivell era baix comportava una facilitat que no hauria de ser.

Vist ara en perspectiva. Tot i fer el nou sistema educatiu, he pogut arribar allà on he volgut, però sempre m'ha quedat la sensació que vaig perdre els dos primers anys, previs al batxillerat. Sempre he pensat que la reforma de la LOGSE, no va ser encertada i potser s'hauria d'haver fet molt diferent. No sé si és una causa del nivell educatiu que hi ha avui dia, però potser caldria recórrer a un sistema més arcaic, ja no seria retornar a l'antiga EGB i el BUP, però si que ha sigut un sistema que té un bon fonament però sempre ha anat coix.

Si ens mirem les dades de l'informe PISA ens demostren que anem per sota de la mitjana del OCDE. No és que siguin unes dades el que ens han de fer veure que el sistema educatiu no funciona, però potser cal anar una mica més enllà i veure que el gran problema que hi ha avui dia ve per part d'implantar un sistema que requereix uns recursos econòmics que no es tenen per una banda i per l'altra una crisi en els valors de la ciutadania.

Us posaré un exemple prou clar. A Noruega, els docents necessiten tenir una formació acadèmica molt bona. No és fàcil poder ser un docent. Entre d'altres requisits es demana tenir algun màster per posar un exemple. Aquest fet comporta, que l'escola estigui molt ben considerada i la gent tingui plena confiança en les persones que han de guiar el futur del país. Si ens traslladem aquí, la realitat és totalment oposada. Hi ha una forta crisi de valors. Sinó que algú m'expliqui com s'entén que un pare o mare pugui agredir un mestre/a? És bàsic tenir un respecte cap a la comunitat educativa i els valors bàsics s'han perdut.

Les reformes que s'han de fer no passen per tenir uns docents amb màsters, però si que ho tinguin molt més complicat en l'accés a l'ensenyament. Cal posar uns bons fonaments perquè demà no ens trobem amb la situació actual. A més, si el govern vol reformar el batxillerat, potser el problema no està en fer un any més de curs, sinó adequar a l'estudiant en el seu camí. Per què sinó com s'entén que un estudiant de batxillerat estigui preparant-se dos anys per la selectivitat i després vulgui fer un mòdul? No existeixen els mòduls? No caldria un pla específic per aquests estudiants?

No sé com acabarà aquesta possible reforma educativa. Però em fa l'efecte que no fa falta ser ministre per veure que cal una reforma i endurir els plans d'estudi. Cal ser realista amb el capital que hi ha per educació i no fer volar coloms amb reformes educatives que no ens portin enlloc. A més, cal que es torni a respectar a la comunitat educativa per tal de no tornar a escoltar casos d'indisciplina o agressió i recuperar els valors que s'han perdut, d'altra manera seguirem parlant que el sistema educatiu no funciona.

Identitats

Us ofereixo el penúltim article d'aquest 2011 en la sèrie per recuperar alguns dels escrits que he fet enguany. El d'avui és un article que parla sobre la identitat i el que passa en la relació Espanya-Catalunya des del meu punt de vista i el sistema polític que impera en un lloc i l'altre. Està més que vist, que passen els anys i l'evolució política és poca...

És condició sine qua non que si a un document del meu suposat país hi posi que sóc “d’España” ,m’hi haig de sentir  identificat. Encara més. Si agafo el meu carnet de conduir i llegeixo d’on sóc, encara quedo més fotut ja que hi diu que sóc del “Reino de España” que encara fa més mal. El problema de tot plegat és que no em sento “d’España” i encara menys del “Reino de España”.

Encara tinc un altre problema molt més important. Diuen que a part de ser ciutadà espanyol, des del 1986 també sóc ciutadà europeu. Però el problema de tot plegat és que ni em sento espanyol ni europeu. A més, tot s’agreuja quan la meva ment pensa i parla en català, llavors em pregunto que hi faig jo com a ciutadà espanyol/europeu si no m’identifico amb cap dels dos i pel contrari em sento català?

Estem a les portes de l’any 2012 i veig molt clar que en els propers anys seguiré essent ciutadà espanyol i membre de la Unió Europea per molt mal que em faci i per molt lluny que em trobi d’aquesta realitat. Com és de suposar el nostre ideari ens crea unes identitats. Per tal i com he viscut, estic molt més proper a uns idearis catalans i no pas a uns espanyols o europeus, no trobo cap element que em relacioni amb cap de les dues comunitats.

Actualment, estic estudiant els inicis del catalanisme i moltes vegades quan llegeixo algun text de finals del segle XIX i principis del XX sembla que estiguin parlant de temes de l’actualitat, salvant la gran diferència temporal. Ja en aquell moment, hi havia el sistema polític de la Restauració que si el volem definir amb poques paraules podem dir que és un sistema bipartidista en el qual dos partits (liberals i conservadors) es van rellevant en el govern. A Catalunya, es va començar a reivindicar un nou model de país amb l’entrada de nous partits polítics però que només tenien incidència aquí. El nou model català no va ser acceptat.

Fem un salt en el temps i ens tornem a situar al 2012. Ja fa anys que vivim en la democràcia però analitzem què està passant. Al 1977 hi ha un primer govern de transició amb la UCD de caràcter centrista que entra al poder fins al 1982. A partir d’aquí entra en primera instància el PSOE que governarà a grans trets del 1982 al 1996. El seguirà fins al 2004 el govern conservador del PP. Després hi ha el govern del PSOE fins a l’actualitat i sabeu qui els rellevarà? De nou el PP. On són els altres partits?

Sé que hi ha democràcia i qui ha triat els governs dels últims anys han estat els propis ciutadans. Però no us sona molt la pauta d’ara i la que hi havia amb la Restauració? Sé que no és políticament correcte fer aquesta comparació però salvant les distàncies estem en la democràcia en la qual hi ha dos grans partits (no m’identifico amb cap d’ells) i després una sèrie de partits que miren de treure el cap. Ja siguin els de comunitats autònomes o l’invent de UPyD que ja veurem quan de temps durarà.

Si anem a Europa ens trobem un xic amb la mateixa situació tot i que la manera de moure’s és diferent ja que hi ha una combinació de Conservadors, Socialistes i Liberals que es van rellevant en la majoria del Parlament Europeu. Però com podeu veure la base està en el mateix. Combinació de forces al poder i en cap cas hi ha una renovació dels llenguatges polítics per adequar-los a les noves realitats.

El resum de tot plegat és que per molt que uns vulguin, crec que mai em sentiré proper a la política que es fa des d’Espanya o Europa. Són uns models poc propers i potser reincidents on sovint es cauen en els mateixos vicis (el relleu en el poder de conservadors/socialdemòcrates per exemple) i no s’ha creat un nou llenguatge o s’han volgut buscar noves estructures per renovar el model polític actual i donar una solució a Catalunya.

Em seguiré sentint català. Faré ulls clucs quan miri el DNI o bé el carnet de conduir per no saber qui sóc, ja que en aquell paper les coses haurien de ser escrites en l’idioma que sempre he parlat. Tot i això, no hem avançat massa des de l’inici del catalanisme, encara que ens vulguin fer veure alguns que caminem cap a la independència. Sap greu, però vull ser realista. Tot i que em senti català, veig molt difícil a curt termini que hi hagi un trencament amb la resta i poder aconseguir la identitat pròpia per Catalunya.

Camí de la independència

Avui us presento un altre dels escrits d'aquest 2011. Possiblement és un dels articles que més rodó m'ha sortit. Parlo sobre l'Associació de Municipis per la Independència que es va constituïr fa uns dies i el vaig escriure aprofitant l'adhesió de la ciutat de Girona. Recordo com tenia l'escrit ja fet com si s'hagués afegit, però em va tocar patir i seguir una estona tot el que hi anava passant.

És condició sine qua non que si vols la independència treballis per aconseguir-la. De tipus d'independència n'hi ha moltes ja sigui econòmica, familiar o bé la que realment ens interessa, la política. Nó sé vosaltres, però quan miro la documentació que porto a sobre em posa que sóc ciutadà d'un país del qual no m'identifico. Potser em direu exagerat, però no em trobo gens proper a un ciutadà de certa regió de la Península Ibèrica. Potser m'hi sento tan proper com amb un ciutadà francès per posar-ne el cas, o sigui em sento a les Antípodes.

Però avui no ens centrarem a parlar del que penso sobre la independència i de la relació amb d'altres països. M'agradaria parlar de l'Associació de Municipis per la Independència que s'ha de constituïr aquest 14 de desembre a Vic. Però segur que molts de vosaltres no sabeu d'on surt la idea o d'on prové la iniciativa que va posar en marxa un alcalde d'Unió (si d'Unió he dit), Josep Maria Vila d'Abadal. En el ple de la capital d'Osona del passat 12 de setembre de 2011 es va decidir una proposta per la qual el municipi es declarava moralment exclós de la Constitució i proposava treballar per posar les primeres bases per aconseguir la independència.

Tot i això, els precedents s'han de buscar una mica abans i anar a parar al 5 de juliol del 2010 quan Port de la Selva va ser notícia. L'alcalde de la població gironina, Josep Ma. Cervera, va declarar el municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola a causa de la resolució del Tribunal Constitucional referent a l'Estatut de Catalunya.. A partir d'aquí es van anar desencadenant els fets i va sorgir la idea de crear una Associació de Municipis per la Independència que va tenir com a primera pedra de toc l'adhesió de Vic. A partir d'aquí s'hi han anat sumant fins al moment un total de 117 municipis on a part de municipis petits s'hi poden trobar capitals de comarca com Manresa, Olot, Berga, Ripoll, Banyoles o l'adhesió de dilluns a la nit de Girona.

Aquesta dada ens pot semblar molt engrescadora, però cal analitzar-la un xic més bé. Sabeu quants municipis hi ha a Catalunya? Molt fàcil. Si agafem les dades de les últimes eleccions municipals hi havia un total de 947 municipis. Si prenem com a base que hi ha 117 municipis adherits des del setembre veiem que el percentatge és un xic superior al 12%. Només el 12??? Si, aquest és el percentage. I la meva pregunta és, on són les grans ciutats? Com és habitual quan hi ha una bona moguda al respecte les grans ciutats en queden al marge. Només cal recordar el cas de les consultes per la independència que es van centrar en municipis i a les ciutats van costar molt més a implementar-se, tot i que era una moguda de gran envergadura.

Això em mostra una vegada més que les grans ciutats no estan per la feina. Si als inicis del catalanisme (finals segle XIX) hi havia una certa crítica cap a la ciutat de Barcelona perquè era qui polaritzava moltes vegades els interesos catalanistes en detriment de la resta, avui dia crec que hi ha nuclis que són molt més dinàmics i que mostren la vitalitat de l'esperit independentista. Podem posar els últims casos d'Arenys de Munt, Port de la Selva, o Vic. Tot i això s'està obrint un bon precedent.

Girona va votar ahir al vespre la seva adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. L'alcalde Carles Puigdemont ja va avisar que la suma al projecte de la capital gironina aixecaria molta polseguera. Però crec que amb la implicació del plenari gironí s'obre una nova etapa en la qual les grans ciutats catalanes no estaran al marge del projecte que comporta buscar un camí nou per la independència.

Ja veurem què fan la resta de capitals de província com Barcelona, Tarragona o Lleida. Ho tenen molt més complicat que Girona perquè la presència de segons quins partits (PP-PSC) no els permet poder arribar a acords i impulsar l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya. Com ha dit Vila d'Abadal en la presentació de l'Assemblea Nacional de Catalunya "el país està bullint". Veurem si bull una mica més a les grans ciutats, però mica en mica anem posant pedretes que ens ajudaran a aixecar entre tots aquest projecte.

Espero que ben aviat s'hi sumin molts més municipis als 117 que hi ha fins al moment. Fins arribar a 947 hi ha un llarg camí, però el que és important és la mobilització que es fa des dels municipis. És una molt bona iniciativa crear una Associació de Municipis per la Independència, però seria vital que a part de Girona altres grans ciutats hi anessin al darrera i s'aconseguís un front comú. Un altre bon projecte és l'Assemblea Nacional de Catalunya que es constituirà el proper 10 de març de 2012, en seguirem parlant.

Parlem de les retallades

En aquesta recopilació d'articles publicats fins al moment, vull recuperar un que fa referència a les retallades. Ho he focalitzat en els mitjans de comunicació perquè em sap greu com projectes que tenen una llarga vida es tanquen d'avui per demà com està passant en algunes ràdios o televisions. S'hauria de reflexionar abans de fer segons quina actuació.

És condició sine qua non que si hi ha una crisi cal prendre mesures per sortir com més aviat del pou. Però en una crisi no tot s'hi val i potser a vegades aquells qui diuen ser els nostres líders (polítics) haurien de pensar un xic més quines són les directrius a seguir. Estic d'acord que aquesta crisi és d'aquelles que no sabem per on va ni què s'ha de fer, però si us plau, no preneu decisions sense pensar-ho. Ara m'explico.

El govern de la Generalitat ha triat el camí de les retallades per iniciar un pla d'estalvi. En aquest camp he vist algunes iniciatives que potser caldria explicar molt millor. No us negaré que cal fer aquestes retallades, però hi ha dos problemes. Per una part, el govern té un greu problema de comunicació, no sap explicar determinats punts. Per una altra, els partits de l'oposició estan fent molta demagogia d'un fet que saben que cal fer.

Del tema de la Generalitat se n'ha parlat i molt, però per què ningú parla a fons de les altres retallades? Això és el que vull fer les properes línies. No critico que no s'hagin de fer retallades. De fet, estic totalment d'acord quan es diu que s'ha estirat més el braç que la màniga i ara cal posar-hi remei. Però, el que si demano és que tot allò que es faci, primer es pensi, després es consulti i si és pertinent es tiri endavant. Posaré alguns exemples.

Com tots sabreu, la història de les coses no es fa ni en un, ni en dos dies. Hi ha moltes coses que porten un treball d'anys. Em sap greu veure com a causa de les retallades s'està tirant pel dret i s'estan destruint projectes que eren molt engrescadors i que molta gent hi ha lluitat. Un clar exemple seria el tancament de mitjans de comunicació. Us puc citar el cas de l'Hospitalet, el de Blanes, el de Manlleu com els més coneguts últimament. Entrem a estudiar un dels casos.

Per exemple. Hospitalet és una de les ciutats més importants de Catalunya pel seu nombre d'habitants. Segons la seva alcadessa, la ràdio i la televisió tenen un pressupost aproximat de 2,8 milions d'euros i són masses diners. Anem a fer quatre números. A la ciutat hi ha més de 264.000 habitants, a aquesta xifra si dividim el pressupost de la ràdio i la televisió ens surt una mitjana d'uns 10,60€ per persona l'any. Puc acceptar que és una despesa alta, però tan com per agafar i reduir els dos mitjans a la mínima expressió ho trobo molt agosarat.

No sé si ho saben molts d'aquests polítics, però moltes de les ràdios que volen retallar tenen una història en algun cas de quasi 30 anys d'història. A causa de la crisi, estan trencant amb uns mitjans de proximitat que expliquen el dia a dia i amb un projecte que té una història al darrera. Potser si que té un cost molt elevat, però perquè no s'opta per reduïr la plantilla i les hores d'emissió. En plena era tecnològica es poden buscar moltes altres opcions que no sigui el tancament, sense renunciar a informar en directe.

Un cas ben clar es pot veure en el sector de la cultura. Molt poca gent en parla, però les retallades que s'estan fent en aquest àmbit des de l'administració local i nacional són d'aquelles que fan època. Però no s'ha agafat i s'ha tancat certa institució sinó el que cal fer és reformular-la i buscar d'altres vies perquè pugui subsistir. Segur que molts coincidireu amb mi que cal preservar la cultura local, però també cal preservar els mitjans de comunicació locals. Cal retallar, però cal actuar amb el cap i no amb els peus.

El futur de molts periodistes està a l'aire i amb el tancament d'aquests mitjans es brinda a tallar un xic més la informació pública local i propera. No sé cap on caminarem amb les properes retallades, però és ben cert que el proper ens local que plantegi una retallada ho faci pensant i analitzant què té davant i no tirant pel dret com s'ha fet en molts dels casos.

Senat?

Ja podeu consultar l'article que ha sortit avui a l'Intocable http://intocabledigital.cat/27/jo-vull-ser-eso-no-aquell/ mentrestant us deixo un altre dels articles que vaig escriure ja fa unes setmanes parlant del Senat. Com molts potser penseu ha esdevingut una cambra obsoleta i que caldria replantejar per fer-la útil. Aquí teniu...

És condició sine qua non que si a l'estat veí hi ha dues cambres representatives com són el Congrés i el Senat, ambdues haurien de tenir un pes més o menys ponderat i qualsevol ciutadà n'hauria de saber de les seves funcions. Però ai las! el Congrés la gent el coneix a grans trets però i el Senat? És el gran desconegut per la gran majoria de la població. Farem un exercici fàcil per calibrar el coneixement del Senat, sabeu qui n'és el seu president fins fa poc? Si ho saps, no cal seguir llegint en cas contrari segueix les properes línies.

Actualment el Senat està en total declivi. La seva importància està molt mermada i els propis partits li donen una importància cada vegada menys rellevant. En les passades eleccions en les quals vaig ser membre d'una mesa vaig quedar parat (tot i que ja m'ho veia a venir) quan tenia tots els delegats dels partits vigilant que fes bé el recompte del Congrés, però quan va ser l'hora del Senat només vam quedar els 3 membres de la mesa. Algú em sabria dir com ha quedat la representació de la 10 legislatura? (165 PP, 65 PSOE, 13 CiU, 10 ENTESA, 5 PNB, 3 AMAIUR...)

Donarem 4 apunts del Senat per contextualitzar la situació. Actualment les Corts Generals espanyoles es composen de dues cambres: l'alta, el Senat, i la baixa, el Congrés de Diputats. Podem dir que el Senat té varies funcions. Per exemple pot interpelar preguntes al govern per controlar-ne una bona gestió o bé escull 4 membres del Tribunal Constitucional. Pot tramitar projectes de llei tot i que sempre en última instància estaran controlats pel Congrés de Diputats i crea els pressupostos estatals. Pot semblar que són tasques molt importants però a efectes pràctics el que fa el Senat ha quedat en un segon pla i en la majoria de casos tot queda supeditat al Congrés de Diputats.

Han sorgit moltes veus crítiques que aposten perquè es faci una reformulació del Senat que per molts està vist com un autèntic cementiri de velles glòries de la política, tot i que crec que és una afirmació un tan exagerada. Caldria modificar les seves tasques i evitar que hi hagi una duplicitat de poders. Perquè com es pot comprovar és el Congrés qui marca la pauta i qui té la paella pel mànec, el Senat queda en un segon pla.

Però sabeu com es coneix actualment el Senat? Com la teòrica cambra de representants de les regions. Com tots sabreu les llengües que es parlen en aquestes regions com el català, basc, gallec per posar alguns exemples hi haurien de sonar...no fa pas massa ho feien per primer cop. El mirall que hi ha actualment és adequar el Senat com el conegut Bundesrat alemany on allà si que hi ha una autèntica cambra de representats de les regions.

Copiar models potser no és la millor fórmula, però el que està clar és que si una cosa serveix de ben poc, potser ens hem de mirar què hi passa i mirar de posar-hi remei. Hi ha veus que demanen una modificació del Senat, però n'hi ha d'altres que aposten per la desaparició, potser la crisi mundial s'encarrega de posar-hi remei...però com sol passar en aquestes coses tot seguirà el mateix camí. No interessa generar un debat al respecte i als polítics ja els hi està bé per tant, crec que tenim Senat per molts anys...

Per cert, el president del Senat en funcions és Francisco Javier Rojo Garcia, segur que en visualitzeu la cara. El mateix passa amb el president del Congrés, José Bono, que per tots és conegut i la seva presència als mitjans de comunicació hi és de manera permanent. Només amb la informació dels mitjans de comunicació es pot calibrar el pes de les dues cambres. El Congrés guanya per golejada al Senat.

Digue'm populista

Arribem a la recta final d'aquest 2011 i m'agradaria aprofitar els últims dies de l'any per anar penjant aquells articles que he anat publicant durant les últimes setmanes a www.intocabledigital.cat perquè en feu un bon ús. És una bona manera d'acabar aquest any i marcar nous objectius de cara al 2012. El primer escrit va a l'entorn de les eleccions del 20 de novembre passat. Per cert, la columna es diu "Condició sine qua non"i la podeu llegir cada dimarts al matí!

És condició sine qua non que si has estat designat com a president d'una mesa hagis de passar tot el 20 de novembre a la mesa. Si no compleixes amb aquesta obligació t'exposes a una sanció econòmica i/o possible inhabilitació judicial per càrrec públic. Pots posar alguna excusa per no anar-hi? Complicat ja que necessites un bitllet per un viatge comprat abans de rebre la citació o bé tenir la baixa mèdica, en cas contrari tens el deure com a ciutadà de fer la tasca per la qual t'han designat.

Té algun avantatge ser membre d'una mesa? Sempre cal buscar el costat positiu de les coses. Poques coses bones he vist, però com a català puc dir que vaig percebre 62,62€ (la pela és la pela) . A més, durant tot aquell dia vaig tenir l'honor de ser una personalitat, fet que em podia comportar que si tenia algun assumpte amb la justícia (no és el cas) en quedava indemne fins que no acabés la meva tasca com a membre de la mesa.

Aquest cap de setmana vaig tenir la sort (o no) de participar de manera directe a les Eleccions Generals 2011. No pas perquè sigui polític, periodista o hagi exercit el meu dret com a ciutadà sinó perquè vaig tenir la fortuna de ser designat com a president d'una mesa. Tot i que en un principi no em va agradar gens la idea, avui un cop analitzada l'experiència, n'estic satisfet i m'ha ajudat a veure les llacunes que té el sistema.

Un cop posats en situació m'agradaria explicar quines coses vaig observar. Per començar, em preocupa que hi ha un percentatge de la població que no sap pas què havia de fer. Unes quantes persones em van preguntar com funcionava i què havien de fer. Aquest fet demostra que van a votar per total inèrcia sense saber què votar. Tanmateix, la gent gran tampoc ho sabia tot i que s'hagin celebrat moltes eleccions en període democràtic. En alguns casos, només votaven al senat sense saber que ho podien fer pel Congrés, però com que a casa només havien rebut un sobre... Això ens ha de fer reflexionar que potser no cal tanta campanya i potser un xic més de pedagogia entre la gent.

Capítol a part em mereixen les eleccions al Senat. Amb els comentaris que faré ara em direu populista (no confondre amb popular). Sabeu que el resultat de les eleccions al Senat ben poc els importa als partits polítics? Durant el recompte de vots pel Congrés vaig tenir tots els representats polítics a sobre vigilant com es feia l'escrutini. Quan van obtenir els resultats van desaparèixer. I el Senat, em preguntava...no els importava de res els resultats! Fins i tot, a algun representant li vaig haver d'explicar com funcionava el sistema d'elecció (escollir un màxim de tres membres).

 Un cop superada la meva tasca com a president de mesa i ara que no sóc autoritat em pregunto vàries coses per les quals em direu populista. Per què existeix encara el Senat? Ni als partits els interessa els resultats... Han sorgit moltes veus contràries a la seva existència, però parlar del seu futur i del què s'hi cou allà dins seria tema per un proper escrit. Si molta gent no sap ni què s'hi decideix ni com funciona l'elecció dels membres potser ens hauríem de plantejar quin ha de ser el seu futur.

 Una altra pregunta em faig. Estem en un context de crisi social i econòmica galopant. Hi ha una taxa d'atur mai vista i em pregunto, no es podia aprofitar les eleccions perquè la gent que està a l'atur fes les tasques de la mesa? Els 62€ per mi no em serveixen per molta cosa, però hi ha molta gent que està a l'atur i aquests diners li haurien suposat una gran ajuda per superar la situació actual. Sé que és populista i sé que la llei no ho permet, però en la conjuntura que ens trobem, hauria estat una bona decisió i un cop de mà per aquesta gent que està a l'atur.

LA OKLLIGA GUANYA AL TWITTER

L'hoquei sobre patins té un dels centres neuràlgics la Ok Lliga. Però sabeu que aquesta competició és una de les que té més usuaris al twitter? Hem analitzat els 14 equips que conformen la competició i hem buscat els usuaris dels jugadors/tècnics per poder-ne fer una guia. Potser hi falta algun jugador però a grans trets hem localitzat a 84 jugadors i tècnics que piulen alguna vegada o una altra o si més no tenen un usuari creat en aquesta xarxa social.

Ja fa unes setmanes que vaig començar a treballar aquesta llista, per això se m'escapa algun nou usuari. Però trobo molt interessant que la màxima competició de l'hoquei sigui una de les que té més representants en aquesta xarxa social. Caldria buscar molt i molt per focalitzar un esport que hi tingui tants jugadors/tècnics. Fent uns càlculs ràpids he observat que hi ha una mitjana de 5 membres per equip aplicant una senzilla fórmula. Mireu d'altres esports i busqueu alguna primera lliga que hi tingui tants membres.

L'equip que marca la pauta en aquest rànquing és el FC Barcelona, seguit del Vic i el Vilanova. L'entrenador del Barça,  Gaby Cairo, ja va dir al iniciar la temporada que es proposava que tots els jugadors tinguessin un compte a twitter per fer major difusió del nostre esport. Trobo que és una manera molt bona de fer promoció de l'hoquei sobre patins i d'aquí la voluntat de voler fer aquesta llista per promocionar-lo.

M'agradaria que si trobeu a faltar algun jugador o tècnic en aquesta llista m'ho feu saber a través del mail xaseal@gmail.com o bé a través del twitter xavier_serra  Penseu que no tots els jugadors són molt actius en aquesta xarxa, n'hi ha alguns més que d'altres. Per fer el llistat ho farem en base al número de components de l'equip que té al twitter i centrat en els equips que juguen a la Ok Lliga.

FC BARCELONA: 14

AITOR EGURROLA	@aitoregurrola
ALBERTO BORREGAN	@BetoBorregan21
EDUARD CASTRO	@Ecastrojunquera
GABY CAIRO	@GabyCairo06
MARC GUAL	@mgual3
MARC JULIA	@marcjulia6
MARC TORRA	@mtorra8
MIA ORDEIG	@MiaOrdeig
PABLO ÁLVAREZ	@pablo77alvarez
RAMON RIVEROLA	@RiverolaPF
REINALDO GARCIA	@nalo_garcia
SERGI FERNANDEZ	@sergiofv10
SERGI PANADERO	@9pana9
XAVI BARROSO	@barroso26

CP VILANOVA: 10

CARLES RODRÍGUEZ	@krles7
ESTEVE PUJALS	@estevepujals8
FRANCESC GIL	@FGIL5
JORDI CREUS	@xixicreus
JOSÉ MARIA GARRIDO	@jgarrido_10
LLUIS DEL RIU	@lluisdelriu8
LUIS GIL	@luchigil10
MANEL GARCIA	@Manelini9
ÒSCAR MARTÍNEZ	@oskar777
PEDRO GONZÁLEZ	@pedroguaje6

CP VIC: 8

BORJA LÓPEZ	@boryus3
CARLES GRAU	@carlesgrau1
ELAGI DEITG	@elagik001
JORDI BOADA	@jordiboada19
JORDI CARBÓ	@JordiCarbo4
LUCAS ORDOÑEZ	@lucasordonez55
SERGI PLA	@sergipla7
TITI ROCA	@titiroca5

CE VENDRELL: 8

ÀLEX RIBÓ

@alexribo

ÀNGEL RODRÍGUEZ	@angelete1982
CARLES LÓPEZ	@LAOVICH
JORDI ESTEVA	@jordiesteva33
LLUÍS FERRER	@Lluisfer90
ÒSCAR RUIZ	@miticomosk
ROGER MOLINA	@rogermolina85
XAVI COSTA	@xcosta66

BLANES HC: 7

ÀLEX RIDAURA	@AlexRidaura
ENRIC NÚÑEZ	@enric18488
JEPI SELVA	@jepiselva
JOAN GRASAS	@joangrasas
RAMON BENITO	@RamonBenitoMart
LLUÍS TEIXIDÓ	@teixido7
TITO GARCIA	@TitoGarciaGonza

HC IGUALADA: 7

DANI RODRÍGUEZ	@Rodri_D9
FERRAN FORMATGÉ	@ferri2222
MARC NAVARRO	@marc_navarro
ROGER FERNANDEZ	@roger_fgir
ROGER ROCASALBAS	@rocasamba
TON BALIU	@tonbaliu8
IVAN SANZ	@ivan_sanz

REUS: 7

ALBERT CASANOVAS	@albertcv7
ERIC ROQUETA	@ErikRoqueta
JORDI FERRER	@jordiferretti
NEGRO PÁEZ	@negropaez4
XAVI CALDÚ	@xavicaldu
GUILLEM TRABAL	@guillem_tt

RAUL MARIN

@Raulmarin_9

SHUM MAÇANET: 6

DAVID PLAZA	@davidplaza9
JORDI BARTRÉS	@JordiBartres
JORDI GALAN	@JordiPuyi
JORDI ROCA	@roca_jordi
MARC ROCA	@Roca_Marc
WILLY DOMÍNGUEZ	@WillyDominguez

CE NOIA: 5

PAU BARGALLÓ	@pauetibargallo9
ALEIX ESTELLER	@aleix4esteller
ELOI MITJANS	@eloimitjans
JOAN FEIXAS	@joanfeixas
JAUME FARRÉS	@jaume_

ALCOI: 3

CARLOS PÉREZ	@carlitossperezz
CESAR CANDANEDO	@CesarCL_7
PERE CAÑELLAS	@perecanelas5

CALAFELL: 3

JORDI ARAGONÉS	@jaragones6
MARC COY	@marc5coy
SERGI ROMEU	@RomeuSergi

CP MONJOS: 3

BORJA FERRER

@borkito7

DAVID CÁCERES

@davidcaceres88

DAVID ROS

@droslina1979

CP VOLTREGÀ: 2

GERARD TEIXIDÓ	@gerardteixido9
JORDI URBANO	@jordiurbano

HC LICEO: 1

TONI PEREZ

@ToniPerez57

LA GUIA DE OK LLIGA 2

Després de parlar en el primer article sobre una possible guia per seguir als equips a la Ok Lliga durant la jornada de lliga http://xaseal.blogspot.com/2011/11/la-guia-de-lhoquei-incomplerta.html Avui toca anar per feina i fer un llistat dels 14 equips de la competició i de quina manera es poden seguir. Es tracta d'un llistat provisional i on espero que em feu extensiva les vostres col·laboracions perquè la guia no sigui incomplerta sinó que sigui més completa.

El llistat el farem segons la classificació actual de la Ok Lliga segons la FEP després de les 4 primeres jornades de lliga. Tot i això a destacar que totes les jornades es poden seguir si es vol a través de la xarxa al portal http://www.okcat.cat/ o bé a la web de la FEP. A més, es pot seguir al twitter a través de l'etiqueta #oklliga o bé entrant a http://www.hoqueitweet.com/ a l'apartat de hastags.

A més a més, hi ha l'opció de seguir els partits en directe cada dilluns a les 9 del vespre quan s'ofereix el partit de la jornada ja sigui per Esports 3 o bé Teledeporte. La Xarxa de Televisions Locals ofereix un partit en diferit algun dissabte o diumenge a les 15.30 hores d'alguns dels equips de la Xarxa com el Reus, Vilanova o Vic.

Avui per avui la guia ja està actualitzada gràcies a les vostres aportacions. Espero que la disfruteu i que ajudi a l'hoquei a ser un esport més conegut. Anirem actualitzant l'article a mesura que arribin més propostes.

FC BARCELONA:  No s'ofereixen els partits per televisió o ràdio en directe. Es poden trobar resums dels partits a través del seu canal de televisió Barça TV. El compte oficial del club a twitter @FCBhoquei segueix els partits i dóna puntual informació.

LICEO: És un dels clubs que ho té més bé. La televisió gallega ofereix tots els partits del club en directe quan juga de local i es poden seguir via internet. Si us interessa http://www.crtvg.es/

CE NOIA: Hi ha dues possibilitats per seguir els partits. Per una part, Ràdio Sant Sadurní ofereix tots els partits de l'equip, si us interessa http://www.santsadurni.cat/index.php?tpl=radioss Per altra part, el club té un compte oficial a twitter @cenoia que ens permet seguir el minut a minut del partit.

SHUM: L'equip de Maçanet ha començat a treballar per arribar a més gent. Una de les primeres accions ha sigut el compte a twitter @Shummacanet que està disponible des del partit amb el Liceo.

BLANES: El conjunt gironí ofereix els seus partits en diferit per Canal Català la Selva. A més, treballa per poder oferir els partits via web amb streaming tot i que encara no es pot posar en marxa de manera definitiva. A més, l'usuari @xavier_serra ofereix el partit via twitter.

PATÍ VIC: Els vigatans tenen el compte oficial a twitter. Tot i això, els partits es poden veure quan juguen com a locals a través de El 9 Televisió. A més, el club ofereix el resum dels partits en un canal a youtube http://www.youtube.com/user/clubpativic1951 i ofereix el minut a minut a través de la seva web www.clubpativic.net

CE VENDRELL:  Els partits com a local estan emesos en directe per Ràdio Televisió el Vendrell. Si us interessa el link http://www.rtvelvendrell.cat/ A més, a través del twitter es poden seguir les incidències amb l'usuari @jordi_bojan i fa uns dies el club ha obert un compte a twitter @okcevendrell

CP VILANOVA: Els partits a la pista del Vilanova es poden seguir a través de Canal Blau a http://www.canalblau.cat/ en una realització dels partits d'hoquei molt bona. A més, el compte oficial del club a twitter @cpvilanova segueix el minut a minut. Si l'equip juga a fora es pot seguir el partit per Canal Blau FM http://www.canalblau.cat/cb4/endirecte.asp

CP VOLTREGÀ:  Els partits es poden seguir en directe via Ràdio Voltregà a http://www.radiovoltrega.com/ o bé el compte oficial del club @cpvoltrega, va donant informacions del marcador.

REUS DEPORTIU: Els partits es poden seguir per diferents vies. Hi ha l'emissora Punt 6 Ràdio que ofereix tots els partits de l'equip a fora http://www.punt6radio.cat/ A més, els partits es poden veure en diferit per la XTVL o bé per Televisió de Reus. El portal http://www.delcamp.cat/ ofereix el resum del partit i a través del twitter fa el minut a minut. A més de www.reus24.com que parla del club.

IGUALADA HC:  El conjunt igualadí té el seguiment en directe a través de la ràdio del municipi. Si us interessa els trobareu a http://www.radioigualada.cat/  Tanmateix el club té un compte oficial a twitter per seguir els esdeveniments @igualadahc

CP CALAFELL: Es poden seguir els partits com a local a través de l'emissora de Calafell a http://calafellradio.cat/ Se'n parla a través de http://www.penyaelsestrellats.com/ un fòrum de participació. A més, si teniu twitter podeu seguir a l'usuari @enricasellas que sol seguir els partits.

CP MONJOS: És un altre dels equips que costa saber-ne la cobertura informativa ja que ha pujat enguany a la categoria. Es pot trobar informació seva a http://www.esportspenedes.cat/

ALCOI: Existeix el compte oficial de twitter @EnrilePASalcoy  però no hi ha cap mitjà que ofereixi partits en directe. A vegades el Canal 9 ofereix resums dels partits, però és en comptades ocasions. Si voleu podeu seguir a twitter a @herni9 que va comentant els partits com a local.

Aquesta és la informació que hem pogut recopilar fins al moment. N'estic convençut que hi falten moltes coses i amb la vostra ajuda ho podem anar completant. Si voleu em podeu enviar un mail a xaseal@gmail.com i podem completar la informació.