TODOS SOMOS HOCKEY!

Avui hem fet la segona #okentrevista. En aquesta ocasió ens hem decantat per un jugador jove però que es mostra molt actiu al twitter, es tracta del davanter del Liceo, Toni Pérez. Després de Gaby Cairo calia buscar un jugador i amb les ganes que es faci difusió de l'hoquei sobre patins és bo mirar un xic més enllà de la nostra geografia. Us deixo amb les preguntes i respostes de Toni Pérez per la #okentrevista!

Hoy empezamos la segunda #okentrevista, nuestro invitado es @ToniPerez57 actual jugador del @HockeyclubLICEO bienvenido Toni!

Primero queremos dar las gracias a todos los que habéis participado en la #okentrevista la magia de este proyectos sois vosotros. Agradecemos la colaboración de @jordi_bojan @mibarz23 @r_hockey @xavier_serra @RafaD10s @adria_sanchez @ernestgica @AlbertRoig @belen_prego @jlpineyromolina @fmoviedohc

Siempre nos gusta empezar la #okentrevista con el perfil del usuario @ToniPerez57 se define como jugador de área, normalmente finalizador que intenta ayudar al equipo con goles y alguna que otra asistencia (pero pocas) jaja En su perfil de twitter se define como Jugador Asturiano de Hockey sobre patines actualmente en el Coinasa Liceo Hockey Club A coruña / Oviedo

@ToniPerez57 es una de las jóvenes promesas de la #oklliga empezamos Toni? Preparado para el reto de la #okentrevista?

-      adelante!

Hablamos de la actualidad primero, como se presenta la #copaok ? Es la mejor competición del hockey reunida en 4 días?

-      Una de las más bonitas de la temporada y con muchas ganas de que empiece ya

Qué equipo ves favorito para la #copaok ? El Liceo es uno de ellos?

-      El Liceo siempre tiene que aspirar a todo. Favorito diría el Barça pero es una competición de sorpresas...

Cómo ves el partido ante el Vendrell? Saldrás más motivado por la polémica que tuviste con la afición del Vendrell del año pasado?

-      Será un partido difícil el primer partido de una competición. Así cuesta un poco y ellos tendrán la afición como en casa… Respecto a lo segundo saldré motivado porque son unos cuartos de final y queremos ganar

Qué te parece la pista dónde se va a jugar la copa? Puede ser un problema para el hockey?

-      Pienso que nos tenemos que amoldar todos. Es mejor para la tele y eso nos beneficia.

Cómo ves la #oklliga ? Segundos hasta el momento, el Barça es el mejor?

-      La distancia es un poco larga pero seguiremos al acecho para esperar algún fallo del Barça que hasta ahora está intratable

De los 100 goles que llevas en la #oklliga recuerdas alguno especialmente? Recuerdas alguna celebración especial en algún gol?

-      Pues la verdad que me quedaría con alguno de la salvación del Alcoy, los años anteriores no sirvieron para mantener la okliga

Cuéntanos un poco tu viaje por el mundo del hockey? Dónde has jugado?

-      Empecé en la cantera del @fmoviedohc pasando por el Esfer, Liceo, @CPCerceda y Alcoy hasta la vuelta al @HockeyclubLICEO

¿Has sentido mucho el cambio Alcoy-Liceo? ¿Muy fuerte? Ya no tienes tantos minutos pero ya has tomado un ritmo de gol..

-      Si que hay bastante cambio pero con estos compañeros al lado te acostumbras rápido ya que me acogieron muy bien

Cual ha sido tu mejor momento como jugador de hockey ?

-      Siempre digo que ojalá este por llegar pero me quedare hasta el momento con el campeonato del mundo sub 20

Nos preguntan si recuerdas algo tu infancia en Loyola y de los que te animaban día a día, ahora que estas en la elite?

-      Claro que me acuerdo siempre venían a mis partidos jaja intento quedar con ellos cuando puedo aunque la distancia lo impide

Marcar al debutar con 15 años en el Palau ante el Barça, recuerdas que sentisteis al salir a pista?

-      Pfff mucha ilusión, siempre sueñas jugar en Ok liga y con 15 años era impensable, pude disfrutarlo y además en el Palau!

Te gustaría jugar en el extranjero en algún momento de tu carrera?

-      La verdad que es algo que no me planteo de momento. Estoy feliz en Coruña y aun me quedan años

¿Con qué jugador te has entendido mejor en la pista?

Pues probablemente con Pablo Cancela porque coincidí con el dos años y nos entendíamos bastante bien pero... con cualquiera del Liceo es muy fácil entenderse

Qué pasó hace 2 años cuando parecía que ibas a fichar por el Reus y acabaste en el Alcoy?

-      Pues que ya tenía contrato firmado con el Alcoy y lo cumplí allí.

Tu futuro está en el Liceo? Hasta cuándo? Como te trata la afición??

-      Pues en principio si, firmé 4 años y estoy muy contento con la ciudad y la afición, son muy grandes!

Crees que el COE está haciendo esfuerzos suficientes para hacer oficial el hockey en los Juegos Olímpicos?

-      Es muy difícil entrar en unos juegos si no pudimos en BCN 92, de todas formas seguiremos haciendo este deporte más grande.

Qué diferencias hay entre Galicia y Catalunya en el momento de vivir el hockey? Hay mucho movimiento en las redes sociales?

-      En cataluña es forma de vida, en Galicia se vive mucho pero como en Cataluña no aunque somos los que mas... gente traemos al pabellón de la Ok liga y eso tiene mérito.

Liceo es el equipo con menos jugadores en el twitter? Qué pasa? No se animan tus compañeros?

-      En el vestuario yo lo intento a alguno creo que acabaré convenciendo ejeje

Cómo ves el futuro del hockey? Se habla poco de nuestro deporte aunque es la mejor liga del mundo?

-      Estamos creciendo y gracias a gente como vosotros con estas iniciativas ayuda al crecimiento. Sigamos así que no decaiga!

Pues muchas gracias @ToniPerez57 y mucha suerte en la #copaok que empieza mañana en Vilanova y a cenar! Gracias por tu tiempo!

-      Gracias a vosotros otra vez! A ver si tenemos suerte. Un placer. TODOS SOMOS HOCKEY!!

LA COPA A VILANOVA

Del 1 al 4 de març l'hoquei  sobre patins i Vilanova seran notícia . Si no coneixes aquest esport et convido a seguir la copa del Rei. És una de les millors competicions que es poden veure en aquest esport i l'emoció i l'espectacle són dos ingredients que s'hi donaran. Després de viure l'experiència voldreu repetir en això de veure hoquei. Però anem per pams i parlem dels equips i de la situació de tot plegat.

Comencem parlant d'aquesta edició. Molts ja coneixeu tot el que ha passat amb la designació de la seu de la Copa. Primer havia de ser Vic la seu definitiva, però l'Associació de Clubs va intercedir perquè es designés com a seu el pavelló d'un dels 8 equips classificats després de finalitzar la primera volta del campionat. La proposta final ha estat Vilanova i de ben segur que serà un bon aparador per la copa del Rei.

Tot i això, abans de jugar-se ja hi ha algunes coses que no agraden massa. Fa una setmana es va fer el sorteig i es van triar els emparellaments. En aquest sorteig hi ha 4 caps de sèrie (Barça, Liceo, Noia i Vilanova) que podien jugar tan dijous com divendres, però això no va ser així. Segons demandes ja sigui de la televisió o bé del propi club organitzador feia que els rivals del FC Barcelona jugarien divendres la primera semifinal i el del Vilanova la segona. Primera decisió que no entenc perquè un sorteig és el que mana i no el que puguin dir uns o d'altres. La segona decisió ha estat intercanviar l'ordre dels partits de dijous.

Un altre dels greuges que hi ha és la famosa pista blava. Quantes veus discordants s'han escoltat al respecte? Sé que és molt més televisiva però cal castigar l'espectacle per guanyar en visibilitat? Molts jugadors no poden demostrar el seu potencial real en aquesta superfície i crec que no es marquen tants gols com es podria esperar o sigui que pot fer perdre una part de l'espectacle. A més, patinar en aquesta superfície cansa molt més als jugadors i amb tants partits en pocs dies pot ser un factor fonamental per la competició.

Per altra part hi ha bones notícies, cal ser positiu. La il·lusió de la copa és un element que no té cap altra competició. Tothom la vol jugar i els aficionats tenen moltes ganes de veure partits el que confereix al Pavelló del Garraf una bona pista i un bon aforament per donar citar a tot bon aficionat al món de l'hoquei. A més, tots els partits seran televisats i això també és una bona col·laboració per aquest esport. Però parlem dels equips.

FC BARCELONA: És l'equip més ben posicionat per emportar-se la competició per plantilla i pel paper que ha tingut fins al moment a la Ok Lliga. Pot tenir en contra la pressió de guanyar i el fet de defensar el títol que va guanyar la temporada passada. El fet de jugar divendres i en la pista blava li pot jugar en contra. A més, juga el partit de quarts de final més atractiu contra el Reus.

LICEO: L'equip gallec arriba en bona forma a la competició. Situat segon a la lliga buscarà el primer títol important de la temporada. Té un bon bloc i bons jugadors, a més divendres podrà descansar el que li dóna un punt important. Tot i això haurà de jugar contra el factor ambiental ja que a quarts se la juga amb el Vendrell i es preveu una bona presència d'aficionats vendrellencs.

NOIA: L'equip de Sant Sadurní té en l'actualitat un dels blocs més solvents. No és fruit de la casualitat la tercera posició que ocupa a la lliga i combina a la perfecció joventut i veterania. Disputarà un dels partits més igualats de quarts contra el Blanes i espera repetir l'èxit del 2008 quan va assolir la Copa, a més el fet de jugar dijous li dóna un plus per recuperar les forces.

VILANOVA: El fet de ser l'equip amfitrió  pot ser un avantatge i un inconvenient. Jugarà en una pista que no és la seva habitual però tindrà del seu costat el suport de l'afició. A més, en els emparellaments de quarts li ha tocat un dels equips que a priori surt amb menys possibilitats i tindrà el pavelló ple en el primer partit. En contra té el fet de ser l'amfitrió i la pressió de fer-ho bé i jugar divendres.

BLANES: El Sather Blanes no és un dels 4 caps de sèrie. Tot i això està fent una bona temporada i arriba a la cita de Vilanova amb l'objectiu de donar la sorpresa. Actualment ocupa la 4a posició a la lliga. Té un bon bloc però li ha tocat un ós dur a quarts de final. En contra té que no ha jugat mai a la pista blava.

VENDRELL: El Moritz Vendrell arriba a la copa amb ganes de donar la sorpresa. Tindrà davant seu al Liceo, un equip molt incòmode però mirarà de posar del seu costat la il·lusió i el munt d'aficionats que anirà fins al Pavelló del Garraf. Està fent una bona campanya a la lliga i superar els quarts de final els hi pot donar una bona dosi de moral.

REUS: El Reus Deportiu és un dels equips que té la competició més complicada, però a la copa res és impossible. Li ha tocat el pitjor rival de tots, el FC Barcelona i mirarà de donar la sorpresa. Amb la lliga bastant complicada mirarà de donar la campanada a la Copa del Rei. Esperen oblidar l'espina clavada en la final de l'any passat que es va jugar a Blanes, el repte està a l'aire.

SHUM: El SHUM de Maçanet és la revelació de la temporada i ha obtingut el premi de classificar-se per la copa d'enguany. És un equip que ha aconseguit l'ascens aquesta temporada i arriba amb la màxima il·lusió. Té en contra la falta d'experiència en aquest tipus de competició i el fet de jugar els quarts contra els amfitrions però qui sap, és la competició del KO.

Després d'analitzar els equips no vull posar un equip més ben posicionat que els altres per aconseguir la copa, de fet si hi ha un element diferenciador d'aquest tipus de competició és que qualsevol dels 8 equips pot guanyar la copa. Crec que aquest any hi haurà sorpreses, però ja es veurà, no m'arrisco a dir un guanyador ni una hipotètica final.

PARTITS:

Dijous:

18.45 NOIA - BLANES

20.45 LICEO - VENDRELL

Divendres:

19.30 FC BARCELONA - REUS DEPORTIU

21..30 VILANOVA - SHUM

Dissabte

14.00 SEMIFINALS

16.00 SEMIFINALS

Diumenge

16.00 FINAL

LLOC: PAVELLÓ DEL GARRAF  RONDA IBÈRICA 66 VILANOVA

DIES: DEL 1 AL 4 DE MARÇ DE 2012

PREUS: ABONAMENTS 30 € ADULTS I 15€ MENORS 18 ANYS

ENTRADES: QUARTS DE FINAL 10 €

SEMIFINALS I FINAL 15€

SORTEIG DE LA COPA DEL REI

Aquest matí s'ha realitzat el sorteig de la copa del Rei que es disputarà del 1 al 4 de març a Vilanova. El sorteig s'ha realitzat a la seu de l'ajuntament de la població. Dijous i divendres es disputaran els quarts de final, dissabte les semifinals i diumenge la final. El plat fort serà el creuament entre el Barça i el Reus de divendres, els dos equips reditaran la final de l'any passat en els quarts de final que es disputaran a Vilanova.

El sorteig s'ha realitzat aquest matí a partir de les 12 del migdia i ha deixat aquests emparellaments. S'està pendent dels horaris definitius per dijous, la resta ja estan confirmats i es podran seguir per Teledeporte i Esports3.

DIJOUS:

QUARTS 1: LICEO - VENDRELL

QUARTS 2: NOIA - BLANES

DIVENDRES:

19.00 QUARTS 3: FC BARCELONA - REUS DEPORTIU

21.00 QUARTS 4: VILANOVA - SHUM MAÇANET

DISSABTE

14.00 SEMIFINALS 1 VENCEDORS QUARTS DIJOUS

16.00 SEMIFINALS 2 VENCEDORS QUARTS DIVENDRES

DIUMENGE

16.00 FINAL

Durant l'acte han parlat el president de la FEP, Carmelo Paniagua que ha destacat la dificultat per trobar una seu adequada després del cas de Vic. A Vilanova s'hi respira molt ambient d'hoquei ha destacat el president. Després ha parlat el president de l'Associació de Clubs Jaume Esteve que ha destacat el paper de l'ajuntament de Vilanova que des d'un principi tenia la predisposició d'organitzar la copa del Rei. Ha finalitzat l'acte l'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras que ha mostrat la satisfacció per poder organitzar aquest esdeveniment.

www.flickr.com/photos/photoalbert57

La Copa del Rei és una de les competicions més emocionants del nostre esport. Dir qui parteix de favorit és complicat perquè sempre s'ha caracteritzat per ser una competició sorpresa on l'equip menys favorit pot donar la sorpresa i arribar a la final. Clau seran els emparellaments dels equips de dijous perquè tindran una mica més de temps per poder descansar i agafar forces per les semifinals. Diumenge 4 de març sabrem qui juga la final.

Qui la fa la paga?

A continuació us deixo l'article que vaig publicar aquest dimarts a www.intocabledigital.cat Semblava premonitori però avui ha arribat la sentència contra el jutge Garzón arran de les escoltes il·legals del cas Gurtel. El resultat ha estat de 11 anys d'inhabilitació. Les veus i comentaris al respecte han estat de crítica unànime contra aquesta sentència. Per alguns Garzón ha estat molt criticat, però la sentència d'avui marca un precedent molt greu deixant de banda el paper del jutge en d'altres casos. A continuació l'article que dibuixa el moment judicial amb alguns dels casos més mediàtics dels últims mesos.

És condició sine qua non que si comets un delicte, et jutgin. Sempre hi haurà la presumpció d’innocència per davant, però últimament hem vist uns espectacles en el món judicial que ens poden portar a desconfiar de les decisions preses en alguns casos. Només cal citar el cas Marta del Castillo, el cas Palau, el cas dels vestits i un llarg etcètera per preguntar-nos si la justícia va bé.

No tinc ni la més mínima intenció de fer cap mena de demagògia al respecte però la situació del moment s’ho val i avui toca parlar de les últimes decisions judicials. Diferents casos han tingut una conclusió final que a vegades ens han fet pensar si realment la justícia respon a les expectatives i és justa. No pretenc ser cap mena de jutge en cap dels expedients que s’han obert però si que vull reflexionar al respecte.

Aquest cap de setmana un dels diaris més prestigiosos del món, el New York Times, ha publicat una editorial parlant sobre el cas del jutge Garzón. Aquest està essent jutjat al Tribunal Suprem aquests últims dies per haver iniciat una investigació sobre la violació de drets humans comesos durant la guerra civil i el franquisme. A més, l’acusen de no respectar la llei d’Amnistia de l’any 1977. El rotatiu nord-americà es pregunta com poden haver acceptat el cas i com passats tants anys com és que encara s’han de jutjar aquests tipus de crims.

Paral·lelament en els últims mesos hem conegut algunes sentències que han fet aixecar les veus de la població. En citarem uns quants. Per començar el cas de Marta del Castillo s’ha resolt amb una condemna de 20 anys pel presumpte homicida i s’han absolt als seus còmplices. Està més que comprovat que l’alarma social suscitada arran del cas no complau a cap de les parts i la família ha vist com no s’ha fet justícia.

Anem a parlar del cas Camps o el judici pels vestits. El tribunal popular (i mai millor dit) ha decidit absoldre a Camps quan s’han pogut escoltar les declaracions d’uns i d’altres. Encara em retrunyen pel cap aquelles declaracions on es deien que un dels implicats s’havia passat amb un dels regals...no sé vosaltres, però la sentència final i les filtracions que han sorgit al voltant del cas em deixen amb l’interrogant que si el cas no hagués tingut un tribunal popular, què hauria passat?

Recordeu el cas Palau? Què se n’ha fet de Millet i Montull? És una causa que té una elevada extensió de documents. Aquest fet en comporta una lenta instrucció, però sabeu que el cas arrenca de mitjans de l’any 2009?  Han passat gairebé 3 anys i la presumpció d’innocència s’ha deixat de banda ja que en una bona tàctica, Millet va reconèixer haver desviat una part dels fons del qual se l’acusa, però els dos implicats segueixen al carrer.

Algú em pot explicar quan es resoldrà el cas Palau? Diria que encara es deixarà passar algun any més, no fos cas que... Realment algú creu que Camps és innocent (a excepció del jurat popular)? L’absolució dels còmplices del cas Marta del Castillo és una bona decisió judicial? Garzón ha de ser jutjat per investigar els crims del franquisme?

Algunes de les preguntes que m’he fet no tenen ni resposta possible perquè el cas ja s’ha arxivat. Però en tot plegat em pregunto si realment no hi ha una mà política al darrere de tot plegat. És de la manera que em puc explicar que avui dia Garzón sigui jutjat i possiblement inhabilitat o bé veure que Camps està lliure pel judici dels vestits o Millet i Montull segueixen assistint cada x dies a la Ciutat de la Justícia sense una sentència en ferm.

Aquests casos que he citat fins al moment són un petit exemple de les últimes decisions judicials. Si sou amants de la simbologia observareu que la imatge de la justícia té els ulls tapats perquè tothom és igual davant de la justícia. No tinc cap dubte que un jutge fa la seva feina el màxim de bé possible però aquestes últimes decisions ens poder fer pensar a més d’un i em fa reflexionar al respecte.

Dubtes i reflexions de la Ok Lliga

S'ha acabat la primera volta del campionat de la Ok Lliga i tot i que esportivament ja coneixem els 8 equips que disputaran la Copa del Rei del 1 al 4 de març encara no sabem quina en serà la seu. Aquest és un interrogant que ben aviat es desvetllarà, de moment hi ha 3 possibles seus sobre la taula, però ara no toca parlar sobre la Copa perquè se n'ha parlat i massa malauradament.

Si parlem de la primera volta del campionat de lliga em deixa un seguit de reflexions. Per començar es veu clar qui pot guanyar la lliga aquest any i qui no ho pot fer. El FC Barcelona és líder destacat amb 10 punts d'avantatge respecte al segon. Aquells qui deien que fer una lliga regular treient els Play Off seria beneficiós, ara els hi tornaria a preguntar si ho veuen així encara. Quina emoció hi haurà d'aquí a final de lliga, saber quina distància definitiva hi ha entre el primer i el segon? Espero que el repte sigui  veure quants equips són capaços de donar la sorpresa contra l'actual líder.

De la resta de la lliga queden moltes coses per veure. Per començar hi pot haver una lluita per la tercera posició molt maca. Tot i que el Noia ara sigui qui ocupi aquesta posició amb 3 punts de marge la temporada és molt llarga i poden passar moltes coses. En aquesta lluita hi podem posar fins al 9è classificat de la lliga  amb equips com Vilanova, Blanes, Reus, Vendrell, SHUM o bé Igualada. Es preveu una segona volta emocionant en aquest sentit tot i que la segona posició està un xic lluny en mans del Liceo.

El punt calent de la competició poden ser els dos equips que perdin la categoria aquesta temporada. No hi ha un candidat clar a perdre la categoria perquè guanyant dos partits qui sap què i si en perds dos tot el contrari. En aquesta lluita hi haurà el Monjos i l'Alcoi que ara per ara són els equips que tenen un cert desavantatge, però també hi podem involucrar el Calafell, el Voltregà i fins i tot el Vic si segueix amb la tendència actual.

Hi ha equips que es mereixen una bona nota. És el cas del SHUM que s'ha convertit en la revelació del campionat de lliga. A més ha tingut el premi de poder jugar la Copa del Rei i això que té un experimentat jugador com Jordi Galan lesionat des de l'inici de temporada. Un semàfor taronja es mereix el Reus que no acaba de trobar el bon camí. Va guanyar la lliga l'any passat i troba a faltar a Gual, però no és excusa suficient per haver sumat només 20 punts aquesta temporada. El semàfor vermell és pel Vic. Té una bona plantilla, un bon entrenador però està jugant amb foc. La seva pista ja no és inexpugnable i han entrat en una dinàmica negativa, a la segona volta reaccionaran.

Capítol apart es mereixen les retransmissions esportives i les actes online que ha introduit la FEP aquest any. Si que s'ha aconseguit poder emetre un partit cada setmana per Esport3 i Teledeporte però no s'ha de poder fer a qualsevol preu. Quantes relliscades s'han vist de jugadors a causa de la pista televisiva? S'estan buscant fórmules per poder fer l'hoquei més visual per la televisió, però aquesta pista s'ha de canviar sigui com sigui. Partits que haurien tingut molt més espectacle s'ha vist frenat per la superfície. Les actes online és una bona iniciativa i mereixen un article a part. Primer perquè tenen les seves coses bones, però també hi veig un seguit de llacunes que em portaria a fer aquest article massa extens.

Per cert, em quedo amb la jugada que va fer ahir Esports3 amb l'emissió en directe de la gala dels premis de l'esport Laureus deixant de banda l'emissió del partit d'hoquei que es podia seguir via internet. És un gran favor que van fer als aficionats que normalment veuen els partits en català per la televisió. Va ser molt estimulant veure el partit per Teledeporte. És una bona manera de celebrar el primer aniversari del canal esportiu català, les audiències manen.

The way of life

Publicat a www.intocabledigital.cat el 31 de gener de 2012.

És condició sine qua non que si ets un escarabat naixeràs, creixeràs, et reproduiràs i moriràs...però si ets un ésser humà compleixes el mateix requisit perquè en el fons la majoria d’éssers el que fan és això néixer, créixer, reproduir-se i al final del camí es moren. Si ens deixem portar per la simplicitat potser podem trobar una explicació a la situació actual.

Podríem començar a agafar una bona colla de frases típiques i tòpiques que diu la gent gran a l’hora d’explicar segons quina situació. L’actual context econòmic la podem resumir amb “S’ha estirat més el braç que la màniga”. Fruit d’aquesta situació el gran problema que hi ha és el fet de no voler donar crèdit o com diríem “s’ha tancat l’aixeta”.

Potser no coincidireu amb mi si us dic que la història és cíclica. Moltes vegades he pensat que aquest concepte és correcte. Sinó com s’explica la frase que diu que “després d’una pujada ve una baixada i aquesta  encara és més forta que la pujada”. Però considero que estem en això. L’any 1992 i sobretot al 1994 es va tocar el punt més dur de l’anterior crisi econòmica. Es va reflotar l’economia i van arribar els anys daurats de la construcció fins a l’any 2007 quan van sorgir les hipoteques “escombraria” que van comportar un major endeutament per part dels estats i de les famílies. Es va crear una bombolla immobiliària que no era real.

Aquest endeutament ha provocat que el gran problema que hi ha avui dia (entre d’altres) és la falta de liquiditat. Només fem que sentir que cal retallar la despesa dels estats perquè ells mateixos són un dels principals culpables de la situació actual. Només cal llegir alguns informes econòmics per observar què s’ha fet en ple auge de la construcció i de quina manera s’han malgastat els diners. El resultat? Més de 5 milions d’aturats i greus problemes estructurals en el nostre cas. Es resoldran? No ho sé pas, potser s’arreglaran les grans errades del sistema però i les petites?

La història és cíclica i el període en el qual estem ho és. No ens enganyem. Sortirem d’aquesta crisi i en uns anys entrarem en un altre espiral. L’explicació pot ser senzilla. Gràcies a la febre constructora d’aquests anys s’ha generat una sèrie de productes que no tenien un preu real. Quan això passa, el mateix sistema s’encarrega de tornar-nos a fer tocar de peus a terra. Algú m’explica com és que un pis que fa 2 anys valia 200 mil euros ara tingui un preu rebaixat a 100 mil? Està clar que aquest fet algú ho va veure però mai va actuar contra aquest i d’altres fets que ens han portat a la situació actual.

Una vegada la situació retorni a la normalitat ens tornarem a situar en una època post crisi. Més controls en moltes coses i una nova situació. Però l’essència serà la mateixa perquè quan tornem a entrar en un espiral de deixar-nos anar el control ja no s’aplicarà. Perquè sinó com s’entén que s’hagi permès augmentar en tanta mesura el deute dels estats, diputacions, ajuntaments i d’altres estaments? El mateix ha passat amb les famílies, per què els bancs donaven hipoteques que es veia de manera clara que no es podrien acabar pagant? Als Estats els hi ha donat crèdits i ara aquests afoguen l’economia mundial.

El que us deia. La crisi neix, creix es reprodueix i acaba morint. No sé en quina etapa estem, diria que ja hem passat la de néixer perquè tothom és conscient que estem en període de crisi. S’ha reproduït en varis països ja que la bactèria estava dins de molts d’aquests. Ara estem en la fase de combatre-ho perquè la crisi s’acabi extingint. Serà avui o demà, però ben aviat haurem sortit d’aquesta situació. El que us deia, la història és cíclica i l’escarabat acabarà morint.

Demagògia política

Publicat a www.intocabledigital.cat el 25 de gener de 2012

És condició sine qua non que si fós polític em dec al poble per servir-lo. Però realment els polítics fan el que han de fer? Hi ha una total desafecció cap als polítics en general per diferents motius. Està clar que ells són els encarregats d'enfrontar als problemes que hi ha en aquesta situació de crisi en nom dels votants, però a voltes dóna la sensació que van a destemps i no saben adequar-se a les circumstàncies del moment fins que la situació és gairebé inevitable. M'explico.

Fa poc vam tancar l'any 2011 que ha tingut una concentració política d'aquelles que marquen una època. L'últim capítol van ser les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat que es van celebrar el passat mes de novembre. Segons marca la llei, la campanya electoral durarà 15 dies. Però què passa? Abans dels 15 dies estem durant dies i dies menjant els comentaris d'uns i d'altres, o sigui que estem en precampanya. Quan entrem pròpiament en la campanya comencen a saltar propostes d'uns i d'altres i el resultat ha de ser que tot allò que es diu s'acabarà fent.

Vaig seguir les passades eleccions amb més o menys motivació. Sempre és un bon exercici democràtic saber el que proposen uns i d'altres. Però em vaig quedar amb la proposta que feia un partit. Aquest va dir que no pujaria els impostos quan arribés a la Moncloa. Sabeu què ha passat no? Us refresco la memòria? La primera mesura del nou govern espanyol ha estat pujar el IRPF fins a límits que passen la realitat en la qual vivim deixant-lo al nivell de país ric. D'això se'n diu fer política? Dir una cosa i acabar fent una altra totalment al contrari de tot allò que havies estat pregonant per activa i per passiva? Diria que això és demagògia política.

Voleu un altre exemple? S'ha dit per activa i per passiva des del govern central que no es pensa pujar l'IVA. No es pujarà fins que a ells els hi vagi bé. Perquè suposo que sabeu que l'IVA, tard o d'hora acabarà pujant. Ara els grans partits polítics estan concentrats amb les eleccions d'Andalusia que es faran el proper mes de març. Un cop els resultats electorals vagin al costat d'uns o d'altres serà el moment ideal per dir que per exigències de la Unió Europea cal apujar l'IVA. Per què no s'ha fet abans?Tindrem pujada del IRPF i de l'IVA. Sort que no s'havien d'apujar els impostos...

Per tant, tenim que els partits prometen unes coses i no les acaben complint. Però si la situació és tan greu com ens diuen perquè no tots els partits polítics van en la mateixa direcció? Per què no es fa un pacte d'estat per sortir del moment econòmic que vivim? És impensable que totes les forces polítiques arribin a acords de país per salvar els mobles per molt crítica que sigui la situació. O sigui, que potser la cosa no està tan malament com diuen o només prevalen els interessos dels partits per sobre dels ciutadans.

Anem per més exemples. Aquests dies s'estan proposant els pressupostos de la Generalitat. Escoltes a una banda i a una altra que si això que si allò. Algunes forces polítiques volen presentar una esmena a la totalitat per mostrar el seu total rebuig a les previsions del govern català. Em pregunto, si tan malament veuen aquests pressupostos, per què no presenten una altra proposta econòmica alternativa? O senzillament es presenten esmenes per vici?

Ha arribat un punt en el qual quan veus segons quines accions per part dels partits polítics ja no saps cap a on mirar. Per exemple, es veu en molts organismes que per molt bona que sigui una proposta proposada pel partit que governa, hi haurà l'oposició que hi votarà en contra o potser s'abstindrà. Cal no votar les bones propostes? Diria que no cal tanta demagògia en la política i potser més demostrar que el polític vol el bé de la institució que defensa sense tenir en compte el seu partit, però malauradament s'anteposen els interessos de partit al dels ciutadans que l'han votat.

Aquests no són exemples que es poden aplicar a tot arreu però si que s'han vist en els últims mesos. No sé on anirà a parar tot plegat. El que es veu clarament és la desafecció de la gent. Calen renovar els llenguatges polítics i fer una política molt més propera. Cal recordar l'essència del polític que no és res més que defensar els interessos de l'Estat entès com qualsevol institució en la qual hi han accedit pels vots dels ciutadans i deixar de banda la demagògia política o els interessos de partit.

Girona 10

Publicat a www.intocabledigital.cat el 17 de gener de 2012

És condició sine qua non que si tu que em llegeixes i jo que t’escric tenim ganes de fer una cosa conjunta el més probable és que aconseguim un bon producte, però si tu vas per un costat i jo per un altre la cosa no anirà bé. Un bon dia des de l’Associació d’Hostaleria de Girona es van proposar crear una iniciativa anomenada Girona10 entre diferents estaments públics i privats, el resultat? Un èxit de participació.

La setmana passada us parlava que calia ser positiu i no aniria malament buscar notícies positives per demostrar que depèn de nosaltres mateixos fer el 2012 un bon any, per això avui us apropo una iniciativa que he trobat rodona i que ha estat un èxit de participació i de màrqueting. M’explico. Durant aquest cap de setmana s’ha celebrat el Girona10, hotels, restaurants i d’altres activitats a 10 euros o gratuïtes amb la implicació de molta gent.

Entre els millors destins per passar les vacances 2012 segons la revista National Geographic i la revista Frommers van escollir la ciutat de Girona. Per aquest motiu s’ha aprofitat per celebrar la notícia durant un cap de setmana amb moltes activitats, com visitar diferents espais de la ciutat de manera gratuïta o bé oferir concerts i descomptes en els hotels, restaurants i comerços de Girona per 10 euros. Tot plegat ha aportat una bona publicitat en un cap de setmana que de ben segur tindria una ocupació ben baixa, però el Girona10 ha fet omplir les 1500 places que es van ofertar en tan sols 10 minuts. Més de 35.000 peticions es van rebre que han reportat un bon ambient pels carrers gironins.

En el context actual de crisi està clar que cal incentivar activitats com aquesta. No és fàcil establir ponts de connexió entre estaments públics i privats, però està clar que si hi ha una voluntat ferma es poden fer moltes coses que porten una bona acollida entre la població. Perquè pensat fredament tothom hi surt guanyant. El visitant obté serveis de qualitat a bon preu. Els establiments que tindrien una ocupació molt baixa tenen una bona concurrència de públic. I la pròpia ciutat obté una bona promoció i exterioritza la seva imatge. El resultat? Girona10

No sé si serà una bona temporada turística. La gent pot triar com a destí Girona després d’aquesta campanya, però sabeu que ben aviat hi haurà un problema ben greu? Si tirem de frases tòpiques hi ha aquella que diu que si una cosa va bé no la toquis. Sembla que hi ha certs estaments que això no ho entenen. El turisme és una de les principals fonts de riquesa del nostre país i com que va bé ara agafarem i aplicarem una taxa turística a tots els visitants a través de les nits d’hotel...cal fer-ho? Fins a aquest punt arribarà la crisi de voler demanar més i més? Ens queixem de l’asfixia que fa el govern central amb temes com la pujada del IRPF, però ara agafem i aplicarem una presumpta taxa turística, val la pena castigar un sector dinàmic?

L’error més gran que es podria fer ara mateix és crear aquesta taxa. Primer de tot perquè perjudicaria una temporada que ja per si es preveu complicada. Segon, cal aprofitar els conflictes a les zones del Pròxim Orient per assegurar un tipus de client que ja ha triat Catalunya  per primera vegada i podria tornar a triar-lo com a destí turístic. Tercer, castigar als hotelers no és la mesura per treure diners d’allà on no n’hi ha, cal cuidar el turisme i seguir essent un país capdavanter en el sector de l’oci.

Aplicar una taxa turística a imatge d’altres destins no crec que sigui una bona decisió. Pot ser una bona iniciativa en un context de bonança econòmica sempre i quan es faci una consulta entre els diferents elements implicats, ja siguin els hotelers, les associacions d’hostaleria i el propi govern. Però aprofitar la crisi que hi ha en aquest moment amb afany recaptatori no és el millor, no dones una bona imatge i cal saber vendre bé el producte.

De tot plegat i per potenciar el turisme em quedo amb més iniciatives com Girona10 i d’altres que es poden organitzar. No em quedo de cap de les maneres amb la presumpta taxa turística que es vol implementar, restaria potencialitat al turisme i ara el que cal és promocionar-lo perquè segueixi essent un sector dinàmic. Quan passi aquesta època de crisi ja parlarem de taxes turístiques, fins al moment ho deixaria en el calaix de l’oblit.

Psicologia nacional

Publicat a www.intocabledigital.cat el 11 de gener de 2012

És condició sine qua non que tot depèn d’un mateix per tirar endavant per molts esforços que facin per minar-nos la moral. M’explico. Ha començat l’any 2012 i els primers dies semblava que tot s’hagués d’acabar.  Només senties comentaris negatius sobre com seria aquest nou any i ja hem arribat al tòpic de si és igual que l’any passat ja podem estar contents...

El canvi del 2011 al 2012 està comportant un desànim nacional. Només escoltes notícies negatives. Els últims dies de 2011 tot era com desesperança, escoltaves a la gent i semblava que res hauria de ser positiu, el vol al 2012 no l’aixecarem pas diuen uns o bé el típic comentari que el pitjor està per venir. Per començar ni estem tan malament com uns diuen ni ens hem de deixar portar pel desànim nacional.

En les primeres edicions dels diaris de 2011 la notícia en portada era l’entrada en vigor de la nova llei antitabac que s’implantava arreu i que no permetia fumar en llocs públics.  Agafes la premsa un any després i només fa que parlar de retallades, de la crisi, d’acomiadaments als ajuntaments, d’apagar llums... Sens dubte un panorama per agafar i tirar la clau. Però on són les dosis d’optimisme?

El gran problema que veig avui dia amb tot plegat, és que hi ha una crisi de confiança. Òbviament que hi ha una crisi econòmica bestial, però com se sol dir al mal temps bona cara. No hi ha cap líder polític capaç de fer aixecar el vol i transmetre confiança per tirar un projecte de país endavant? Només sabem parlar de coses econòmiques, però perquè no encarem els discursos cap a fer el camí més fàcil, amb ànims tot es fa. Pel contrari si entrem en la fase negativa no es farà res i menys si es pinta un 2012 més negre que el 2011.

Agafarem una dada a l’atzar. Sembla que l’emprenedoria és el camí a seguir. Hi ha molta gent que té ganes de fer coses i més d’un si les coses fossin fàcils tiraria endavant més d’un projecte. L’exemple més clar és la llista que fa el Banc Mundial sobre l’agilitat per crear una empresa. La “Doing business” conclou que d’una llista de 200 països Espanya està al lloc 126. Crear una empresa comporta tants problemes com 3 mesos de papers i tràmits, a Austràlia només una hora.  Amb això es resumeix tot.

La clau d’aquest 2012 no està ni en pujar impostos, escanyar més a les classes mitjanes o bé pujar l’IVA (que ho acabaran fent), sinó que està en oferir brots d’esperança a la gent. Si un creu en si mateix aconseguirà coses importants a la vida. Si seguim venent missatges que el 2012 serà un any negatiu això comporta que la gent es quedi a casa. S’ha d’estimular la despesa, però amb el camí que s’ha triat el que es fa és generar més desconfiança. La gent del carrer no s’aventura a fer inversions i tot plegat genera una contracció del mercat que aporta més incertesa.

Un altre exemple ben clar són les dades del turisme. No sé si les dades són certes o no (moltes vegades ho poso en dubte) però si us fixeu, aquest estiu començaran a explicar que les dades d’ocupació són molt bones que si això i allò altre. Quan dones dades positives farà que un digui, per què no anem de vacances? Les dades positives (encara que s’hagin maquillat) comporta que la gent s’animi i és això el que ens fa falta en aquest crisi de gran depressió econòmica i és crear una psicologia nacional positiva.

Ja veurem com acabarà aquest 2012. Només una recomanació. Si ets positiu/va aconseguiràs allò que et proposis per molts problemes que et trobis durant aquest any. Tot depèn d’un mateix per aconseguir les fites que un es proposa. Si els polítics o líders no saben donar-nos brots d’esperança ens els haurem de crear nosaltres mateixos amb les nostres il·lusions i enlloc de dir que esperem que si aquest any és igual que el passat ja podem estar contents, direm que el 2012 serà un bon any!

De funcionaris, autònoms i asalariats

Publicat a www.intocabledigital.cat el 3 de gener de 2012

És condició sine qua non que si l’empresa on treballes no va bé, miris de buscar solucions conjuntament amb qui sigui perquè la situació s’arregli. Si es produeix una situació excepcional cal ser comprensiu i mirar de tolerar segons quines iniciatives. Però, hi ha un segment de la població que això no ho té ben interioritzat i a la mínima que pot es queixa. Estic parlant dels funcionaris, no de tots però si d’un petit percentatge.

Últimament els funcionaris estan de moda perquè estan aixecant la veu de manera constant. No dic pas que no ho hagin de fer, sinó que cal ser una mica conscient de la situació que té l’empresa per qui treballen (la Generalitat) i mirar de posar el seu granet de sorra perquè tot vagi endavant. La situació és dura per tothom però segons quines reivindicacions a vegades no s’adeqüen a la realitat que vivim, tot i que la Generalitat segueix tenint un greu problema de comunicació.

 Actualment sóc un assalariat i treballo a l’empresa privada. No sé vosaltres, però si em ve el propietari de l’empresa i em diu que les coses no van tal i com han d’anar per circumstàncies X que són externes a ell, el que faré és adequar-me als nous temps i acceptar alguna de les mesures que ell vulgui fer. Per exemple, si per Nadal em paga el 80% de la paga i em diu que al gener cobraré la resta acceptaré la seva iniciativa.

Aquesta mesura i la meva reacció trobo que és la més normal del món tot i que no tingui una feina de per vida i el dia menys pensat si a ell li ve de gust em pot acomiadar, perquè en breu flexibilitzaran un xic més el mercat laboral. En canvi, si ets funcionari i el teu cap et paga només el 80% de la paga, agafaràs i aixecaràs la veu com si el món s’acabés. Faràs que la Generalitat demani un crèdit i no t’esperaràs uns dies per rebre aquest 20% restant. A més, m’haig de sentir a dir que el fet de no cobrar ara aquest 20%, podria afectar al treball dels funcionaris.

Anem a parlar ara dels autònoms. Aquests són els principals damnificats per la crisi. A part de no tenir quins certs privilegis com no cobrar la paga extra de nadal, es troben amb l’aixeta del crèdit tancada dels bancs. A això, cal afegir que molts no cobren el que han de cobrar de segons quin ens (per exemple la Generalitat) i si ho fan, ho reben amb molt de retard. Heu sentit algun grup d’autònoms queixar-se perquè no cobren quan pertoca. Ja no parlem del 20%, sinó que parlem de feines  per la qual han avançat uns diners i no cobren.

Aquesta situació ha portat a molts autònoms a viure en una situació límit. La Generalitat no ha demanat pas cap préstec extra per pagar aquests diners i el que ha fet és renegociar quan ho ha de pagar i buscar una solució que sigui òptima per tothom, tot i que l’autònom ha de malviure però si fa falta es sacrifica. Els funcionaris no es poden sacrificar pel 20% de la paga extra? Diria que si...

Trobo que estem en una situació excepcional en l’economia. No dic pas que sigui correcte no pagar els diners que a un li pertoquen el dia que està designat. Però el que si trobo que els autònoms o bé els assalariats farien sacrificis per salvar la seva empresa i anar uns dies un xic més malament, per què els funcionaris no són capaços de fer el mateix? És que el fet que tinguin una feina de per vida, els hi confereix l’honor de tenir privilegis que la resta de treballadors no poden tenir i no s’han de sacrificar quan pertoca?

De tot plegat en trec una conclusió que no m’agrada. És una minoria dels funcionaris que el fet de cobrar amb demora el 20% digui que afectarà al seu treball, però també veig que la Generalitat no ha comunicat la situació de la paga extra als funcionaris com es mereixen. No trobo bé que la situació es conegui a través dels mitjans de comunicació, perquè tots sabem que estem en plena era tecnològica i sempre hi ha els correus electrònics que es poden enviar als centres corresponents per explicar la situació de la paga extra. Tot i això, el que està clar és que la Generalitat ja deu uns diners més i al 6% d’interès.

Ok Entrevista

Ara fa una setmana conjuntament amb www.hoqueitweet.com i Albert Roig vam posar en marxa un bon projecte que és la okentrevista. Es tracta de fer una entrevista mensual aprofitant la xarxa social del twitter. Els aficionats i periodistes fan un màxim de 25 preguntes i en un dia i hora concret el convidat les respon.

La satisfacció ha estat màxima. Molta gent ens ha donat suport i el primer convidat ha estat perfecte en l'estrena de la okentrevista. Gaby Cairo, entrenador del FC Barcelona va ser un perfecte amfitrió per obrir aquest nou projecte. Entrevista àgil i sense complexos i fent el que molts volem, ajudar a contribuïr amb una major difusió de l'hoquei sobre patins. Calen més iniciatives en la mateixa direcció i no disgregar tan un esport que podria ser més gran del que és.

El 9 Esportiu en la seva tasca de fer una difusió de l'hoquei sobre patins ens ha donat un cop de mà. Ahir va sortir publicat un article on es feia referència al nou projecte que hem endagat conjuntament amb hoqueitweet. Dóna molta satisfacció veure com un projecte que poses en marxa tingui aquesta repercusió. Gràcies a tots els que heu col·laborat.

Ara ja cal començar a preparar la propera #okentrevista. Estigueu atents perquè a finals de febrer a les portes de la Copa del Rei d'hoquei sobre patins parlarem amb algun dels seus protagonistes que ens faran un anàlisi de la situació d'aquest esport. Per tant, proper tema entre d'altres coses, la Copa del Rei i la Ok Lliga.