L'hoquei és mediàtic

Durant més d’una setmana l’hoquei ha esdevingut el protagonista dels mitjans de comunicació. No és cap mentida és la pura realitat. Feia molt de temps que no podia gaudir dia rere dia de notícies referent al nostre esport. La Copa del Rei, la destitució de Gaby Cairo i la jornada 20 de la Ok Lliga n'han estat els protagonistes.

El 27 de febrer va començar tota la moguda. La Copa del Rei és un dels esdeveniments més importants de la temporada dins l’hoquei sobre patins. Durant els 4 dies de competició, molts mitjans es fan ressò d’allò que va passant. Al ser a Oviedo ha comportat que d’altres mitjans que no ho fan habitualment parlin de l’hoquei.

Com aquell qui diu fins dilluns van estar parlant de la Copa. Sobretot a Catalunya és on hi ha hagut més moguda ja que la victòria del Moritz Vendrell va ser una sorpresa. Reportatges en diferents diaris que gairebé mai parlen d’hoquei o bé a través de Televisió de Catalunya en els diferents informatius han donat un ressò a l’hoquei que s’ho mereixen i molt els del Vendrell, però també és un bon favor pel nostre esport.

Després de la ressaca copera, arriba un nou cas: la destitució de Gaby Cairo. L’eliminació de la Copa precisament a mans del Vendrell va comportar que l’extècnic del FC Barcelona posés el seu càrrec a disposició del club. Cairo havia complert una etapa de més de 20 anys a l’entitat blaugrana i com és habitual molts mitjans van parlar primer de la seva renúncia al càrrec com de la posterior acceptació per part de la junta.

Durant dos dies es va estar parlant del cas de Cairo. De nou informacions en molts mitjans de comunicació que normalment no segueixen l’hoquei sobre patins. Dijous era el moment de la primera roda de premsa del nou tècnic blaugrana, Ricard Muñoz fent referència a la jornada de divendres i el seu debut a la banqueta.

Finalment, des de divendres i fins diumenge s’ha anat parlant de l’hoquei per la disputa de la 20a jornada de la Ok Lliga. Més d’una setmana amb notícies referent al nostre esport. Aquesta sí que és una bona nova, feia temps que no veia tanta presència informativa i això ens demostra que realment l’hoquei sí que interessa, potser no es potencia tant com nosaltres voldríem.

Cal prendre nota de la setmana mediàtica. Potser el que manca a l’hoquei és trobar els canals adients. Cal felicitar a tots aquells qui jornada rere jornada informen de l’hoquei sobre patins. Fer una llista és complicat perquè de ben segur ens deixaríem algun nom i aquesta no és la voluntat. Però sí que hem d’obrir noves vies de difusió.

La prova més clara de tot plegat és que quan un equip modest guanya la Copa, mitjans d’arreu del país parlen i fan reportatges sobre el Moritz Vendrell. Tenim un esport vistós, un esport que agrada, dóna emocions, dinàmic, trepidant i amb molts altres elements. Potser ja seria hora que tots els qui en formen part remin en la mateixa direcció.

Solucions? Organitzar els mateixos clubs la competició domèstica. Aquest seria el millor ja que comportaria que l’èxit dependria dels mateixos equips. Només cal mirar l’evolució d’esports semblants a l’hoquei com seria el futbol sala que en pocs anys ens ha passat la mà per la cara. L’handbol seria un altre cas prou semblant.

La televisió? No sé si el futur passa per la televisió. De tots és conegut que sortint en aquest mitjà de comunicació arribes a molta més gent, però amb la situació de crisi es fa prou complicat poder entrar. L’any passat els clubs van pagar una quantitat de diners per emetre partits els dilluns amb la famosa pista blava, però molts equips tenen una situació al límit i tornar a pagar per emetre un sol partit durant tot l’any s’ha fet molt costós.

Internet? La xarxa és el veritable futur per l’hoquei. Amb la proliferació de xarxes socials com el twitter ens han permès a molts poder seguir en directe molts dels partits que es disputen a quilòmetres de casa nostra. Un exemple és la Copa d’Oviedo, que potser no s’ha ofert com es mereix l’hoquei però ho deixarem aquí. La qüestió és que amb les noves tecnologies es poden emetre molts partits.

Contractant el servei d’una empresa que t’ofereixi un servei de streaming i una connexió directe al ADSL amb una càmera es poden oferir els partits en directe a través de la xarxa. Tots els equips tenen l’obligació d’enregistrar els seus partits, per tant només ens cal l’ADSL i el servei de streaming perquè les imatges no es tallin. Tant senzill com això.

En definitiva, que espero que d’aquí a final de temporada seguim gaudint de l’hoquei a aquells qui ens agrada. Complicat serà tenir una nova setmana mediàtica com aquesta però si no hi posem un xic de voluntat per arribar allà on no es pot, en uns anys ens trobarem que l’hoquei sobre patins serà molt més residual que en l’actualitat. Sinó temps al temps.

And the winner is: Moritz Vendrell!

Aquests últims dies l’emoció, la passió i l’hoquei sobre patins han estat els protagonistes de la 70a edició de la Copa del Rei. L’epicentre d’aquesta nova aventura era Oviedo. Al final el Moritz Vendrell s’ha endut per primera vegada a la seva història aquest títol. A la final, victòria per 4-3 amb gol d’or davant d’un Reus que ha crescut com equip i ha demostrat el futur que té per davant amb l’aparició dels més joves.

Si dimecres havíem de fer apostes sobre qui jugaria la final, de ben segur que molts de vosaltres podíeu encertar que o bé Vendrell o Reus en podien ser un dels protagonistes, però que els dos es plantessin a la final ningú ho hauria apostat. Aquí rau la gràcia de la Copa del Rei, una competició totalment incerta i en la qual preveure un vencedor clar cada vegada es fa més complicat. 

Dijous i divendres es van disputar els primers partits de quarts de final en un gèlid pavelló d’Oviedo. El Coinasa Liceo presentava candidatura al guanyar per 3 a 7 al ICG Software Lleida. El Reus Deportiu sorprenia al CP Vic (cap de sèrie) i es situava a les semifinals al guanyar per 5 a 3. Els reusencs que tenien la sorprenent baixa de Jordi Molet que no havia viatjat per decisió de la directiva. 

Divendres era el torn del Moritz Vendrell. El qui finalment seria campió començava guanyant en un partit disputat al Mopesa Vilanova per 2 a 3. En canvi, el FC Barcelona presentava candidatura al guanyar per 1 a 7 a l’Igualada. Amb aquests marcadors es definien les semifinals de dissabte.

Com és habitual, la televisió era qui marcava els partits. En aquest fet no hi entrarem pas de moment. Partits a les 18.45 i a les 20.45. Primer era el Coinasa Liceo que es veia sorprès pel jove Reus Deportiu. Els d’Alejandro Domínguez havien d’anar a disputar una pròrroga i els penals per aconseguir el tiquet per la gran final. Gairebé dues hores d’intensa activitat, però amb la recompensa de la final per un equip jove i donant molt de protagonisme als més joves. 

El següent torn era el del Moritz Vendrell i el FC Barcelona. Partia com a favorit l’equip blaugrana, però la màgia de l’hoquei ens comporta sorpreses. Amb una bona feina d’equip al descans es va arribar amb un 4-1 favorable als campions. Un resultat que mai ningú hauria pronosticat. I tot i semblar que en el segon temps els blaugrana podrien apropar-se al marcador ens va donar un sorprenent resultat de Vendrell 7 FC Barcelona 3 i tiquet per la final.

Si reflexionem abans de centrar-nos sobre la final observarem que Reus i Vendrell eren els equips que arribaven en un dels seus millors moments. Portaven una dinàmica molt bona de resultats. A banda del Liceo que va tenir la loteria dels penals davant seu, els dos finalistes porten un inici d’any molt bo i aconseguint molts bons resultats, per tant, eren els equips que estaven més en forma de la Ok Lliga.

Finals d’aquelles que et fan patir. Per començar, l’últim partit havia acabat gairebé a les 11 de la nit. Tenint en compte que cal arribar una hora abans del partit al pavelló, tenien 13 hores per dormir unes 8 hores i fer exercicis de recuperació. Les banyeres amb gel van ser les protagonistes de la nit als hotels de concentració per estimular els músculs i deixar als jugadors preparats.

La final ha tingut tots els ingredients que es poden demanar. Potser si que han tardat a arribar els gols però d’emoció no n’ha faltat fins als últims segons amb gol d’or inclòs. El Reus Deportiu venia de jugar una semifinal amb pròrroga i penals però això no s’ha notat dins la pista. S’ha avançat tot i que el Vendrell ha empatat. Però coses de la vida, tot semblava indicar que el títol aniria cap al Baix Camp quan els d’Alejandro Domínguez s’han situat amb un 3-1 al marcador.

Guillem Cabestany ha motivat als seus jugadors en el tram final i a falta de pocs minuts han aconseguit empatar el partit. La pròrroga es tornava a fer present. Gol d’or o penals, aquesta era la solució. Però Xavi Barrosso s’ha convertit en l’heroi del seu equip i ha fet el gol que faltava perquè el Vendrell aconseguís el seu primer títol de la Copa del Rei a Oviedo.

A banda de la jornada esportiva, com sempre hi ha una sèrie de fets que hauríem d’anotar. Està bé que la copa s’hagi fet a Oviedo per promocionar l’hoquei i tot el que es diu, però una final com aquesta amb dos equips catalans jugada a Catalunya hauria comportat un pavelló ple a vessar. Seria una gran notícia per l’hoquei.

No tan bona notícia ha esdevingut la cobertura mediàtica de  la competició, en quant a la televisió. Els quarts de final es van poder només veure a través de la pàgina web de la Federació i els partits del Vendrell gràcies a la gran feina de Ràdio Televisió el Vendrell. Algú ha pensat en la gent gran que li agrada l’hoquei? Potser els joves si que tenen més facilitat per veure els esdeveniments per la xarxa, però no es pot oferir el major aparador de l’hoquei sobre patins a través d’una web. Aquest no és el camí i menys amb una qualitat d’emissió que rebuscant una mica pel mercat i invertit uns euros hauria estat molt més bona.

Semifinals dissabte a les 18.45 i a les 20.45 i la final a les 12.45 de diumenge. Sé que no és fàcil negociar amb les televisions i no és fàcil arribar a acords. Ja ho he viscut en d’altres copes del rei, però per començar es posen uns horaris gràcies a la disposició televisiva. Però després ens trobem que la final no es pot veure en directe per Televisió de Catalunya perquè s’ha donat prioritat a Teledeporte. On estan les negociacions?

Senyores i senyors, tots sabem a qui agrada l’hoquei. Potser no és un esport de masses però les notícies de la cobertura de les televisions no ha estat la millor notícia, ans el contrari l’hoquei ha fet passes endarrere. Alguns tallant les transmissions dels partits per oferir el futbol, d’altres oferint les semifinals a altes hores de la matinada.

No volem oblidar la bona feina que han fet la resta de mitjans de comunicació que com sempre han portat la informació cap a les nostres llars però en aquesta edició les televisions han fallat i molt en una competició que es jugava molt lluny de les nostres contrades. S’hauria pogut emetre amb molta més qualitat que no pas amb un rudimentari streaming.

Per acabar, cal gravar en la ment la gesta que ha aconseguit el Moritz Vendrell en aquesta 70a edició. Aquest equip ja ha signat una nova etapa en la seva carrera esportiva. Guillem Cabestany i el seu equip tècnic han fet una excel·lent competició amb vídeos motivacionals inclosos. No ens podem oblidar de la resta de noms. Un incommensurable Roger Molina sota els pals, un MVP Xavi Costa i acompanyat com sempre per Jepi Selva, Xavi Barrosso, Àngel Rodríguez, Eloi Albesa, Lluís Ferrer, Jordi Aragonés, el jove Gerard Camps o el capità Òscar Ruiz. Felicitats Moritz Vendrell!