Cal un canvi de rumb

Aquest passat cap de setmana s’ha acabat una nova temporada d’hoquei. Una lliga llarga i feixuga que s’ha resolt amb èxit en la última jornada. Deixant diferents plats forts per saber, com qui seria el campió de lliga o qui ocuparia la tercera plaça de descens a Primera Nacional, però no penseu que falta un canvi de rumb? Jo sí!

Si sou seguidors d’altres esports observareu que un cop acabada la temporada de futbol, l’espai informatiu l’ocupen d’altres esports. Enveja sana de veure com per TV3 fan en directe el títol de lliga de bàsquet entre Barça i Madrid o veure els partits per Esports3 de la fase final de la lliga de futbol sala. Quin és l’element comú de les dues competicions? Que tenen play-off.

A l’hoquei cal retornar al format dels play-off perquè un esport dinàmic i incert com aquest no es pot concebre de cap altra manera que no sigui amb aquest tipus de competició. Aquest sistema significa que durant uns dies tots els aficionats a l’esport estan pendents del que fan uns o altres i aconsegueixes bones dades de pantalla perquè hi ha el gran absent del futbol.

Anys enrere, recordo com la lliga era molt més dinàmica. En el cas de jugar competició europea, els equips avançaven els seus partits a dimarts. Aquesta temporada en alguna ocasió s’han jugat partits en pocs dies de diferència, però alguns equips han vist com estaven 15 dies sense jugar cap partit oficial. Només cal observar que aquesta lliga va començar el cap de setmana del 6 d’octubre i ha finalitzat el passat cap de setmana. Hem tingut 8 mesos de competició.

Potser el problema que tenim és que cada any hi ha campionat d’Europa o del Món de seleccions. Llavors ens trobem que ara estarem pràcticament 4 mesos sense veure la Ok Lliga. Aquest any hi ha Mundial a Angola i la lliga no començarà fins al cap de setmana del 12 d’octubre, 4 mesos de vacances. No dic pas que no s’hagin de fer aquest tipus de campionats, però potser caldria cada dos anys o bé Mundial o bé europeu.

No sé per on passa el futur de l’hoquei. De ben segur que els dirigents ho tenen molt més clar que jo, però em sembla que cal replantejar la fórmula del Play-Off. Els detractors ens diran que li treu atractiu a la lliga i que aquest any ha sigut molt emocionant, però per què no ho mireu des d’un altre prisma? Si es torna a aquest sistema tindrem molt més protagonisme del nostre esport als mitjans de comunicació. Un petit exemple, fa anys el futbol sala estava per darrera de l’hoquei en importància, avui dia ens passen la mà per la cara.

Potser caldria plantejar un sistema que qui guanyés la lliga tingués el bitllet directe per jugar la Lliga Europea. Es podria organitzar un play-off amb partits de quarts de final i semifinals al millor de tres partits i la final  al millor de 5. D’aquesta manera es guanyaria en difusió de l’hoquei. A més, els equips de la part baixa es podrien jugar una plaça de descens fent unes eliminatòries i en el cas de tenir fins a 9 places europees, fer que els que quedin per sota del vuitè, es juguin aquesta plaça per jugar la CERS.

Tot plegat són un munt d’idees que es presenten. El que veig, és que any rere any l’hoquei té menys seguidors i si això passa és perquè alguna cosa no es fa correctament. El play-off podria ser un bon canvi de rumb sense deixar de banda la idea que fossin els mateixos clubs els qui organitzessin la lliga d’hoquei.

De moment, no hi haurà el retorn al Play-off però m’agradaria que els dirigents de l’hoquei prenguin nota del que aconsegueix el futbol sala, el bàsquet de la Lliga Endesa o bé els Play-Off de la NBA, ens tenen ben enganxats a les fases finals. L’hoquei no pot viure només de la última jornada de lliga, per molta emoció que hi hagi.

El vodevil de l'hoquei II

El passat diumenge al matí vaig tenir un malson. Vaig somiar que la final de la Lliga Europea no es podia disputar perquè un dels dos equips es negava a fer-ho per manca de seguretat. Al final em vaig despertar amarat de suor sense saber si aquella final de la màxima competició de l’hoquei sobre patins es disputava o no.

No és un malson, és la pura i dura realitat. Aquest diumenge es va viure un nou episodi de com acabar amb un esport. La final de la Lliga Europea hauria de ser el partit més important de tot l’any. Molts mitjans de comunicació estan pendents dels partits i de l’organització. No pot ser que un equip es negui a jugar una final, quan falten poques hores per disputar-se.

Sort en vam tenir que al Dragao Caixa hi havia una periodista que fa anys que segueix l’hoquei. Montse Mir ens va anar informant durant tot el matí del que passava i el que podia passar des del mateix moment que el Benfica va emetre el comunicat. Sort en vam tenir d’ella, perquè sinó no sé com ens hauríem informat. Suposo que els organitzadors coneixien de sobres que una final portuguesa era possible, em pregunto perquè el Benfica es va situar en l’extrem d’emetre un comunicat per renunciar a la final? No parlen entre ells o què passa?

Deixant de banda el fet de qui i què va fer, és molt preocupant que l’hoquei sobre patins cada dia que passi s’enfonsi una mica més. Tot Europa ha vist la imatge que dóna l’hoquei, la notícia no prové de la pista sinó per assumptes extra esportius. Per això no ens ha de semblar estrany que l’hoquei avui dia no sigui esport olímpic, veient com van algunes coses.

Un clar exemple de com fer bé les coses, el podríem tenir aquest cap de setmana. Dissabte no es pot jugar cap partit ja que hi ha assemblea general de la FEP, aprofitant aquest fet i que no hi ha lliga de futbol, per què no fem un horari unificat? Seria una bona notícia per l’hoquei perquè centralitzaríem tota la informació en el mateix moment i l’emoció seria molt més gran.

Malauradament això no serà així. La jornada s’obrirà divendres amb dos partits. La resta es jugarà diumenge i depèn com ja hi podria haver campió de lliga. El Barça jugarà divendres i no diumenge i matemàticament és possible que el Liceo es pugui proclamar campió. 

Per cert, de les declaracions dels últims dies em quedo amb la d’un jugador de l’equip que va primer que diu que Lleida i Igualada jugaran primats en aquestes últimes jornades. A vegades, no entenc algunes declaracions i en el cas de ser així, no crec que un jugador sigui el més indicat per fer aquest tipus de declaracions en un moment tan delicat de la competició, a vegades se’t pot girar en contra teu.
Una altra bona proposta per tornar a donar més recorregut de fons a l'hoquei és reinstaurar els Play Off. És una fórmula que dóna molt de joc i notícies constants. La majoria d'esports ho tenen i aporta una dosi extra d'emoció que dinamitza molt la competició. Són idees que ajudarien a donar més impacte mediàtic i potser més seguidors a un esport que s'ho mereix.

El que us deia, vaig tenir un malson i espero no haver-ne de tenir cap més. Aquesta temporada ja n’he tingut masses. Tot i això, sé que hi ha molta gent que fa bona feina per l’hoquei, però si els que manen no actuen com la resta, mai podrem mirar endavant, sinó que sempre ho farem endarrere. 

La panacea de l'emprenedor

Aquesta setmana, dimecres i dijous, es farà a Fira de Barcelona la 3a edició del saló Biz Barcelona, adreçat als emprenedors. Si ets emprenedor et recomano que hi assisteixis. Recupero un article que vaig publicar fa un any a www.intocabledigital.cat parlant sobre l'esdeveniment. Com és habitual hi ha una pàgina web on hi podreu trobar tota la informació http://www.bizbarcelona.com/ca/home us animo a participar-hi.

És condició sine qua non que cal buscar solucions per sortir de la crisi econòmica en la qual estem involucrats. Sembla ser que la solució per gran part dels nostres mals és convertir la majoria de la gent en emprenedors. Segons sembla, els emprenedors ens faran sortir de la crisi perquè tiraran endavant projectes importants. No penseu que s'està idealitzant massa la figura de l'emprenedor? Tothom ho pot ser? Parlem-ne!

Per començar per què no definim què és un emprenedor? Agafarem una definició acadèmica a través de l'Enciclopèdia Catalana que el defineix com "...qui té iniciativa i coratge per a emprendre i dur a terme, amb una gran activitat, les pròpies empreses, especialment empreses difícils, arriscades...". Si preguntem a una part important de la població de ben segur que molts coincidíem en definir amb adjectius semblants el que és un emprenedor.

Però tothom pot ser emprenedor? No crec que sigui correcte, perquè si tothom ho fos en la mesura del possible hi hauria tants negocis que seria insostenible. El fet de ser-ho es porta a dins. Tot i que també voldria desmitificar unes quantes coses. Per començar molta gent assimila l'emprenedor a una persona jove, no crec que sigui així, perquè una persona madura pot ser emprenedor i possiblement les circumstàncies del moment la poden portar a obrir-se camí per compte propi.

El gran problema de tot plegat és que s'està mitificant massa el fet de ser emprenedor. Fins i tot, des del diferents governs es parla com si els emprenedor seran els qui ens treuran de la difícil situació econòmica en la qual estem evocats. No pas, això no és així. Per ells, l'emprenedor és la panacea que ens fa falta, i no, hi han d'haver emprenedors això si, però no són la solució per l'alta xifra d'atur que hi ha en aquests moments.

Potser estàs llegint aquest article i penses que ets un emprenedor i que vols buscar opcions per obrir-te al món laboral. La manera més fàcil és buscant suport dels estaments oficials, però si ets curiós de mena el millor que pots fer és assistir al Saló de Fira de Barcelona, BizBarcelona que es farà dimecres i dijous d'aquesta setmana. És una molt bona iniciativa que ja arriba a la seva segona edició i pot ser un bon contrapunt per conèixer si realment portes un emprenedor dins teu.

De totes les activitats que es faran, la que em crida més l'atenció és que pots mantenir una xerrada durant uns minuts amb persones que de ben segur algun dia van ser emprenedors i avui dia estan al capdavant d'algunes de les empreses més importants. Es tracta de la iniciativa Connecta Vip, en la qual l'emprenedor explicarà el seu projecte a una personalitat destacada del món dels negocis i aquest l'aconsellarà.

No només això, sinó que també es dóna sortida a les idees que un pugui tenir. Es pot consultar a empreses especialitzades la viabilitat d'un projecte i buscar finançament per poder-lo tirar endavant. No ens enganyem, perquè avui dia trobar diners per posar en marxa una idea és molt complicat i aquest sembla un escenari perfecte per trobar l'empenta que fa falta per tal d'endegar un projecte innovador.

Per tant ja ho sabeu, si teniu alguna idea de negoci, o dins vostre hi ha un emprenedor, visiteu el saló que pot ser una bona iniciativa. S'haurien de fer més iniciatives com aquestes que poden comportar el creixement econòmic. En temps complicats cal ser positiu i buscar les solucions als nostres problemes, però tampoc cal que ens enganyem, els emprenedors no ens trauran de la crisi, però ser emprenedor pot resultar una bona experiència i l'obertura a nous camins.