Aquest article va dedicat a la Tati, l’Arnau, la Cuca, l’Ignasi, la Marta, en Joan, en Pere, la Montserrat i molts d’altres que ens han deixat els últims mesos. Per ells va aquest petit record.
Fa just una setmana es celebrava el dia mundial contra el càncer. El 4 de febrer és la data escollida per recordar que milions i milions de persones arreu del món pateixen aquesta malaltia. Les xifres no les conec exactament, però el càncer s’ha convertit en una plaga que dia rere dia va deixant vides al seu pas. Per sort, moltes altres es poden salvar però aquesta malaltia és una de les més cruels en ple segle XXI.
Dijous acabava de veure un nou capítol de Polònia. Com és habitual et deixa una sensació d’alegria, però ben aviat aquesta alegria es va tornar en incomoditat, incredulitat i molts altres elements que més d’un vau experimentar quan es va conèixer la mort de la periodista Tatiana Sisquella de només 35 anys. Feia temps que no veia com una mort causava tanta consternació. Divendres la majoria de programes de Catalunya Ràdio, Rac 1 i Televisió de Catalunya van fer el seu petit homenatge per una persona que transmetia bones vibracions i sabia arribar a la gent.
Les mostres de solidaritat no s’acaben aquí perquè tot i tenir només 35 anys ha deixat un llegat molt digne. Diumenge Joan Maria Pou feia el que li marcava l’agenda i seguia amb la transmissió dels partits del Barça a Rac 1. El seu exemple ha de ser la força de moltes famílies que s’han trobat en una situació molt semblant per tirar endavant i per dedicar allò que fan al ésser estimat que acaben de perdre.
En el món de l’esport conec un cas d’aquells que fan commoure. Ara fa 3 mesos la família de l’hoquei sobre patins va conèixer de la mort d’un jove, l’Arnau del Voltregà d’hoquei. Aquella va ser una mort sentida per molts perquè veure com un jove mort amb només 17 anys és dur, molt dur, però a vegades casos com aquests són els que donen força al seu equip.
El CP Voltregà juga actualment a la Ok Lliga. És l’equip revelació de la temporada però el més commovedor de tot plegat és com els jugadors cada victòria la dediquen a l’Arnau. La seva força la transmet a l’equip i gran part del mèrit de la temporada que està fent l’equip català és gràcies a la força i empenta que els hi dóna per dedicar-li cada nova victòria, cada gol o cada nou èxit. Ben aviat es jugarà la copa del Rei a Lleida i de ben segur que l’Arnau estarà al costat del Voltregà.
Casos com el de l’Arnau o el de la Tati ens fan reflexionar al voltant d’un fet tan dur com és la mort d’una persona jove. Un 17 i l’altre 35, però el seu esperit és el que ens queda i el seu record és el que ens ha de fer tirar endavant. De casos com els dos que us he explicat, malauradament n’hi ha milers cada any, però m’he volgut fixar en aquests dos exemples per demostrar que tot i la tristesa allà on siguin ens poden donar molta força per tirar endavant.
