Un nou despropòsit per l'hoquei

Divendres al matí m’he llevat amb la sensació que el primer partit de les semifinals del mundial d’hoquei sobre patins d’Angola es jugaria a les 20.25 hores. M’encanta l’hoquei i tenia ganes de veure almenys la segona part del partit. La meva sorpresa ha estat quan al migdia he conegut a través del Twitter que s’havia canviat l’horari i es disputaria a les 18.30. M’he quedat sense veure el partit i amb un pam de nas.

Hi ha algú allà a l’altre costat? M’escolten? Què passa? Saben que han perdut una nova oportunitat? Aquest és un dels pitjors despropòsits que pot tenir en un esport, quan de manera salomònica canvies l’horari. El més gran exemple el tenen els xilens que han disputat la semifinal contra Espanya. Molts xilens han anat a dormir pensant que a les 15.30 hora local veurien el partit, però no, ho han fet a les 13.30 hores. Ho trobeu normal això? 

Maniobres com aquesta ajuden a treure un xic més la poca importància que se li podria donar a l’hoquei sobre patins. El mundial és una bona oportunitat per mostrar a la resta dels mortals que el nostre esport és vibrant. De fet avui, he pogut veure uns minuts del partit a la recepció d’un hotel, al costat una dona anglesa anava comentant que era un esport divertit. Li he preguntat si li agradava i m’ha dit que sí, però ella no sabia que aquell partit s’havia de jugar 2 hores més tard.

Alguns solen dir que l’hoquei és un esport de pandereta i malauradament avui els hi haig de donar la raó. Flac favor han fet els dirigents d’aquest esport si pretenien potenciar-lo. Avui no ho han fet, avui l’han enfonsat un xic més. A més, poseu-vos a la pell d’un aficionat ocasional. Mireu el partit, es veu espectacle però a les grades no hi ha gairebé ningú. On són les 12.000 persones de la inauguració? Aquesta imatge és una de les altres que fan molt mal per la promoció de l’hoquei.

Malauradament, aquest aficionat com molts d’altres ha vist que l’hoquei és un esport poc seriós. Hem perdut l’oportunitat d’aprofitar els mitjans de comunicació que segueixen aquest mundial per donar més volada al nostre esport, però com és habitual la feina ben feta per molts, una persona la pot tirar per terra quan pren decisions com aquesta de canviar l’horari d’un partit.

Sabeu d’algun mundial de futbol, bàsquet o qualsevol altra disciplina que el mateix dia al matí decideixin canviar l’hora d’una semifinal? Estem parlant que és la competició per seleccions més important del món i van i sense ni consultar-ho ho canvien. No sé qui en té la culpa però avui s’ha vist un gran despropòsit de l’hoquei.

No entraré a fer valoracions de com ha anat la competició perquè no he pogut veure masses partits. El que si puc dir és que algunes golejades que s’han donat durant les primeres fases de la competició demostren que encara hi ha un abisme entre seleccions, tot i les agradables sorpreses de França o bé Xile que estan treballant molt i molt bé.

L'apunt del divendres

Arribem al final d'una nova setmana i és el moment de fer un xic de resum. Aquesta setmana he tret un nou apunt a www.intocabledigital.cat on parlava de l'afany que tenen alguns partits polítics en dir que es vol fragmentar la societat, quan sembla que siguin ells qui ho volen fer. Això s'ha vist de manera molt clara durant el debat de política general al parlament català.
En l'article també hi faig una reflexió lligada a la fragmentació per la qual pateixen tant alguns, em refereixo a l'atac de la Blanquerna a Madrid on els jutges sembla que posaran unes ridícules penes monetàries. Precisament, actes com aquests i insults que profereixen alguns són els que poden comportar un trencament més fort que no pas d'altres accións. Si més no, espero que hi reflexionin.

Us deixo l'article d'aquesta setmana amb el títol "El camí equivocat"

A vegades escoltes els discursos d’alguns polítics i penses que t’haurien de pessigar per saber que allò que estan dient és cert. Per què alguns cauen en la paraula fàcil, el populisme substantiu per atreure’s més vots? La política és aconseguir el màxim de vots o fragmentar la societat entre bons i dolents? A vegades tinc la sensació que busquen la confrontació i servir al propi partit sense escoltar a la població.

Quants cops heu escoltat dir a un polític no secessionista que s’està fracturant la societat? Són ells els que fracturen la societat quan comencen a fer declaracions incendiàries. Aquest cap de setmana n’hem tingut un exemple amb les declaracions d’un dirigent popular que acusava als independentistes (que estan en el govern) que són pitjors que els terroristes bascos o d’altres de l’alçada d’un campanar per crear una situació tensa entre uns i altres.

Per aquest motiu, no em sembla gens ni mica estrany que els actes del passat 11 de setembre contra la Blanquerna a Madrid puguin passar gairebé inadvertits. Hagués passat el mateix en un acte de qualsevol partit com els socialistes o bé populars, segurament ja s’hauria començat a moure la maquinària de l’estat per castigar aquells qui van fer un acte tan poc democràtic com el d’aquell dia, però com que és un atac contra els catalans quedarà  gairebé impune i fins i tot amb unes multes ridícules.

Les situacions no són ni molt menys comparables, però heu seguit el cas grec de l’Aurora Dorada? És un partit que ha aconseguit representació al parlament grec. No s’amaga de la seva filosofia feixista i fins i tot utilitzen molts signes que van estar molt de moda durant l’època daurada del hitlerisme. Sense anar més lluny, a Grècia han augmentat més del 10% els atacs contra els immigrants. L’últim episodi trist va ser la mort d’un raper d’esquerres a mans de membres de l’Aurora Dorada.

Aquí la situació no és ni molt menys comparable. Però en un estat de dret com hauria de ser el d’Espanya, les actituds intransigents s’haurien de castigar. L’atac a la Blanquerna és una d’aquestes actituds i per això s’hauria d’estar a l’alçada per evitar que aquestes reaccions vagin a més. Del contrari, aquests grups agafaran més força i seguiran actuant impunament.

Quina serà la propera actuació que faran? Es parla que rebran una multa de 300 euros perquè només se’ls imputen un cas de desordre públic. No sé vosaltres, però crec que aquest va ser un atac amb totes les de la llei contra l’estat de dret. Si teniu algun dubte al respecte, l’advocat que va defensar als imputats va dir que Rajoy era un traidor i que  l’atac havia estat un acte patriòtic.

Espero que a la resta del territori espanyol no hi hagi massa gent que pensi com ells. Del contrari, cada cop es crearà un clima més tens entre uns i altres. No sé pas si som nosaltres que contribuïm a fragmentar la societat o són la resta els qui ho fan. Sinó no es produirien atacs contra la Blanquerna o cada dia no es trobarien insults contra Catalunya a les xarxes socials.

Que vagin actuant d’aquesta manera. Que vagin acuscant als catalanistes propers als terroristes o moltes altres tonteries que han anat dient aquests últims mesos. Si alguns es dediquessin a fer la seva feina, de ben segur que la societat no es fragmentaria com s’està fent i ja tindríem una data i un dia per exercir el nostre dret a decidir. Mentrestant, seguirem sumant persones a favor del procés sobiranista català.

Recuperem el bloc

A partir d'aquesta setmana i després de la temporada d'estiu, espero tenir una mica més de temps per poder escriure i fer algun article. De moment començo aquesta setmana recuperant articles publicats a www.intocableditigal.cat on cada setmana hi opino. La diferència amb l'article serà que hi faré un xic més de comentari respecte al que heu llegit al web.

Aquesta setmana he posat sobre la taula un tema que se n'han fet ressò els mitjans de comunicació aquests últims dies. Aprofitant una trobada amb un anglès mentre dinava el dia de la Diada, m'ha servit d'excusa per explicar una sèrie de fets. Potser el més greu, és considerar que hi havia només 400.000 persones a la Via Catalana i anomenar la resta de ciutadans catalans com la majoria silenciosa. Hi ha certs tics que mai es perden des de les espanyes. La meva no participació a la Via no és la única, i si heu llegit els meus articles sabreu de sobres quina tendència tinc i quin futur vull per Catalunya. En definitiva, que estic ofès. Una ofensa que es podria traduir en moltes altres declaracions que es fan cada dia contra nostra.

ESTIC OFÈS

La setmana passada es va celebrar la Via Catalana per la independència. Per motius laborals no hi vaig poder participar i segurament serà una d’aquelles coses que mai em perdonaré, però no s’hi pot fer res. La qüestió és que dimecres vaig sortir a la 1 del migdia  de casa per no tenir problemes per passar la NII per Tordera. Em vaig parar a dinar i coses de la vida al meu costat hi tenia un senyor anglès amb el qual gairebé compartíem taula.

En un moment del dinar, el senyor li va preguntar quelcom a la cambrera, al veure que no s’entenien hi vaig intervenir. Senzillament el senyor volia saber què hi passava aquell dia a Barcelona. La seva primera pregunta va ser si el 11 de setembre és la festa de Barcelona. Com no, li vaig explicar quina festa era i que era la festa dels catalans, entrant una mica en el detall del 1714 perquè se’n fes una idea.

Vam seguir mantenint la conversa i em preguntava quin eren els motius que ens feien reclamar la independència. Llavors li vaig explicar que no només era un acte per l’economia, sinó perquè tenim una sèrie de trets distintius que a mi no em fan pensar igual que d’altres ciutadans de la resta de la Península per posar un exemple. Més preguntes em va fer i ho vaig exemplificar amb diferents fets. El senyor cada vegada estava més convençut del perquè de la mobilització.

Finalment, em va donar la raó i no va dubtar ni un moment al dret que tenia el poble català a manifestar-se perquè finalment s’autoritzi una consulta partint de la base que la democràcia és la màxima expressió de la veu del poble. El que no li vaig poder explicar és la reacció del govern espanyol un cop feta la manifestació per desacreditar als catalans i a la Via Catalana i les mentides que ha dit. 

Per començar s’han infravalorat les dades de participació. No poden dir que només hi havia 400.000 persones, perquè era el que es necessitava per cobrir els 400 quilòmetres i en molts trams hi havia una sobre ocupació que ni el més optimista hauria imaginat. La gigafoto donarà fe de la gent que hi va participar. Després de veure les imatges, no tinc cap mena de dubte que més d’un milió de persones es van manifestar.

El que no entenc és la demagògia que fan alguns polítics. Com poden dir que hi ha una majoria silenciosa? El pitjor de tot és que ho ha dit un ministre català. Indica que la resta de catalans que no vam anar a la cadena no hi estem a favor. Això ofèn i molt quan un no hi ha pogut anar. Llavors es pensa aquest senyor que els professionals que cobrien l’acte pels mitjans de comunicació, els que treballaven o els malalts que no hi van poder assistir i estan a favor del procés són de la majoria silenciosa? És una vergonya que digui això un polític. Sr. Jorge Fernàndez Díaz, jo no hi vaig anar i em posa els pèls de punta pensar que em consideri de la majoria silenciosa.

Com que veig que ho tenen molt clar, per què no convoquen la consulta i ja està? Molt fàcil, si només 400.000 persones estan a favor del dret a decidir que convoquin la consulta entre el poble català perquè el no segur que guanyarà. Però sabeu què passa? Que tenen por perquè cada dia que passa i cada nou acte que fan van sortint més persones que estan a favor de la independència de Catalunya. Segur que tot això que ha passat a posteriori no ho sabrà pas el senyor anglès, però ens va desitjar sort al poble català.