Recuperem el bloc

A partir d'aquesta setmana i després de la temporada d'estiu, espero tenir una mica més de temps per poder escriure i fer algun article. De moment començo aquesta setmana recuperant articles publicats a www.intocableditigal.cat on cada setmana hi opino. La diferència amb l'article serà que hi faré un xic més de comentari respecte al que heu llegit al web.

Aquesta setmana he posat sobre la taula un tema que se n'han fet ressò els mitjans de comunicació aquests últims dies. Aprofitant una trobada amb un anglès mentre dinava el dia de la Diada, m'ha servit d'excusa per explicar una sèrie de fets. Potser el més greu, és considerar que hi havia només 400.000 persones a la Via Catalana i anomenar la resta de ciutadans catalans com la majoria silenciosa. Hi ha certs tics que mai es perden des de les espanyes. La meva no participació a la Via no és la única, i si heu llegit els meus articles sabreu de sobres quina tendència tinc i quin futur vull per Catalunya. En definitiva, que estic ofès. Una ofensa que es podria traduir en moltes altres declaracions que es fan cada dia contra nostra.

ESTIC OFÈS

La setmana passada es va celebrar la Via Catalana per la independència. Per motius laborals no hi vaig poder participar i segurament serà una d’aquelles coses que mai em perdonaré, però no s’hi pot fer res. La qüestió és que dimecres vaig sortir a la 1 del migdia  de casa per no tenir problemes per passar la NII per Tordera. Em vaig parar a dinar i coses de la vida al meu costat hi tenia un senyor anglès amb el qual gairebé compartíem taula.

En un moment del dinar, el senyor li va preguntar quelcom a la cambrera, al veure que no s’entenien hi vaig intervenir. Senzillament el senyor volia saber què hi passava aquell dia a Barcelona. La seva primera pregunta va ser si el 11 de setembre és la festa de Barcelona. Com no, li vaig explicar quina festa era i que era la festa dels catalans, entrant una mica en el detall del 1714 perquè se’n fes una idea.

Vam seguir mantenint la conversa i em preguntava quin eren els motius que ens feien reclamar la independència. Llavors li vaig explicar que no només era un acte per l’economia, sinó perquè tenim una sèrie de trets distintius que a mi no em fan pensar igual que d’altres ciutadans de la resta de la Península per posar un exemple. Més preguntes em va fer i ho vaig exemplificar amb diferents fets. El senyor cada vegada estava més convençut del perquè de la mobilització.

Finalment, em va donar la raó i no va dubtar ni un moment al dret que tenia el poble català a manifestar-se perquè finalment s’autoritzi una consulta partint de la base que la democràcia és la màxima expressió de la veu del poble. El que no li vaig poder explicar és la reacció del govern espanyol un cop feta la manifestació per desacreditar als catalans i a la Via Catalana i les mentides que ha dit. 

Per començar s’han infravalorat les dades de participació. No poden dir que només hi havia 400.000 persones, perquè era el que es necessitava per cobrir els 400 quilòmetres i en molts trams hi havia una sobre ocupació que ni el més optimista hauria imaginat. La gigafoto donarà fe de la gent que hi va participar. Després de veure les imatges, no tinc cap mena de dubte que més d’un milió de persones es van manifestar.

El que no entenc és la demagògia que fan alguns polítics. Com poden dir que hi ha una majoria silenciosa? El pitjor de tot és que ho ha dit un ministre català. Indica que la resta de catalans que no vam anar a la cadena no hi estem a favor. Això ofèn i molt quan un no hi ha pogut anar. Llavors es pensa aquest senyor que els professionals que cobrien l’acte pels mitjans de comunicació, els que treballaven o els malalts que no hi van poder assistir i estan a favor del procés són de la majoria silenciosa? És una vergonya que digui això un polític. Sr. Jorge Fernàndez Díaz, jo no hi vaig anar i em posa els pèls de punta pensar que em consideri de la majoria silenciosa.

Com que veig que ho tenen molt clar, per què no convoquen la consulta i ja està? Molt fàcil, si només 400.000 persones estan a favor del dret a decidir que convoquin la consulta entre el poble català perquè el no segur que guanyarà. Però sabeu què passa? Que tenen por perquè cada dia que passa i cada nou acte que fan van sortint més persones que estan a favor de la independència de Catalunya. Segur que tot això que ha passat a posteriori no ho sabrà pas el senyor anglès, però ens va desitjar sort al poble català.