Avui és un dia festiu per molts a excepció dels que treballen a les grans superfícies comercials i alguns comerços i d'altres que diuen no tenir festa avui. Aquests últims segur que fan festa el 1 de novembre i no són creients, però tampoc voldria entrar en el debat de gent de no celebrar res, dir que treballen i no fan res.
Certament avui fa 35 anys que es va aprovar la Constitució Espanyola. En el meu cas, puc dir que no tinc res a celebrar, sabeu per què? Perquè no vaig votar aquesta Constitució que diu marcar-me el camí. Tinc 34 anys i és impossible. Com tampoc vaig participar en el referèndum de l'OTAN i tantes altres coses. Voldria participar en una votació per decidir el futur de Catalunya però no m'està permès.
Per aquest motiu voldria apropar-vos un article que vaig escriure ja fa un parell de mesos per www.intocabledigital.cat on parlava de "Ciutadans sense estat" que és com em sento en l'actualitat. Curiosament, va ser l'últim article que escrivia per aquest portal i ara em recreo fent el mateix a www.revistamirall.com
Hola em dic Xavi, tinc 34 anys i no tinc estat. Aquell del qual diuen que en formo part no m’entén, no em respecta i no em dóna solucions als meus problemes d’identitat. Sóc català però no em deixen viure dient que sóc català sinó que em fan pertànyer a un altre estat que em maltracta, m’insulta, no em respecta...
Aquesta podria ser la presentació si un grup de joves de diferents països ens reuníssim i expliquéssim el que passa. Hi podríem haver joves catalans, escocesos, cors i de molts altres llocs que tenen un sentiment però aquest no és respectat. Pertanyen a un lloc que no és el seu i el pitjor de tot és que no els respecten la seva voluntat del dret a decidir.
Vaig néixer al 1979, d’això ja en fa més de 34 anys. M’agradi o no diuen que formo part d’Espanya, però amb els anys vaig veient que la proximitat que pugui tenir amb un ciutadà de Castella o Andalusia és la mateixa que podria tenir amb qualsevol ciutadà de França per posar un exemple. Per molt que diguin i apel·lin a la Constitució, per mi és un projecte buit. Per començar ni l’he votat. Com puc respectar una cosa que mai he votat?
La Constitució es va aprovar en referèndum al 1978, d’això en fa 35 anys. No se n’ha fet ni una modificació, a excepció d’aquella que van aprovar al 2011 entre PSOE i PP per situar un topall a la despesa pública. Per tant, si a ells els interessa, la Constitució que mai he votat es pot modificar. Pel contrari si els catalans demanen que se’ls reconegui el dret a decidir, ens citen la preuada Constitució de 1978 i es queden en una posició immòbil sense donar una resposta concreta.
En aquests 35 anys s’ha viscut una autèntica revolució. Les pessetes ja formen part del passat, totes les cases tenen més d’un televisor, més d’un cotxe i fins i tot ordinadors per donar i per vendre. Sense deixar de banda la revolució tecnològica que s’ha donat amb la TDT o bé els smartphones. Aquests són alguns exemples per explicar com ha canviat la societat on vivim, i la Constitució què? Ho oblidava, és inamovible.
El que estaria en el mateix grup d’elements inamovibles són les posicions d’alguns polítics que es tapen les orelles. Senyor Bauzà, sap que té en contra una gran part de la població per la nova llei educativa que vol implementar? Senyor Wert, recorda la nova llei educativa? A Catalunya el català ha de ser vehicular. Ens volen trossejar la llengua d’aquesta manera, prohibint? Van pel mal camí.
Mentrestant a Catalunya sembla que no estiguin molt predisposats a escoltar als catalans. Quan escoltes personatges com el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, dient que els espanyols tenen dret a decidir sobre les qüestions catalana i basca és llavors quan et preguntes en quina democràcia viuen. Realment el dret a decidir sobre Catalunya el tenen tots els espanyols o només l’haurien de tenir aquell qui viu i treballa a Catalunya?
Crec que en els propers mesos seguiran agafant la Constitució com la pedra angular per evitar donar una resposta a les demandes catalanes. Seguiré sense saber on visc, perquè malauradament, la democràcia espanyola no és la mateixa a tot arreu. Sinó fixeu-vos en el que diu l’Organització per la Seguretat i Cooperació Europea sobre Espanya, afegint-la a la llista negra de països amb llibertats restringides. No fa falta que afegeixi res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada