El retorn a Ràdio Tordera

La meva relació amb l'hoquei sobre patins és llarga. És un viatge d'anada i tornada. Sembla que era ahir, però han passat molts anys des dels meus inicis a Ràdio Tordera. Encara recordo quan vaig retransmetre el primer partit d’hoquei. Era durant la pretemporada de 1994, abans de començar un any històric. Aquell any vaig debutar en els esports conduint un programa esportiu diumenge al migdia i va quedar vacant la plaça de locutor dels partits, ja que Dani Giménez no podia seguir per motius educatius. Sabeu quin van ser el primer partit? Un derbi entre el Tordera i el Maçanet.

Com no voleu que l’hoquei m’agradi? Podríem dir que havia vist molts pocs partits d’hoquei en ma vida. Els derbis són d’aquells partits que creen afició i més, un enfrontament directe entre dos equips rivals com el Tordera i el SHUM. Des d’aquell primer partit, no sé quants n’he vist però us puc assegurar que n’han sigut molts.

Els inicis

L’any olímpic de 1992 vaig posar els peus per primera vegada a Ràdio Tordera. Tenia 12 anys i m’engrescava el que era aquella nova experiència. De la mà de la desapareguda Rosa Maria Viñas començava una relació que duraria fins l’any 2004. D’aquella primera etapa en recordo la multitud de tasques que pots arribar a aprendre. Fent controls de programes com el “Poble és viu” i molts d’altres. Vaig arribar a ocupar tants càrrecs que algú em deia l’home cap (cap d’esports, de discografia, de…)

Amb Ivan Güell en el programa especial dels 25 anys de la Ràdio parlant d'anècdotes esportives

L’any 1994 es produïen els primers canvis i calia prendre decisions. Una d’aquelles em va conduir a narrar en directe els partits d’hoquei per Ràdio Tordera. Aquella temporada 1994-95 va ser especial. Era un any on hi confluïen bons jugadors. Vaig tenir la sort de veure els últims temps dels germans Torner però també el naixement de jugadors que han deixat petjada a la lliga com Vadillo, Camps, Martos, Ramon Benito, Ivan Tibau i d’altres. El moment més especial va ser la final de la Copa de la CERS. Però com sempre algú s’ha de sacrificar, i el partit d’anada de la CERS contra el Barcelos no el vaig poder veure, em vaig haver de quedar als estudis centrals perquè la locució arribés a tothom.

Des d’aquells inicis vaig poder veure en directe tots els partits com a local en les diferents competicions del CP Tordera. Van ser bones temporades amb partits i jugades que et queden al record. Una d’aquelles jugades que més recordaré va ser una jugada iniciada per Vadillo que des de la porteria es va aixecar i va enviar la bola a mitja pista on un jugador gairebé acaba la jugada amb gol.

L’any 2001 vaig acabar els meus estudis universitaris. L’última campanya que vaig seguir com a locutor dels partits d’hoquei va ser la 2000-01. Calia engegar noves propostes. Seguia vinculat a la ràdio ja que hi feia els matins de les 9 a la 1 del migdia. Entremig alguna proposta m’havia arribat per a nous projectes, però vaig seguir amb la ràdio. Tenia clar que els mitjans de comunicació no era el meu futur professional i per això esperava conduir la meva vida cap a una banda o altra. 

Cap a Blanes

La sorpresa va ser quan al gener de 2001 em va arribar una proposta per narrar els partits a Blanes. Era una bona experiència perquè els partits no eren per la ràdio sinó per la televisió, una nova experiència. A més, m’oferien la possibilitat de ser el cap de premsa del club, el que m’ha obert moltes portes. Amb això no vull dir que narrar els partits a Ràdio Tordera i ser-ne el cap d’esports durant molts anys no fos un bon inici, ans al contrari, perquè crec que gràcies a la feina feta durant aquells anys vaig poder aconseguir aquesta nova fita.

Els partits s’emetien per Televisió de Blanes, però també es podien veure per Televisió de Girona. Voleu una anècdota? Quan comences un partit has de tenir la veu preparada, no pots cridar més del compte perquè sinó et pots quedar sense veu. I el que no m’havia passat en 10 anys em va passar en un partit. Durant dos llargs minuts no vaig poder articular cap frase, bevia aigua però l’afonia no passava. Estava refredat i em passava factura. La meva sorpresa va ser quan els responsables de Televisió de Girona van enviar aquelles imatges a l’APM. Casualitats de la vida, estava de vacances a Alp amb els meus amics i vam poder veure aquelles imatges, encara recordo com ploràvem de riure.

Dels anys de Blanes en recordo moltes coses. Per exemple al 2004 es va iniciar el que es coneix com a Blanes Golden Cup. Aquell torneig internacional s’iniciava aquell any i sens dubte que va ser una de les proves de vida més interessants que he tingut. Coneixes a un munt de gent i fins i tot avui dia encara mantinc el contacte amb algun dels seleccionadors. Malauradament, el torneig va cessar el 2011, però durant tots aquells anys vaig saber el que era organitzar un torneig a nivell mundial amb seleccions de primer ordre com Argentina, Itàlia, França…que competien al costat de Catalunya. 

D’aquest periple no puc oblidar la copa del Rei del 2011. És l’esdeveniment que més m’ha saturat. No us podeu imaginar el que comporta organitzar una competició com aquesta. La responsabilitat, la infraestructura, la coordinació i un llarg de detalls que no hi tenen cabuda en aquest petit article conformen els records d’aquella competició. És una competició brutal.

El cartell de la Copa del Rei

De tornada a Tordera

Després d’aquestes històries ara sí que puc dir que torno al que va ser la meva casa durant molts anys. Em vaig desvincular de Ràdio Tordera al 2004. Des de llavors han passat molts anys. La proposta de Joan Martín fa pocs dies em va encantar. Si us sóc franc, durant a la vida quan dius que deixes de banda una cosa, aquella retorna cap a tu com qui no vol la cosa.

Amb Joan Martín certificant el retorn a Ràdio Tordera

Al 2001 decidia deixar de banda els esports i em sorgia la possibilitat d’anar a Blanes. La història es repeteix de nou uns anys després. Fa dues temporades que vaig decidir desvincular-me totalment de l’hoquei. El seguia i el segueixo perquè és un esport que m’apassiona. Però quan tot semblava indicar que no tornaria m’arriba la proposta de Ràdio Tordera per reenganxar-me a l'hoquei sobre patins

Em fa molta il·lusió embarcar-me amb aquest projecte. Retornar al cap d’aquests anys amb l’experiència que he adquirit per arribar a les llars dels torderencs per narrar la temporada del primer equip del Tordera serà tot un nou repte que m’engresca. I més, després de veure la quantitat de persones que m’han felicitat pel retorn.

No serà fins al 31 d’octubre que es produeixi el primer contacte amb els micròfons, però les ganes perquè arribi aquell dia cada vegada són més incessants. Malauradament no podré seguir tota la temporada, hauria estat la meva il·lusió, però almenys podré acompanyar a tots els oients en aquest periple fins a la Setmana Santa, motius laborals no em permeten completar tota la temporada.