EL PARTIT DIFERENT: UN DERBI

Si entres a qualsevol enciclopèdia i busques el terme Derbi(y) et trobaràs que es defineix com aquell matx entre dos equips de la mateixa regió. Aquesta definició la trobo bastant pobre, essencialment perquè un derbi és un partit diferent. I us preguntareu, diferent perquè? Seguidament us ho explico perquè demà viuré en directe un nou derbi d'hoquei entre el Blanes i el SHUM.

No em posaré a explicar anècdotes perquè tampoc seria el cas, només dir-vos que el meu primer partit d'hoquei que vaig retransmetre va ser precisament un derbi entre el Tordera i el SHUM, d'això ja en fa molts anys, però sempre quedarà en el record aquell dia per la intensitat que es viu a la pista i la tensió que es viu durant els 50 minuts de joc.

La definició de derbi segons les enciclopèdies no es pot aplicar a un partit d'hoquei o de qualsevol esport, perquè és molt sui generis. Per començar, i l'experiència m'ho ha mostrat moltes vegades, les plantilles no són un fet determinant en el resultat final, sinó tot al contrari. Si un equip està format per gent de casa i que  tota la vida ha viscut la conflictivat entre pobles veïns li tindrà més ganes (esportives) al rival que no pas una millor plantilla en la qual la gent de casa no hi sigui tan abundant.

En aquests tipus de partits, els jugadors no rendeixen al 100% sinó que ho fan al 200%, podria citar infinits partits memorables de jugadors que no solen destacar. Però a diferència dels partits aquells que juga un equip gran contra un de petit i el jugador del petit rendeix per sobre les seves possibilitats, en els derbis són els 10 jugadors de pista que rendeixen per sobre de les seves possibilitats el que fa que es vegi un bon espectacle esportiu.

Un altre element bàsic d'aquest tipus d'esdeveniments és la gran tensió que hi ha a pista. Moltes vegades quan hi ha un derbi de localitats veïnes, els jugadors es coneixen i fins i tot són amics fora de la pista. Quan entren a jugar el derbi, la cosa canvia totalment i la tensió puja a nivells mai vistos. Quantes picabaralles s'han vist? Quantes vegades els àrbitres han de posar pau sobre la pista? Quantes vegades hi ha unes tanganes impresionants? Moltes!

No cal dir que un derbi és un partit de gran tensió no només dins la pista, sinó fora també. En moltes ocasions cal habilitar unes zones separades d'una afició i l'altra perquè hi podria haver molts de problemes. En aquest punt us podria explicar moltes anècdotes que he viscut quan ens ha visitat un equip veí, però no hi entraré. Només dir que és divertit veure com reaccionen uns i altres.

Si amb tot el que us he explicat us queda algun dubte del que realment significa la paraula derbi us convido a viure en directe demà a les 20.30 hores el derbi entre el Blanes i el SHUM a la Ciutat Esportiva de Blanes, serà d'allò més entretingut i molts dels ingredients que us he exposat els veureu reflexats i d'altres que m'han quedat oblidats també s'hi podran veure. Com se sol dir, un derbi té molt d'encant i és bàsic un bon treball psicològic per guanyar al rival.

MOLTS GOLS PER COMENÇAR

Ha començat una nova temporada de la Ok Lliga. Després de 5 mesos i de tenir mono d’hoquei per fi arriba l’hora de la veritat. Però aquesta primera jornada de lliga ja comença un xic coixa, ja que un dels partits no es disputarà fins al mes de novembre, es tracta del Reus - Igualada que es posposa fins al 17 de novembre.

De totes les dades del cap de setmana em quedo amb l’alta xifra de gols marcats. L’espectacle de l’hoquei està garantit i amb els 6 partits disputats fins al moment s’han marcat un total de 52 gols el que fa una mitjana de 8’66 gols per partit. Una molt bona xifra i que s’espera mantenir en les properes jornades. Gol=espectacle.

El 7 ha estat el número preferit per molts dels equips locals que han sumat una victòria. Seria el cas del FC Barcelona, el Liceo o bé el SHUM que han fet marcadors amplis. A la xifra del 7 cal afegir-hi una sola victòria com a visitant aconseguida pel Vic i la igualtat que s'ha vist en molts dels partits que s'han disputat.

De tots els resultats podem dir que no s’han produït masses sorpreses. El FC Barcelona ha obert temporada mostrant que tot i jugar divendres, diumenge pot jugar i a més golejar contra el Monjos. El 7-2 ho diu quasi tot. Els altres 7 van anar diferents. Per una part, el Liceo tot i començar perdent al final va sumar els 3 punts en una victòria treballada contra el Vilanova. Per acabar, el SHUM va poder estrenar-se en bon peu i va endur-se el partit contra l’Alcoi per 7-4.

En els altres partits no es van arribar als 7 gols marcats per un sol equip, però hi va haver un bon espectacle i una bona xifra de gols. L’únic equip que ha tret un bon marcador a camp contrari és el Vic que va aconseguir tres punts a la pista del Calafell per 4-5. En canvi, el Vendrell va aconseguir remuntar un 0-2 al Blanes i adjudicar-se el partit en un emocionant final que va deixar el 4-3 definitiu i els primers punts de la temporada pels vendrellencs.

La jornada s’ha acabat amb el primer partit que s’ha emès en directe per Esports 3 i Teledeporte. Tot i la poca gent a les grades cal destacar el bon espectacle que s’ha vist sobre la pista i s’agraeix el resum de la jornada de la Ok Lliga a la mitja part. Del partit a destacar el resultat d’empat a 2 i el Voltregà que comença esgarrapant un punt fora de casa, tot i començar guanyant per 0-2.

Aquest divendres començarà la segona jornada del campionat de lliga. Per fi jugaran tots els equips i entrarem en la regularitat. Recordeu que dilluns vinent nou partit emès en directe per Esports 3 i Teledeporte amb un interessant Liceo - Vic, partit que promet i molt.

LA ZONA CALENTA

La Ok Lliga sempre s'ha caracteritzat per ser la millor lliga del món d'hoquei sobre patins. Un altre factor determinant és la màxima igualtat que es viu i aquest factor serà determinant per designar els dos equips que poden acabar perdrent la categoria. La zona calenta de la classificació es prepara molt interessant aquesta temporada.

Tot i que aquests últims dies hem anat classificant els equips per possibles grups i avui acabem parlant de la zona calenta, això no vol dir que dels equips que avui parlem forçosament hi seran. Només cal veure l'exemple del Llevant a Primera Divisió de futbol. Entre els equips que parlem avui hi haurà l'equip revelació d'aquesta nova temporada.

De cara a la temporada vinent es preparar una reestructuració de la Ok Lliga. Es vol tornar al format de 16 equips, per això només baixaran 2 equips i en pujaran 4 de Primera Nacional. Seguidament parlarem del CE Vendrell, Enrile PAS Alcoi, Voltregà, SHUM, Monjos i Calafell.

CE MORITZ VENDRELL

El Moritz Vendrell va ser un dels equips revelació la passada temporada tot i que sembla que aquest serà un any un xic més complicat. Ha tingut baixes sensibles com és la del porter Carles Grau o de jugadors de pista importants com Jordi Garcia o Borja Ferrer, en definitiva ha fet un equip nou i conjuntar-lo no és feina fàcil.
Ha fet un total de 4 noves incorporacions. Per una banda ha fitxat del Tenerife a Àngel Rodríguez i Xavi Costa i per una altra els porters Roger Molina que torna d’Itàlia i Àlex Ribó procedent del Vilanova.
Els de Guillem Cabestany han tingut una pretemporada en la qual han fet resultats de tota mena. A més, han pogut disputar forces partits perquè és un dels altres equips que ha participat a la Copa Esports Penedès tot i que no s’ha classificat per la fase final.

ENRILE PAS ALCOI

L’Alcoi seguirà una temporada més a la Ok Lliga. L’equip s’ha renovat de dalt a baix per poder fer una bona campanya i té un total de 6 altes i 5 baixes per afrontar el nou campionat de lliga. Diego Mir tindrà l’objectiu de conjuntar aquest equip i aconseguir la permanència.
De baixes n’hi ha d’importants com la de Cristian Santiago que es retira o bé d’altres jugadors com Lluís Rodero, Toni Pérez, Manel Garcia o Pablo Cancela. De fitxatges en n’hi ha de la lliga argentina com és l’arribada de Pablo Daniel Sáez, Lucas Martínez i Felipe Matías o bé l’arribada de Carlos Pérez i Juan José López. Aquesta setmana mateix ha tancat la plantilla amb el fitxatge del porter Luis Aceituno.

CP VOLTREGÀ

El CP Voltregà, entrenat per Ricard Ares, ha fet molt poques modificacions per encarar aquest nou curs a la Ok Lliga. El seu objectiu serà la permanència i mirar de forjar nous joves jugadors procedents de la base de l’equip.
La base de l’equip serà el mateix que va aconseguir l’ascens a la Ok Lliga, tot i que tindrà la sensible baixa de Carles Rodríguez. La resta de l’equip serà la combinació de joventut i veterania per mirar d’aconseguir la permanència a la categoria. Veurem quina nova perla surt del planter del Voltregà.

SHUM GRUPO MAESTRE

L’altre equip gironí de la Ok Lliga, el SHUM de Maçanet, acaba de pujar a la màxima competició amb la direcció des de la banqueta de Jordi Roca. Tot i que el seu objectiu és la permanència, podria ser una de les sorpreses del campionat.
La clau de l’equip pot ser el fitxatge de jugadors experimentats a la competició. Hi ha 3 cares noves com és l’arribada de Marc Roca, Jordi Bartrés i Jordi Galan, els 3 procedents del Vilanova. Aquestes noves cares i el bon bloc que ja van tenir la passada temporada els hi dóna ingredients per fer una bona campanya. De moment ja s’ha vist amb una bona pretemporada, veurem què passa durant la competició.

CP MONJOS
El CP Monjos és un altre dels nous equips a la Ok Lliga. Amb l’arribada a la màxima competició el seu objectiu serà lluitar per la permanència gràcies a l’arribada de tres nous fitxatges amb experiència a la lliga. A més, l’equip ha fet una completa pretemporada gràcies a la participació de la Copa Esports Penedès.
Serà la primera vegada que jugui a la Ok Lliga. Per aquest motiu ha fitxat a 3 jugadors com és el cas de David Ros procedent del GEIEG, Borja Ferrer del Vendrell i al jove Àlex Martínez del filial del Barça. Amb aquestes cares noves més el bloc que queda de la temporada passada l’equip buscarà la permanència a la màxima competició.

CP VALLÈS CALAFELL

Una altra de les cares noves d’aquesta temporada serà el Calafell. L’equip ha tornat a la Ok Lliga després de 30 anys sense pujar-hi. Per aquest motiu ha renovat l’equip amb jugadors experimentats a la categoria per poder fer una bona competició.
L’equip està entrenat per l’exjugador Pere Varias. Entre les cares noves d’aquesta temporada hi ha jugadors que ja han estat a la màxima competició com Marc Coy, Quim Pujadas o bé Jordi Aragonès, tots amb experiència Ok Lliga.
A més, l’equip ha pogut fer un bon rodatge amb equips de la màxima competició ja que han disputat la Copa Esports Penedès i han fet la presentació amb el FC Barcelona. El màxim objectiu de l’equip serà la permanència.

L'aposta per aquesta nova temporada 2011-12 ja està totalment feta. Ara queda per veure quines seran les sorpreses que es viuran en els propers mesos de competició i quin serà l'equip revelació d'aquesta temporada i quin equip de la zona mitja es veu immers en la zona pel descens. Tot preparat per una nova Ok Lliga que guanyarà no el millor sinó el més regular.

LA ZONA MITJA

Cada any hi ha un equip que dóna la sorpresa i es classifica entre els primers de la Ok Lliga. Aventurar-me a dir quin serà l'equip revelació seria com apostar a fons perdut perquè ara per ara no hi veig cap equip que pugui fer-ho. El problema és que n'hi ha uns quants de candidats i serien tots aquells que opten de la 4a a la 8a posició de la Ok Lliga.

En aquesta zona mixta de la classificació ben entrada la temporada s'hi formaran dos grupets com sol ser habitual, els que aspiren a quedar fins i tot tercers i els que miren de quedar entre els sis primers. Entre els equips que hi veig aquesta temporada hi haurà el CE Noia, el Vilanova, l'Igualda, el CP Vic i el Sather Blanes.

Seguidament analitzarem una mica aquests 5 equips que la temporada passada ja van ocupar les primeres 8 posicions del campionat de lliga. Potser el que ho té un xic més complicat és el Vilanova que ha fet una profunda reestructuració i ha canviat la columna vertebral de la seva plantilla, la resta ha fet petits retocs.

CE NOIA FREIXENET

El Noia és un dels equips que sempre fa poques variacions en la seva plantilla. El bloc és el mateix de la passada temporada amb alguna petita variació. La combinació de joventut i veterania és la fórmula de l’èxit dels de Sant Sadurní que aspiren als 5 primers llocs de la lliga.
Aquest any han tingut la incorporació de Jaume Farrés que va fer una bona temporada amb el GEIEG i les baixes de d’Albert Riba i Jordi Aragonès. Ferran López no ha fet gaires canvis més i tota la resta seran els mateixos jugadors que van aconseguir la quarta posició la passada temporada.
A més a més, el Noia Freixenet ha guanyat la final de la Copa Esports Penedès, el que li ha permès un bon rodatge de cara a l’inici de la temporada el proper 22 d’octubre.

CP VILANOVA

El CP Vilanova és un dels equips que s’ha renovat de manera més destacable aquesta temporada. Tot i que ha fitxat un bon nombre de jugadors, Josep Lluís Delriu té tot un bloc nou que cal conjuntar i veurem com es cobreixen les baixes de la columna vertebral de l’equip.
El capítol de baixes és extens com la de Galan, Bartrés i Roca que han anat al Maçanet, Jordi Ferrer al Reus, Àlex Ribó al Vendrell i Rocasalbas a Igualada per posar alguns exemples. Per la seva part han arribat cares noves com és el cas de Manel Garcia, Carles Rodríguez, Esteve Pujals i Pedro Rodríguez.
Durant la pretemporada ha participat a la Copa Esports Penedès. L’objectiu aquesta temporada serà ocupar una de les 8 primeres posicions de la lliga tot i la marxa de la columna vertebral de l’equip.

IGUALADA HC

L’Igualada HC ha patit alguns canvis que veurem com els notarà durant la temporada. Per una part, ha tingut la baixa sensible del seu porter Jaume Llaverola, però s’ha reforçat amb bones peces per completar una bona temporada.
Les cares noves han estat l’arribada del porter Roger Fernández i els jugadors de pista Dani Rodríguez i Roger Rocasalbas. Aquestes noves cares juntament amb el bloc de la temporada passada fa un bon equip que aspira a estar entre els 8 primers de la lliga.
A més, l’equip d’Ivan Sanz ha pogut fer una pretemporada més complerta gràcies a la Copa Esports Penedès. Els d’Igualada van arribar a la final tot i que van perdre davant del Noia.

RONCATO PATÍ VIC

El CP Vic és un dels aspirants a les 5 primeres posicions de la Ok Lliga. A més, aquest any té l’ingredient afegit del retorn a les banquetes de Carlos Figueroa i amb petits retocs en la seva plantilla. Per tota la resta, el Vic seguirà amb el mateix bloc.
La única incorporació remarcable és l’arribada del jove porter Carles Grau en substitució d’Ernest Freixes. Tot i que la gran novetat estarà en l’esperat retorn de Carlos Figueroa a les banquetes amb un nou projecte engrescador.
L’equip ha fet una pretemporada molt completa, tot i que ha tingut al seu capità Titi Roca amb la selecció disputant el mundial. Veurem si aquest fet afectarà a l’equip. El que està molt clar és que els vigatans són candidats a les 5 primeres posicions i buscaran millorar el resultat de la passada temporada.

SATHER BLANES

El Sather Blanes ha fet petits retocs en la seva plantilla amb la incorporació de dues cares noves. La columna vertebral serà la mateixa amb Ramon Benito a la banqueta de l’equip gironí.
Les incorporacions són destacades ja que ha arribat el defensa Joan Manel Grassas provinent del Liceo i el porter Jaume Llaverola que vindran a suplir les baixes de Dani Rodríguez i Roger Fernàndez. Aquestes incorporacions han d’aportar més solidesa defensiva a l’equip, un fet que ja s’ha notat en aquesta pretemporada.
Els blanencs ja porten quasi 2 mesos de preparació amb resultats diversos en els primers tests de temporada. Tot i la millora en defensa, caldria apretar en l’apartat golejador. La prova de foc la tindran a partir del dia 22 amb l’inici de la lliga i amb l’objectiu d’ocupar les primeres 8 posicions de la Ok Lliga.

Com sol passar en algunes ocasions, aquests 5 equips que hem parlat avui tan poden estar lluitant per la zona mitja de la taula classificatòria o fins i tot per les 3 primeres posicions però no es pot descartar que algun d'aquests equips es vegi immers en la zona baixa de la classificació. Com deia Juli Cèsar "Alea iacta est".

COMENÇA LA OK LLIGA

Per fi arriba l'hora de la veritat. Si sóc franc, se m'ha fet molt llarga aquesta pretemporada..quasi dos mesos de preparació i per fi arriba l'hora de la veritat. Aquest any el mundial d'Argentina ha fet endarrerir l'inici d'una nova temporada però aquest dissabte es posa tot en marxa i començarem a veure les coses tal i com són.

L'estrena oficial de la temporada es donarà aquest divendres a les 21 hores amb el partit de la Supercopa entre el Reus Deportiu i el FC Barcelona. Un partit que es podrà seguir en directe per televisió. Estem d'enhorabona els de l'hoquei, en 3 dies veurem dos partits d'hoquei per televisió ja que divendres s'emetrà la Supercopa i dilluns el Noia - Voltregà de la Ok Lliga.

Però anem per feina i parlem una mica d'aquest inici de temporada. En els propers dies publicaré una sèrie d'articles parlant dels diferents candidats al títol, a la zona mitja de la classificació i aquells equips que hauran de lluitar per mantenir-se. En aquest primer em centraré a parlar dels candidats al títol de lliga.

Com en tota competició, els 14 equips que participaran a la millor lliga del món poden guanyar aquest títol, però com sol passar i si apliquem una mica els criteris de plantilles i d'altres elements ens fa pensar que no tots optaran a la primera plaça sinó que per pressupost i per les últimes temporades només hi haurà 3 equips que poden estar a la part alta, tot i que no descarto cap sorpresa, sempre passa.

Per aquesta temporada està clar que Reus Deportiu, Liceo de la Corunya i FC Barcelona són els 3 equips que poden guanyar, però no descarto que en aquesta lluita hi pugui haver-hi un convidat sorpresa. Analitzem aquests 3 equips.

TECNOL REUS DEPORTIU

L’actual campió de lliga tindrà l’objectiu de revalidar el títol. La tasca no serà fàcil però els d’Alejandro Domínguez volen repetir la gesta de la temporada passada i fer un bon paper en aquesta nova temporada 2011-12 on opten a guanyar-ho tot.

L’equip ha tingut poques modificacions respecte la temporada passada. Per una banda ha tingut la baixa de Marc Gual que ha anat al FC Barcelona i per aquest motiu ha fet dos fitxatges interessants com el de Jordi Adroher i el de Jordi Ferrer que completaran una plantilla bona ja de per si. Amb dos fitxatges aconsegueixen més banqueta que pot ser decisiu en una lliga llarga.

Veurem com pot afectar la participació dels mundialistes a l’equip. Guillem Trabal i Raul Marín van ser dues peces claus per aconseguir el mundial. A més, l’equip ha pogut fer un bon rodatge amb la Copa Esports Penedès tot i que al final no ha pogut arribar a la final de la competició.

COINASA LICEO

Els de A Corunya van ser dels primers a posar-se a treballar i han fet una pretemporada molt complerta. Van començar a finals del mes d’agost i han viatjat molt per tal d’arribar al 100% a l’inici de la competició. De nou Carlos Gil dirigirà l’equip una temporada més.

L’equip pot tenir un parell de handycaps aquesta temporada. Per una banda, la participació del seu capità, Jordi Bargalló, al Mundial a l’Argentina i per altra part la baixa d’una de les referències en atac com és la de Pablo Álvarez i la de Grassas en defensa. Tot i això, ha fet un parell de fitxatges com és el cas de Toni Pérez i l’argentí Matías Pascual.

Com sempre els gallecs aspiren a tot en aquesta nova temporada i tenen present en el seu record el títol de la Lliga Europea que van aconseguir a Andorra fa uns mesos. El títol de lliga pot ser una de les prioritats d’aquest any.

FC BARCELONA:

El FC Barcelona és un dels principals candidats al títol de lliga tot i que comença un nou projecte. A l’arribada d’un tècnic novell a la categoria, com és l’exjugador Gaby, Cairo s’hi ha d’afegir el rejoveniment de la plantilla amb un parell de cares conegudes. Per una part, l’arribada de Marc Gual i per altra la del jove Pablo Álvarez.

Un dels problemes que pot tenir l’equip aquesta temporada serà que molts dels seus jugadors han disputat el Mundial ja sigui amb el combinat nacional o bé Argentina, aquest fet pot portar algun problema físic al llarg de la temporada però tampoc serà determinant.

Precisament, el fet del Mundial ha comportat que els resultats de pretemporada no siguin massa indicatius. El que està clar és que Cairo tindrà a les seves mans l’equip que li agradaria a tot entrenador, tot i que tindrà la pressió de sumar títols.

El proper dia seguirem parlant dels equips que poden optar des de la 3a posició fins a la 8a, ja que serà la zona còmode de la Ok Lliga. Hi ha un munt d'equips que la poden ocupar, però com sempre n'hi ha alguns de més ben posicionats que d'altres.

UN BATUT DE CACAO ANOMENAT CACAOLAT

- "Metonímia: (díjese o dícese de aquello que) és la relació de significats basada en una relació de contigüitat"

Voleu que us posi el cas més clar de metonímia?? El Cacaolat, quan ens referim a un batut de cacao, però ho tenim tan interioritzat que confonem la marca amb l'element, per dir-ho d'una manera planera. Però tranquils que això no és pas una classe de llengua ni molt menys sinó un petit article dedicat a lloar aquest producte.

Des de fa uns mesos, Cacaolat està pendent de quina empresa se'n fa càrrec. N'hi ha 3 que opten a quedar-se amb aquest producte tan nostre...veurem quina acabarà designant el jutge com a empresa que es queda amb el control de Cacaolat ja sigui Vichy Catalan, Central Lechera o Cobega. No vull pas entrar en el debat de qui se l'ha de quedar però si reclamar-ne la conservació del sabor i de l'estil que l'ha fet tan personal.

Em vull traslladar a la infantesa quan de petit a vegades anava amb els pares a fer un beure. Pels productes làctics sempre he sigut molt especial i depèn quin no m'entra massa bé... El problema venia quan al lloc on anàvem no tenien Cacaolat, llavors decidia no veure batut de cacao sinó agafar qualsevol altra cosa.

Una altra anècdota que de ben segur us ha passat a més d'un és quan vas de viatge fora de Catalunya. És típic anar a qualsevol bar i demanar que et posin un Cacaolat...el problema vindrà quan qui està darrera la barra no t'entén perquè no ha sentit a parlar mai d'aquest producte i preguntar-te que és? La resposta és molt fàcil, un batut de cacao, però no és el mateix si t'en serveixen un altre.

Amb aquests dos exemples queda demostrat de manera clara que per mi el Cacaolat és l'únic batut de cacao que em beuré. Això és una mica com quan ets petit i a l'escola hi havia els que eren de Nesquik o bé de Cola-Cao (jo era del primer), però en aquest cas cal treballar perquè es segueixi gaudint d'aquest producte i no es perdi a través d'interessos d'altres empreses. La recepta del Cacaolat és bàsica per seguir mantenint el gust i la qualitat.

Avui per avui, el Cacaolat només es pot trobar en determinats establiments i en format petit. Per sort, encara en puc gaudir però m'agradaria que tothom a qui li agrada el Cacaolat el pugui seguir gaudint tot i el que el jutge decideixi. Està clar que aquest conegut batut de cacao és únic i és propi de Catalunya per això cal seguir conservant la seva essència.

Per cert, animar als impulsors de la campanya Salvem el Cacaoltat que s'ha iniciat al twitter i en d'altres estaments per fer que l'empresa segueixi tenint les arrels catalanes i mai mori a causa del canvi del sabor del producte. Des d'aquí us animo a seguir confiant amb Cacaolat i tot esperant que res no canviï.

LA SELECCIÓ OBLIDADA

-Toc, toc...que hi ha algú?
-Home, si és la Selecció Espanyola d'hoquei sobre patins! D'on veniu?
- De disputar un mundial, l'hem guanyat per quarta vegada seguida...
- Carai tu, doncs jo ni ho sabia perquè ningú n'ha parlat...

Aquesta podria ser una conversa molt típica aquests dies. De fet, que entre la gent que conec i no segueix l'hoquei sobre patins de manera habitual els hi he preguntat si sabien que es disputava un mundial d'hoquei a l'Argentina i en el qual Espanya (amb tot l'staff català) ha guanyat el seu mundial per quarta vegada consecutiva... i ningú en sap res!

Avui dia estem al 2011. Si m'interessa saber què passa a qualsevol part del món és molt fàcil. Em puc connectar a la xarxa busco i m'entero de les coses que passen. És molt maco saber coses dels Estats Units o bé de la Xina...per posar dos exemples. En canvi, parlar d'hoquei sobre patins no val la pena, total a ningú l'interessa i estar-ne informat no és fàcil.

Ahir va arribar la Selecció a l'aeroport de Barcelona. Em comenta Gerard Romero que només hi havia els familiars i 10 aficionats esperant a la millor selecció que ha aconseguit quatre títols mundials de manera seguida. Autoritats?? Res de res... No és que sigui seguidor de la selecció espanyola (prefereixo que fos Catalunya) però em sap molt de greu com els mitjans de comunicació generalistes han tractat al nostre esport.

M'ha agradat molt la reflexió que m'ha fet Nani Caldú aquest matí al twitter "@Xavier_Serra a españa oblidats per ser catalans, a catalunya oblidats per ser españols. qui perd? l'hoquei... com dius tu, trist i vergonya". Trobo que són unes paraules més que encertades perquè en el fons qui ha perdut en tot plegat no és ni la gran Espanya (que oblida totalment a l'hoquei) ni Catalunya perquè ha passat del tema sinó torna a castigar de manera clara l'hoquei sobre patins.

Segueixo amb la reflexió. Ara parlaré d'un article publicat avui a El País. El reportatge porta per nom "La rabia de los mejores del mundo" us adjunto el link http://www.elpais.com/articulo/deportes/rabia/mejores/mundo/elpepidep/20111004elpepidep_8/Tes

En ell es fa referència de dues coses. En primer lloc que el propi president del govern espanyol en la recepció a la selecció de bàsquet va dir que era la millor selecció de tots els temps. Mentida! És la d'hoquei patins... Carlos Feriche es va queixar públicament de l'oblit del títol mundial. Té tota la raó del món, tan que són d'Espanya en segons quins llocs i cap televisió va ser capaç de comprar els drets televisius per veure un trist partit d'hoquei.

Tot plegat em porta a una reflexió que potser no compartiu. Avui dia la selecció espanyola d'hoquei sobre patins és una mica com aquell qui ha nascut en un lloc, ha marxat a viure en un altre lloc (Catalunya per exemple) i retorna al seu lloc d'origen a passar les vacances. Quan arriba al seu poble natal passen totalment d'ell o li parlen de manera despectiva... Per això, seria molt més fàcil que enlloc de fer el numeret de Fresno al 2004 potser hauria sigut millor que Catalunya hagués competit en aquest mundial amb una selecció pròpia i segurament s'hauria parlat més del mundial d'hoquei patins...

EL CANVI DE LOOK DE TORDERA

Avui em disposo a fer una reflexió de com pot arribar a canviar un paisatge i em referiré a la geografia del paisatge concretat en el cas de Tordera. Moltes vegades les persones ens proposem fer un canvi de look agafant i tallant-nos el cabell de manera considerable per posar un petit exemple. Aquests canvis són totalment voluntaris i la gent després ens diu com hem canviat...

Els canvis que es fan en el paisatge no es fan de manera estudiada,  moltes vegades ni es reflexiona de com poden afectar aquests canvis al propi municipi. Un cas ben clar seria fer una comparativa entre la costa d'avui dia i la que hi havia fa uns 40 anys enrere, ha canviat totalment el paisatge però paulatinament sense ser-ne molts conscients. En aquest cas ningú dirà ostres com ha canviat el poble, abans ho veurà un forani.

Tordera no s'escapa d'aquests canvis i durant els propers mesos assitim en directe a un dels canvis més importants que pot viure la població. El municipi té un cens de més de 15.000 habitants segons les dades del 2010 que són prou recents. En uns anys cap aquí ha crescut de manera vertiginosa i això es pot veure de manera clara en la percepció que tenim els qui hi hem viscut sempre amb les noves construccions i l'arribada de nous torderencs.

El principal canvi de look que viurà el poble es concentra en l'antiga fàbrica de Fibracolor que durant molts anys ha esdevingut un símbol de la població per convertir-se en part del passat. Tot i ser una indústria a la seva part de davant hi tenia uns prats verds que donaven un cert encant al poble. La transformació que s'està vivint amb l'entrada del complex de Zara canviarà totalment la geografia del paisatge torderenc.

No dic pas que el projecte sigui negatiu pel poble, tot el contrari perquè pot ser una bona injecció econòmica no només pel propi municipi sinó per la població que en serà una de les principals afavorides amb la creació de molts llocs de treball directes i indirectes. Tot i això, la construcció del complex canviarà totalment el paisatge torderenc.

Però com sol ser habitual en aquests casos i en molts que podríem aplicar s'imposa el criteri econòmic al paisatgístic. Si ets noia i portaves el cabell llarg fins a mitja esquena i el talles fins a la zona del coll has fet un canvi de look notable, però podràs recuperar l'aspecte anterior. En el cas del paisatge això no passa, no hi ha marxa enrere i per molt que diguis que vols recuperar els antics prats verds això mai ho faràs perquè hi han construït a sobre teu.

Als qui vivim al poble ens tocarà acceptar aquests canvis, però us proposo que feu un exercici de memòria i mireu de recordar el Tordera d'abans i el que quedarà en pocs mesos amb la creació del nou complex industrial. En menys d'un any serem uns espectadors privilegiats de la transformació en un paisatge de manera accelerada, perquè tinc clar que com a molt estirar abans de l'estiu de 2012 Tordera ja no serà el que era sinó que serà un altre amb un nou increment de població i amb una estètica totalment nova.

No viurem del passat, però gràcies a la ment podem agafar i tancar els ulls i per uns instants traslladar-nos als antics prats que hi havia davant de l'antiga fàbrica de Fibracolor. En el nostre imaginari hi perviurà el record del Tordera d'abans i quan obrim els ulls veurem el Tordera d'ara.

EL BROKER DE L'ESPORT: SANJUAN 2011

Si fos broker de la borsa i hagués d'apostar per un valor segur, hauria posat gran part de la meva fortuna a una final Espanya - Argentina en el Mundial d'hoquei patins que s'està jugant a San Juan. En canvi, si fos broker arriscat hauria apostat per altres coses, per moltes però de ben segur que no hauria apostat perquè Moçambic fos l'autèntica revelació d'aquest mundial.

Com bé sabeu, els meus estalvis com a broker arriscat els hauria posat en la selecció d'Angola però m'han acabat fallant...però així és l'esport. La qüestió és que ja tenim final del Mundial d'hoquei sobre patins i serà aquesta propera matinada a partir de la 1 i en directe per Marca TV entre Espanya i Argentina.

En les semifinals poques sorpreses i una mica tot va anar rodat sobre el guió marcat. Per començar un plat fort i més del que molts ens esperàvem. Es tracta de la semifinal entre Espanya i Moçambic. Al final gol d'or a la prórroga obra de Jordi Bargalló i tiquet per la final. Partit ajustadíssim i un 10 per Moçambic que va posar contra les cordes a un dels màxims favorits. Per cert, Bargalló immens i no m'estrenyaria que fora designat el MVP de la competició. Al pas dels anys guanya i guanya i ahir gol decisiu.

L'altre partit va tenir un color tens, tot i que al final serà Argentina qui arribarà a la final. El partit amb els portuguesos molt tens i amb protestes pels àrbitres...(n'hem sentit parlar molt poc dels àrbitres) però tot i això és de justícia que els argentins siguin a la seva gran final. Serà un rival molt dur però a destacar el paper que pugui fer Pablito Álvarez en aquesta final perquè pot ser un dels jugadors decisius del partit.

En un altre ordre de coses a destacar que per fi tindrem hoquei televisat. Sé que s'han pogut seguir els partits via streaming a través de la web del FIRS i que té el seu encant perquè puc sentir les indicacions dels seleccionadors (el d'Espanya en català) però la qualitat de la imatge... La qüestió que avui si, i a partir de la 1 de la matinada la retransmissió es podrà seguir en directe per Marca Tv. No és que en vulgui fer massa propaganda, però és una bona ocasió per veure un ambientàs d'hoquei i un pavelló que a molts ens agradaria veure ple cada setmana amb 8000 persones cridant.

Per cert, acabaré fent una nova aposta ara que sóc broker a la borsa del esport. Faré aposta per un valor segur i aposto els meus grans estalvis que el ressó mediàtic del Mundial de San Juan no serà massa gràcies als mitjans de comunicació. No seré un broker arriscat perquè aquí tenim la partida perduda, però com diuen l'esperança és la última cosa que es pot perdre...(l'estic començant a perdre).