LA SELECCIÓ OBLIDADA

-Toc, toc...que hi ha algú?
-Home, si és la Selecció Espanyola d'hoquei sobre patins! D'on veniu?
- De disputar un mundial, l'hem guanyat per quarta vegada seguida...
- Carai tu, doncs jo ni ho sabia perquè ningú n'ha parlat...

Aquesta podria ser una conversa molt típica aquests dies. De fet, que entre la gent que conec i no segueix l'hoquei sobre patins de manera habitual els hi he preguntat si sabien que es disputava un mundial d'hoquei a l'Argentina i en el qual Espanya (amb tot l'staff català) ha guanyat el seu mundial per quarta vegada consecutiva... i ningú en sap res!

Avui dia estem al 2011. Si m'interessa saber què passa a qualsevol part del món és molt fàcil. Em puc connectar a la xarxa busco i m'entero de les coses que passen. És molt maco saber coses dels Estats Units o bé de la Xina...per posar dos exemples. En canvi, parlar d'hoquei sobre patins no val la pena, total a ningú l'interessa i estar-ne informat no és fàcil.

Ahir va arribar la Selecció a l'aeroport de Barcelona. Em comenta Gerard Romero que només hi havia els familiars i 10 aficionats esperant a la millor selecció que ha aconseguit quatre títols mundials de manera seguida. Autoritats?? Res de res... No és que sigui seguidor de la selecció espanyola (prefereixo que fos Catalunya) però em sap molt de greu com els mitjans de comunicació generalistes han tractat al nostre esport.

M'ha agradat molt la reflexió que m'ha fet Nani Caldú aquest matí al twitter "@Xavier_Serra a españa oblidats per ser catalans, a catalunya oblidats per ser españols. qui perd? l'hoquei... com dius tu, trist i vergonya". Trobo que són unes paraules més que encertades perquè en el fons qui ha perdut en tot plegat no és ni la gran Espanya (que oblida totalment a l'hoquei) ni Catalunya perquè ha passat del tema sinó torna a castigar de manera clara l'hoquei sobre patins.

Segueixo amb la reflexió. Ara parlaré d'un article publicat avui a El País. El reportatge porta per nom "La rabia de los mejores del mundo" us adjunto el link http://www.elpais.com/articulo/deportes/rabia/mejores/mundo/elpepidep/20111004elpepidep_8/Tes

En ell es fa referència de dues coses. En primer lloc que el propi president del govern espanyol en la recepció a la selecció de bàsquet va dir que era la millor selecció de tots els temps. Mentida! És la d'hoquei patins... Carlos Feriche es va queixar públicament de l'oblit del títol mundial. Té tota la raó del món, tan que són d'Espanya en segons quins llocs i cap televisió va ser capaç de comprar els drets televisius per veure un trist partit d'hoquei.

Tot plegat em porta a una reflexió que potser no compartiu. Avui dia la selecció espanyola d'hoquei sobre patins és una mica com aquell qui ha nascut en un lloc, ha marxat a viure en un altre lloc (Catalunya per exemple) i retorna al seu lloc d'origen a passar les vacances. Quan arriba al seu poble natal passen totalment d'ell o li parlen de manera despectiva... Per això, seria molt més fàcil que enlloc de fer el numeret de Fresno al 2004 potser hauria sigut millor que Catalunya hagués competit en aquest mundial amb una selecció pròpia i segurament s'hauria parlat més del mundial d'hoquei patins...