Per què no donar una sorpresa més?

A les portes de la Copa del Rei d’Oviedo que es disputarà aquest proper cap de setmana hem fet una nova #okentrevista tenint com a protagonista a un dels veterans de la lliga, David Càceres. El jugador de l’Igualada HC ha respost les preguntes dels internautes i ha fet referència a la competició que està apunt de començar així com el seu extens currículum esportiu.

David Càceres amb els seus 39 anys està jugant a l’Igualada i és un dels jugadors més experimentats. Entre el seu extens palmarès hi trobem 3 copes d’Europa o una lliga que va guanyar amb el seu actual equip o bé una copa del Rei que es va adjudicar amb el FC Barcelona així com és un dels integrants de la selecció catalana que va guanyar el Mundial de Macao.

• On et vas iniciar en el món de l’hoquei patins?

Al Santa Isabel, l'escola on estudiava

• Què se sent al ser el veterà de la Ok Lliga? Com ho fas per poder seguir jugant amb 39 anys?

La veritat que és un orgull que pugui ser el veterà de la lliga. Doncs perquè és l'esport que sempre he fet i m' encanta.

• Per quants anys tenim de David Càceres a la Ok Lliga ? 

No ho sé, de moment a disfrutar d' aquest que la veritat està essent un del anys on estic disfrutant més

• Dels títols que has guanyat amb quin et quedes? Algun especial?

Jo destacaria la primera copa d' Europa, ja que va ser el primer títol important de la meva carrera

• Ja que has viscut l’època daurada igualadina, com veus ara l’hoquei igualadí?

Esportivament crec que s' esta fent les coses molt bé, el problema és el no tenir patrocinador, ja que la directiva pateix molt per trobar diners

• Digues un cinc ideal titular per tu incloent com a mínim un jugador del teu equip

Egurrola, Ton Baliu, Jordi Bargalló, Pablo Álvarez, i Marc gual

• Quina experiència vas viure als Monjos l'any passat?

Va ser diferent, ja que no estava acostumat a perdre tants partits, però vam lluitar fins l'últim moment

• La Ok Lliga és la millor competició del món?

Sens dubte, crec que és la lliga més competitiva del món, amb jugadors per fer vàries seleccions mundials

• Com veus la temporada que està fent l’Igualada a la Lliga?

La veritat és que estem essent un xic irregulars, però per ser un equip acabat de formar estem fent una gran campanya.

• Com veus aquesta edició de la Copa del Rei?

Sens dubte el Barça i el Liceo, però jo apostaria pel Liceo ja que està guanyant els partits amb molta solvència

• Teniu opcions per aixecar el títol, tot i jugar els quarts amb el Barça?

Tots els equips tenen opcions, però jugar contra el Barça d' inici és una gran dificultat, durant aquest any ja em fet varies sorpreses. Perquè no, una més

• El format a 8 de la #copaok és el millor? 

Jo crec que és la setmana on es respira més hoquei de qualitat de tot l' any. Per mi és un encert.

• Com valores que Oviedo sigui la seu de la copa?

Per una banda està molt bé, ja que Oviedo és una ciutat amb tradició d'hoquei, per l' altre econòmicament és un problema pels clubs, ja que el viatge és car i no estem en el millor moment econòmic

• La competició europea us està portant bones sensacions enguany, com la veus?

La veritat és que no esperàvem classificar-nos x ja que hi som intentarem donar la sorpresa

• Com valores la tasca que està duent a terme el teu ex-company Guillem Cabestany al Vendrell?

Està portant una dinàmica a l'alça, amb uns resultats impressionants, gràcies a les ganes que hi posa. No crec que tardin a trucar-lo els equips grans, sense desmerèixer al Vendrell que està tercer a la lliga. Impressionant

• Estàs al cas que a Igualada hi ha una colla castellera? T'agradaria apuntar-t’hi?

Sí que n’estic al cas ja que un delegat nostre en forma part, l’Antoni Lodi, però prefereixo veureu-ho desde la barrera, ja que té molt mèrit

• Què se sent al tenir un grup de fans nou, que et recolza i et seguirà allà on vagis?

Això, hauries de preguntar-li als companys d'equip, ja que ells són els culpables......

• Pel que veiem hi ha bona sintonia entre els companys, alguns demanen pastes en el proper entrenament...

Hi ha molt bona sintonia, però no em convenen tantes pastes

• Vas ser un dels jugadors que va disputar el Mundial amb Catalunya a Macao, quin futur veus a les seleccions catalanes?

Va ser impressionant, però políticament s'ho estan carregant

Resum del Blanes 4 Vilanova 5

"Ens va donar més força per dedicar-li les victòries"

Nova Ok Entrevista. S'ha acabat la primera volta del campionat i hi ha un equip que està destacant, el ICG Lleida. L'equip d'Albert Folguera acaba de tornar a la màxima categoria i s'ha classificat per jugar la Copa del Rei a Oviedo. Sense anar més lluny, aquest dissabte va guanyar al FC Barcelona per 5 a 6. I un dels protagonistes va ser Lluís Rodero.

Foto de Pam Queraltó

Comencem una nova okentrevista, avui amb un dels jugadors destacats de la Ok Lliga. Avui parlarem amb Lluís Rodero, el jugador del Lleida, una de les revelacions del campionat.

Rodero és un jugador que està passant un dels seus moments més dolços, dissabte va guanyar al Barça marcant tres gols. Ha jugat a la lliga italiana, a Primera Divisió amb l’Alcoi i el Lleida i després a la Ok Lliga amb molts d’altres equips

Benvingut Lluís i gràcies per acceptar la nostra invitació

Hola, és un plaer parlar amb vosaltres.

-      On et vas formar com a jugador? Com van ser els teus inicis?

Vaig començar a jugar al meu poble, a les Borges, quan era aleví vaig fitxar pel Lleida. Els meus inicis van ser molt divertits i en conservo bons records.

-      De petit, quin referent tenies en el món del hoquei?

Alejandro Avecilla, Gaby Cairo i més endavant Borregán

-      Què destacaries de la teva experiència jugant a Itàlia?

Destacaria les aficions i la manera que es viu l'hoquei! Cada setmana es veu un partit per Tv en directe. En aquell moment  era un hoquei més dur i físic. També en atac és un hoquei més vertical, tot i que cada vegada es mes similar.

-      Has jugat amb varis equips, quin és el record que tens d’ells?

Tinc molt bon record de tots. A destacar a Lleida pel debut a la Ok Lliga i els moments actuals. A Vila-seca el tracte i afecte de la gent. A Vilafranca els moments viscuts al vestuari. A Trissino l’ascens a la Sèrie A1. A Oviedo l’ascens amb un molt bon equip i bona gent i Alcoi amb el debut a la Copa de la CERS.

-       Com a ex jugador de l'Alcoi, Com veus la temporada dels valencians? Suposo que no t'agrada veure’ls allà baix. Es salvaran?

Veig una temporada complicada, tenint en compte que van començar a dissenyar la plantilla per competir a la 1a divisió. Tot i això espero que els canviï la sort i puguin mantenir la categoria, ja que és un gran Club i un bon lloc d'hoquei!  Tinc molts bons amics allà i tant a ells com al club els desitjo el millor! També es nota la falta de Pere Cañellas a l'equip

-      De la teva etapa a Vila-seca, en quin moment i quina persona et quedes?

Tot i haver-hi molts moments, em quedo amb l'ascens i amb l’afecte de moltes persones que em van fer sentir molt estimat... destacar entre d'altres a: el gran Paco Gómez, Mariano Millan, Antonio i Antonieta Vidal

-      Quina és la fórmula de l’èxit del Lleida actual? Hi ha efecte Busquets?

Va ser molt dur. És un 10 com a jugador i com a persona. Sens dubte un dels meus millors companys. A l’equip ens va donar més força per lluitar partit a partit i dedicar-li les victòries. Esperem que aviat torni amb nosaltres.

-      Què us ha portat a pujar i fer aquesta temporada i fins i tot guanyar al Barça?

El treball, la força i l’orgull de tot el grup. Des del míster fins al preparador físic passant pels juvenils que entrenen amb nosaltres. Un altre secret és el treball de la directiva i sobretot de la nostra afició.

-       El Liceo és el pitjor rival que us podia tocar a la Copa del Rei d’Oviedo? Com has vist els creuaments?

Sí, evidentment és l'actual  campió d'Europa i el 1er classificat. Tot i això, qualsevol equip que està a la copa  i inclòs altres que no s'han classificat són rivals complicats! Hem de confiar amb nosaltres i fer el nostre partit!  Hi ha molt bons creuaments que de ben segur fan que la copa sigui espectacular.

-      Què faries per promocionar l'hoquei a Catalunya? Creus que a Oviedo s'hi respira ambient d'hoquei?

Principalment hem d'aconseguir que es puguin veure més partits per la televisió, ja que tothom qui mira un partit s'enganxa. He tingut la sort de jugar un any a Oviedo i sens dubte hi ha molt d'ambient i recolzament a l'hoquei.

-      Has rebut ja la trucada d'algun club important interessat en fitxar-te per l'any que ve? Han de patir els aficionats del Llista?

En aquests moments no penso en trucades, sol penso en el partit important que tenim diumenge davant un bon Igualada i en donar-ho tot amb la samarreta i colors del ICG Lleida!!

-      Com et vas sentir després que et fessin viatjar al Ok Stars tot i estar lesionat?

En el primer moment em vaig indignar bastant ja que només pensava en recuperar-me per poder jugar el partit de lliga a Blanes. Després vaig entendre que no em costava gaire per la gent que havia confiat en mi, tot i que estar-hi i no poder jugar va ser dur

-      Quin és el porter que et fa més por en una falta directa o un penal? Quins creus que seran els que rellevaran a Egurrola, Trabal…

Realment tots els porters d'ok lliga et fan respecte, però sens dubte Aitor Egurrola! Destacar a Malian, Puigví , Grau, Tomàs

-      Quin futur et veus a l’hoquei? Entrenador o allunyat de les pistes?

El meu futur m'agradaria que fos com a entrenador, fa anys em vaig treure el títol d'entrenador Nacional i estic aprenent molt amb l'Albert Folguera i amb altres entrenadors. Encara que mentre pugui jugar m'agradaria fer-ho.

-      Ets soci fundador de Replic. Esteu contents amb l’acceptació que ha tingut la marca al mon de l’hoquei?

Sí la veritat que estem molt contents del resultat que dóna el material i de l'acceptació que està tenint! Estem treballant molt amb la marca i agraïm a tots els que confieu amb Replic, que cada vegada sou més.

-      Ens pregunten pels teus esprints, a alguns li recordes a Charly Reixach. Com et definiries com a jugador?

Hahaha, en atac els solc fer, en defensa costa més!. Tot i això, estic molt content aquest any amb el treball del preparador físic del Lleida que m’ha fet sentir millor jugador. Em defineixo com un jugador ambiciós i amb visió de joc.

-      Pel que veiem hi ha molt bona sintonia amb els germans Tomàs. Els hi vols enviar algun record?

Sens dubte són molt bona gent! Un el figura de la jornada i l'altre l’home gol de França! Una abraçada molt gran pels dos

Fins aquí la Ok entrevista amb Lluís Rodero. Moltes gràcies per participar i et desitgem molta sort!!



Resum del Blanes Lloret

DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER

Avui és 4 de febrer. Durant l'any trobem un munt de dies que són dies mundials de...però el d'avui és d'aquells imprescindibles. Al 2008 van morir més de 7 milions i mig de persones a tot el món a causa d'aquesta malaltia. Representava un 13% de les morts. Aquest alt percentatge ha de fer reflexionar a més d'un. Per aquest motiu he volgut recuperar un article que vaig escriure a finals de maig de 2012 arran de les morts per càncer de Donna Summer i Ryan Gibb dels Bee Gees.

 



4 de febrer, dia mundial contra el càncer

"És condició sine qua non que la mort cada dia està més present entre nosaltres. La gent viu més anys i fa que hi hagi noves malalties, però algú reconeix quina és la gran plaga del segle XXI? Sabeu quantes morts de càncer hi ha cada dia? Ningú en diu res al respecte però és una de les grans plagues del nostre voltant.
 

Aquest dilluns al matí em despertava amb la notícia trista de la mort d’un dels membres dels Bee Gees que ens ha acompanyat a més d’una generació. Robin Gibb moria amb només 62 anys després de dos anys de lluita contra un càncer. Dijous passat ens deixava una altra de les reines de la música disco dels 70 i 80, Donna Summer. Sabeu de què va morir? De càncer i així anem sumant.

 

 

A finals del segle passat tothom parlava d’una altra de les plagues del segle XX. Solíem escoltar que la sida era la gran plaga de finals de segle. S’emportava moltes vides per davant i pels mitjans de comunicació es feia una dura campanya per evitar el contagi entre els més joves. Fins i tot, es va fer una pel·lícula d’aquelles que sempre recordaré Philadelphia amb la música de Bruce Springsteen i una bona interpretació de Tom Hanks.

 

 

Arribem al segle XXI i algú parla del càncer com la gran plaga de l’actualitat? Ningú en diu res al respecte. Si que s’està fent molta recerca i s’ha evolucionat molt en uns anys cap aquí, però cada cop es veu com afecta a una major part de la població. Si us pareu a pensar segur que teniu alguna persona del vostre entorn que ha mort per aquesta malaltia. Els índexs de mortalitat canten per si sols.

 

 

Si agafem dades de mortalitat, el càncer és la principal causa de mort entre els homes i la segona causa entre les dones. Als EEUU ja és la malaltia que provoca més morts i així podríem anar sumant d’altres dades que reconeixen el perill d’aquesta malaltia. A més, si ets jove i t’afecta un càncer tens moltes més probabilitats d’una ràpida afectació ja que aquesta malaltia afecta les cèl·lules i les persones joves tenen més capacitat de regenerar-les. Si afecta una persona gran, l’afectació és igual d’important però les cèl·lules tarden més a regenerar-se.

 

 

El gran problema potser no el tindrem en l’actualitat perquè els diners que s’inverteixen en projectes dels últims anys han estat els necessaris. Però i què passarà d’aquí uns anys quan les retallades es comencin a cobrar vides? Cal seguir retallant en programes d’investigació que són bàsics per poder trobar la solució a aquestes malalties? No crec que sigui el camí correcte però el que s’està fent en el camp de la medicina i en la investigació en particular no és el més correcte. Cal seguir invertint en el nostre futur i calen diners per aquestes investigacions.

 

 

Avui dia ens pot semblar que invertir en aquests projectes no és una bona inversió. Tot el contrari. El càncer no mira si tens diners o no en tens, senzillament et comença a afectar i depèn quin sigui o com ho tinguis estès pel cos és mortal. Per tant, no només ens podem basar en una bona prevenció, sinó que cal seguir invertint diners en aquestes investigacions i en d’altres que estan en curs.

 

 

De ben segur que els propers mesos seguirem coneixent casos de gent important com el membre dels Bee Gees o bé la cantant Donna Summer, però darrera d’aquests casos coneguts n’hi ha de milions i milions de persones que ja han perdut la vida a causa del càncer. Ara ens queda esperar que no retallin en investigacions importants per saber-ne la causalitat i per aconseguir trobar una solució a l’epidèmia del segle XXI. Per parlar del càncer sempre ens quedarà el seu dia mundial, però no és suficient parlar-ne només un cop l’any, hi ha gent que ho viu dia rere dia, a tots ells, molts ànims i no defalliu!"

 

LA FI DE LA GUERRA CIVIL A TORDERA

Avui fa 74 anys de la fi de la guerra civil a Tordera. Ha passat molt de temps des de llavors però sempre és un bon exercici fer memòria i recordar capítols de la nostra història que s'han oblidat al pas del temps. Una guerra entre germans sempre és una mala experiència però recuperar el que va passar n'és una bona experiència per evitar que es torni a repetir. Famílies dividides, morts inútils, accions impunes...són elements que podem trobar en aquells 3 anys de lluita sanguinària.

El 26 de gener de 1939 queia una de les capitals més importants per la República Espanyola, Barcelona era ocupada pels nacionals. Amb aquest panorama només faltava veure com en els propers dies s’anava completant la total ocupació de Catalunya. D’aquesta manera, Tordera era ocupada un 1 de febrer de 1939 per obrir un nou període històric.

La caiguda de Barcelona feia que el front de guerra s’obrís més enllà del riu Tordera. Maçanet era el nou punt de control dels republicans que mica en mica anaven enfilant el camí de l’exili. Més d’una vegada, els torderencs van observar com els obusos passaven per sobre del poble. Aquest fet comportava un neguit entre la població. El nou front es va muntar a la riba esquerra del riu. La gent veia com l’exèrcit abatut de la república anava cavant trinxeres des del davant de l’estació fins a prop del pont de l’actual Nacional II.

Els dies previs a l’ocupació es va viure amb molta inquietud. Els republicans van fer caure el que es coneixia com el Pont Nou (el de la NII) per evitar una ocupació ràpida dels nacionals, però de poc servia. La destrucció d’aquest punt de comunicació va comportar destrosses prou importants. Només va quedar en peu la zona del mig, el que el feia totalment impracticable el pas cap a l’altra banda a causa del gran cabal que passava pel riu en aquella època. Aquest gest de força va ser ràpidament contrarestat pels nacionals. Aquests van construir un pont provisional de fusta per fer més ràpida l’ocupació.

La nit del 31 de gener va ser frenètica a la seu dels socialistes situada a can Navinés. Quatre persones van tenir la idea de cremar tots els documents que s’havien generat durant la guerra. Aquesta acció la van fer per evitar donar pistes als nacionalistes. Aquest bàndol socialista estava format essencialment a Tordera per la Unió de Rabassaires.

El dimecres 1 de febrer de 1939 va ser quan Tordera va caure de forma definitiva en mans dels nacionals. La brigada italiana Littorio acompanyada de marroquins van ser els responsables de controlar Tordera. Tot i això, l’arribada de les tropes a Tordera ja s’havia iniciat la nit abans. Van decidir fer una aturada a Mas Reixac per reprendre el camí l’endemà al matí. Durant tota la nit es podia veure com hi havia avenços cap al poble per preparar la presa final. Així, les tropes franquistes van tocar les campanes a les 8 del matí per fer oficial la seva arribada. El següent punt era ocupar els llocs oficials. Les brigades portaven inscrit “Madrid – París - Londres” amb guix blanc a les tanquetes i carros blindats.

Aquest és el llibre que vaig coescriure i es va publicar al 2002

 

Al veure la fi de la guerra i al sentir les campanes, una part de la població va sortir al carrer expectant amb l’entrada dels soldats. La gent no va mirar qui havia guanyat la guerra sinó que tenien una certa satisfacció perquè s’havien acabat tres llargs anys de patiments. Però aquests no sabien que encara els esperava un període molt més dur amb l’arribada de la postguerra.

Un altre fet destacable era la retirada dels republicans. Tordera per la seva situació era un important pas cap a França, de pas obligatori dels molts ciutadans que van fugir de la gran ciutat. Alguns dels exiliats van deixar la seva marca per les masies torderenques i fins i tot van oblidar part de les seves pertinences en el seu camí cap a l’exili.

Un cas curiós l’exemplifica una família torderenca. Els Pagès Serra van abandonar el poble quan va esclatar la guerra. Es van establir a Perpinyà, a l’avinguda Marchal Joffre on alguns van tenir la sort de rebre l’hospitalitat de la Narcisa i l’Honorato. Molts dels torderencs que van haver de fugir recorden la seva hospitalitat.

La brigada Littorio i els marroquins es van haver d’estar uns dies al poble. Es van haver d’allotjar a l’antiga escola Ignasi Iglésias. La seva empremta va quedar en el record dels habitants. Van cremar llibres que eren vistos com a revolucionaris i van guixar a les pissarres de l’escola proclames a favor dels franquistes.

Els marroquins van fer parades amb aliments al llarg de tot el poble, però el gran problema que hi havia era la falta de diners. Les noves autoritats només permetien el comerç amb un tipus de moneda que era molt escassa en aquell moment. Les sèries autoritzades eren poques i els banquers de l’època es van aprofitar de la desinformació de la població per enganyar-los.

Les primeres accions de les autoritats al poble van ser organitzar una missa de campanya davant de l’actual església. Després el sergent de la Guàrdia Civil va començar a buscar un nou govern pel poble entre els afins al nou règim. Així el 22 de juliol de 1940 s’escollia com a nou alcalde Lluís Rossell al costat de dos tinents d’alcalde i nou regidors. Tanmateix es va crear una Junta Local de Recuperació al 8 de febrer de 1939 per poder portar moneda legal al municipi.

Els qui no tenien opció per marxar i eren contraris al nou règim els van anar detenint en els dies posteriors a l’arribada franquista. Van entregar les armes a l’entrada del pont de Ferro i van ser carregats amb camions. Molts van ser enviats a camps de concentració com el de la Bota a Mataró on van afusellar molts cabdills republicans. Els qui no eren acusats directament romanien als camps de concentració. En podien sortir gràcies a un aval signat pel capellà del poble, l’alcalde i el cap de Falange Española a Tordera.

El pitjor per molts ciutadans va ser després de l’arribada de l’exèrcit nacional. Els pagesos tenien aliments per fer intercanvis però la resta ho van passar molt malament. La cartilla de racionament va ser una de les eines fonamentals per poder sobreviure, però calien diners per poder comprar alguns dels productes. A la cartilla hi havia productes bàsics com pa, oli, arròs, sucre i cafè. La llet no hi era per la gran producció que es feia a Tordera.

Molts articles no es podien trobar però per això hi havia l’estraperlo on es podien aconseguir productes que mai un hauria pensat. A més, Tordera era un important zona de pas cap a d’altres i el mercat dominical, aquests eren dos punts importants per fer destacable l’estraperlo en els anys de la postguerra.