DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER

Avui és 4 de febrer. Durant l'any trobem un munt de dies que són dies mundials de...però el d'avui és d'aquells imprescindibles. Al 2008 van morir més de 7 milions i mig de persones a tot el món a causa d'aquesta malaltia. Representava un 13% de les morts. Aquest alt percentatge ha de fer reflexionar a més d'un. Per aquest motiu he volgut recuperar un article que vaig escriure a finals de maig de 2012 arran de les morts per càncer de Donna Summer i Ryan Gibb dels Bee Gees.

 



4 de febrer, dia mundial contra el càncer

"És condició sine qua non que la mort cada dia està més present entre nosaltres. La gent viu més anys i fa que hi hagi noves malalties, però algú reconeix quina és la gran plaga del segle XXI? Sabeu quantes morts de càncer hi ha cada dia? Ningú en diu res al respecte però és una de les grans plagues del nostre voltant.
 

Aquest dilluns al matí em despertava amb la notícia trista de la mort d’un dels membres dels Bee Gees que ens ha acompanyat a més d’una generació. Robin Gibb moria amb només 62 anys després de dos anys de lluita contra un càncer. Dijous passat ens deixava una altra de les reines de la música disco dels 70 i 80, Donna Summer. Sabeu de què va morir? De càncer i així anem sumant.

 

 

A finals del segle passat tothom parlava d’una altra de les plagues del segle XX. Solíem escoltar que la sida era la gran plaga de finals de segle. S’emportava moltes vides per davant i pels mitjans de comunicació es feia una dura campanya per evitar el contagi entre els més joves. Fins i tot, es va fer una pel·lícula d’aquelles que sempre recordaré Philadelphia amb la música de Bruce Springsteen i una bona interpretació de Tom Hanks.

 

 

Arribem al segle XXI i algú parla del càncer com la gran plaga de l’actualitat? Ningú en diu res al respecte. Si que s’està fent molta recerca i s’ha evolucionat molt en uns anys cap aquí, però cada cop es veu com afecta a una major part de la població. Si us pareu a pensar segur que teniu alguna persona del vostre entorn que ha mort per aquesta malaltia. Els índexs de mortalitat canten per si sols.

 

 

Si agafem dades de mortalitat, el càncer és la principal causa de mort entre els homes i la segona causa entre les dones. Als EEUU ja és la malaltia que provoca més morts i així podríem anar sumant d’altres dades que reconeixen el perill d’aquesta malaltia. A més, si ets jove i t’afecta un càncer tens moltes més probabilitats d’una ràpida afectació ja que aquesta malaltia afecta les cèl·lules i les persones joves tenen més capacitat de regenerar-les. Si afecta una persona gran, l’afectació és igual d’important però les cèl·lules tarden més a regenerar-se.

 

 

El gran problema potser no el tindrem en l’actualitat perquè els diners que s’inverteixen en projectes dels últims anys han estat els necessaris. Però i què passarà d’aquí uns anys quan les retallades es comencin a cobrar vides? Cal seguir retallant en programes d’investigació que són bàsics per poder trobar la solució a aquestes malalties? No crec que sigui el camí correcte però el que s’està fent en el camp de la medicina i en la investigació en particular no és el més correcte. Cal seguir invertint en el nostre futur i calen diners per aquestes investigacions.

 

 

Avui dia ens pot semblar que invertir en aquests projectes no és una bona inversió. Tot el contrari. El càncer no mira si tens diners o no en tens, senzillament et comença a afectar i depèn quin sigui o com ho tinguis estès pel cos és mortal. Per tant, no només ens podem basar en una bona prevenció, sinó que cal seguir invertint diners en aquestes investigacions i en d’altres que estan en curs.

 

 

De ben segur que els propers mesos seguirem coneixent casos de gent important com el membre dels Bee Gees o bé la cantant Donna Summer, però darrera d’aquests casos coneguts n’hi ha de milions i milions de persones que ja han perdut la vida a causa del càncer. Ara ens queda esperar que no retallin en investigacions importants per saber-ne la causalitat i per aconseguir trobar una solució a l’epidèmia del segle XXI. Per parlar del càncer sempre ens quedarà el seu dia mundial, però no és suficient parlar-ne només un cop l’any, hi ha gent que ho viu dia rere dia, a tots ells, molts ànims i no defalliu!"