Arriba una nova edició de la Ok Entrevista. A pocs dies de la celebració de la Copa de la Reina a Voltregà era el torn per parlar amb una jove jugadora però que ho ha guanyat quasi tot tan a nivell de club com de selecció. Es tracta de Sara González. Asturiana y jugadora del Biesca Gijón des dels 15 anys.
Amb 21 anys té un currículum impressionant. Ha guanyat la Ok Lliga femenina, la Copa de la Reina, la Copa d’Europa i no fa pas massa es va proclamar subcampiona del món a Recife 2012, França li va barrar el pas del títol.
Com vas començar a jugar a hoquei?
Al 2002 al col·legi, volia patinar, però només ens donaven l’opció d’hoquei sobre patins i m’hi vaig apuntar! Al 2004 vaig començar al Biesca, hi vaig arribar de la mà de María Fernández que m’entrenava a l’escola.
Amb 15 anys ja jugaves al primer equip del Biesca Gijon, com recordes el teu debut a la màxima competició?
Doncs amb molta il·lusió, fins llavors les havia seguit per les pistes com aficionada i vaig començar a sentir-me més aprop de les meves ídols.
Tens 21 anys, i ja ho has guanyat quasi tot, tens en el record algun títol en especial?
Cada un és especial per uns motius o uns altres, potser la primera copa d’Europa, per ser la primera o bé la Copa de la Reina de l’any passat, per la de vegades que l’havíem jugat sense guanyar-la.
Aquest any heu tingut un inici fluix a causa del calendari, però esteu a dalt, com veus la temporada?
És un any de canvis, però crec que estem fent una bona temporada, vives i amb possibilitats en totes les competicions.
La Ok Lliga té un calendari un xic alterat, afecta a la competició?
Sí, aquest any el calendari és diferent, primer amb l’aturada pel mundial, després per l’aplaçament de la Copa i els aplaçaments per les jornades europees dels equips classificats, el que suposa canvis en les preparacions de partits i en especial altera als equips de fora de Catalunya que han de fer doblets.
Aquest any teniu opcions de guanyar el triplet? Recordem que jugareu la fase final de la Copa de la Reina i d’Europa.
El triplet seria molt difícil per qualsevol equip veient com està la lliga, molts equips apretats a la zona alta i mitja però estem vives a les tres competicions i evidentment anirem a per elles.
En el cas que guanyessis el triplet, faries alguna bogeria o tens alguna aposta?
Suposo que un bon tallat de cabells o algun tatuatge de tot l’equip, no ho sé, però alguna cosa segur!
En un mes, tres partits contra el Voltregà, un dels rivals més forts de la Ok Lliga, un més complicat no?
Serà un mes molt intents amb la Copa de la Reina i la Copa d’Europa i dos jornades de lliga contra dos equips molt forts i sí, tres partits contra el Voltregà ho fan complicat, per alguna cosa van primeres amb aquesta diferència de punts. Però cada partit, en especial les semifinals és un món. Nosaltres treballarem com fins ara.
Ahir vàreu jugar l’últim partit amb Lolo Fernández a la banqueta i a més vàreu guanyar, com us afectarà el canvi?
Com deia és un any de canvis i ara a meitat de temporada ens n’ha arribat un altre, però l’equip sap al que vol jugar i l’objectiu és seguir en la mateixa línia de sempre i que influeixi el menys possible.
L’arribada de María Fernández a la banqueta com a jugadora i entrenadora, què us pot aportar?
Juga en aquest club des dels seus inicis i és una bona entrenadora. Sabrà com ens ha de transmetre el sistema de joc perquè el coneix a la perfecció i porta anys practicant-lo.
T’esperaves el sots-campionat del món de Brasil?
En un principi el sabor de la plata va ser amar, però amb el temps valorem més altres coses. L’equip va viure molt bons moments i experiències i a més vam fer un bon campionat, la pena va ser quedar-se a les portes.
Què et va semblar el Mundial de Recife 2012 en el que fa referència a l’organització i als rivals? França la gran sorpresa?
La veritat és que respecte a l’organització, si ho comparem amb el de Madrid, el nivell va baixar bastant. Respecte als equips, va ser una pena no poder veure a una Argentina com la del mundial anterior, són molt bones jugadores i és un pas enrere de l’hoquei femení, el fet que no juguessin per problemes entre federacions. França no és una sorpresa, porten anys treballant dur i han format un bloc sòlid de jugadores, que aquest any han trobat la recompensa a l’esforç.
T’agradaria jugar un campionat al Brasil convidada per algun equip d’aquest país?
Doncs sí! Segur que seria una bona experiència, i com que no vam poder conèixer en el mundial, m’hi agradaria tornar.
Ets la única jugadora asturiana que juga amb l’equip de la seva terra i amb la selecció, com et sents?
Jugar amb la selecció és un somni complert, però sé que no estic aquí pel meu treball, sinó pel que han fet totes les meves companyes amb el Biesca en anys anterior. Em sento molt orgullosa de vestir la seva camiseta i també la d’Espanya juntament amb d’altres grans jugadores.
Què hauria de fer l’hoquei per aconseguir ser esport olímpic?
Seria molt bonic! És un esport molt vistós, la gent se sol sorprendre, tant de bo hi arribem algun dia!
Creus que seria positiu per l’hoquei que la selecció de Catalunya competís a nivell internacional?
És un tema de molta polèmica, però crec que no per l’hoquei espanyol, almenys en aquest moment. El bressol de l’hoquei està a Catalunya i si se separés la resta de l’hoquei ho patiria. En esports minoritaris quant més ens recolzem, més fàcil ho tindrem.
Quina creus que és la solució perquè l’hoquei tingui més difusió?
Anem avançant mica en mica. Ara es comença a retransmetre per televisió que és un pas important, però més important són les petites iniciatives com la vostre per difondre tanta informació a través de la xarxa, això us ho hem d’agrair.
Creus que l’hoquei femení, peca a vegades d’individualisme i no de joc en equip?
Crec que no en general, i que depèn més de l’estil de joc de cada equip, però no crec que més que el masculí.
Quin seria el teu cinc inicial ideal?
Seria Luchi Agudo, Natasha Lee, Berta Tarrida, Maria Diez i Christina Klein
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada