A les 5 de la matinada del 15 de març de 1939 Carles Rahola va ser afusellat pel règim franquista. Després de 75 anys encara molts ens preguntem quins van ser els motius reals per executar-lo. De fet consultant els diaris de l’època observo com era considerat com a escriptor catòlic. Un fet que no associaríem mai a una execució per part del règim franquista. Però la justícia i els judicis que es van fer eren ben cecs (si és que en podem dir justícia). Rahola va salvar la vida fins i tot a un capellà de Girona però no va ser argument suficient per salvar-lo.
Aquest 15 de març m’ha agradat llegir com a El Punt de Girona a través d’un bon article d’Anna Puig ens refresca la figura de Carles Rahola. Us deixo l’enllaç perquè el llegiu, http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/722588-afusellar-el-nom-i-la-memoria.html , o bé podeu llegir la vessant més històrica que apunta l’ historiador gironí Josep Clarà al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/girona/2014/03/14/lexpedient-preso-rahola/660653.html . L’objectiu del present article és centrar-me en el ressò de la mort de l’escriptor gironí a través d’una cerca senzilla per aportar un altre punt de vista i per convidar-vos a conèixer la figura de Carles Rahola.
Fullejant la premsa del moment no es parla gens de la mort ni l’afusellament de Carles Rahola. Les notícies com és habitual provenen de l’exterior. No serà fins al 14 d’abril de 1939 que “La Solidarité” i “España Democrática” ens parlen del tràgic succés.
“La Solidarité” es va publicar durant poc temps. Es conserven exemplars de l’abril de 1939 editat a la localitat francesa de Montpeller i en català. Per la seva part “España Democrática” es publicava a Montevideo. S’han localitzat edicions des del 1938 fins al 1940. A més tenia un subtítol prou suggerent “Órgano del Comité N. Pro Defensa de la República Democrática Española”. Però entrem en matèria.
“La Solidarité” encetarà l’edició del 14 d’abril recordant l’efemèride del vuitè aniversari de la proclamació de la Segona República, però en un breu hi escriurà la nota “Dolor de Catalunya” dedicat a Carles Rahola. La publicació comenta que ja ha patit molt males notícies d’ençà de l’inici de la guerra però la de la mort de Rahola el colpeix de manera dramàtica.
Es pregunta “...Qui era Carles Rahola? Per què l’han mort? Carles Rahola era un home moderat- pertanyia a Acció Catalana Republicana. No havia ocupat mai cap càrrec polític ni intervingut en fets notables. Historiador erudit, prosista excel·lent, era un simpàtic vell de seixanta anys, cordial i plàcid. Com havia explicat la història i la llegenda dels vells castells empordanesos, o la dominació napoleònica a Catalunya, anotava durant la campanya els bombardejos aeris que sofrí la seva Catalunya, anotava durant la campanya els bombardejos que sofrí la seva vila de Rosses, amb dades de les víctimes i els danys. Tasca d’arxiu en fi, per als historiadors que el seguiren...I això li ha valgut la condemna...”.
Carles Rahola va rebre la notícia de la seva condemna a les 11 de la nit del 14 de març, unes hores després seria executat. Però “La Solidarité” des de la llunyania ens aporta algunes informacions que no eren del tot certes. Sobre la condemna en diu “...més tard es va saber que la pena capital li havia estat commutada per la reclusió perpètua. Però ara, brutalment una altra nova, Carles Rahola fou executat ahir, 31 de març. Acaba d’explicar-m’ho un fugitiu que, per procediments que no cal divulgar, ha reeixit passar la frontera després d’haver abandonat Barcelona ja fa uns quants dies...”.
 |
| "La Solidarité" 14 d'abril de 1939: Fons: Prensa Histórica Virtual |
El mateix divendres 14 d’abril de 1939, “España Democrática” informa de la mort de Rahola sota un article amb el títol “Realízase una intensa represión en toda España”. La notícia prové de França, en concret de Perpinyà on un important eclesiàstic ha explicat que “….según la cual había sido fusilado en Gerona por las autoridades de Franco el Sr. Carlos Rahola, ilustre escritor y publicista catalán que recientemente fue condenado a muerte al ser apresado por los franquistas…”. Però no va ser la única mort. Segons les informacions del diari hi van haver més de 100 execucions a Girona “…más de 100 personas sufrieron idéntica suerte, sea fusilados, asesinados o mediante el clásico paseo…”.
 |
| "España Democrática" 14 d'abril de 1939 Font: Prensa Histórica Virtual |
“España Democrática” resultarà un fil molt interessant per conèixer d’altres informacions al respecte de l’afusellament de Rahola. El 16 de juny de 1939 informa que a Espanya hi ha 400 consell de guerra en marxa i subtitula “Cada día es más terrible la represión facciosa con los españoles acusados de republicanos por la “Quinta Columna”.
En aquest escrit s’explica que Franco ja havia proclamat abans d’acabar la guerra que suprimiria a dos milions d’espanyols. A data 2 de maig ja s’havien executat 26.000 persones a Madrid i 16.000 a Barcelona. Citarà una sèrie de casos sobre invencions per condemnar a innocents a la mort. Per exemple cita a Isaac Peral (fill de l’inventor del submarí) acusat de “…dirigente comunista…”. O bé el cas de Carles Rahola que seria condemnat “…. a muerte del escritor católico catalán Carlos Rahola denunciado como “separatista peligroso”…”.
El responsable de la depuració a Catalunya va ser el Coronel Hungria, el primer cap de policia de Barcelona després de l’ocupació franquista. En una circular mostra quines eren les directrius a seguir “…Que debería procederse inmediatamente a la detención preventiva de toda persona sobre la cual hubiera convencimiento de haber participado directa o indirectamente en la organización de entidades militares, políticas o sindicales; de haber tenido relaciones continuas, privadas o domésticas con los miembros del partido rojo o los dirigentes de las organizaciones políticas o sindicales; de ser pariente de alguna de esas organizaciones; de haberse fugado…de estar afiliado a uno de los partidos autonomistas catalanes, en particular a la izquierda republicana catalana (Esquerra)…”.
Seguiran les denúncies des de Montevideo a través de “España Democrática”, així al 20 de juliol publicarà un article de Simone Tery “El cobarde asesinato de un pueblo”. El subtítol ho deixa prou clar “Asesinaron a Más Leales, que los que Podrían Morir en un Año de Guerra”. En aquells moments les xifres d’executats eren de 35.000 a Madrid, 25.000 a Barcelona i 15.000 a València. Segons les dades que té la premsa franquista reconeixia que tenien 300.000 detinguts pendents de judici, el que elevaria encara més la xifra de morts.
Tery hi veu a darrera de tot plegat no només la voluntat política sinó l’objectiu era l’assassinat sistemàtic de tot un poble. Cita alguns exemples de personatges que no estaven a primera línia, però que acaben essent jutjats. En primer lloc hi ha el cas de Carles Rahola “…el profesor Rahola, historiador católico que en los primeros días de la rebelión había salvado al cura de Gerona, a pesar del testimonio de éste fue fusilado…”.
Sentenciarà Tery dient que “…Pero se mata por matar. Hay que asesinar a la cultura de España, hay que espantar a todas las clases de la sociedad y hasta a la burguesía que podría no aprobar la colonización ítalo-alemana…es el terror preventivo…”.
 |
| "España Democrática" 20 de juliol de 1939 Font: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica |
El cas de la mort de Carles Rahola va colpir a “España Democrática”. Encara al 7 d’agost de 1940 ressorgia el seu cas com un exemple de mort totalment injustificada “…A Carlos Rahola, eminente historiador y escritor católico. Todos ellos fueron fusilados bajo acusaciones fantásticas…”.
En la sentència es descrivia a Rahola com “uno de los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asiduo del diario separatista de la localidad “L’Autonomista” en el que escribió artículos literarios e históricos y últimamente otros de carácter político, en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia (…) Influyente entre los elementos marxistas, favoreció a determinadas personas de derecha. Distinguió con su particular animosidad a los italianos y alemanes…”. Tot i que el president del tribunal va emetre un vot particular perquè la sentència fos més benigna va ser executat a les 5 de la matinada del 15 de març de 1939.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada