La Copa del Rei del Blanes

El 18 de març de 2001 el Blanes HC aixecava el seu primer títol de la història, la Copa del Rei de Sant Sadurní d’Anoia. Els blanencs no sortien com a candidats al títol. En aquells moments ocupaven la setena posició a la lliga, però va saber donar la campanada i va guanyar el torneig del KO.

En aquella edició de la Copa hi havia el FC Barcelona que partia com a principal candidat al títol. Però d’aprop el seguia l’Igualada i el Reus que ocupaven la zona alta de la classificació. La resta d’equips van ser el Noia com a organitzador, el CP Vic, el Liceo de la Corunya i el CP Voltregà que va ser un altre dels revulsius a la final.

Les plantilles dels equips de la Copa del 2001. Font: El Punt Girona

No va ser una temporada massa fàcil pel Blanes. Feia poc havia canviat d’entrenador després de la destitució de Clua i l’arribada a la banqueta de Xavi Albet amb una sèrie de joves jugadors amb una mitjana de 25,7 anys. Els porters eren Ernest Freixas i Quique Martín acompanyats a la pista amb Ivan Tibau, Santi Pons, Sergi Roura, Javi Gutíerrez, Kimi Ridaura, Joan Feixas, Miquel Calero i Josep Martos. Els dos màxims golejadors de l’equip i referència al davant eren Pons amb 27 gols i Tibau amb 22.

Els dos quadres de la competició tenien per una banda als quarts de finals els enfrontament entre Liceo i Voltregà i FC Barcelona- Noia que es disputarien el dia 15 de març, per l’altra banda del quadre l’Igualada - Vic i un complicat Blanes - Reus. Del primer quadre en va arribar a la final el Voltregà entrenat per Jordi Camps amb uns joves Trabal, Panadero, Teixidó o bé Armengol.

El camí del Blanes es va iniciar el divendres 16 de març a les 22.45 hores en el seu duel contra un ós dur, el Reus. En aquell Reus hi jugava Mariotti, Jordi Garica, Joan Sabater, Joan Carles Vadillo o bé Alejandro Domínguez entrenat per Josep Maria Barberà. Era l’equip que partia en una millor situació per passar a les semifinals. Els àrbitres del duel van ser Molina i Gustems.

El partit va ser dominat pels blanencs tot i que es va haver de resoldre als penals. En una primera part dominada pel Blanes van marcar Calero i Martos situant un 2-0. Ja en el segon temps es va recuperar el Reus per situar el 2-1 de Garcia al minut 28, però Calero al minut 30 situava el 3-1. Encara hi hauria temps suficient perquè el Reus aconseguís l’empat al minut 42 després dels gols de Domínguez i Mariotti. Tot quedava a mans dels penals. Però la tanda de penals va somriure al Blanes. Santi Pons i Joan Feixas eren els protagonistes al marcar els seus penals, pel Reus només ho faria Mariotti. 

Un cop superats els quarts, a semifinals no ho tindria gens fàcil perquè arribava un altre rival dur, l’Igualada. Segon a la lliga, tenia una plantilla amb Càceres, Jordi Guillén, Eduard Polan, Jaume Llaverola o Santi Carda entre alguns dels noms més destacats. Albert Folguera s’asseia a la banqueta.

Va ser un partit dur, no es va resoldre fins als instants finals. El Blanes obria la llauna al minut 2 gràcies a un gol de Martos. No seria fins als últims 10 minuts de partit que van arribar els gols. Al 41 Càceres feia l’empat a 1, Santi Pons situava el 1-2 al minut 43. L’empat a 2 arribava al minut 48 gràcies a Guillen, però quan tot semblava que els portaria a una nova pròrroga, Santi Pons feia el definitiu 2-3 que els portava a una final per primer cop a la seva història. El Voltregà l’esperava.

Imatges de la final entre el Blanes i el Voltregà. Font: El Punt de Girona, 19 de març de 2001

Els dos equips eren la sorpresa de la final. De fet cap dels dos entrava a les travesses per ser-ne el guanyador o fins i tot per disputar-ne la final. A més, Jordi Camps tenia el problema de dues baixes importants com la de Xevi Armengol que justament es casava aquell dia i de Viñas sancionat. Els àrbitres van ser Vidal i Garcia. 

El partit va començar amb avantatge pels de Sant Hipòlit que van obrir el marcador al minut 10 gràcies a un gol de Marc Tibau. Però la rèplica vindria al minut 19 quan Joan Feixas aprofita una bola de Freixas per batre a Trabal. La clau del partit va ser quan a falta de 5 segons pel descans, Calero va agafar la bola i va situar el 1-2 al marcador. Un gol psicològic.

Ja a la segona part caldria esperar fins al minut 42 quan Santi Pons va fer una passada per darrera la porteria que va aprofitar perfectament Joan Feixas per situar el 1-3. Tot i que el Voltregà va buscar retallar diferències amb una pressió a tota la pista, no seria fins al tram final del partit que aconseguiria marcar. Lluís Teixidó va fer el definitiu 2-3 amb un xut que va sorprendre a Freixas, però era qüestió de segons perquè la Copa anés a parar a mans del Blanes. Joan Feixas seria designat el millor jugador de la final.

El Blanes aconseguia el seu primer títol de la història i el president de l’entitat, Josep Ridaura, va dedicar el títol al vicepresident de l’entitat, Àlex Ros que estava a l’hospital on va rebre la visita de tota la plantilla i una reproducció de la Copa. L’homenatge de la població de la Costa Brava seria dimecres amb l’arribada a l’Ajuntament i els parlaments a la balconada dels protagonistes d’aquella gesta de fa 13 anys, un 18 de març de 2001. Només feia 2 anys que el Blanes havia tornat a la màxima competició i ja tenia el seu primer títol a les seves vitrines, la Copa del Rei de Sant Sadurní d’Anoia. 

L'editorial que dedicava El Punt de Girona a la Copa del Blanes del 2001: Font El Punt de Girona