Camí de la independència

Avui us presento un altre dels escrits d'aquest 2011. Possiblement és un dels articles que més rodó m'ha sortit. Parlo sobre l'Associació de Municipis per la Independència que es va constituïr fa uns dies i el vaig escriure aprofitant l'adhesió de la ciutat de Girona. Recordo com tenia l'escrit ja fet com si s'hagués afegit, però em va tocar patir i seguir una estona tot el que hi anava passant.

És condició sine qua non que si vols la independència treballis per aconseguir-la. De tipus d'independència n'hi ha moltes ja sigui econòmica, familiar o bé la que realment ens interessa, la política. Nó sé vosaltres, però quan miro la documentació que porto a sobre em posa que sóc ciutadà d'un país del qual no m'identifico. Potser em direu exagerat, però no em trobo gens proper a un ciutadà de certa regió de la Península Ibèrica. Potser m'hi sento tan proper com amb un ciutadà francès per posar-ne el cas, o sigui em sento a les Antípodes.

Però avui no ens centrarem a parlar del que penso sobre la independència i de la relació amb d'altres països. M'agradaria parlar de l'Associació de Municipis per la Independència que s'ha de constituïr aquest 14 de desembre a Vic. Però segur que molts de vosaltres no sabeu d'on surt la idea o d'on prové la iniciativa que va posar en marxa un alcalde d'Unió (si d'Unió he dit), Josep Maria Vila d'Abadal. En el ple de la capital d'Osona del passat 12 de setembre de 2011 es va decidir una proposta per la qual el municipi es declarava moralment exclós de la Constitució i proposava treballar per posar les primeres bases per aconseguir la independència.

Tot i això, els precedents s'han de buscar una mica abans i anar a parar al 5 de juliol del 2010 quan Port de la Selva va ser notícia. L'alcalde de la població gironina, Josep Ma. Cervera, va declarar el municipi moralment exclòs de la Constitució Espanyola a causa de la resolució del Tribunal Constitucional referent a l'Estatut de Catalunya.. A partir d'aquí es van anar desencadenant els fets i va sorgir la idea de crear una Associació de Municipis per la Independència que va tenir com a primera pedra de toc l'adhesió de Vic. A partir d'aquí s'hi han anat sumant fins al moment un total de 117 municipis on a part de municipis petits s'hi poden trobar capitals de comarca com Manresa, Olot, Berga, Ripoll, Banyoles o l'adhesió de dilluns a la nit de Girona.

Aquesta dada ens pot semblar molt engrescadora, però cal analitzar-la un xic més bé. Sabeu quants municipis hi ha a Catalunya? Molt fàcil. Si agafem les dades de les últimes eleccions municipals hi havia un total de 947 municipis. Si prenem com a base que hi ha 117 municipis adherits des del setembre veiem que el percentatge és un xic superior al 12%. Només el 12??? Si, aquest és el percentage. I la meva pregunta és, on són les grans ciutats? Com és habitual quan hi ha una bona moguda al respecte les grans ciutats en queden al marge. Només cal recordar el cas de les consultes per la independència que es van centrar en municipis i a les ciutats van costar molt més a implementar-se, tot i que era una moguda de gran envergadura.

Això em mostra una vegada més que les grans ciutats no estan per la feina. Si als inicis del catalanisme (finals segle XIX) hi havia una certa crítica cap a la ciutat de Barcelona perquè era qui polaritzava moltes vegades els interesos catalanistes en detriment de la resta, avui dia crec que hi ha nuclis que són molt més dinàmics i que mostren la vitalitat de l'esperit independentista. Podem posar els últims casos d'Arenys de Munt, Port de la Selva, o Vic. Tot i això s'està obrint un bon precedent.

Girona va votar ahir al vespre la seva adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència. L'alcalde Carles Puigdemont ja va avisar que la suma al projecte de la capital gironina aixecaria molta polseguera. Però crec que amb la implicació del plenari gironí s'obre una nova etapa en la qual les grans ciutats catalanes no estaran al marge del projecte que comporta buscar un camí nou per la independència.

Ja veurem què fan la resta de capitals de província com Barcelona, Tarragona o Lleida. Ho tenen molt més complicat que Girona perquè la presència de segons quins partits (PP-PSC) no els permet poder arribar a acords i impulsar l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya. Com ha dit Vila d'Abadal en la presentació de l'Assemblea Nacional de Catalunya "el país està bullint". Veurem si bull una mica més a les grans ciutats, però mica en mica anem posant pedretes que ens ajudaran a aixecar entre tots aquest projecte.

Espero que ben aviat s'hi sumin molts més municipis als 117 que hi ha fins al moment. Fins arribar a 947 hi ha un llarg camí, però el que és important és la mobilització que es fa des dels municipis. És una molt bona iniciativa crear una Associació de Municipis per la Independència, però seria vital que a part de Girona altres grans ciutats hi anessin al darrera i s'aconseguís un front comú. Un altre bon projecte és l'Assemblea Nacional de Catalunya que es constituirà el proper 10 de març de 2012, en seguirem parlant.