Jo vull ser "ESO" i no aquell

Avui us deixo l'últim article d'aquest 2011 tot esperant que us agradi i desitjant que durant el 2012 seguiu disfrutant de tot allò que us agrada i si de tan en tan us ve de gust fer un repàs al bloc i deixar el vostre comentari, serà totalment benvingut. En aquest últim faig una reflexió al voltant de l'ensenyament a través de la LOGSE i la possibilitat del batxillerat de 3 anys.

És condició sine qua non que si un sistema educatiu no funciona, es busqui una reforma per fer-lo més eficient. Entre les prioritats del nou govern hi ha els típics casos de paliar la crisi i buscar una solució a les grans mancances del país, però em quedo amb la possible reforma del sistema educatiu. Un dels fets que més em preocupa és l'elevada taxa de desocupats entre els joves de la població. Ja no es tracta d'un fet que es pugui arreglar reformant el sistema educatiu, sinó que cal recuperar uns valors que s'han perdut en els darrers anys.

Un dels anuncis que ha fet el nou govern és el de buscar una reforma del batxillerat i fer que no duri dos anys com fins ara, sinó que s'hauria d'allargar un any més i fer-lo amb 3. És obvi que hi ha alguna cosa en l'ensenyament obligatori que no funciona, sinó mireu el que em va passar, ja que vaig ser un espectador de luxe per viure en primera persona la transició de l'antic EGB al tan lloat sistema del ESO. Tothom volia ser "ESO", però jo volia ser aquell.

Per sort o per desgràcia quan vaig acabar la EGB,allà al 1993, tenia dues opcions. Podia seguir els estudis naturals fins aquell moment com era a través del BUP o bé encetar la nova etapa que conformava el segon cicle d'ESO i després el batxillerat al mateix poble. Seguint les indicacions dels professors vaig optar per quedar-me al poble i fer l'ESO. Si fins al moment, tot i anar a l'escola pública portava un bon nivell d'exigència, al arribar a l'ESO, tot va canviar. Van ser dos anys de relax total, sense esforçar-me gaire treia bones notes. El batxillerat? Venia a ser el mateix. Potser el nivell era superior, però entre que els professors no sabien per on havien d'anar i que el nivell era baix comportava una facilitat que no hauria de ser.

Vist ara en perspectiva. Tot i fer el nou sistema educatiu, he pogut arribar allà on he volgut, però sempre m'ha quedat la sensació que vaig perdre els dos primers anys, previs al batxillerat. Sempre he pensat que la reforma de la LOGSE, no va ser encertada i potser s'hauria d'haver fet molt diferent. No sé si és una causa del nivell educatiu que hi ha avui dia, però potser caldria recórrer a un sistema més arcaic, ja no seria retornar a l'antiga EGB i el BUP, però si que ha sigut un sistema que té un bon fonament però sempre ha anat coix.

Si ens mirem les dades de l'informe PISA ens demostren que anem per sota de la mitjana del OCDE. No és que siguin unes dades el que ens han de fer veure que el sistema educatiu no funciona, però potser cal anar una mica més enllà i veure que el gran problema que hi ha avui dia ve per part d'implantar un sistema que requereix uns recursos econòmics que no es tenen per una banda i per l'altra una crisi en els valors de la ciutadania.

Us posaré un exemple prou clar. A Noruega, els docents necessiten tenir una formació acadèmica molt bona. No és fàcil poder ser un docent. Entre d'altres requisits es demana tenir algun màster per posar un exemple. Aquest fet comporta, que l'escola estigui molt ben considerada i la gent tingui plena confiança en les persones que han de guiar el futur del país. Si ens traslladem aquí, la realitat és totalment oposada. Hi ha una forta crisi de valors. Sinó que algú m'expliqui com s'entén que un pare o mare pugui agredir un mestre/a? És bàsic tenir un respecte cap a la comunitat educativa i els valors bàsics s'han perdut.

Les reformes que s'han de fer no passen per tenir uns docents amb màsters, però si que ho tinguin molt més complicat en l'accés a l'ensenyament. Cal posar uns bons fonaments perquè demà no ens trobem amb la situació actual. A més, si el govern vol reformar el batxillerat, potser el problema no està en fer un any més de curs, sinó adequar a l'estudiant en el seu camí. Per què sinó com s'entén que un estudiant de batxillerat estigui preparant-se dos anys per la selectivitat i després vulgui fer un mòdul? No existeixen els mòduls? No caldria un pla específic per aquests estudiants?

No sé com acabarà aquesta possible reforma educativa. Però em fa l'efecte que no fa falta ser ministre per veure que cal una reforma i endurir els plans d'estudi. Cal ser realista amb el capital que hi ha per educació i no fer volar coloms amb reformes educatives que no ens portin enlloc. A més, cal que es torni a respectar a la comunitat educativa per tal de no tornar a escoltar casos d'indisciplina o agressió i recuperar els valors que s'han perdut, d'altra manera seguirem parlant que el sistema educatiu no funciona.