Avui és 18 de juliol de 2011, si anem 75 anys enrere ens situarem en un dels capítols més tristos del qual hom pot ser protagonista com és l'inici d'una Guerra Civil. Aquest fet m'ha fet reflexionar al voltant de com han evolucionat els esdeveniments al llarg dels anys i per això és de justícia que recuperi un document que vaig escriure ja fa 10 anys conjuntament amb Toni López.
Tots dos vam ser els guanyadors del premi de recerca local Salvador Vendrell 2001 i aprofitant la data voldria reproduïr algun capítol d'aquell llibre que va marcar un canvi al poble. Dos nois joves s'atrevien a parlar sobre un tema tabú durant molts anys. El millor record que tinc és amb la signatura de llibres i el calor de la gent agraïnt aquella tasca que va ser tot un plaer.
"...El 12 de juliol té lloc a Tordera l’últim ple en període de pau, nosaltres homes i dones del segle XXI tenim l’obligació d’analitzar aquest moment en què els extrems d’un i de l’altre costat triomfen per damunt de la voluntat d’entesa, del desig de pau dels més moderats i si algun aconteixement històric demostra l’aforisme “tots els extrems són dolents” aquest és la nostra guerra civil.
L’ambient polític i social és d’enfrontament. els obrers del ram de la construcció s’han declarat en vaga el dia 13. L’alcalde explica en un ple del dia anterior que ha avisat la conselleria de treball i als mossos. Per les anotacions de la sessió del dia 19 sabem que un delegat de la Conselleria de Treball es va traslladar a Tordera per resoldre la vaga i es van signar unes bases d’acord.
El mateix dia 12 hi ha d’altres motius de preocupació. La premsa ha fet referència la intenció del govern de la Generalitat d’acabar amb els mercats dominicals. Com no les notícies dels diaris són motiu de preocupació pels nostres consellers, els quals decideixen presentar una instància a la Conselleria de Treball amb la signatura de l’alcalde i del teixit associatiu de la vila “... a més de signada per l’alcalde ho sigui per totes les societats de la població...” diu textualment l’acta.
La resta de la sessió del dia 12 és molt més tranquil·la i l’alcalde diu “... que s’haurà de pagar els mestres, l’import de l’extensió de l’ensenyament...” (recordem les 12 pessetes). Finalment, Torrellas explica que els alumnes faran l’excursió cinc dies abans de l’esclat de la guerra civil, els escolars torderencs viatgen a Hostalric, Sant Celoni, Granollers, etc.
Una de les sorpreses que dóna al lector el llibre d’actes del plenari de 1936 és la celebració d’un ple el dia 19 de juliol on no es fa cap mena d’al·lusió als esdeveniments que s’estan produint. També hi ha l’excusa dels consellers Vendrell, Babot, Cornellà i Domènec i així compleixen amb el tràmit corresponent. Un pot pensar que és manca d’informació, però sabem del cert a través de les ràdio que ja havien donat la notícia de l’intent de cop d’estat. A més, el dia abans el general Franco es dirigeix a la nació des del Marroc, malgrat que encara no és el cap únic de tots els amotinats. A més al mateix dia 19 s’havien rebel·lat les forces militars a Barcelona i Mataró, les quals seran contingudes per les forces de l’ordre públic de la Generalitat i militants de la CNT-FAI. Tot i això el paper dels anarquistes els farà tenir un excessiu protagonisme, així formaran part del govern de la Generalitat i intentaran la revolució.
Si tenim en compte el fet que el 23 o 24 de juliol de 1936 es cremarà l’església de Tordera i que membres de la CNT-FAI recórrer el poble casa per casa cercant els sants per cremar-los sobta l’actitud dels consellers. Només es podria explicar pel desig de moderació i governabilitat dels mateixos.
En aquest mateix ple del 19 de juliol s’explica les gestions del delegat de treball de la Generalitat per acabar amb la vaga del ram de la construcció. En aquest sentit Sagrera explica que havia fet arribar a mans del Conseller de Treball una instància on es feia referència al tema dels mercats i afirmava la voluntat del conseller de posar-hi tota “...la seva bona voluntat...”.
Aquesta és la crònica de les sessions plenàries durant els mesos anteriors a la guerra civil. Un ajuntament sense la normalitat necessària per a governar com ho demostren les incompareixences dels consellers Vendrell, Babot, Cornellà i Domènec, els quals seran cessats en el ple del 31 de juliol, justament quan ja ha esclatat la guerra.
En els dies 26 i 28 de juliol s’havien d’haver reunit els consellers de Tordera, però les reunions no es van fer de manera oficial i no hem constatat cap reunió informal.
El ple del 31 de juliol té una vàlua simbòlica. L’alcalde, Joaquim Sagrera, obra la sessió fent lectura del decret de la Conselleria de Governació del 22 de juliol, donada la lectura del document l’ajuntament ja es dóna per assabentat de la situació política general i en un acte històric sense precedents es decideix la destitució dels consellers de la dreta i la substitució dels mateixos. L’acta diu textualment “... atès que els senyors Pere V. i Camps, Ricard Domènec Campuch, Salvador Cornellà Torroellas i Tomàs Babot Turró procedeixen de llistes no afectes al Front d’Esquerres de Catalunya, es declaren cessats en el càrrec de consellers...”. D’aquesta manera succeïa el mateix de l’octubre de 1934 però ara els regidors destituïts eren els de dretes.
D’aquesta forma i amb el nomenament dels suplents i de dos substituts més, l’ajuntament queda amb la següent composició: Joaquim Sagrera i Bagó, Joan Borrell Pou, Josep Torroellas Serra, Joan Planas Vilageliu, Agustí Bertran Ruscalleda, Josep Miquel Cortina, Ramon Puigsech Homs, Joaquim Puig Sitjà, Josep ... Artau, Pere Garriga Colom, Joan Torrent Limon i Esteve Puig Borràs. El nou consistori es reunirà ràpidament.
El 2 d’agost l’ajuntament en ple atorga a Artau la missió de ser comissionat en l’ingrés dels minyons en la caixa de reclutes núm. 26. Els moments són tràgics “recordo en Montells, ell és l’encarregat d’anar a buscar els joves perquè és l’agutzil” ens explica un testimoni de l’època “jo tenia un amic, molt bon xicot que li va tocar anar-hi va morir a prop de Madrid” ens explica un altre testimoni mentre unes llàgrimes li arriben del cor, unes penes que creia oblidades es desperten i nosaltres muts, impassibles ens preguntem: haurem fet bé de triar aquest tema? val la pena aquest últim sofriment? Doncs si, val la pena. Hem de recordar l’exemple d’aquells que continuaran al capdavant de l’ajuntament en uns moments de perill per a ells i les seves famílies. Dotze representants del poble que realment lluitaran pel poble. L’actitud d’homes com Sagrera, Borrell i la resta és digne d’elogi. Ells estaran al davant de l’ajuntament republicà i intentaran evitar el daltabaix de la guerra i el caos que els milicians de la CNT-FAI vinguts de Blanes escamparan per Tordera. La barberia d’en Borrell “serà una caixa de ressonància de tot allò que estava passant”. Des de l’ajuntament i des del carrer els nostres representants públics intentaran evitar allò inevitable: l’incendi de l’església de Tordera i els assassinat així com la persecució dels consellers de la dreta i de tot aquell que es consideri no republicà donaran lloc a un seguit d’actes que ens permeten qualificar de vergonyosos malgrat la distància com a relators d’una història que ens agradaria fos científica hem de mantenir en tot moment.
Tornem al nostre relat, en el ple del 2 d’agost es notifica que el mestre Sr. Sanz rebrà 14,15 pts. com a indemnitzacions per viatges a Arenys de Mar i a més s’acorda pagar 12,90 pts. a Baldomero Ortega per treballar en la neteja de les escoles.
El 9 d’agost té lloc una nova sessió plenària. En ella es dóna un aconteixement que constata la realitat del moment. Es tracta del comitè d’Arenys de Mar que demana el pagament dels retards pel contingent de l’agrupació del partit de 1935. En aquest sentit l’ajuntament dóna ordre a la casa Subirach d’ingressar tot el salda a l’ajuntament arenyenc. La reflexió és ben fàcil, avui l’any 2001 seria inversemblant que el comitè d’un partit s’adrecés a l’ajuntament per demanar comptes de les deutes del partit i a més que el consistori assumís aquests deutes com a propis. Avui hi ha una clara separació entre partit polític i institució, tothom té clar que es governa desde l’ajuntament i no des del partit.
Durant la guerra civil, i en general durant la Segona República els partits polítics d’esquerres eren partits de massa on la militància tenia un clar paper decisori. Els manuals de ciència política expliquen que el partit de masses és un partit on es produeix un reclutament massiu, es planteja l’objectiu d’educació política de la militància. A més els dirigents del partit predominen per sobre dels representants públics escollits democràticament perquè els partits de massa arreu d’Europa (partits socialistes i feixistes) tenien una certa animadversió per la democràcia liberal que consideraven un sistema burgès.
És per aquests motius que les administracions públiques es veien desbordades pels partits polítics i és que en bona mesura es governava des del partit i no des de la institució. A l’estat espanyol el PCE, la CNT-FAI i el sector de Largo Caballero del PSOE seguien clarament el model de partit de masses i desconfiaven de la República com a instrument d’aconseguir millores per la classe obrera i camperola. Dins l’esquerra, sectors com el d’Indalecio Prieto al PSOE, el PNV i algun sector d’ERC si creuen en la democràcia liberal com a eina de transformació no traumàtica de la realitat social. La falta d’un partit polític republicà de dretes amb capacitat per aglutinar els interessos d’aquesta classe social (la CEDA és una coalició) és citada per molts historiadors com una de les causes del fracàs del sistema republicà.
Els dies 16, 23 i 30 d’agost hi ha plens a Tordera. L’activitat és frenètica entre els dies 16 i 23 d’aquest mes. L’alcalde viatja a Barcelona en tres ocasions i el secretari de la corporació, Àngel Samon, ho fa en una ocasió. L’ajuntament de Tordera decideix atorgar a Ramon Martí Roca com a representant davant de la hisenda pública, Roca treballa per la casa Subirach.
El dia abans de la festa major, 23 d’agost, es llegeix una comunicació de la Direcció General de l’Administració Local de la Generalitat: l’ajuntament és convidat a obrir una subscripció política a favor de les víctimes de la sublevació feixista, la qual cosa s’acorda. El mateix dia es llegeix una instància dels treballadors de l’ajuntament on demanen un augment de sou i un horari de treball estipulat. Un ajuntament monocolor d’esquerres haurà d’afrontar reclamacions laborals i respondrà formant una comissió on hi seran presents l’alcalde, Pere Garriga, Esteve Puig i Ramon Puigsech “...per tal de cercar una avinentesa...” diu textualment l’acta del ple.
El dia 30 d’agost l’ajuntament, després d ‘una llarga discussió on els membres de la comissió han d’explicar fil per randa l’entrevista que han mantingut amb els treballadors públics apuja els tot i que no decideix res a propòsit dels horaris i acorda mantenir una nova reunió. L’ajuntament decideix aportar 500 pts. en la subscripció pública oberta el dia 23 per les víctimes “... de la sublevació feixista...”.
Encetem el tercer més de guerra: setembre. Durant aquest temps s’ha destruït bona part de les ermites, l’església de Tordera “... que era molt maca...”, així l’ambient és ferotge. Paraules textuals dels nostres testimoni ens han posat la pell de gallina “... alguns es tornaren com les bèsties...”, “... els que feien mal eren milicians de fora, els d’aquí anaven a fer mal a fora...”, “... tres dones, tres milicianes esperaven des de l’eixida de casa la sortida del rector. Quan va sortir li feren un tret a la mà, després se l’endugueren i...”...."
Aquesta és una petita reflexió al voltant del tema. Trobo que avui és un dia important per reflexionar al voltant del tema i recordar aquest passatge que podeu trobar en el llibre "La Guerra Civil a Tordera (1936-1939).
