"És difícil que segueixi al Reus, l'any passat ja vaig estar a punt de marxar"

Com aquell qui no vol la cosa ja hem arribat a la tercera okentrevista. La d'avui no ha decebut i ha estat agradable conversar amb Xavi Caldú. Porta ja anys a l'hoquei i ens ha ofert una bona visió de la seva carrera.

Avui parlem amb @xavicaldu el capità del @reusdeportiu , benvingut Xavi i per molts anys que fa uns dies en vas fer 35!

-          Moltes gràcies

Primer de tot  ens agradaria agrair la participació amb les vostres preguntes a la #okentrevista

Gràcies @jordi_bojan @sama_rank @ernestgica @AlbertRoig @DaniRuiz25  @xavierserra @ramossalvat  @adria_sanchez @pierrevitre @steve1899 @Querol6 @gerardgibert @xevisunyol @r_hockey

@xavicaldu es va formar a la pedrera del Noia. Va néixer el 17/03/1977 i és un dels pocs jugadors que pot dir que ho ha guanyat tot

Actualmente es el capitán del @reusdeportiu y con 35 años es una referencia en su equipo

@xavicaldu comencem?

-          Estic preparat

Primer de tot ens agradaria saber com et definiries com a jugador?

-          Doncs sóc un jugador d'àrea, tècnic i crec que bastant intel·ligent tàcticament

Vas debutar amb el Vilafranca a la màxima competició, què en recordes dels teus inicis a la màxima competició? I de Sant Sadurní?

-          Tinc bons records tant de Vilafranca com del Noia. És on em vaig formar com a jugador i com a persona

Han cambiado mucho las cosas en estos más de 15 años que llevas en la élite?

-          Pues creo que han cambiado más en estos dos ultimos años que en los 13 anteriores. Sobretodo el tema del reglamento nuevo

Com incideix el tema del nou reglament? Més espectacle? Més gols?

-          Si, sobretot les defenses són mes lights, abans era quasi impossible intentar driblar algú, eren faltes constants.

Quina creus que és la raó perquè, tot i tenir un dels millors equips del món, cada cop costi més omplir el Palau d'Esports?

-          Crec que des del club no s'han fet algunes coses bé en aquest tema els últims anys. S'hauria d'intentar solucionar

Podries destacar tres moments de la teva carrera?

-          el debut, el meu primer títol (la CERS amb el Noia) i el dia que vam guanyar la Lliga

Havent-ho guanyat tot a nivell de club, el no haver jugat mai un mundial o un europeu de seleccions és una espina clavada? crees que te faltaron oportunidades o fue falta de constancia?

-          Es un tema que no podía hacer nada, no dependía de mi. Creo que alguna vez hice méritos para ir pero tampoco pienso demasiado

Quants anys creus q trigarà un jugador a guanyar-ho tot sense haver jugat al Barça (com només has fet tu)?

-          És difícil de dir,sobretot perquè la lliga i el mundial de clubs no són fàcils ni habituals. Esperem que no tardin gaire

Quins són els factors que van fer decidir-te pel @ReusDeportiu l'any que vas fitxar? Ja són més de 10 temporades!

-          doncs crec que les ganes de demostrar que era un bon jugador en un dels grans, encara que el Reus no era el d'ara

Et penedeixes de no haver provat l'experiència de jugar a la Lliga italiana?

-          si, és una cosa que m'hagués agradat provar. Crec que tenir una experiència a l'estranger ha de ser bonic i profitós

Eres capaz de venir a jugar a un club francés (u otro de España) pronto?"

-          la verdad que en Francia y Suiza se estan haciendo las cosas bien y creo que cada vez más habrá jugadores que salgan de España

A principis de temporada vas rebre ofertes de Vendrell i calafell? l'any que ve segueixes pensant anar a Anglaterra?

-          m'agradaria però ara que tinc família és diferent, no només he de pensar en mi. Però no descarto res en un futur

La temporada vinent què? Són certs els rumors que et situen fora del @ReusDeportiu o continuaràs defensant la roig-i-negre?

-          és difícil que segueixi al Reus, l'any passat ja vaig estar a punt de marxar

Alguna proposta en ferm? O encara està a l'aire?

-          està tot molt verd. Encara és aviat

Quin es el teu futur en aquest esport??T'has plantejat fer el salt a les banquetes?I fer com el teu ex-company Jordi Garcia, entrenar/jugar?

-          Entrenar no és una vessant que vulgui provar, no crec que tingués paciència amb els jugadors.

Com valores la lliga d'enguany? (Equips que deceben i sorpreses a dalt...) Porteu més pressió per haver guanyat l'any passat?

-          al Reus ens està costant molt, el Barça intractable (com hauria de ser per plantilla) i el Liceo crec que es qui millor juga

Veus un cicle nou de títols a can Barça?...o per contrari algun equip està en condicions de pressionar al equip de Gaby Cairo?

-          a dia d'avui i amb la crisi que hi ha veig un altre cicle llarg de lligues del Barça, encara que es tornés al Playoff

Tu que l'has tingut com a tècnic, com expliques el fracàs de Figueroa al Vic?

-          és difícil voler implantar el seu sistema de joc, a tot arreu on ha anat els primers anys no han tingut grans resultats

La pista azul, para partidos televisados , para vosotros es mejor o peor a la hora de practicar hockey patines? Com valores la tele?

-          creo que se puede mejorar, pero como más juego más me gusta. Esta claro que se puede mejorar pero es la misma para todos

Creus que seria interessant una lliga organitzada pels clubs i no per la FEP?

-          crec que és cap on hem d'anar en un futur no molt llunyà si volem salvar aquest esport

L’hoquei patins serà mai olímpic? A Barcelona 92 es va perdre l'oportunitat?

-          crec que no tindrem gaires oportunitats com aquella. No se si ho veurem, a no ser que es comencin a fer les coses bé

Quines aptituds ha de tenir un golejador?

-          tècnica, paciència, intel·ligència, actitud i instint

Quin ha estat el gol més espectacular que has fet mai? O el que més recordis?

-          tothom em recorda un que vaig fer a una final four de la Lliga Europea contra el Barça a Reus. Crec que és el més bonic

Quin es el millor jugador d'Hoquei que has vist? el jugador amb més projecció que hi ha ara mateix?

-          jo de petit recordo al Daniel Martinazzo i al Pino Marzella, però el millor jugador que he vist crec que es el Beto Borregan

-          de jugadors joves no els segueixo gaire i no et sabria dir, però en parlen molt bé del Pau Bargalló del Noia

Pues ya hemos llegado al punto y final de la 3a #okentrevista ! Donar-te les gràcies @xavicaldu pel teu temps i desitjar-te molta sort!

Moltes gràcies a vosaltres. Us anem seguint!!

L'arribada de l'hoquei damunt patins a Girona

L’arribada de l’hoquei sobre patins a les comarques gironines es va produir a l’any 1936. L’esport s’havia anat introduint des d’inicis de segle a diferents punts de Catalunya però la constitució d’equips no es va fer fins ben entrat als anys 30. Però, quan es juga el primer partit a Girona?

Un dels primers clubs que es van fundar a Catalunya va ser el Girona CH, però no va ser fins passada la Guerra Civil que en faria la seva fundació oficial. Qui en va ser un dels pioners és el GEIEG que a través de la seva secció d’hoquei va organitzar el primer partit amistós a la ciutat i d’aquesta manera es convertia en el precursor d’aquest esport a Girona.

Les comarques gironines han vist com l'hoquei sobre patins es va començar a introduir al juliol de 1936. Paradoxes de la vida el nostre país estava apunt de viure una catàstrofe a través d'una guerra, però va ser llavors quan es va organitzar el primer amistós d'hoquei a Girona a càrrec del GEIEG, tenint com a rival al Skating Lluna Hoquei Club.

Curiositats de la vida, el primer partit d'hoquei no era sobre patins sinó que els nostres avantpassats l'anomenaven "hoquei damunt patins". Una expressió entranyable que ens transportarà al juliol de 1936. El primer matx a Girona es disputava el diumenge 5 de juliol de 1936 a les pistes de la Piscina de Girona i a més el conegut atleta Josep Ballesteros donava suport a la iniciativa oferint una copa al vencedor, aquell primer partit es coneixeria com la Copa Josep Ballesteros.

Els mitjans de comunicació de l'època van parlar d'aquest novedós esport que s'anava a introduir:

Diario de Gerona, 3 de juliol de 1936

L'Autonomista, 3 de juliol de 1936





El primer partit amistós va acabar amb victòria de l’equip barceloní per 4-2. Era l’estrena oficial de l’hoquei damunt patins i el GEIEG n’era un dels precursors a comarques gironines. El nou esport havia arribat amb ganes a Girona, però l’arribada de la Guerra Civil en va provocar l’aturada momentània. El mateix dia que va esclatar la Guerra Civil s'havia de disputar un nou amistós, el 19 de juliol. No tenim constància que el partit s'acabés jugant, tot i que el rival seria el Skating Club de Barcelona.

La premsa no quedava indiferent davant de l'esport i a través d'un article de L'Autonomista coneixem quines eren les regles que seguien els jugadors d'hoquei damunt patins. Aquell article estava escrit per A. Serra. És probable que aquelles inicials corresponguin a un dels jugadors més coneguts d'hoquei, August Serra, que formaria part de la primera plantilla del Girona HC i que tindria un gran èxit entre 1940 i 1950.

Quines eren les regles de l'hoquei damunt patins? A. Serra ens ho explicava en aquest article.

El Autonomista, 17 de juliol de 1936

Durant el novembre de 1936 van seguir fent algun partit més amistós i n'hi ha algun altre documentat al 1937, però de manera paulatina l'esport quedava relegat a un segon pla. Com era habitual en aquestes primeres cites, la seu es va ubicar a les pistes de la Piscina. El nou enfrontament de novembre de 1936 seria contra el Navy Hoquei de Barcelona. Per aquell partit ja es tenia clara l'alineació dels jugadors gironins formada per Roca, Pera, Serra II, Comadira i Serra I. A la banqueta Canals, Riera i Coll.

L'Autonomista, 13 de novembre de 1936

A partir d'aquí els mitjans de comunicació de l'època ja no parlen de gaires més partits. La Guerra Civil marcava l'aturada momentània d'aquest esport, però un cop acabada la guerra arribaria el moment de fer un pas més endavant i fundar el Girona CH. Però aquesta història ja correspon a un altre capítol de l'hoquei damunt patins com deien els nostres avantpassats, de moment ens aturem en aquests primers partits que marquen l'inici d'aquest esport a Girona.



Oblidem el .es al blogger?

Aquest cap de setmana ens hem trobat amb la sorpresa que ens han afegit al final de la nostra adreça de blogger el domini .es. Així el domini del meu bloc va passar a denominar-se xaseal.blogspot.com.es Fruit d'aquesta sorpresa hom es va posar a buscar per la xarxa amb l'objectiu d'esborrar el .es del meu bloc i ho he trobat.

Accedint a aquest bloc http://caballe.cat/wp/com-evitar-la-redireccio-a-bloggercomes/ he trobat l'opció perquè a partir d'ara si visualitzes el meu bloc segueixis veient el mateix però sense el .es al final. En cas de no voler això hi ha dues opcions, canviar-te a wordpress (has de començar de 0 i fa mandra) o bé associar un domini .cat al teu bloc (t'has de gastar uns 30€ per comprar un domini acabat en .cat).

Per canviar-ho és ben fàcil. Entreu al menú principal del vostre blogger i aneu a l'opció Plantilla allí trieu l'opció "Modifica HTML" us sortirà un avís poseu l'opció continuar i després a la línia 6 sota el <head> hi afegiu el següent codi següent:

 <script type="text/javascript">

if ((window.location.href.toString().indexOf('.com.es/'))>'1')

{

window.location.href = window.location.href.toString().replace('.blogspot.com.es/','.blogspot.com/ncr/');

}

</script>

Després cliques l'opció Desa la plantilla i ja està actualitzat. Amb aquest simple canvi al vostre HTML i sense tenir gaires coneixements pots deixar de banda el famós .es. Google en els últims mesos s'està posant a l'ull de l'huracà, primer amb la política de privacitat dels comptes de gmail i ara amb el tema de blogger, veurem com seguiran.

So many lies

Som-hi amb un nou article del febrer publicat a www.intocabledigital.cat En aquesta ocasió faig referència a les dades que ens diuen uns i altres. Els governs poden o no poden manipular unes dades, llavors tu pots creure els números que donen o no. Un cas ben clar és el de les manifestacions quan segons uns o altres les xifres poden ballar per 0 de més o de menys.

És condició sine qua non que si ets honest sempre diràs la veritat. No ho sé si hi ha molta gent honesta en aquest món, però el que si tinc clar és que la mentida segueix existent i les promeses no s’acaben de complir. Quantes coses ens amaguen i no ho sabem? És un interrogant que no us puc dir, però si mirem un xic el nostre voltant quedarem parats de quantes mentides ens diuen i ens acabem empassant.

Posem un exemple. El passat 15 de febrer va aparèixer un teletip a l’agència de notíciers Reuters on es deia a grans trets que el nou govern espnayol podria inflar les dades del dèficit del 2011. Estàs en el teu dret de creure o no creure aquesta notícia però alguna dada deu ser prou certa, perquè o una de dues, l’agència no ha rebut les informacions de manera correcta o bé el que venia a dir Reuters era totalment veritat. El que si sabem és que encara no s’han donat a conèixer aquestes dades de manera definitiva, però qui sap…

Ara viatjarem en el temps i ens situarem al 2013. A veure si llavors escoltarem dir al govern que gràcies a l’entrada del seu partit ha fet reflotar la situació espanyola i les xifres de dèficit s’han arreglat. No sé si és un precedent però entre tots podem pensar en un país concret d’Europa (Grècia) que està proper a l’abisme. Aquest país va inflar les seves dades per poder ingressar a la Unió Europea, però al pas del temps s’ha vist de manera clara com inflar dades no porta enlloc, ja que està en una situació crítica.

Aquest és un petit exemple de les conseqüències que pot tenir el retocar uns números. No seria honest inflar aquestes dades, però com aquesta situació, quantes vegades s’ha repetit la mateixa història? Seria el cas de l’inici de la crisi, per què algunes persones no eren conscients de la gravetat de la situació i actuaven de manera ràpida i eficient? Seria el mateix maquillar unes dades a l’alça del dèficit per aconseguir primer una rebaixa de les pretensions europees en matèria de dèficit públic i després aconseguir una molt bona imatge davant dels teus votants?

Estaríem en les mateixes del que es viu cada vegada que hi ha un canvi en algun govern. Els primers mesos ens dediquem a llegir dia si dia també de la decisió de desestimar algunes lleis que han estat aprovades en els últims anys. Un petit exemple seria la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Cal que es visquin aquestes situacions només per donar una imatge de força davant dels teus votants? O és que només volen vendre imatge? A qui es deu el govern, als seus votants o al seu país?

D’aquí una mica més de 4 anys dictarem sentència si la feina feta ha estat bona o no però no crec que recórrer a la mentida (encara que sigui pel suposat bé públic) sigui un bon acte polític. Potser la mentida és molt recorrent en el món polític però no crec que s’hagin d’amagar dades. Sinó que ho preguntin a Wikileaks i als EEUU en la guerra de l’Afganistan. Gràcies a les informacions fetes públiques hem conegut moltes realitats que han amagat i com allò ho podríem aplicar a 50.000 activitats que tan ens escandalitzen però que ens amaguen en nom de la nostra suposada seguretat.

Veurem si finalment les dades que presenta el govern en relació al dèficit són reals o no. Només us diré que ningú vol apujar l’IVA i que al final ho acabaran fent. Tampoc s’havia d’aplicar una major pressió fiscal als ciutadans i ja s’ha fet una reforma del IRPF que castiga d’allò més als ciutadans. Tot plegat és un sumar i no parar de promeses incomplertes que al cap i a la fi són mentides i arribarà un punt que el ciutadà se’n cansarà.

Si fem cas de la dita que em deia ma mare “S’atrapa abans a un mentider que a un coix”, no sé si passarà. Però el que si tinc clar és que la situació actual de Grècia (per posar un exemple) s’ha donat perquè un bon dia una sèrie de personatges es van dedicar a mentir i a falsejar dades. No sé si les dades del dèficit seran falsejades a l’alça, però com diuen So many lies.

El valor dels valors

Segueixo fent el repàs del mes de febrer dels articles publicats a www.intocabledigital.cat. En aquesta ocasió és el torn de parlar sobre quines coses ens demanen. quantes vegades us han dit que cal preservar els valors, que si estem en una societat en la qual no hi ha valors i d'altres frases típiques i tòpiques al voltant dels valors. El resultat és que ni els polítics respeten els valors que reclamen ni la societat en fa vas, sinó llegiu i feu balanç de com actuaríeu.

És condició sine qua non que si dius tenir valors, has de predicar amb l’exemple perquè aquells qui et veuen com un mirall segueixin el teu exemple. Quantes vegades hem sentit l’afirmació que en la societat actual no hi ha valors, o bé que els valors són molt escassos. No comparteixo ni una cosa ni l’altra, però és que tampoc ens ajuden a fer pedagogia dels valors en l’actualitat, sinó només cal fer un cop d’ull al nostre voltant.

Posem pel cas que tinc una empresa X. És tota una multinacional que tot i la crisi està creixent i em vull expandir cap a Europa. Vull crear uns 10.000 llocs de treball directes i el doble d’indirectes. Però clar, com és habitual en aquestes situacions no vindré a qualsevol preu. Per començar haig de fer una construcció de gran envergadura. Necessito fer un macrocomplex per ubicar els 10.000 llocs de treball. No serà poca cosa per tant necessito un gran espai, però aquest m’ha d’agradar.

Amb totes aquestes credencials vindré a una regió X i començaré a parlar amb els polítics de la zona. Mireu que tinc un projecte molt bo per vosaltres. Més de 10.000 llocs de treball directes i molts més indirectes. He triat la vostra regió per establir-me però clar necessito unes quantes contrapartides. Per començar m’agradaria fer-ho en aquella petita zona de camps de conreu. Però clar allà no s’hi pot edificar. A més a més, no vull haver de pagar tots els impostos que es demanen, vull pagar reduït en la majoria d’ells. Penseu que si no m’accepteu els meus termes tinc ofertes d’altres països.

La sorpresa de tot plegat sabeu quina és? Acceptaran la proposta. Farem les instal·lacions on a mi m’ha semblat. No pagaré la totalitat dels impostos que demanarien a qualsevol altre empresari, perquè clar si no ho fem així aniré a un altre país i tants llocs de treball no es poden deixar perdre. En definitiva, que faré el que em sembla, el projecte és massa llaminer per deixar-lo escapar i a ulls de la ciutadania pot afavorir molt al govern que hi hagi en la situació actual.

Aquest és un cas hipotètic. No tinc un projecte de gran envergadura, però no us pregunteu on són els valors en aquesta situació? Per començar deixaran fer el projecte on vulgui, encara que sigui una zona de conreu. No vagis a demanar que una propietat teva que és conreu la converteixin en edificable perquè no et deixaran, però clar si ve una multinacional ho faran sense pensar-ho dues vegades.

És molt probable que els valors de la nostra societat estiguin a uns nivells molt baixos. Només cal fer una mirada per veure com estan moltes coses, però no penseu que el primer qui hauria de treballar amb l’esforç per transmetre un bon valor hauria de ser des de les institucions? Quantes vegades veiem amb estupor que la classe política del nostre país es rebaixa per molts valors que diu tenir?

El cas més clar és quan hi ha eleccions. Durant setmanes ens van enviant propostes de coses per fer. Promeses que no compliran i ells ho saben. O bé el cas que us deia. Ve una gran empresa multinacional i et diu les condicions amb les quals vol venir a casa teva i vol trencar tot aquell paisatge verge que hi havia. Tot plegat ens mostra un petit exemple de com s’apliquen els valors avui dia, o sigui que queden en segon pla.

No sé com acabarà tot plegat. El que tinc clar és que qualsevol govern hauria acceptat la proposta dels 10.000 llocs de treball a qualsevol preu. Tinc molt clar que hi ha una situació de greu crisi econòmica i que s’excusarien amb això per acceptar la proposta, però si tinguéssim un altre context segur que actuarien de la mateixa manera. De fet tots ho sabem, els valors tenen un valor i malauradament avui dia gairebé tot es pot comprar. Però si us plau, no vull sentir a dir per part de cap polític que no hi ha valors en la nostra societat, de fet no m’estranya.

Qui la fa la paga?

Aquest és un dels primers articles del mes de febrer publicat a www.intocabledigital.cat En ell parlo de la sentència del jutge Garzón i em pregunto si realment la justícia està a l'alçada dels esdeveniments. No és una defensa pel jutge però si que es denota en les últimes accions judicials que se'l volia treure de la magistratura. En aquest context es podria emmarcar la última resolució sobre el català a l'escola. Han donat un xic de peixet al català, però no tinc cap dubte que a la propera resolució judicial ens la clavaran per l'esquadra. Aquí teniu l'article.

És condició sine qua non que si comets un delicte, et jutgin. Sempre hi haurà la presumpció d’innocència per davant, però últimament hem vist uns espectacles en el món judicial que ens poden portar a desconfiar de les decisions preses en alguns casos. Només cal citar el cas Marta del Castillo, el cas Palau, el cas dels vestits i un llarg etcètera per preguntar-nos si la justícia va bé.

No tinc ni la més mínima intenció de fer cap mena de demagògia al respecte però la situació del moment s’ho val i avui toca parlar de les últimes decisions judicials. Diferents casos han tingut una conclusió final que a vegades ens han fet pensar si realment la justícia respon a les expectatives i és justa. No pretenc ser cap mena de jutge en cap dels expedients que s’han obert però si que vull reflexionar al respecte.

Aquest cap de setmana un dels diaris més prestigiosos del món, el New York Times, ha publicat una editorial parlant sobre el cas del jutge Garzón. Aquest està essent jutjat al Tribunal Suprem aquests últims dies per haver iniciat una investigació sobre la violació de drets humans comesos durant la guerra civil i el franquisme. A més, l’acusen de no respectar la llei d’Amnistia de l’any 1977. El rotatiu nord-americà es pregunta com poden haver acceptat el cas i com passats tants anys com és que encara s’han de jutjar aquests tipus de crims.

Paral·lelament en els últims mesos hem conegut algunes sentències que han fet aixecar les veus de la població. En citarem uns quants. Per començar el cas de Marta del Castillo s’ha resolt amb una condemna de 20 anys pel presumpte homicida i s’han absolt als seus còmplices. Està més que comprovat que l’alarma social suscitada arran del cas no complau a cap de les parts i la família ha vist com no s’ha fet justícia.

Anem a parlar del cas Camps o el judici pels vestits. El tribunal popular (i mai millor dit) ha decidit absoldre a Camps quan s’han pogut escoltar les declaracions d’uns i d’altres. Encara em retrunyen pel cap aquelles declaracions on es deien que un dels implicats s’havia passat amb un dels regals...no sé vosaltres, però la sentència final i les filtracions que han sorgit al voltant del cas em deixen amb l’interrogant que si el cas no hagués tingut un tribunal popular, què hauria passat?

Recordeu el cas Palau? Què se n’ha fet de Millet i Montull? És una causa que té una elevada extensió de documents. Aquest fet en comporta una lenta instrucció, però sabeu que el cas arrenca de mitjans de l’any 2009?  Han passat gairebé 3 anys i la presumpció d’innocència s’ha deixat de banda ja que en una bona tàctica, Millet va reconèixer haver desviat una part dels fons del qual se l’acusa, però els dos implicats segueixen al carrer.

Algú em pot explicar quan es resoldrà el cas Palau? Diria que encara es deixarà passar algun any més, no fos cas que... Realment algú creu que Camps és innocent (a excepció del jurat popular)? L’absolució dels còmplices del cas Marta del Castillo és una bona decisió judicial? Garzón ha de ser jutjat per investigar els crims del franquisme?

Algunes de les preguntes que m’he fet no tenen ni resposta possible perquè el cas ja s’ha arxivat. Però en tot plegat em pregunto si realment no hi ha una mà política al darrere de tot plegat. És de la manera que em puc explicar que avui dia Garzón sigui jutjat i possiblement inhabilitat o bé veure que Camps està lliure pel judici dels vestits o Millet i Montull segueixen assistint cada x dies a la Ciutat de la Justícia sense una sentència en ferm.

Aquests casos que he citat fins al moment són un petit exemple de les últimes decisions judicials. Si sou amants de la simbologia observareu que la imatge de la justícia té els ulls tapats perquè tothom és igual davant de la justícia. No tinc cap dubte que un jutge fa la seva feina el màxim de bé possible però aquestes últimes decisions ens poder fer pensar a més d’un i em fa reflexionar al respecte.

La copa golejadora

La 69a. edició de la Copa del Rei de Vilanova es recordarà per algunes coses bones i dolentes per part dels diferents estaments. Parlaré de les bones, perquè per parlar de de les dolentes ja ho faran des d'altres bàndols, perquè al cap i a la fi ens hem de quedar amb el costat positiu de les coses i aquests dies hem vist moltes coses positives en el món de l'hoquei.

La Copa del Rei és el millor aparador de l'hoquei sobre patins. M'atreviria a dir que és el millor aparador mundial del nostre esport. Bàsicament perquè té un format molt atractiu, a tothom li agrada el torneig del KO i organitzativament i amb aficionats ofereix una molt bona imatge. A més, aquesta edició ha destacat per l'emoció i un alt percentatge golejador.

QUARTS DE FINAL

Els quarts de final de la Copa del Rei van tenir com a tònica predominant la gran igualtat en els marcadors. Va obrir la competició un duel de bones defenses entre el Noia i el Blanes. Un ajustat 2-1 en va ser el resultat final on van sobresortir els porters. Tot i això, l'apartat golejador es va encetar en els partits posteriors. Dijous el Liceo es classificava al guanyar per 8-3 al Vendrell en un partit amb moltes faltes, penals i d'altres elements.

La major quantitat de gols es va viure divendres. El primer partit es va saldar amb un gran matx. Barça i Reus ho van donar tot a la pista. Els blaugrana es van classificar al guanyar per 8-7. Semblava que 15 gols en un partit seria el sostre, però no, encara faltava el partit del Vilanova i el SHUM. 21 gols es van marcar i els amfitrions que aconseguien el tiquet per les semifinals de dissabte deixant un molt bon regust de boca als aficionats.

SEMIFINALS

El 4 caps de sèrie es van classificar per jugar les semifinals de la competició. En el primer duel, el Noia presentava candidatura al títol i deixava fora de la competició al Liceo. Resultat final de 4-2 i de cap a la final. L'altre partit es va resoldre amb un nou marcador ajustat i passant factura el desgast de tant poques hores de descans. El Barça guanyava 5-4 i deixava fora de circulació al Vilanova que va donar un bon espectacle als seus aficionats.

FINAL

Es va veure una final molt entretinguda. La primera part va donar totes les bones dosis que ens pot aportar l'hoquei. Lluita, espectacle, joc ràpid i ocasions amb dos grans porters sota els pals. A la segona meitat el ritme del partit va baixar una mica. El cansament dels dies de competició i el desgast de la pista blava van passar factura. El Barça controlant el marcador havia d'esperar el xiulet final per adjudicar-se la Copa.
El Noia va ser un gran exemple del que significa l'hoquei avui dia. Un bon treball al darrera, una bona feina a la pedrera i la recompensa d'arribar a la final. Sé que guanyar el títol hauria sigut una molt bona recompensa, però davant seu tenia un equip que pedrà molts pocs partits aquesta temporada. Cal felicitar el bon treball i animar als de Sant Sadurní a seguir treballant amb la màxima il·lusió.

Malauradament el jugador escollit com a MVP mai és del subcampió de la copa, perquè sinó el premi hauria recaigut en Xavi Puigbí que va fer un molt bon partit. Merescut va ser el premi per Marc Torra que va fer una molt bona competició i va marcar les diferències i el títol pel FC Barcelona confirma la teoria que l'equip de Gaby Cairo està intractable. Encara que no golegi en els seus partits i guanyi per la mínima té una capacitat per emportar-se tots els partits.

PISTA BLAVA I TELEVISIÓ

Aquests dos elements són bàsics per entendre aquesta nova edició. L'any passat ja es van emetre tots els partits en directe per televisió i aquest any no s'ha trencat la tradició per demostrar una vegada més que estem en la bona línia. Fer hoquei per televisió és molt important i si ha de ser amb la pista blava cal acceptar-ho.

Tot i que alguns jugadors han tingut problemes per adaptar-se a la superfície blava aquesta ha comportat problemes físics als jugadors. La FEP ha buscat alguna solució perquè sigui molt més competitiva i no hi hagi tantes queixes per part dels jugadors i tècnics. El que si és molt clar, que el color blau de la pista ofereix una visió als espectadors molt bona.

GOLS

70 gols és la xifra definitiva de gols de la Copa del Rei. Una mitjana de 7 gols per partit, tenint en compte que alguns no van arribar a aquesta xifra és un bon número. No sé si és a causa de la pista blava o què ho va motivar, el que està clar que els mitjans de comunicació parlen molt més d'un esport quan es marquen més gols, sense tenir en compte si juguen més bé o malament. Els gols han portat una bona promoció a l'hoquei i ha fet que tothom en parli més.

REPERCUSIÓ DE LA COPA

La Copa del Rei se l'ha emportat el FC Barcelona. Tots els aficionats de l'hoquei es pregunten si l'hagués guanyat un altre equip, els mitjans de comunicació se n'haurien fet tant de ressò? La resposta la sabeu tots. Però trobo que es parli d'hoquei sobre patins en el registre que sigui ha de ser bo. Diaris generalistes que mai en fan esment en les seves pàgines, van dedicar fins a mitja pàgina per parlar de la final de la Copa del Rei. Aquest sol fet ja demostra com són els mitjans de comunicació i com tracten la notícia segons qui en sigui el protagonsita, però em quedo amb l'essència. Quantes més línies es parli de la Copa, de l'hoquei o del Barça millor serà per l'esport.

CONCLUSIÓ

La conclusió és molt ràpida. Pel bé de l'hoquei sobre patins i per tenir una bona difusió, tota la temporada hauria de ser Copa del Rei. Això hauria de fer replantejar a més d'un si realment fa falta recuperar els Play Off. La meva resposta és si. Durant uns dies aconsegueixes coses que durant tot l'any no pots tenir.

Gols i més gols a la copa

Després de la segona jornada de la Copa del Rei d'hoquei patins arriba el moment clau. Les semifinals ja estan definides i es veuran la cara els quartre caps de sèrie de la competició. A les 14.00 Liceo - Noia i a les 16.00 arribarà el FC Barcelona - CP Vilanova. Veurem com afecta el desgast físic als dos equips que van jugar ahir.

Tothom parla dels partits de quarts de la jornada d'ahir. Dos partits amb 36 gols i uns resultats molt ajustats fent pujar l'adrenalina a tots els aficionats. Gols i espectacle és la fórmula de l'hoquei patins i més d'un es va enganxar ahir als partits televisats perquè tan un partit com l'altre van acabar amb un infart.

Després de tan parlar de la pista blava i dels problemes que portava als jugadors ens hem quedat amb un pam de nas amb els partits d'ahir. Ara resultarà que la pista serà bona però no cal amagar que alguns jugadors van tenir dificultats per poder aguantar l'equilibri. El que si serà remarcable és el desgast físic dels dos equips que van jugar ahir. Els de dijous han tingut una jornada per refer-se però poques hores de descans per Barça i Vilanova.

LICEO - NOIA

La primera semifinal pot ser la més igualada si mirem la classificació. El Liceo és l'actual segon classificat a la lliga i el Noia és el tercer, però la Ok Lliga poca importància té en aquesta competició. La copa és una altra dimensió i caldrà veure quin dels dos equips pot donar la sorpresa. El Liceo buscarà el gol i el Noia mirarà de sortir a la contra oferint una bona defensa.

Caldrà veure com estan dos dels principals homes de cada equip. Jordi Bargalló no va jugar massa estona en el partit de quarts de dijous. Per la seva part, el Noia té tocat al seu capità, Joan Feixas i ja es veurà si pot ajudar al seu equip. El partit entre Liceo i Noia començarà a les 2 del migdia en directe per Esports3, Canal Blau i Teledeporte.

FC BARCELONA - VILANOVA

19 gols van marcar entre els dos equips en els partits de quarts de la copa d'ahir, la  gran pregunta és, quants gols marcaran avui? No crec que es repeteixi la situació i no es veurà un marcador tan ampli, però en això de l'hoquei mai se sap. Són dos equips que no es tanquen cap porta al gol i el busquen de manera insistent.

Pot ser vital per aquest partit el fons de banquet d'un i altre equip. El Barça va acabar el seu partit a les 9 del vespre i el Vilanova ho va fer a les 11 de la nit, a les 4 de la tarda és la semifinal el que comporta una molt poca recuperació pels jugadors i si tenim en compte el desgast de la pista blava poden ser factors molt importants. Els blaugrana parteixen com a favorits, però el Vilanova té darrera seu l'afició i les ganes de guanyar la copa a casa.

LICEO - NOIA PRIMERA SEMIFINAL

El Liceo de la Corunya i el Noia Freixenet són els dos primers equips que s’han classificat per les semifinals de la Copa del Rei a Vilanova.  Els catalans han superat per 2-1 al Blanes en el partit que obria la competició i els gallecs han fet el mateix amb el Vendrell amb un resultat final de 8-3.

El partit que ha obert aquesta competició ha tingut molts pocs gols, al contrari del segon. El Noia i el Blanes han disputat un partit molt igualat i la incertesa ha durat fins al final del partit pel marcador ajustat de 2-1. A la primera part Eloi Mitjans ha fet el primer pels de Sant Sadurní.

A la segona part ha arribat una primera reacció del Sather Blanes que ha empatat gràcies a un gol de Lluís Teixidó, però l’entrada de Joan Feixas ha retornat l’avantatge al Noia amb un gol marcat de penal per Seró. Als últims segons de partit s’ha arribat amb un ajustat 2-1, però el Noia ha defensat molt bé i ha aconseguit el primer tiquet per semifinals.

L’altre partit de quarts de final ha estat l’antítesi del primer, gols i més gols. Els àrbitres han collat molt als dos equips amb les faltes. Han sumat un total de 21 faltes per cada equip. El Vendrell no ha aprofitat les quatre faltes directes i els quatre penals per marcar més gols i al final només n’ha sumat 3.

El Liceo ha tingut un inspirat Xavi Malian sota els pals i a Ricardo Barreiros que ha marcat fins a 4 gols. L’absència de Bargalló durant gran part del partit no s’ha notat i els gallecs han aconseguit guanyar de manera còmode amb un marcador final de 8-3 i ja esperen al Noia en el partit de semifinals que es disputarà dissabte a partir de les 2 del migdia.

Demà segueix la competició amb dos partits més que es preveuen molt emocionants. Per una part, el FC Barcelona i el Reus reviuran la final de l’any passat però a quarts de final. És el plat fort de la jornada. Seguidament l’amfitrió, el CP Vilanova, debutarà a la Copa del Rei contra el SHUM de Maçanet, veurem si hi ha sorpreses.