So many lies

Som-hi amb un nou article del febrer publicat a www.intocabledigital.cat En aquesta ocasió faig referència a les dades que ens diuen uns i altres. Els governs poden o no poden manipular unes dades, llavors tu pots creure els números que donen o no. Un cas ben clar és el de les manifestacions quan segons uns o altres les xifres poden ballar per 0 de més o de menys.

És condició sine qua non que si ets honest sempre diràs la veritat. No ho sé si hi ha molta gent honesta en aquest món, però el que si tinc clar és que la mentida segueix existent i les promeses no s’acaben de complir. Quantes coses ens amaguen i no ho sabem? És un interrogant que no us puc dir, però si mirem un xic el nostre voltant quedarem parats de quantes mentides ens diuen i ens acabem empassant.

Posem un exemple. El passat 15 de febrer va aparèixer un teletip a l’agència de notíciers Reuters on es deia a grans trets que el nou govern espnayol podria inflar les dades del dèficit del 2011. Estàs en el teu dret de creure o no creure aquesta notícia però alguna dada deu ser prou certa, perquè o una de dues, l’agència no ha rebut les informacions de manera correcta o bé el que venia a dir Reuters era totalment veritat. El que si sabem és que encara no s’han donat a conèixer aquestes dades de manera definitiva, però qui sap…

Ara viatjarem en el temps i ens situarem al 2013. A veure si llavors escoltarem dir al govern que gràcies a l’entrada del seu partit ha fet reflotar la situació espanyola i les xifres de dèficit s’han arreglat. No sé si és un precedent però entre tots podem pensar en un país concret d’Europa (Grècia) que està proper a l’abisme. Aquest país va inflar les seves dades per poder ingressar a la Unió Europea, però al pas del temps s’ha vist de manera clara com inflar dades no porta enlloc, ja que està en una situació crítica.

Aquest és un petit exemple de les conseqüències que pot tenir el retocar uns números. No seria honest inflar aquestes dades, però com aquesta situació, quantes vegades s’ha repetit la mateixa història? Seria el cas de l’inici de la crisi, per què algunes persones no eren conscients de la gravetat de la situació i actuaven de manera ràpida i eficient? Seria el mateix maquillar unes dades a l’alça del dèficit per aconseguir primer una rebaixa de les pretensions europees en matèria de dèficit públic i després aconseguir una molt bona imatge davant dels teus votants?

Estaríem en les mateixes del que es viu cada vegada que hi ha un canvi en algun govern. Els primers mesos ens dediquem a llegir dia si dia també de la decisió de desestimar algunes lleis que han estat aprovades en els últims anys. Un petit exemple seria la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Cal que es visquin aquestes situacions només per donar una imatge de força davant dels teus votants? O és que només volen vendre imatge? A qui es deu el govern, als seus votants o al seu país?

D’aquí una mica més de 4 anys dictarem sentència si la feina feta ha estat bona o no però no crec que recórrer a la mentida (encara que sigui pel suposat bé públic) sigui un bon acte polític. Potser la mentida és molt recorrent en el món polític però no crec que s’hagin d’amagar dades. Sinó que ho preguntin a Wikileaks i als EEUU en la guerra de l’Afganistan. Gràcies a les informacions fetes públiques hem conegut moltes realitats que han amagat i com allò ho podríem aplicar a 50.000 activitats que tan ens escandalitzen però que ens amaguen en nom de la nostra suposada seguretat.

Veurem si finalment les dades que presenta el govern en relació al dèficit són reals o no. Només us diré que ningú vol apujar l’IVA i que al final ho acabaran fent. Tampoc s’havia d’aplicar una major pressió fiscal als ciutadans i ja s’ha fet una reforma del IRPF que castiga d’allò més als ciutadans. Tot plegat és un sumar i no parar de promeses incomplertes que al cap i a la fi són mentides i arribarà un punt que el ciutadà se’n cansarà.

Si fem cas de la dita que em deia ma mare “S’atrapa abans a un mentider que a un coix”, no sé si passarà. Però el que si tinc clar és que la situació actual de Grècia (per posar un exemple) s’ha donat perquè un bon dia una sèrie de personatges es van dedicar a mentir i a falsejar dades. No sé si les dades del dèficit seran falsejades a l’alça, però com diuen So many lies.