Qui la fa la paga?

Aquest és un dels primers articles del mes de febrer publicat a www.intocabledigital.cat En ell parlo de la sentència del jutge Garzón i em pregunto si realment la justícia està a l'alçada dels esdeveniments. No és una defensa pel jutge però si que es denota en les últimes accions judicials que se'l volia treure de la magistratura. En aquest context es podria emmarcar la última resolució sobre el català a l'escola. Han donat un xic de peixet al català, però no tinc cap dubte que a la propera resolució judicial ens la clavaran per l'esquadra. Aquí teniu l'article.

És condició sine qua non que si comets un delicte, et jutgin. Sempre hi haurà la presumpció d’innocència per davant, però últimament hem vist uns espectacles en el món judicial que ens poden portar a desconfiar de les decisions preses en alguns casos. Només cal citar el cas Marta del Castillo, el cas Palau, el cas dels vestits i un llarg etcètera per preguntar-nos si la justícia va bé.

No tinc ni la més mínima intenció de fer cap mena de demagògia al respecte però la situació del moment s’ho val i avui toca parlar de les últimes decisions judicials. Diferents casos han tingut una conclusió final que a vegades ens han fet pensar si realment la justícia respon a les expectatives i és justa. No pretenc ser cap mena de jutge en cap dels expedients que s’han obert però si que vull reflexionar al respecte.

Aquest cap de setmana un dels diaris més prestigiosos del món, el New York Times, ha publicat una editorial parlant sobre el cas del jutge Garzón. Aquest està essent jutjat al Tribunal Suprem aquests últims dies per haver iniciat una investigació sobre la violació de drets humans comesos durant la guerra civil i el franquisme. A més, l’acusen de no respectar la llei d’Amnistia de l’any 1977. El rotatiu nord-americà es pregunta com poden haver acceptat el cas i com passats tants anys com és que encara s’han de jutjar aquests tipus de crims.

Paral·lelament en els últims mesos hem conegut algunes sentències que han fet aixecar les veus de la població. En citarem uns quants. Per començar el cas de Marta del Castillo s’ha resolt amb una condemna de 20 anys pel presumpte homicida i s’han absolt als seus còmplices. Està més que comprovat que l’alarma social suscitada arran del cas no complau a cap de les parts i la família ha vist com no s’ha fet justícia.

Anem a parlar del cas Camps o el judici pels vestits. El tribunal popular (i mai millor dit) ha decidit absoldre a Camps quan s’han pogut escoltar les declaracions d’uns i d’altres. Encara em retrunyen pel cap aquelles declaracions on es deien que un dels implicats s’havia passat amb un dels regals...no sé vosaltres, però la sentència final i les filtracions que han sorgit al voltant del cas em deixen amb l’interrogant que si el cas no hagués tingut un tribunal popular, què hauria passat?

Recordeu el cas Palau? Què se n’ha fet de Millet i Montull? És una causa que té una elevada extensió de documents. Aquest fet en comporta una lenta instrucció, però sabeu que el cas arrenca de mitjans de l’any 2009?  Han passat gairebé 3 anys i la presumpció d’innocència s’ha deixat de banda ja que en una bona tàctica, Millet va reconèixer haver desviat una part dels fons del qual se l’acusa, però els dos implicats segueixen al carrer.

Algú em pot explicar quan es resoldrà el cas Palau? Diria que encara es deixarà passar algun any més, no fos cas que... Realment algú creu que Camps és innocent (a excepció del jurat popular)? L’absolució dels còmplices del cas Marta del Castillo és una bona decisió judicial? Garzón ha de ser jutjat per investigar els crims del franquisme?

Algunes de les preguntes que m’he fet no tenen ni resposta possible perquè el cas ja s’ha arxivat. Però en tot plegat em pregunto si realment no hi ha una mà política al darrere de tot plegat. És de la manera que em puc explicar que avui dia Garzón sigui jutjat i possiblement inhabilitat o bé veure que Camps està lliure pel judici dels vestits o Millet i Montull segueixen assistint cada x dies a la Ciutat de la Justícia sense una sentència en ferm.

Aquests casos que he citat fins al moment són un petit exemple de les últimes decisions judicials. Si sou amants de la simbologia observareu que la imatge de la justícia té els ulls tapats perquè tothom és igual davant de la justícia. No tinc cap dubte que un jutge fa la seva feina el màxim de bé possible però aquestes últimes decisions ens poder fer pensar a més d’un i em fa reflexionar al respecte.