La 69a. edició de la Copa del Rei de Vilanova es recordarà per algunes coses bones i dolentes per part dels diferents estaments. Parlaré de les bones, perquè per parlar de de les dolentes ja ho faran des d'altres bàndols, perquè al cap i a la fi ens hem de quedar amb el costat positiu de les coses i aquests dies hem vist moltes coses positives en el món de l'hoquei.
La Copa del Rei és el millor aparador de l'hoquei sobre patins. M'atreviria a dir que és el millor aparador mundial del nostre esport. Bàsicament perquè té un format molt atractiu, a tothom li agrada el torneig del KO i organitzativament i amb aficionats ofereix una molt bona imatge. A més, aquesta edició ha destacat per l'emoció i un alt percentatge golejador.
QUARTS DE FINAL
Els quarts de final de la Copa del Rei van tenir com a tònica predominant la gran igualtat en els marcadors. Va obrir la competició un duel de bones defenses entre el Noia i el Blanes. Un ajustat 2-1 en va ser el resultat final on van sobresortir els porters. Tot i això, l'apartat golejador es va encetar en els partits posteriors. Dijous el Liceo es classificava al guanyar per 8-3 al Vendrell en un partit amb moltes faltes, penals i d'altres elements.
La major quantitat de gols es va viure divendres. El primer partit es va saldar amb un gran matx. Barça i Reus ho van donar tot a la pista. Els blaugrana es van classificar al guanyar per 8-7. Semblava que 15 gols en un partit seria el sostre, però no, encara faltava el partit del Vilanova i el SHUM. 21 gols es van marcar i els amfitrions que aconseguien el tiquet per les semifinals de dissabte deixant un molt bon regust de boca als aficionats.
SEMIFINALS
El 4 caps de sèrie es van classificar per jugar les semifinals de la competició. En el primer duel, el Noia presentava candidatura al títol i deixava fora de la competició al Liceo. Resultat final de 4-2 i de cap a la final. L'altre partit es va resoldre amb un nou marcador ajustat i passant factura el desgast de tant poques hores de descans. El Barça guanyava 5-4 i deixava fora de circulació al Vilanova que va donar un bon espectacle als seus aficionats.
FINAL
Es va veure una final molt entretinguda. La primera part va donar totes les bones dosis que ens pot aportar l'hoquei. Lluita, espectacle, joc ràpid i ocasions amb dos grans porters sota els pals. A la segona meitat el ritme del partit va baixar una mica. El cansament dels dies de competició i el desgast de la pista blava van passar factura. El Barça controlant el marcador havia d'esperar el xiulet final per adjudicar-se la Copa.
El Noia va ser un gran exemple del que significa l'hoquei avui dia. Un bon treball al darrera, una bona feina a la pedrera i la recompensa d'arribar a la final. Sé que guanyar el títol hauria sigut una molt bona recompensa, però davant seu tenia un equip que pedrà molts pocs partits aquesta temporada. Cal felicitar el bon treball i animar als de Sant Sadurní a seguir treballant amb la màxima il·lusió.
El Noia va ser un gran exemple del que significa l'hoquei avui dia. Un bon treball al darrera, una bona feina a la pedrera i la recompensa d'arribar a la final. Sé que guanyar el títol hauria sigut una molt bona recompensa, però davant seu tenia un equip que pedrà molts pocs partits aquesta temporada. Cal felicitar el bon treball i animar als de Sant Sadurní a seguir treballant amb la màxima il·lusió.
Malauradament el jugador escollit com a MVP mai és del subcampió de la copa, perquè sinó el premi hauria recaigut en Xavi Puigbí que va fer un molt bon partit. Merescut va ser el premi per Marc Torra que va fer una molt bona competició i va marcar les diferències i el títol pel FC Barcelona confirma la teoria que l'equip de Gaby Cairo està intractable. Encara que no golegi en els seus partits i guanyi per la mínima té una capacitat per emportar-se tots els partits.
PISTA BLAVA I TELEVISIÓ
Aquests dos elements són bàsics per entendre aquesta nova edició. L'any passat ja es van emetre tots els partits en directe per televisió i aquest any no s'ha trencat la tradició per demostrar una vegada més que estem en la bona línia. Fer hoquei per televisió és molt important i si ha de ser amb la pista blava cal acceptar-ho.
Tot i que alguns jugadors han tingut problemes per adaptar-se a la superfície blava aquesta ha comportat problemes físics als jugadors. La FEP ha buscat alguna solució perquè sigui molt més competitiva i no hi hagi tantes queixes per part dels jugadors i tècnics. El que si és molt clar, que el color blau de la pista ofereix una visió als espectadors molt bona.
GOLS
70 gols és la xifra definitiva de gols de la Copa del Rei. Una mitjana de 7 gols per partit, tenint en compte que alguns no van arribar a aquesta xifra és un bon número. No sé si és a causa de la pista blava o què ho va motivar, el que està clar que els mitjans de comunicació parlen molt més d'un esport quan es marquen més gols, sense tenir en compte si juguen més bé o malament. Els gols han portat una bona promoció a l'hoquei i ha fet que tothom en parli més.
REPERCUSIÓ DE LA COPA
La Copa del Rei se l'ha emportat el FC Barcelona. Tots els aficionats de l'hoquei es pregunten si l'hagués guanyat un altre equip, els mitjans de comunicació se n'haurien fet tant de ressò? La resposta la sabeu tots. Però trobo que es parli d'hoquei sobre patins en el registre que sigui ha de ser bo. Diaris generalistes que mai en fan esment en les seves pàgines, van dedicar fins a mitja pàgina per parlar de la final de la Copa del Rei. Aquest sol fet ja demostra com són els mitjans de comunicació i com tracten la notícia segons qui en sigui el protagonsita, però em quedo amb l'essència. Quantes més línies es parli de la Copa, de l'hoquei o del Barça millor serà per l'esport.
CONCLUSIÓ
La conclusió és molt ràpida. Pel bé de l'hoquei sobre patins i per tenir una bona difusió, tota la temporada hauria de ser Copa del Rei. Això hauria de fer replantejar a més d'un si realment fa falta recuperar els Play Off. La meva resposta és si. Durant uns dies aconsegueixes coses que durant tot l'any no pots tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada