Vist des de fora

Ja fa gairebé 6 mesos que estic totalment desvinculat de l’hoquei. No vol dir que hagi deixat de seguir la competició sinó que he deixat enrere els anys de vinculació directa amb aquest esport. Ara en sóc un observador des de l’exterior, però a vegades el que veig no és el que m’agradaria.

Aquest passat diumenge em disposava a veure el resum del cap de setmana esportiu al “Tot l’esport” que emet cada mitjanit el canal 3/24. No esperava que parlessin massa d’hoquei, però justament aquell dia s’havia jugat un interessant Barça – Reus de la Ok Lliga. La meva sorpresa va saltar quan al programa es va emetre un reportatge de la Santboiana de rugby i de l’hoquei ni rastre. Desil·lusionat totalment, vaig decidir que anar a dormir era el més sensat.

 L’hoquei cada dia va perdent més pistonada. No vull desmerèixer ni molt menys el rugby, que quedi ben clar, però l’hoquei està en franca recessió. A mi no em dirà el departament d’esports de Televisió de Catalunya que no podia fer una petita peça sobre el partit. Sabem què passa a l’altra punta del món, però no som capaços de fer un petit resum  d’un dels millors partits de la temporada?

 

L’hoquei ha entrat en un bucle en el qual només és protagonista quan hi ha una notícia polèmica. Si agredeixen un àrbitre, si un jugador en mossega un altre o qualsevol altre bajanada fora del context esportiu té més importància que la pròpia lliga. D’aquesta manera no pots fer que el nostre esport tiri endavant, sinó que any a any observes com va perdent presència en els mitjans.

Un esport no pot concentrar el seu interès mediàtic en només 4 dies. Em refereixo a la Copa del Rei. La intensitat d’aquests 4 dies s’aprofita al màxim amb els mitjans de comunicació. Però els dirigents de l’hoquei no poden aspirar que els mitjans de comunicació generals parlin de l’hoquei només aquests 4 dies. També hi ha una lliga, hi ha partits, hi ha jugades espectaculars...però la resta de l’any això no té ni la més mínima importància.

Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser una regió on l’hoquei sobre patins hi té una gran quantitat de practicants. Si des de la suposada “nostra” no emeten partits comporta que en un futur les llicències per jugar a hoquei estiguin de baixada. Un esport es fa gran si s’emet per la televisió o es troben resums per la xarxa. No només s’han d’emetre els partits quan juga la selecció catalana, la resta d’equips catalans són els que ajuden a alimentar-la de bons jugadors.

Sobre els resums també anem en regressió. La temporada passada hi havia la bona feina que feien els companys d’Hoquei Total amb els millors gols de la jornada, malauradament aquest any no es fa aquest resum que ajudava a conferir d’espectacle el que era la millor lliga del món. Per sort, els companys de la Xarxa de Televisions Locals segueixen amb la seva bona feina.

Aquesta temporada hi ha una novetat important que ajuda a donar difusió, es tracta de la iniciativa del Okmanager, és un dels pocs nous elements que he pogut observar. Però aquest fet no em comportarà un canvi d’opinió sobre la regressió que viu l’hoquei.  

Aquest proper cap de setmana viurem un nou capítol de desencís en el món de l’hoquei. Es viurà un dels millors partits de la temporada entre segon i primer classificat. Un Liceo – Barça sempre és un bon espectacle, però el partit només es podrà seguir en directe per la web de la televisió gallega. No espero ni veure el resum pel “Tot l’esport” del 3/24, he perdut tota esperança.

Amb aquest panorama cada dia puc confirmar més que any rere any la Ok Lliga va perdent punts perquè aviat deixi d’esdevenir com la millor lliga del món en benefici d’altres països com Itàlia, sinó temps al temps. Mentrestant, em quedaré amb la bona feina que fan alguns mitjans que mai han abandonat l’hoquei i sempre li estan donant costat, gràcies a ells l’hoquei perviu.

Quin format de Play Off?

Fa unes setmanes publicava un primer article reclamant que tornin els Play Off a la Ok Lliga. Fruit de la bona acollida em plantejo una segona part, ja que la majoria de la gent està a favor de la seva disputa. Els Play Off és un format interessant on no sempre ha de guanyar el més fort, a vegades hi ha tipus de competició que poden fer igualar les forces. 

Aquest passat cap de setmana es va disputar a la pista del Voltregà la fase final dels equips sub-23 de la Ok Lliga. Una competició gestionada pels propis clubs i que ha donat els seus bons resultats. Al final s’ha endut la competició l’amfitrió al derrotar a l’Igualada en un partit trepidant, però lluny del fet merament esportiu han fet una fase final en només dos dies.

Potser aquest hauria de ser un dels tipus de Play Off que es podrien fer. Els costos són mínims perquè moltes vegades es fan pagar burrades a les seus de la Copa del Rei, però amb menys mitjans i menys capital econòmic es podria aconseguir un resultat molt millor. Aquest podria ser el cas de concentrar els Play Off de la Ok Lliga en una seu per determinar durant 4 dies com a molt. 

Aquesta seria una molt bona fórmula. Diem 4 dies per aconseguir una bona graella televisiva i per aconseguir que els aficionats s’hi puguin desplaçar. Per què no guanyar una lliga en aquest format? Llavors als qui aposten sempre pel FC Barcelona com a clar guanyador, segurament que apostarien per aquesta format de fer una fase final entre els vuit primers classificats. Seria molt atractiu i els mitjans de comunicació s’avocarien a informar de l’hoquei.

Però hi ha d’altres formats possibles. En l’últim partit de lliga, vaig estar parlant amb un àrbitre. Em comentava que per ells és complicat xiular un partit on no hi ha cap mena de transcendència perquè la tensió és mínima. Llavors ens vam posar a recordar allò dels temps passats, els Play Off per dalt i per baix, o sigui que no s’hi valia relaxar-se fins que s’acabés la temporada i s’evitava la picaresca entre equips tot mantenint la pressió fins a la última jornada.

Fa uns anys hi havia els Play Off entre els 8 primers classificats. Eren els típics a varis partits d’anada i tornada aconseguint el factor pista pels més ben posicionats. Però després hi havia una altra competició per escollir a veure quins equips acabaven mantenint-se o perdent la categoria.

Aquest seria el punt més destacat. Organitzar uns encreuaments entre els últims classificats de la Ok Lliga i els millors posicionats a Primera Nacional. El primer classificat de la categoria de plata podria pujar directament, però la resta s’haurien de guanyar el dret a pujar gràcies al sistema de Play Off. Per tant, els equips haurien de treballar de valent i fins a l’últim instant per aconseguir la permanència o bé l’ascens a la màxima categoria.

Tot plegat són una sèrie d’idees. Dubto que algú les vulgui portar a terme perquè l’hoquei malauradament és un esport on allò d’evolucionar poc se li dóna. Sinó observeu el ressò en els mitjans de comunicació d’aquest esport en relació a molts d’altres. Ara mateix seria genial que es disputessin uns Play Off per aconseguir ocupar espai en un moment on les informacions esportives són escasses.  Seguiré sentint enveja sana d’altres esports on si hi ha Play Off.

Que tornin els Play Off ja!

Resten dues jornades perquè s’acabi la present temporada de la Ok Lliga i sabeu on és l’interès? En saber quin seran els dos equips que baixaran de categoria. De la resta ben poc atractiu televisiu. Sabem que el Barça serà primer, el Liceo segon i queda l’interrogant del tercer, però i si tornessin els Play Off? 

Fa molts anys que segueixo l’hoquei sobre patins i els Play Off és una arma de doble fil. Per una banda aporta una dosi d’esportivitat extra en la qual els equips han d’anar a per totes per aconseguir l’objectiu de guanyar la lliga. En segon lloc, els equips no perdrien gas en aquest final de temporada i no donaria espai a les sorpreses. Per últim, els mitjans de comunicació estarien per tu i qui sap si veuríem hoquei per la televisió. 

Tots sabem que el món de l’esport es mou a partir del futbol, però aquest any la temporada ha acabat molt aviat. Hi ha un decalaix de 1 mes aproximadament en el qual la resta d’esports han d’aprofitar la manca d’informacions per sortir a primera línia. L’hoquei no sap aprofitar aquest espai perquè la lliga ja fa setmanes que està sentenciada i el poc interès es remet en saber qui baixarà, un fet que no pot ajudar a captar gent d’altres esports a no ser que sigui un equip proper a casa teva.

Sé que estem en temps de crisi i els clubs potser no veuen bé seguir la fórmula dels Play Off, però fem una reflexió ràpida. Recordo fa anys quan seguir la Ok Lliga (o Divisió d’Honor com s’ha dit molts anys) era un no parar. Partits dimarts i dissabte. Fa setmanes que no hi ha jornades seguides i es reserva gairebé tot al cap de setmana. Només amb 3 setmanes més de competició fem uns Play Off més o menys ben posats. Estem parlant de com a molt 11 partits més, fent els quarts i les semis al millor de 3 partits i la final al millor de 5. 

Fa anys aquesta fórmula s’aplicava i enganxava a molta gent. Si s’hagués aprofitat el buit del futbol pots aconseguir una quota informativa molt acceptable. Ara quin serà l’interès? És poc si som sincers. A més, uns Play Off et garanteixen la presència televisiva. Mireu el format de la final a 4 de la Lliga Europea, quin goig feia el Palau Blaugrana. I la final de la CERS a Itàlia? Donava gust. Per no parlar dels Play Off que s’han disputat a Itàlia aquests últims dies i han donat el títol al Fortei dei Marmi. 

Espero que ben aviat pugui tornar a veure la presència dels Play Off. Només cal bona voluntat i posar alguna jornada més entre setmana per aconseguir unes dates idònies per situar-ho dins del calendari. No és només un bé pels espectadors sinó també per la promoció de l’hoquei sobre patins que cada vegada està perdent més potencial en detriment d’altres esports.

Mentrestant, seguiré mirant aquestes dues jornades per saber qui finalment va a Europa i qui perd la categoria. La resta de coses ja fa masses setmanes que les coneixem i en el món de l’esport el més important és l’emoció i aquesta temporada, la Ok Lliga ha tingut emoció 0.

Fuga de talents

La crisi està afectant a tots els esports, l’hoquei no n’és una excepció. Fa quasi 20 anys que segueixo l’hoquei sobre patins i podem dir que últimament ha entrat en una fase d’estancament. La Ok Lliga durant molt de temps la considero com la millor lliga del món i no és gratuït, només cal observar qui capitaneja els guardons europeus a nivell de clubs i a nivell de selecció. Però aquesta tendència es pot anar trencant, l’any vinent la Ok Lliga tindrà una fuga de talents.

La situació econòmica que passen molts equips està fent replantejar a més d’un bon jugador l’aventura europea. Les últimes notícies referents a les sortides de Jordi Adroher, Albert Casanovas o Xevi Puigbí en són alguns exemples de jugadors que l’any vinent ja no estaran a la Ok Lliga. Destins diversos com Itàlia o Portugal on es pot viure de l’hoquei. Un fet gairebé impensable a la nostra lliga sinó és que jugues al Barça o al Liceo. 

Fa anys que es mira impassiblement com l’hoquei va perdent pistonada. No és un fet que m’inventi, només cal observar la disminució del seguiment que té el nostre esport respecte d’altres que anaven per darrera nostre. Un cas ben clar és el futbol sala. Avui per avui està per davant de l’hoquei en infraestructura i en seguiment. Cal que la Ok Lliga es posi les piles.

Per què no s’aconsegueix una llei semblant a la d’altres països? El mecenatge ha de ser el futur de l’esport. Actualment hi ha una llei per la qual es pot desgravar entre un 25% o un 35% segons si ets particular o empresa, però en d’altres països les ajudes arriben fins al 100% de desgravació. Els clubs ho estan passant molt malament i si no hi posem remei la bola cada cop es pot fer molt més gran. Aquesta podria ser una primera solució per l’esport en general i per l’hoquei en particular. 

No ens ha de semblar estrany que alguns bons jugadors abandonin la lliga per falta d’expectatives econòmiques. Entenc que si ets bo cal tenir una bona fitxa. Es trobaran a faltar molts d’aquests bons jugadors que donaven un plus de qualitat als partits i als seus equips. No ens enganyarem que marxen molt bons jugadors i que això afectarà al nivell de la competició sense voler desmerèixer als que es quedaran.

En totes les situacions cal buscar el costat positiu. Li trobaria si em refereixo als nous talents que no han acabat d’esclatar. Joves jugadors que ho han guanyat tot en els campionats de base, però que ara tindran l’oportunitat de la seva vida amb l’espai que deixaran aquests grans jugadors. L’hoquei sempre s’ha caracteritzat per ser una font inesgotable de bons jugadors, espero que aquesta sigui la solució al problema de la fuga de talents.

Pel que fa la solució al propi hoquei? No la sé, sinó no estaria aquí. Crec que ja s’ha dit més d’una vegada. Cal que els clubs apostin per una lliga gestionada per ells mateixos. Buscar la sortida a un esport que és atractiu i deixar-se de pistes blaves. Per cert, algú sap on ha anat a parar la famosa pista blava? Masses interrogants que em plantejo i qui sap si algun dia s’acabaran resolvent. De moment, el que sí sé, és que l’any vinent no podré gaudir de l’espectacle de Jordi Adroher, una llàstima!

Resum Muralla Òptica Blanes 3 CP Tordera 1

La jornada 23 de la Ok Lliga no era una jornada qualsevol per mi. Des de feia anys que no em trobava amb el fet que l'equip del meu poble jugués contra l'equip amb el qual fa molts anys hi estic vinculat. Tret d'aquest fet substancial a destacar que el Blanes només podia guanyar o guanyar, qualsevol altre resultat l'hauria portat a una situació molt complicada. Finalment va aconseguir guanyar per 3 a 1 amb un partit on cal destacar la feina de tot l'equip. Al Tordera li va mancar més agresivitat en atac.

"Guanyar la Copa d'Europa ha sigut espectacular"

Comencem una nova Ok Entrevista especial. Fins al moment havíem entrevistat a un/a protagonista, però avui seran dos i bessones. Es tracta de les flamants campiones d’Europa amb l’Alcorcon, les germanes Bernadas, la Raquel i la Teresa. Les dues van néixer al 31 de maig de 1994, formades a la base de l’Igualada han coincidit de nou al Alcorcón.

Qui us va iniciar al món de l’hoquei?

R: Gràcies a una xerrada de la Teresa Torrents sobre hoquei patins a l'escola, llavors vam decidir provar-ho i aquí seguim

Com van ser els vostres inicis des de la base fins a debutar a la màxima competició?

T: Vam començar jugant amb 8 anys a categoria sènior, Segona Catalana, i anàvem a entrenar amb el primer equip. Entremig es va crear un Primera Catalana i després amb 13 anys jo i la Raquel amb 14 vam debutar al primer equip. Amb 15 vam fer el salt al primer equip de l’Igualada que va passar a disputar la Ok Lliga femenina. 

Teresa,  per què vas optar per fer de portera?

T: Des d’un principi la posició que més em cridava l'atenció era aquesta, però no va ser fins els 10 anys quan la portera del segon equip ho va deixar i ens vam quedar sense. Llavors ho vaig provar i es pot dir que em vaig enamorar de la porteria!

Raquel, com et definiries com a jugadora?

R: Davantera, jugadora d’àrea, explosiva de moviments, el ganxo com arma principal i amb la mirada posada sempre al gol

 Teresa, com sorgeix l’ oportunitat d’ anar a jugar al Alcorcon? 

T: M'ho ofereixen mentre estic estudiant batxillerat, però no contemplo la possibilitat de marxar. 2 anys després torna haver-hi la opció i principalment per motius d'estudis i de viure una nova experiència, començo l’aventura.

Raquel, aconseguir aquesta temporada l’Europeu ha sigut un dels teus millors moments com a jugadora?

R: Indiscutiblement sí, per tot jugador/a poder jugar i guanyar un títol d’aquesta magnitud, és un somni fet realitat.

Per vosaltres ha sigut més important el títol Europeu pel fet de guanyar-ho juntes?

R: Claríssimament sí. Guanyar per primer cop el títol més important a nivell de clubs i juntes, ha sigut ESPECTACULAR 

Com es viu l’hoquei a Alcorcon?

T: De forma diferent a Catalunya, és molt més familiar. I en el nostre cas essent el femení el primer equip, tant el club com la gent i afició estan entregats al 100% amb l’equip. És impressionat  veure com s’omple cada cap de setmana el pavelló.

Com veieu la situació de l’hoquei femení? El calendari desvirtua la competició?

R: Ara mateix és molt complicada, degut a la situació econòmica actual, sinó fem un esforç i seguim treballant arreu d’Espanya com s'ha fet fins ara, en un futur proper podem estar com fa 10 anys. Respecte al calendari, si que es veu afectada, però tal i com estan les coses sinó es permetessin aquest canvis probablement  hi hauria equips que no podrien competir 

Aconseguir el títol de lliga està molt complicat, no?

T: Si som realistes, sí, ens hem centrat a la Copa d’Europa i els nostres resultats a lliga s’han vist afectats. Ara toca lluitar per estar el més amunt possible i anar a per la tercera posició.

Seguireu la propera temporada al Alcorcon o teniu pensat un canvi de destí? La prioritat serià l’Igualada.? 

R: Per motius d'estudis i perquè aquí estem molt bé la idea és seguir al Alcorcon. Però Igualada és casa nostra i la possibilitat de tornar està sempre present!

Des de Igualada diuen si podeu donar ànims a l’equip per la Final de la CERS? Per nosaltres seria especial

T: oi tant! De part de les dues donem molts ànims a tots els jugadors i els desitgem molta sort! Esperem que portin la copa!

En Jordi Graell ens diu "M'agradaria saber com es van prendre les germanes Rodríguez que les cités com a "Diafrosis" . Com veieu Twitter i l’Hoquei?

R: Els hi vam comentar i s'ho van prendre amb humor! Respecte al twitter i l'hoquei, aquesta app està servint de plataforma per difondre l'hoquei. Cal agrair a comptes com @hoqueitweet @som_dhoquei (...) la gran feina que fan!

I per últim, ens pregunten pels Moixanguers ? Els seguiu des de Madrid? 

T: Oi tant que sí! Seguim les actuacions i novetats via twitter. Els desitgem molta sort per la nova temporada

Moltes gràcies #twins per aquesta #okentrevista . Molta sort :-))

R: Moltissimes gràcies per comptar amb nosaltres! Molt bona feina la vostra @hoqueitweet, seguiu així! Visca l'hoquei!

La Copa del Rei del Blanes

El 18 de març de 2001 el Blanes HC aixecava el seu primer títol de la història, la Copa del Rei de Sant Sadurní d’Anoia. Els blanencs no sortien com a candidats al títol. En aquells moments ocupaven la setena posició a la lliga, però va saber donar la campanada i va guanyar el torneig del KO.

En aquella edició de la Copa hi havia el FC Barcelona que partia com a principal candidat al títol. Però d’aprop el seguia l’Igualada i el Reus que ocupaven la zona alta de la classificació. La resta d’equips van ser el Noia com a organitzador, el CP Vic, el Liceo de la Corunya i el CP Voltregà que va ser un altre dels revulsius a la final.

Les plantilles dels equips de la Copa del 2001. Font: El Punt Girona

No va ser una temporada massa fàcil pel Blanes. Feia poc havia canviat d’entrenador després de la destitució de Clua i l’arribada a la banqueta de Xavi Albet amb una sèrie de joves jugadors amb una mitjana de 25,7 anys. Els porters eren Ernest Freixas i Quique Martín acompanyats a la pista amb Ivan Tibau, Santi Pons, Sergi Roura, Javi Gutíerrez, Kimi Ridaura, Joan Feixas, Miquel Calero i Josep Martos. Els dos màxims golejadors de l’equip i referència al davant eren Pons amb 27 gols i Tibau amb 22.

Els dos quadres de la competició tenien per una banda als quarts de finals els enfrontament entre Liceo i Voltregà i FC Barcelona- Noia que es disputarien el dia 15 de març, per l’altra banda del quadre l’Igualada - Vic i un complicat Blanes - Reus. Del primer quadre en va arribar a la final el Voltregà entrenat per Jordi Camps amb uns joves Trabal, Panadero, Teixidó o bé Armengol.

El camí del Blanes es va iniciar el divendres 16 de març a les 22.45 hores en el seu duel contra un ós dur, el Reus. En aquell Reus hi jugava Mariotti, Jordi Garica, Joan Sabater, Joan Carles Vadillo o bé Alejandro Domínguez entrenat per Josep Maria Barberà. Era l’equip que partia en una millor situació per passar a les semifinals. Els àrbitres del duel van ser Molina i Gustems.

El partit va ser dominat pels blanencs tot i que es va haver de resoldre als penals. En una primera part dominada pel Blanes van marcar Calero i Martos situant un 2-0. Ja en el segon temps es va recuperar el Reus per situar el 2-1 de Garcia al minut 28, però Calero al minut 30 situava el 3-1. Encara hi hauria temps suficient perquè el Reus aconseguís l’empat al minut 42 després dels gols de Domínguez i Mariotti. Tot quedava a mans dels penals. Però la tanda de penals va somriure al Blanes. Santi Pons i Joan Feixas eren els protagonistes al marcar els seus penals, pel Reus només ho faria Mariotti. 

Un cop superats els quarts, a semifinals no ho tindria gens fàcil perquè arribava un altre rival dur, l’Igualada. Segon a la lliga, tenia una plantilla amb Càceres, Jordi Guillén, Eduard Polan, Jaume Llaverola o Santi Carda entre alguns dels noms més destacats. Albert Folguera s’asseia a la banqueta.

Va ser un partit dur, no es va resoldre fins als instants finals. El Blanes obria la llauna al minut 2 gràcies a un gol de Martos. No seria fins als últims 10 minuts de partit que van arribar els gols. Al 41 Càceres feia l’empat a 1, Santi Pons situava el 1-2 al minut 43. L’empat a 2 arribava al minut 48 gràcies a Guillen, però quan tot semblava que els portaria a una nova pròrroga, Santi Pons feia el definitiu 2-3 que els portava a una final per primer cop a la seva història. El Voltregà l’esperava.

Imatges de la final entre el Blanes i el Voltregà. Font: El Punt de Girona, 19 de març de 2001

Els dos equips eren la sorpresa de la final. De fet cap dels dos entrava a les travesses per ser-ne el guanyador o fins i tot per disputar-ne la final. A més, Jordi Camps tenia el problema de dues baixes importants com la de Xevi Armengol que justament es casava aquell dia i de Viñas sancionat. Els àrbitres van ser Vidal i Garcia. 

El partit va començar amb avantatge pels de Sant Hipòlit que van obrir el marcador al minut 10 gràcies a un gol de Marc Tibau. Però la rèplica vindria al minut 19 quan Joan Feixas aprofita una bola de Freixas per batre a Trabal. La clau del partit va ser quan a falta de 5 segons pel descans, Calero va agafar la bola i va situar el 1-2 al marcador. Un gol psicològic.

Ja a la segona part caldria esperar fins al minut 42 quan Santi Pons va fer una passada per darrera la porteria que va aprofitar perfectament Joan Feixas per situar el 1-3. Tot i que el Voltregà va buscar retallar diferències amb una pressió a tota la pista, no seria fins al tram final del partit que aconseguiria marcar. Lluís Teixidó va fer el definitiu 2-3 amb un xut que va sorprendre a Freixas, però era qüestió de segons perquè la Copa anés a parar a mans del Blanes. Joan Feixas seria designat el millor jugador de la final.

El Blanes aconseguia el seu primer títol de la història i el president de l’entitat, Josep Ridaura, va dedicar el títol al vicepresident de l’entitat, Àlex Ros que estava a l’hospital on va rebre la visita de tota la plantilla i una reproducció de la Copa. L’homenatge de la població de la Costa Brava seria dimecres amb l’arribada a l’Ajuntament i els parlaments a la balconada dels protagonistes d’aquella gesta de fa 13 anys, un 18 de març de 2001. Només feia 2 anys que el Blanes havia tornat a la màxima competició i ja tenia el seu primer títol a les seves vitrines, la Copa del Rei de Sant Sadurní d’Anoia. 

L'editorial que dedicava El Punt de Girona a la Copa del Blanes del 2001: Font El Punt de Girona

75 anys de l'afusellament de Carles Rahola

A les 5 de la matinada del 15 de març de 1939 Carles Rahola va ser afusellat pel règim franquista. Després de 75 anys encara molts ens preguntem quins van ser els motius reals per executar-lo. De fet consultant els diaris de l’època observo com era considerat com a escriptor catòlic. Un fet que no associaríem mai a una execució per part del règim franquista. Però la justícia i els judicis que es van fer eren ben cecs (si és que en podem dir justícia). Rahola va salvar la vida fins i tot a un capellà de Girona però no va ser argument suficient per salvar-lo. 

Aquest 15 de març m’ha agradat llegir com a El Punt de Girona a través d’un bon article d’Anna Puig ens refresca la figura de Carles Rahola. Us deixo l’enllaç perquè el llegiu, http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/722588-afusellar-el-nom-i-la-memoria.html , o bé podeu llegir la vessant més històrica que apunta l’ historiador gironí Josep Clarà al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/girona/2014/03/14/lexpedient-preso-rahola/660653.html .  L’objectiu del present article és centrar-me en el ressò de la mort de l’escriptor gironí a través d’una cerca senzilla per aportar un altre punt de vista i per convidar-vos a conèixer la figura de Carles Rahola. 

Fullejant la premsa del moment no es parla gens de la mort ni l’afusellament de Carles Rahola. Les notícies com és habitual provenen de l’exterior. No serà fins al 14 d’abril de 1939 que “La Solidarité” i “España Democrática” ens parlen del tràgic succés. 

“La Solidarité” es va publicar durant poc temps. Es conserven exemplars de l’abril de 1939 editat a la localitat francesa de Montpeller i en català. Per la seva part “España Democrática” es publicava a Montevideo. S’han localitzat edicions des del 1938 fins al 1940. A més tenia un subtítol prou suggerent “Órgano del Comité N. Pro Defensa de la República Democrática Española”. Però entrem en matèria.

“La Solidarité” encetarà l’edició  del 14 d’abril recordant l’efemèride del vuitè aniversari de la proclamació de la Segona República, però en un breu hi escriurà la nota “Dolor de Catalunya” dedicat a Carles Rahola. La publicació comenta que ja ha patit molt males notícies d’ençà de l’inici de la guerra però la de la mort de Rahola el colpeix de manera dramàtica.

Es pregunta “...Qui era Carles Rahola? Per què l’han mort? Carles Rahola era un home moderat- pertanyia a Acció Catalana Republicana. No havia ocupat mai cap càrrec polític ni intervingut en fets notables. Historiador erudit, prosista excel·lent, era un simpàtic vell de seixanta anys, cordial i plàcid. Com havia explicat la història i la llegenda dels vells castells empordanesos, o la dominació napoleònica a Catalunya, anotava durant la campanya els bombardejos aeris que sofrí la seva Catalunya, anotava durant la campanya els bombardejos que sofrí la seva vila de Rosses, amb dades de les víctimes i els danys. Tasca d’arxiu en fi, per als historiadors que el seguiren...I això li ha valgut la condemna...”.

Carles Rahola va rebre la notícia de la seva condemna a les 11 de la nit del 14 de març, unes hores després seria executat. Però “La Solidarité” des de la llunyania ens aporta algunes informacions que no eren del tot certes. Sobre la condemna en diu “...més tard es va saber que la pena capital li havia estat commutada per la reclusió perpètua. Però ara, brutalment una altra nova, Carles Rahola fou executat ahir, 31 de març. Acaba d’explicar-m’ho un fugitiu que, per procediments que no cal divulgar, ha reeixit passar la frontera després d’haver abandonat Barcelona ja fa uns quants dies...”.  

"La Solidarité" 14 d'abril de 1939: Fons: Prensa Histórica Virtual

El mateix divendres 14 d’abril de 1939, “España Democrática” informa de la mort de Rahola sota un article amb el títol “Realízase una intensa represión en toda España”. La notícia prové de França, en concret de Perpinyà on un important eclesiàstic ha explicat que “….según la cual había sido fusilado en Gerona por las autoridades de Franco el Sr. Carlos Rahola, ilustre escritor y publicista catalán que recientemente fue condenado a muerte al ser apresado por los franquistas…”. Però no va ser la única mort. Segons les informacions del diari hi van haver més de 100 execucions a Girona “…más de 100 personas sufrieron idéntica suerte, sea fusilados, asesinados o mediante el clásico paseo…”. 

"España Democrática" 14 d'abril de 1939 Font: Prensa Histórica Virtual

“España Democrática” resultarà un fil molt interessant per conèixer d’altres informacions al respecte de l’afusellament de Rahola. El 16 de juny de 1939 informa que a Espanya hi ha 400 consell de guerra en marxa i subtitula “Cada día es más terrible la represión facciosa con los españoles acusados de republicanos por la “Quinta Columna”. 

En aquest escrit s’explica que Franco ja havia proclamat abans d’acabar la guerra que suprimiria a dos milions d’espanyols. A data 2 de maig ja s’havien executat 26.000 persones a Madrid i 16.000 a Barcelona. Citarà una sèrie de casos sobre invencions per condemnar a innocents a la mort. Per exemple cita a Isaac Peral (fill de l’inventor del submarí) acusat de “…dirigente comunista…”. O bé el cas de Carles Rahola que seria condemnat “…. a muerte del escritor católico catalán Carlos Rahola denunciado como “separatista peligroso”…”.

El responsable de la depuració a Catalunya va ser el Coronel Hungria, el primer cap de policia de Barcelona després de l’ocupació franquista. En una circular mostra quines eren les directrius a seguir “…Que debería procederse inmediatamente a la detención preventiva de toda persona sobre la cual hubiera convencimiento de haber participado directa o indirectamente en la organización de entidades militares, políticas o sindicales; de haber tenido relaciones continuas, privadas o domésticas con los miembros del partido rojo o los dirigentes de las organizaciones políticas o sindicales; de ser pariente de alguna de esas organizaciones; de haberse fugado…de estar afiliado a uno de los partidos autonomistas catalanes, en particular a la izquierda republicana catalana (Esquerra)…”. 

Seguiran les denúncies des de Montevideo a través de “España Democrática”, així al 20 de juliol publicarà un article de Simone Tery “El cobarde asesinato de un pueblo”. El subtítol ho deixa prou clar “Asesinaron a Más Leales, que los que Podrían Morir en un Año de Guerra”. En aquells moments les xifres d’executats eren de 35.000 a Madrid, 25.000 a Barcelona i 15.000 a València. Segons les dades que té la premsa franquista reconeixia que tenien 300.000 detinguts pendents de judici, el que elevaria encara més la xifra de morts. 

Tery hi veu a darrera de tot plegat no només la voluntat política sinó l’objectiu era l’assassinat sistemàtic de tot un poble. Cita alguns exemples de personatges que no estaven a primera línia, però que acaben essent jutjats.  En primer lloc hi ha el cas de Carles Rahola “…el profesor Rahola, historiador católico que en los primeros días de la rebelión había salvado al cura de Gerona, a pesar del testimonio de éste fue fusilado…”. 

Sentenciarà Tery dient que “…Pero se mata por matar. Hay que asesinar a la cultura de España, hay que espantar a todas las clases de la sociedad y hasta a la burguesía que podría no aprobar la colonización ítalo-alemana…es el terror preventivo…”.

"España Democrática" 20 de juliol de 1939 Font: Biblioteca Virtual de Prensa Histórica

El cas de la mort de Carles Rahola va colpir a “España Democrática”. Encara al 7 d’agost de 1940 ressorgia el seu cas com un exemple de mort totalment injustificada “…A Carlos Rahola, eminente historiador y escritor católico. Todos ellos fueron fusilados bajo acusaciones fantásticas…”. 

En la sentència es descrivia a Rahola com “uno de los más destacados separatistas de Gerona, colaborador asiduo del diario separatista de la localidad “L’Autonomista” en el que escribió artículos literarios e históricos y últimamente otros de carácter político, en los que alentaba a las masas a prolongar inútilmente su resistencia (…) Influyente entre los elementos marxistas, favoreció a determinadas personas de derecha. Distinguió con su particular animosidad a los italianos y alemanes…”. Tot i que el president del tribunal va emetre un vot particular perquè la sentència fos més benigna va ser executat a les 5 de la matinada del 15 de març de 1939. 

Resum del Blanes - Reus

Aquí teniu el resum del Blanes 3 - Reus 9. La primera part va ser dolenta i el Reus la va aprofitar per situar-se amb un 0-6. Al segon temps les forces es van equilibrar i el Blanes va aconseguir retallar diferències però deixant un resultat ampli de 3-9. Ara a observar els errors i a concentrar-se per la propera jornada contra el Barça. 

RIP hoquei femení

Aquest dimecres al matí ens hem llevat amb una mala notícia, el CERH ha defugit de la seva responsabilitat com a garant del futur de l’hoquei i ha condemnat el femení a la seva mort més o menys prematura després de sancionar al Girona CH amb la pèrdua del partit contra l’Ely anglès i una multa de 3.000 €.

En les societats democràtiques sempre s’ha parlat que cal equiparar la presència femenina als càrrecs directius a la masculina. El mateix caldria fer en el món de l’esport que sempre s’ha relacionat a un espai masculí, però més enllà existeix l’esport femení. L’hoquei femení existeix, però el comitè esportiu del CERH l’ha condemnat a mort.

El Girona CH va patir una avaria que li va comportar arribar més de 20 minuts tard en el seu partit europeu contra l’Ely. La sanció que li han imposat és una multa de 3.000€ i la pèrdua del partit sense deixar opció a repetir l’encontre (una possibilitat que s’apuntava). És molt trist que s’arribi a una sentència d’aquestes característiques quan saps de sobres que el club gironí té tota la raó del món.

Més enllà de la sanció s’imposa el sentit comú i aquest em diu que al CERH aquest no existeix. Algú amb dos dits de front hauria sentenciat en aquest sentit? I en cas afirmatiu, per què no li han caigut partits de sanció? En poques paraules demostra que el Girona té raó. Ha anat de cara a la galeria per fer una sanció exemplar en una competició on no hi juga cap equip portuguès.

Quim Puigvert, seleccionador alemany femení,  m’apunta a través del twitter que a principis de temporada un cop fet el sorteig dos equips es van retirar de la competició europea. Va ser el cas del Benfica i el Düsseldorf, el CERH va actuar per sancionar-los? No...el motiu de la renuncia va ser econòmic. Dos equips van haver de descansar.

Recordem a tothom que el Girona ha fet un gran esforç per poder competir aquesta temporada. Iniciar la temporada no es veia gens clar. De fet, les actuals sots campiones d’Europa no havien de competir enguany, però l’ajuda de l’ajuntament ha permès inscriure l’equip. La recompensa? Multa de 3.000 € i partit perdut.

La vergonya del CERH cada vegada ens fa enfonsar una mica més. L’hoquei femení està tocat de mort. No fa pas massa l’europeu de seleccions gairebé s’havia de suspendre per manca d’equips, ara una sanció idiota per un equip que té tota la raó del món... quina serà la propera proesa per enfonsar-nos una mica més? Amb gent així val més abandonar.

No sé pas per on passa el futur, però el que tinc clar és que mentre hi hagi una sèrie de personatges que no en tenen ni idea del que és esport regulant l’hoquei europeu, el futur és molt negre i ben aviat ens lamentarem dient RIP hoquei patins.

Els clubs s’haurien de posicionar d’una manera o una altra. Buscar solucions i donar suport al Girona perquè el dia de demà no es repeteixi un episodi tan lamentable com el viscut els últims dies. Sinó s’actua ben aviat no parlarem d’hoquei perquè se’ns haurà mort als braços. RIP hoquei femení.

De moment, espero que el Girona CH presenti un nou recurs perquè té totes les de guanyar. És una sanció irreal, en un cas on el CERH no té gens de raó. Espero que els tribunals de l’esport siguin més raonables i es decantin del costat gironí, mentre caldrà seguir lluitant i demostrant que més enllà del comitè europeu existeix la racionalitat dels clubs.

75 anys de la fi de la Guerra Civil a Tordera

La paraula celebrar sempre ha denotat alegria, festa...però en aquest cas ni és una festa ni és alegria, senzillament és recordar un dels capítols més foscos que pot viure una societat, una guerra civil, una guerra entre germans. Qui no ha escoltat en boca dels seus avis explicar una història d'una lluita entre germans en la qual cada germà lluitava per un front diferent? Són records llunyans però que no cal oblidar perquè no volem repetir una guerra entre germans.

El 1 de febrer fa 75 anys de la fi de la guerra civil a Tordera. Ha passat molt de temps des de llavors però sempre és un bon exercici fer memòria i recordar capítols de la nostra història que s'han oblidat al pas del temps. Una guerra entre germans sempre és una mala experiència però recuperar el que va passar n'és una bona experiència per evitar que es torni a repetir. Famílies dividides, morts inútils, accions impunes...són elements que podem trobar en aquells 3 anys de lluita sanguinària.

El 26 de gener de 1939 queia una de les capitals més importants per la República Espanyola, Barcelona era ocupada pels nacionals. Amb aquest panorama només faltava veure com en els propers dies s’anava completant la total ocupació de Catalunya. D’aquesta manera, Tordera era ocupada un 1 de febrer de 1939 per obrir un nou període històric, era un punt estratègic clau ja que la geografia del riu era un element clau per seguir l'ocupació en direcció a Girona.

La caiguda de Barcelona feia que el front de guerra s’obrís més enllà del riu Tordera. Maçanet era el nou punt de control dels republicans que mica en mica anaven enfilant el camí de l’exili. Més d’una vegada, els torderencs van observar com els obusos passaven per sobre del poble. Aquest fet comportava un neguit entre la població. El nou front es va muntar a la riba esquerra del riu. La gent veia com l’exèrcit abatut de la república anava cavant trinxeres des del davant de l’estació fins a prop del pont de l’actual Nacional II.

Els dies previs a l’ocupació es va viure amb molta inquietud. Els republicans van fer caure el que es coneixia com el Pont Nou (el de l'actual N II) per evitar una ocupació ràpida dels nacionals, però de poc servia. La destrucció d’aquest punt de comunicació va comportar destrosses prou importants. Només va quedar en peu la zona del mig, el que el feia totalment impracticable el pas cap a l’altra banda a causa del gran cabal que passava pel riu en aquella època. Aquest gest de força va ser ràpidament contrarestat pels nacionals. Aquests van construir un pont provisional de fusta per fer més ràpida l’ocupació.

La nit del 31 de gener va ser frenètica a la seu dels socialistes situada a can Navinés. Quatre persones van tenir la idea de cremar tots els documents que s’havien generat durant la guerra. Aquesta acció la van fer per evitar donar pistes als nacionals. Aquest bàndol socialista estava format essencialment a Tordera per la Unió de Rabassaires que havia controlat l'ajuntament en diferents fases de la guerra.
 

El dimecres 1 de febrer de 1939 va ser quan Tordera va caure de forma definitiva en mans dels nacionals. La brigada italiana Littorio acompanyada de marroquins van ser els responsables de controlar Tordera. Tot i això, l’arribada de les tropes a Tordera ja s’havia iniciat la nit abans. Van decidir fer una aturada a Mas Reixac per reprendre el camí l’endemà al matí. Durant tota la nit es podia veure com hi havia avenços cap al poble per preparar la presa final. Així, les tropes franquistes van tocar les campanes a les 8 del matí per fer oficial la seva arribada. El següent punt era ocupar els llocs oficials. Les brigades portaven inscrit amb guix blanc “Madrid – París - Londres”  a les tanquetes i carros blindats.

Aquest és el llibre que vaig coescriure i es va publicar al 2002

 

Al veure la fi de la guerra i al sentir les campanes, una part de la població va sortir al carrer expectant amb l’entrada dels soldats. La gent no va mirar qui havia guanyat la guerra sinó que tenien una certa satisfacció perquè s’havien acabat tres llargs anys de patiments. Però aquests no sabien que encara els esperava un període molt més dur amb l’arribada de la postguerra.

Un altre fet destacable era la retirada dels republicans. Tordera per la seva situació era un important pas cap a França, de pas obligatori dels molts ciutadans que van fugir de la gran ciutat. Alguns dels exiliats van deixar la seva marca per les masies torderenques i fins i tot van oblidar part de les seves pertinences en el seu camí cap a l’exili.

Un cas curiós l’exemplifica una família torderenca. Els Pagès Serra van abandonar el poble quan va esclatar la guerra. Es van establir a Perpinyà, a l’avinguda Marchal Joffre on alguns van tenir la sort de rebre l’hospitalitat de la Narcisa i l’Honorato. Molts dels torderencs que van haver de fugir recorden la seva hospitalitat.

La brigada Littorio i els marroquins es van haver d’estar uns dies al poble. Es van haver d’allotjar a l’antiga escola Ignasi Iglésias. La seva empremta va quedar en el record dels habitants. Van cremar llibres que eren vistos com a revolucionaris i van guixar a les pissarres de l’escola proclames a favor dels franquistes.

Els marroquins van fer parades amb aliments al llarg de tot el poble, però el gran problema que hi havia era la falta de diners. Les noves autoritats només permetien el comerç amb un tipus de moneda que era molt escassa en aquell moment. Les sèries autoritzades eren poques i els banquers de l’època es van aprofitar de la desinformació de la població per enganyar-los.

Les primeres accions de les autoritats al poble van ser organitzar una missa de campanya davant de l’actual església. Després el sergent de la Guàrdia Civil va començar a buscar un nou govern pel poble entre els afins al nou règim. Així el 22 de juliol de 1940 s’escollia com a nou alcalde Lluís Rossell al costat de dos tinents d’alcalde i nou regidors. Tanmateix es va crear una Junta Local de Recuperació al 8 de febrer de 1939 per poder portar moneda legal al municipi.

Els qui no tenien opció per marxar i eren contraris al nou règim els van anar detenint en els dies posteriors a l’arribada franquista. Van entregar les armes a l’entrada del pont de Ferro i van ser carregats amb camions. Molts van ser enviats a camps de concentració com el de la Bota a Mataró on van afusellar molts cabdills republicans. Els qui no eren acusats directament romanien als camps de concentració. En podien sortir gràcies a un aval signat pel capellà del poble, l’alcalde i el cap de Falange Española a Tordera.

El pitjor per molts ciutadans va ser després de l’arribada de l’exèrcit nacional. Els pagesos tenien aliments per fer intercanvis però la resta ho van passar molt malament. La cartilla de racionament va ser una de les eines fonamentals per poder sobreviure, però calien diners per poder comprar alguns dels productes. A la cartilla hi havia productes bàsics com pa, oli, arròs, sucre i cafè. La llet no hi era per la gran producció que es feia a Tordera.

Molts articles no es podien trobar però per això hi havia l’estraperlo on es podien aconseguir productes que mai un hauria pensat. A més, Tordera era un important zona de pas cap a d’altres i el mercat dominical, aquests eren dos punts importants per fer destacable l’estraperlo en els anys de la postguerra.

"Lluitarem per dedicar la Copa a l'Arnau"

Dani Rodríguez, jugador del Club Patí Voltregà és el protagonista de la  primera #okentrevista del 2014. Acaba de complir 30 anys i està fent una de les seves millors temporades com a jugador, amb el Voltregà és tercer a la Ok Lliga. 

Va començar a jugar amb només 4 anys al seu actual equip, tot i que ha passat per altres equips com el Lloret, Blanes o bé Igualada. Al 2002 va debutar a la màxima competició i es va proclamar campió de la Copa de la CERS amb el Voltregà. Al 2010 arribava a la final de la mateixa competició però amb el Blanes. Una de les seves passions són els més petits i per això ha exercit com a coordinador de la base de Voltregà i entrena des dels 13 anys.

El Voltregà s'ha mostrat com una pinya aquesta temporada llFoto: Xevi Sunyol

Dani Rodríguez benvingut:

Gràcies per convidar-me!

Qui et va iniciar a la pràctica de l’hoquei amb només 4 anys?

Vaig començar a jugar perquè a Sant Hipòlit o bé jugues a hoquei o a hoquei. El meu avi patern n’era aficionat i ho vaig fer gràcies a ell.

Amb només 18 anys, debutes amb el Voltregà a #oklliga i guanyes la CERS, quin debut no?

Doncs sí, jo era qui donava les aigües, però va ser un any espectacular on vaig aprendre molt d'en Jordi Camps (entrenador) i de Guillem Trabal, Panadero, Armengol, Casalí, Viñas, etc.

Quins records tens de la teva primera etapa a Voltregà?

La primera etapa va ser difícil, veníem d’una generació irrepetible i van ser desitjats pels altres equips i ràpidament vam haver de pujar els més joves, però de tot s’aprèn i vam aconseguir no baixar varis anys a última hora, però va ser una etapa bona i on vam aprendre molt.

Després arriba el salt primer a Blanes, Lloret i Igualada, per què vas decidir marxar?

Decideixo marxar per seguir creixent i perquè a Blanes feia un pas endavant envoltat de grans jugadors dels que podia aprendre molt i fer-me millor jugador!

Quin record tens de la final de la CERS amb el Blanes? 

De la final en si mal record, no vam saber-la competir tot i tenir un equip davant que seria els 2 següents anys campió d’Europa, però aquella temporada va ser molt bona i la semifinal i la prèvia de la final van ser sensacions increïbles!!! Gran record!!!

Quins records tens de la teva etapa a Igualada? Trobes a faltar l'Eix?

A Igualada vaig viure una de les millors temporada amb el millor equip que he jugat mai! Guardo un record increïble i un grapat d'amics per tota la vida. Va ser una llàstima que aquella etapa acabés com va acabar! L'Eix?Jaja no no gràcies

Quin és el porter que t’ha costat més marcar-li en els teus anys anteriors a la #oklliga? I aquesta temporada?

Especialment sempre m'ha costat molt en Guillem Trabal i en Xevi Puigví. Com a tothom no? I aquest any amb en Roger Molina!!!

Segueixes algun "ritual" abans dels partits? 

A mida que m'he anat fent gran cada vegada menys! I millor així tot i que algunes manies tinc!!!

Amb qui et vas fixar per mecanitzar tant el famós "Bodiroga" (sota cames) o la mitja volta agafant la tanca?

Són dues jugades que vaig aprendre entrenant amb Panxito i que practicava amb ell la 1a etapa al Voltregà que va venir dues vegades per ajudar-nos a salvar la categoria. Era un jugador brutal! I m'agradaven especialment aquests dos moviments q feia!

El Reus serà el rival a quarts de la Copa, com veus el partit?

Un rival molt dur amb grans jugadors. Crec que serà un autèntic partit ja que als dos ens encanta l’hoquei ofensiu. Hi anirem amb molta il·lusió!

Quin creus que serà l'equip revelació i qui guanyarà  la #copaok ?

Espero i desitjo que el guanyador de la copa i l'equip revelació sigui el Voltregà! Lluitarem per dedicar-li a l'Arnau!!!

Creus que haver tornat al club de la teva vida ha estat clau per fer la gran temporada que estàs fent? 

Si n'estic convençut! La il·lusió i les ganes que tinc no les podria tenir enlloc més! Ha set vital per creure en que tenia molt recorregut encara i per creure en fer alguna cosa gran amb el Voltregà.

Quins objectius et marques en aquesta 2a volta de la lliga?

Si estem on estem és perquè només  hem anat mirant el següent partit, ara intentar fer el més  difícil, guanyar al Palau divendres i ja veurem on ens trobem quan faltin 5 jornades i a què podem aspirar!!!

Les victòries van amb dedicatòria #niunpasenrere la copa i la temporada aniran per ell? No ho heu tingut fàcil amb pèrdues dins el Voltregà

La veritat és q ha set un any molt dur, la pèrdua de l'Arnau va ser el cop més dur que l'equip podia rebre, però ell ha passat a empenya'ns des del cel i a ser un exemple de lluita i de superació per tots nosaltres i per tots els nens i nenes que juguen al Voltregà . Ha deixat una herència al club impagable!!! Tot el que aconseguim serà per ell i la família!

Com és jugar al costat del teu germà Àlex? Consideres que ets més exigent amb ell? Com el veus com a jugador?

Havia pogut jugar amb en Carles i ara amb ell. És una de les raons per les quals vaig tornar. Sóc molt més exigent tot i que intento controlar-me. Té un futur molt bo per endavant si treballa i segueix sent humil com fins ara!

 Sac i Ganxo és la millor afició que un club com el Voltregà pot tenir?

És la millor afició que pot tenir mai ningú i ho han demostrat estan al costat de l'equip quan va bé i sobretot quan anàvem malament, jugar i notar que els teus amics, coneguts empenyen des de fora cada dia i a qualsevol hora i lloc et dóna un plus que només ells són capaços de donar!  Amb la nostra afició clarament juguem amb un més!!!

Com t'ho fas per sortir cada setmana al Top 5 de la #oklliga? T'agrada la iniciativa?

És una gran iniciativa! Important serà tot el que es faci per l'hoquei! Li dec haver caigut bé al que escull!

T'ha passat pel cap fitxar pel CP Vic?

Mai he tingut aquesta opció de sènior. Però no podria, no renunciaria als meus ideals i als meus sentiments. He nascut i  crescut mamant  el Voltregà pels 4 costats, la meva sang és vermella perquè no m'han deixat escollir!!!

Qui t'ha ensenyat a tirar les directes?

Sempre he tingut la confiança dels entrenadors per tirar-les i ara també d'en Ricard. Amb els anys vas aprenent i estudiant els porters! També fixan-t’he amb companys d'altres equips i veient com ho fan!

El teu futur passa com a entrenador de base o et veus entrenant a #oklliga ? 

No descarto res... Però formar nens m'apassiona i tinc molt per aprendre d'altres entrenadors i d’especialistes de l'esport!

Com a entrenador, quin és l'equip que més t'ha marcat? 

Seria injust dir-ne un! Tots m'han marcat d'una manera o altre!

Quin és l'entrenador més maniàtic que has tingut? I quines n'ha fet que es puguin explicar?

Per mi el que te més manies és un dels millors q he tingut, en Manolo Barceló! El més exigent l'Ivan Sanz i en Ricard Ares!

Per cert, Petxi es farà twitter o ho tenim complicat? ;-)

Pinta complicat però doneu-nos temps! La copa i l'ajuda inestimable de Gerard Romero tot és possible!!!

Moltes gràcies Dani per haver-nos dedicat el teu temps. Esperem que acabis de tenir una molt bona temporada i et desitgem molts èxits

Moltes gràcies a vosaltres per fer gran l'hoquei i encantat de poder col.laborar!!! Una abraçada i #niunpasenrere #ETERNARNAU