dimarts, 31 de gener del 2012

On fem la Copa del Rei?

Aquests dies l'hoquei sobre patins ha esdevingut notícia per la renúncia de Vic com a seu de la propera edició de la Copa del Rei i amb una sèrie d'interrogants que s'obren al seu voltant. No crec que tot el que s'està produint al voltant d'aquesta decisió sigui una mala notícia pel nostre esport sinó que és un pas cap endavant que tard o d'hora s'havia de fer. El nou paper que agafa l'Associació de Clubs és una bona notícia.

Per començar no crec que en tota aquesta situació cal buscar un culpable directe. Siguem positius i analitzem bé les coses. Fa un any quan es va celebrar la Copa a Blanes, va saltar la notícia que Oviedo seria la propera seu de l'esdeveniment. Els canvis en els ajuntaments i les retallades han comportat que organitzar la copa no sigui fàcil. Per què? Comporta una sèrie de despeses que no tothom pot córrer el risc de cobrir-les. Molts clubs tenen problemes de liquiditat, creieu que agafaran i es posaran a organitzar aquest esdeveniment?

Un cop descartat Oviedo s'obria el front per trobar noves seus per la Copa. Han sonat molts noms, tots a base de rumors. Que si Vilanova, Girona, Tarragona...i podríem anar fent extensible la llista fins a moltes més possibles seus, però cap va acabar fructificant. Fa unes setmanes qui millor ho tenia era Tarragona, però alguna cosa va passar. Sense seu a pocs dies, Vic va decidir presentar la candidatura i aquesta va ser la guanyadora a criteri de la FEP (era una bona seu Vic i té bones instal·lacions), fet que comportava la classificació directa dels vigatans i l'exclusió del vuitè classificat a una jornada per fer el tall.

L'Associació de Clubs (ACHP) ja fa mesos que ha tornat a reconduir el seu paper dins l'hoquei sobre patins. Si es vol aconseguir que l'esport vagi a més, és clau que tots els clubs s'uneixin en el camí per buscar el millor per tots. Fan més força 14 clubs que no pas cadascú pel seu costat. És destacable que en un tema tan delicat tots els equips s'hagin posat d'acord, aquesta és la base pel futur.

La FEP ha viscut en els últims anys problemes per trobar una seu organitzadora pel torneig del KO. Sense anar més lluny, Fa dues temporades ja hi va haver molts problemes per aconseguir-ho. L'any passat no, ja que el Blanes celebrava els 50 anys i volia celebrar l'aniversari amb la copa  i ja ho va sol·licitar amb temps. Aquest any es torna a repetir el problema per trobar una seu. No dic pas que sigui culpa directa d'ells que s'hagi creat tot aquest clima de tensió entre uns i d'altres, però potser caldria replantejar-se el tema del cànon (no són 35.000€, són menys) i buscar una sortida a l'alt cost de la copa per la seu organitzadora, sobretot amb el context de crisi que s'està vivint.

A partir d'ara cal ser optimista. La seu que hagi d'organitzar la fase final de la Copa del Rei tindrà molta feina amb pocs dies. Però amb ganes tot es fa, tot i que el poc temps no ha de ser excusa per dir que aquesta nova edició anirà més bé o malament. Cal esperar el desenllaç de la jornada 13 per a veure quin dels 8 equips s'encarrega d'organitzar el torneig del KO, tot i que ja han començat a sorgir rumors que no direm perquè no val la pena.

Però no tot s'acaba amb la Copa. El paper de la ACHP és clau a partir d'ara. El gest de força que va demostrar ahir espero que no es dilueixi amb estires i arronses interns. Com diríem la unió és la força i la jornada d'ahir (que ja feia dies que es treballava) ha de ser el pretext perfecte per futurs plans de la lliga. Quants anys fa que es reclama que la lliga la gestionin els propis clubs? Aquest ha de ser el proper pas, sinó seguirem veient com d'altres esports que temps endarrere estaven molt per sota de l'hoquei ens seguiran passant la mà per la cara i captant adeptes. El futur per l'hoquei és la lliga de la ACHP.

Comunicat ACHP


Després de l'assemblea d'ahir de la ACHP, els club de la Ok Lliga han fet un comunicat conjunt. És interessant tot el que es diu i es veu de manera clara que aquest és un pas endavant per l'hoquei patins. Veurem com acabarà tot plegat. Reproduïm el comunicat seguidament.

COMUNICADO DE PRENSA



         Ante la controversia suscitada después de la designación de Vic como sede de la fase final de la Copa del Rey de Hockey Patines 2012 y tras la valoración realizada por todos los clubs de la Asociación Española de Clubs de Hockey Patines (ACHP), (incluido el Vic), dicha asociación acepta por UNANIMIDAD la renuncia del RONCATO CLUB PATÍ VIC a organizar la Copa del Rey 2012.



Este hecho se pone en conocimiento de la Real Federación Española de Patinaje (RFEP), organizadora del evento, para que pueda tomar las medidas oportunas para la elección de una nueva sede. Asimismo la ACHP se pone al servicio de la RFEP con el objetivo que se pueda organizar la Copa del Rey 2012 en las fechas previstas.



         La ACHP quiere manifestar su gratitud hacia el RONCATO CLUB PATÍ VIC por su gesto, que le honra, por el bien del hockey sobre patines español.

        





Barcelona, 31 de enero de 2012

dijous, 26 de gener del 2012

#okentrevista a Gaby Cairo


La TV los lunes un paso adelante, la pista televisiva un paso adelante, el retraso de la sede de la copa un paso atrás
Avui us presentem el resultat de la primera entrevista d’hoquei sobre patins feta a través d’una xarxa social com és el twitter. En aquesta primera ocasió hem plantejat 25 preguntes a Gaby Cairo, entrenador del FC Barcelona. Les preguntes no tenien més de 140 caràcters i han estat proposades per aficionats i periodistes. Les respostes en la seva majoria han sigut amb un màxim de 140 caràcters.

Primer de tot donar les gràcies a tots els que heu fet alguna pregunta i a tots els que ens seguiu i a @gabycairo06.
Han fet preguntes: @iniciaciohoquei @steve1899 @DanielFrenandez @navasivana @CitricHoquei @miguelvl89 @jmaestro17 @belen_prego @DMontero3  @plimcat @r_hockey @jordi_bojan @1patufeta @Nitru778 @ernestgica @rsanchez1985 @regina_gfrixach @xavier_serra @AlbertRoig @herni9 @adria_sanchez @Lluissabater @Jordi2Bertran @Markitus81 @arnauu moltes gràcies per participar. També donar les gràcies a tots els que ens heu promocionat i en especial a @hoqueitweet @som_dhoquei i @okcatcat
Avui parlarem amb l’actual entrenador del @FCBhoquei @gabycairo06 a qui donem les gràcies benvingut @gabycairo06, primer de tot et presentarem perquè tot i que la gent ja et conegui ens agrada citar el que posa al seu perfil de  twitter com a presentación:

Nací en Mendoza, Argentina, el 7 de marzo del 69, me apasiona jugar al hockey sobre patines y al futbol, mi hobby es la narración deportiva.

Narración deportiva? ¿Algún día te veremos en la tele comentando hockey o en alguna radio?

De momento no tengo el tiempo necesario, pero es algo que me apasiona tanto que seguro que algún día acabré haciéndolo

Parlant de twitter, va ser una sol·licitut teva que tot l'equip en tingués? Quins beneficis o profits porten?

Creo mucho en las redes sociales para la difusión de nuestro deporte, le pedí a todos q se hicieran 1 cuenta para estar más cerca d la gente

Què li falta a l'hoquei per aconseguir més seguiment, trobes a faltar suport dels mitjans de comunicació?

No es fácil competir con el fútbol y el básquet, de momento lo de la TV los lunes nos ayuda mucho aunque hay que intentar llegar más lejos

On acaba/comença la feina del preparador físic i comença/acaba la feina de l'entrenador?

Tiene que haber una sintonía entre los dos, hay semanas que trabaja más uno que otro, hay que valorarlo depende del partido del fin de semana... ...y del momento de la temporada en que se encuentre el equipo!

Com enfocaries entrenaments i orientació dels més petits (4-7 anys) per poder crear una bona base i plaer per l'hoquei?

Es una edad donde hay que relacionar la técnica con los juegos, en una justa medida, el niño debe divertirse como norma, pero debe... ...ir introduciendo dosis técnicas y a partir de los 6 años también tácticas para su correcta evolución!

Entrant a parlar de la Ok Lliga què en penses de la pista blava quan es fa el partit per Tele? Us ha comportat problemes?

Es rara, no se patina muy a gusto debido al material sintético, pero creo que es la línea televisiva para crecer... ...habría que consensuar, entre todos, un material que le fuera bien a todos, aunque el color hace que sea mucho más vistoso!

Què és el millor i el pitjor d'entrenar a ex-companys d'equip i a exrivals?

De momento solo he encontrado cosas positivas, si fueran de mi edad sería más difícil, pero por mi experiencia estoy encantado!


Es fa difícil gestionar un grup amb tant de talent? La pressió d'aconseguir títols pesa?Treballeu a fons la motivació?

Es más difícil de lo q yo pensaba desde fuera, pero cuando marcas un objetivo común muy claro todos reman en la misma dirección y...  si todos reman igual, la cosa se vuelve más sencilla, intentamos motivar a todos cada día de la semana...de momento va bien!

¿Cual es el papel o tarea más importante que desempeña un entrenador dentro de un vestuario plagado de jugadores de 1r nivel?

El entrenador, el segunodo, el preparador físico, el delegado, el Fisio, el médico, el utillero, todos son básicos para que estos jugadors se sientan bien! no solo el entrenador!!!

La relació entre jugador/entrenador condiciona el joc i rendiment? tu has estat la peça clau per tornar a fer rodar l'equip?

El trabajo y la disciplina son la clave, todos los equipos trabajan, si nosotros lo hacemos igual o mejor tendremos el premio... si ya hemos cambiado algo, seguramente ha sido gracias a los jugadores y al todo el cuerpo técnico!

Que atributo no puede faltarle a un equipo que tu entrenes?

LA ACTITUD!!!!!!!!!!!!!!!!con actitud ningún objetivo es inalcanzable!!!

¿Por qué crees que la sección laureada del FCB no tiene el reconocimiento debido? Es troba a faltar suport?

Nos sentimos queridos por el club, es un privilegio formar parte de esta sección y estoy seguro que toda la junta esta orgullosa!

¿Cómo ves el papel de la cantera del Barça? Subirán jugadores de la base?

Nuestra intención es que puedan llegar al primer equipo, de momento tenemos mucha fe en algunos chicos de la cantera, tendrán su oportunidad asimismo, los que no pueden jugar en nuestro primer equipo en muchos casos lo hacen muy bien en otros equipos de OK liga! ...y eso también nos llena de satisfacción!

El FCB siempre ficha a los mejores jugadores, esto provoca la diferencia que hay este año en la liga?

Si el FCB apuesta por el hockey es para intentar estar arriba, es normal que se fiche a los mejores, aunque eso no es sinónimo de títulos todo el mundo trabaja mucho y bien, por mas que se tenga los mejores es muy difícil ganar títulos!

Gaby, tu que ho sabràs bé, qui corre més, en Pablo o en Reinaldo?

jajajaja, el Pablo es mucho más explosivo!!! El Reinaldo no se cansa jamás!!!!! Son diferentes y excepcionales!!!

Quines noves normes introduiries en el reglament per fer l'hoquei més atractiu? Control de possessió? Porteries més grans?

El reloj con el control de la posesión seguro, las porterias más grandes no sé si sería más espectacular, los árbitros con patines!!

Crees que sobra el segundo árbitro en la Ok lliga ? No sería mejor uno y mejor preparado?

Creo en los dos árbitros, pero uno debería ser totalmente principal y el otro totalmente secundario, eso sí...ambos con patines!!

 L'hoquei arribarà mai a ser un gran esport? Les accions de les federacions ajuden a fer-nos més grans o més petits? Designació de la Copa del Rei, canvis de format de lliga europea...

La TV los lunes un paso adelante, la pista televisiva un paso adelante, el retraso de la sede de la copa un paso atrás... ...tendríamos que llegar a que todo los pasos sean hacia adelante y creceremos, podemos ser más grandes, estoy convencido!

¿Como ves la competición de este año? ¿Se debe cambiar de formato?

Las últimas dos ediciones fueron muy competidas, esta también lo está siendo, creo que cada año debe haber un torneo de la regularidad... ...para torneos del KO ya tenemos cada año la Copa y la Liga Europea!

Què n'opines sobre la designació de Vic com a seu de la Copa? Hi ha cert malestar per la manera com s'ha fet...

Solo creo que debería haberse designado antes! Vic me parece fenomenal, el tiempo de la notificación me parece poco serio!

Hablando de Vic, ¿que crees que le puede estar pasando al Vic este año para que no esté en la zona alta?

No me gusta hablar de otros equipos de OK liga, solamente creo que una afición como esa necesita alegrías y ya les llegarán!

También nos preguntan, com veus la lliga guanyada pel Reus l'any passat? Mèrit del Reus o demèrit del FCB?

Totalmente merecida por el Reus, hizo una temporada excepcional, sería totalmente injusto restarle algo de importancia a ese éxito!

Fa 20 anys dels Jocs Olímpics Barcelona 92, què necessita l'hoquei per ser olímpic? Veus possibilitats que ho sigui?

En eso no soy optimista, fui parte de BCN92 y si no lo conseguimos allí me parece que fallamos para siempre, ojalá me equivoque!

¿Crees que si el hockey argentino tuviera un arquero de la calidad de Trabal o Fernández podría ser campeón del mundo?

Ha habido buenos porteros en Argentina, aunque los dos que has nombrado son de los mejores del mundo, sin dudas habría más opciones!

¿Te gustaría entrenar la selección Argentina? Creo que necesitan inyección de mentalidad europea y vos la tenes

Me lo preguntaron muchas veces en San Juan 2011, tengo que hacer experiencia y ya vería, sería algo muy lindo...aunque por ahora impensable

Parlant de seleccions, com veus tot el tema de les seleccions catalanes?Una persona com tu que s'ha adaptat tan bé a Catalunya

es un tema complicado, creo que si nos limitáramos a la parte deportiva sin que entre la política sería más fácil!

Para ir acabando ¿cuál es el mejor jugador de hockey que has visto en tu vida?

Mi ídolo siempre ha sido el Italiano Pino Marzzella, aunque comencé a jugar con el 6 porque me encantaba Claudio Fernández de Argentina

Ja hem acabat, moltes gràcies principalment a Gaby Cairo a Hoqueitweet i a tots els que ens heu seguit i esperem que amb la #okentrevista Podem fer un xic més gran l'hoquei patins, ens retrobarem d'aquí un mes amb una nova #okentrevista

Ha estat un plaer!!! Un fuerte abrazo para todos y los animo a seguir participando en las siguientes entrevistas!

dimecres, 25 de gener del 2012

OKSTARS

Aquest proper dissabte 28 de gener i durant tot el dia, Blanes serà la capital de l'hoquei sobre patins amb la jornada del OK Stars organitzat per la FEP i la col·laboració del Blanes HC. Durant tot el dia hi haurà un seguit d'activitats a la Ciutat Esportiva que tindran com a protagonista el nostre esport. El plat fort serà dissabte a partir de les 5 de la tarda amb la disputa dels partits de les estrelles i de les habilitats.
La jornada començarà dissabte al matí a partir de les 10 quan es disputaran dos tornejos a les pistes vermell i blava. A la pista vermella hi jugaran els equips de prebenjamí amb la pista partida en dos. Els equips participants seran el Lloret, el Vilassar A, Sferic de Terrassa, Claret, Sant Just, Claret, Riudoms, Lleida, Vila-seca, St Josep Noia, Vilassar B, Alcorcón, Vilanova, Sant Cugat, Blanes, Reus Ploms, Salt Martinenc, Girona, Calafell i Corbera. A la pista blava hi haurà el torneig de benjamins amb la presència dels equips del Blanes A, Girona, CP Vilanova, Lloret, Sant Cugat, JMJ, Reus Ploms, Sferic, Las Rozas, Reus Deportiu, Blanes B i Alcorcón.
Al matí es viurà una de les cites més esperades amb el clínic d'entrenadors a partir de les 11 del matí a la Sala de Premsa de la Ciutat Esportiva de Blanes. Hi haurà la presència de l'entrenador de futbol Juanma Lillo que farà una presentació d'una hora. Seguidament parlaran del Power Play els tècnics de la Ok Lliga  Ferran López del Noia i Jordi Roca del SHUM i del femení David Bou del Voltregà. Seguidament es farà una taula rodona moderada per Alberto Mazón fins a les 2 del migdia.
Els tornejos dels equips de base acabaran cap a les 3 de la tarda amb l'entrega de premis i a partir de les 5 tornarà l'espectacle amb els més grans. Primer arribarà el moment de les noies amb el partit de les estrelles amb els equips blau dirigit per Miquel Busquets del Palau de Plegamans  i el vermell amb Fernando Sierra del Biasca Gijón com a entrenador. Les seleccionades són:
EQUIP BLAU:
Porteres:
Cristina Vegas (Bigues i Riells)
Teresa Bernadas (Igualada HC)
Jugadores:
Maria Diez (Igualada HC)
Marta Soler (Igualada HC)
Adriana Gutiérrez (Girona)
Laura Puigdueta (Palau Plegamans)
Berta Busquets (Palau Plegamans)
Vanesa Daribo (Girona)
Marta Borras (Bigues i Riells)
Sonia Rodríguez (Alcorcon)
EQUIP VERMELL:
Porteres:
Laia Vives (CP Voltregà)
Cate Ortega (CP Vilanova)
Jugadores:
Natascha Lee (CP Voltregà)
Carla Giudicci (CP Voltregà)
Berta Tarrida (Reus)
Luciana Agudo (Biesca)
Anna Casarramona (CP Voltregà)
Esther Nadal (CP Vilanova)
Marta Mompart (Sferic Terrassa)
Monica Piosa (Cerdanyola)
A partir de les 6 de la tarda arribarà el moment del concurs d'habilitats. Primer hi haurà un concurs de velocitat amb 10 jugadors de la Ok Lliga. Marc Gual, Toni Pérez, Marc Navarro, Pablo Álvarez, Jordi Adroher, Raul Marín, Lluís Teixidó, Albert Casanovas, Jepi Selva i Toni Seró. Seguidament hi haurà el concurs de precisió amb la presència dels 8 màxims golejadors de la lliga. Aquests hauran d'introduir la bola a la porteria per forats situats estratègicament. Per últim hi haurà el concurs del millor porter amb els 4 porters que participaran durant la jornada del OK Stars.

Un cop acabades les habilitats serà el moment del partit de les estrelles masculí amb la presència d'un bon grapat de jugadors. Tot i que durant la setmana han anat saltant les llums d'alarma per les baixes d'alguns jugadors de varis equips. De moment està clar que el partit serà a les 7 de la tarda i els jugadors convocats fins al moment són:

BLAU: Alejandro Domínguez (Tecnol Reus)
Porters:
Guillem Trabal (Tecnol Reus)
Jaume Llaverola (Sather Blanes)
Jugadors:
Jordi Adroher (Tecnol Reus)
Raul Marín (Tecnol Reus)
Lluís Teixidó (Sather Blanes)
Albert Casanovas (Tecnol Reus)
Jepi Selva (Sather Blanes)
Toni Seró (Noia Freixenet)
Wild Cars:
Cristian Rodríguez (Moritz Vendrell)
Francesc Gil (Mopesa Vilanova)
David Ros (CP Monjos)

VERMELL: Gaby Cairo (FC Barcelona)
Porters:
Sergi Fernández (FC Barcelona)
Carles Grau (Roncato Vic)
Jugadors:
Ferran Formatjé (Igualada)
Marc Gual (FC Barcelona)
Marc Vergés (Calafell)
Lucas Ordóñez (Roncato Vic)
Marc Navarro (Igulada HC)
Wild Cars:
Marc Coy (Calafell)

dilluns, 23 de gener del 2012

@okentrevista

Moltes vegades el món virtual ens porta unes facilitats que cal aprofitar-les. Una d'aquestes són les xarxes socials que permeten posar diferents persones en contacte. És molt probable que mai s'hauria donat un punt de trobada entre aquestes persones i gràcies a les noves tecnologies podem fer un món més global.

En aquest marc hem d'entendre una xarxa que ha revolucionat el món com és el twiter. Aquest fet ha permès que molts seguidors de l'hoquei sobre patins podem seguir de més aprop l'actualitat del nostre esport. La conjunció hoquei + twiter arriba al seu punt idoni amb el portal www.hoqueitweet.com

Però avui tenim ganes de presentar-vos un nou projecte que serà una bona eina pel nostre esport, es tracta d'un nou usuari a la xarxa @okentrevista. Neix amb la voluntat de fer una major interacció entre els periodistes, aficionats i el propi esport perquè tingui una major repercusió.

Aprofitant la proximitat del tuiter apostem per fer una tuit entrevista cada mes a personatges vinculats amb l'hoquei sobre patins. El mecanisme és molt fàcil. Durant uns dies tots els aficionats a l'hoquei i periodistes podreu enviar preguntes amb un màxim de 140 caràcters incloent l'etiqueta #okentrevista. S'acceptaran un màxim de 25 preguntes que @okentrevista anirà donant el dia previst al convidat i entre les preguntes que ens feu arribar triarem les millors

Per tant ja ho veieu. Serà una bona iniciativa tot esperant que sigui una bona eina per fer molta més promoció de l'hoquei sobre patins. Us animem a fer difusió d'aquest nou usuari i de fer preguntes al primer dels convidats que tindrem el proper dijous 26 de gener al voltant de les 20.30 hores. Un cop feta l'entrevista es podrà consultar al següent enllaç http://www.hoqueitweet.com/entrevistaok

El primer convidat serà Gaby Cairo. L'actual entrenador del FC Barcelona és un autèntic amant de les noves tecnologies. Quan va agafar el càrrec d'entrenador de l'actual líder de la competició ja va dir que volia que tots els jugadors de la seva plantilla tinguessin un usuari a tuiter i així ha sigut amb la presència de tots ells a la xarxa. Per aquest motiu, creiem que serà molt encertat de tenir-lo com a primer convidat.

Cairo, entre les persones relacionades amb l'hoquei, és un dels més seguits a la xarxa amb més de 1900 seguidors. Nascut el 7 de març de 1969 a la ciutat de San Martín (Mendoza-Argentina) patina des dels 3 anys i mig i ha estat un dels jugadors més carismàtics que ha passat per varis equips de la nostra lliga com Noia, Reus o bé FC Barcelona on és l'entrenador des de principis de temporada.

Us convidem a participar a la tuit entrevista que farem aquest dijous 26 de gener a partir de les 20.30 hores aproximadament i que envieu les vostres peticions de pregunta amb l'etiqueta #okentrevista dirigides a Gaby Cairo, el primer entrevistat per @okentrevista. Cada mes tindrem un convidat ben especial. Us esperem!

divendres, 20 de gener del 2012

CONVOCATS OK STARS BLANES 2012

Aquest matí s'ha presentat la propera edició del OK Stars que es disputarà a Blanes el proper dissabte 28 de gener. La jornada més significativa es viurà a la tarda amb el partit femení a les 5 de la tarda, el concurs d'habilitats a les 6  i per acabar el partit masculí a partir de les 7 de la tarda. Aquest matí s'han donat a conéixer els diferents noms dels jugadors/es que participaran en els partits.
En l'apartat masculí destaca el paper de Jordi Bargalló que ha estat el més votat amb un total de 2333 vots. A la Conferència Blava l'entrenador serà Alejandro Domíngues i els jugadors escollits són:

Porters:
Guillem Trabal (Tecnol Reus)
Jaume Llaverola (Sather Blanes)
Jugadors:
Jordi Adroher (Tecnol Reus)
Raul Marín (Tecnol Reus)
Lluís Teixidó (Sather Blanes)
Albert Casanovas (Tecnol Reus)
Jepi Selva (Sather Blanes)
Toni Seró (Noia Freixenet)

Wild Cars:
Cristian Rodríguez (Moritz Vendrell)
Francesc Gil (Mopesa Vilanova)
David Ros (CP Monjos)

La conferència vermella estarà dirigida per Gaby Cairo i els jugadors escollits són:

Porters:
Sergi Fernández (FC Barcelona)
Carles Grau (Roncato Vic)

Jugadors:
Jordi Bargalló (Coinasa Liceo)
Marc Gual (FC Barcelona)
Toni Pérez (Coinasa Liceo)
Lucas Ordóñez (Roncato Vic)
Marc Navarro (Igulada HC)
Pablo Álvarez (FC Barcelona

Wild Cars:
Marc Torra (FC Barcelona)
Josep Lamas (Coinasa Liceo)
Marc Coy (Calafell)

Pel que fa els equips femenins. L'equip blau estarà dirigit pel tècnic del Palau de Plegamans Miquel Busquets i les jugadores seleccionades són:

Porteres:
Laia Salicrú (Girona)
Teresa Bernadas (Igualada HC)

Jugadores:
Maria Diez (Igualada HC)
Marta Soler (Igualada HC)
Adriana Gutiérrez (Girona)
Laura Puigdueta (Palau Plegamans)
Berta Busquets (Palau Plegamans)
Vanesa Daribo (Girona)
Marta Borras (Bigues i Riells)
Sonia Rodríguez (Alcorcon)

L'equip vermell estarà entrenat per Fenando Sierra del Biasca Gijon i les jugadores seran:

Porteres:
Laia Vives (CP Voltregà)
Cate Ortega (CP Vilanova)

Jugadores:
Natascha Lee (CP Voltregà)
Carla Giudicci (CP Voltregà)
Berta Tarrida (Reus)
Luciana Agudo (Biesca)
Anna Casarramona (CP Voltregà)
Esther Nadal (CP Vilanova)
Marta Mompart (Sferic Terrassa)
Monica Piosa (Cerdanyola)


diumenge, 15 de gener del 2012

La consolidació dels informatius i els esports


El 1992, en ple any olímpic, Maria Rosa Viñas deixava el càrrec que havia desenvolupat fins al moment, va donar el seu relleu a Anna Rodríguez que va portar el control de Ràdio Tordera durant un altre any. Es convertia en la tercera directora seguida de l’emissora. 

El seu mandat resulta important en varis aspectes. Juntament amb el seu nou equip van elaborar una sèrie d’objectius per buscar un millor futur per l’emissora. Per tant, el primer objectiu quan va entrar va ser marcar aquests objectius, sobretot perquè es treballava amb gent voluntària i l’assemblea resultava molt important, així s’endegava un projecte compartit entre la mateixa direcció i els membres del cens actiu.

El primer objectiu va ser donar a veure a la gent com havia de funcionar correctament un mitjà de comunicació com era Ràdio Tordera. Recordem que Anna Rodríguez era llicenciada en Ciències de la Informació, així ella en un primer moment va voler plasmar tot el que sabia per l’emissora.  D’aquesta manera tenia molt clar que la ràdio al ser municipal tenia ingressos prominents de l’ajuntament, el que comportava que havia de ser un servei directe pel poble, a part hi havia uns ingressos de caire publicitari que comportaven que la programació havia de tenir unes franges horàries per emetre la publicitat.

Anna Rodríguez va fer un nou impuls a la ràdio. El fet de ser la primera directora a la història de l’emissora que tingués la formació de llicenciada en Ciències de la Informació va ser determinant per poder fer un treball molt millor al capdavant de la direcció. Per això una de les seves prioritats va ser fer estudis d’audiència per saber què volia la gent i què li agradaria escoltar. El més important era saber qui escoltava la ràdio, què trobava malament del que es feia, en quins moments hi havia una major audiència o una menor per poder adequar els mitjans de l’emissora per oferir un millor producte al ciutadà de Tordera. Aquest tipus d’estudi s’havien de fer amb una certa periodicitat per comprovar si les noves mesures adoptades eren les correctes per satisfer a l’audiència. Així si hi havia un programa potser de mala qualitat però que escoltava molta gent Rodríguez creia que havia de seguir estant per antena, però si pel contrari hi havia un programa de molta qualitat i que no tenia audiència, era partidària de treure’l.

D’aquesta manera es mostra com el gran problema era possiblement la programació ja que no estava adaptada per franges horàries, aquesta era molt relativa a la voluntat dels membres del cens actiu. Així va resultar fonamental que qui feia ràdio s’adaptés a allò que demanava la gent i no al que a ells els hi agradés. En definitiva, que la ràdio es feia per qui t’escolta i no per qui  la fa. L’exemple per deixar veure això, era que un programa de música heavy metal no es podia emetre a les 10 del matí perquè en aquells moments l’audiència busca d’altres coses ben diferents.

Una altra faceta on calia donar insistència eren en els informatius per dotar-los estrictament d’un contingut local i a més que tinguessin una certa continuïtat no experimentada fins al moment. Per tant, gran part dels mitjans humans es van guiar per fer els informatius de tipus local.

Com és habitual, un mitjà de comunicació ha de ser totalment independent, per això una de les coses bàsiques és contrastar una informació ja sigui a nivell polític o social. Així Anna Rodríguez recorda que llavors eren moments polítics molt difícils pel poble. D’aquesta manera calia contrastar molt bé les notícies, oferir diferents punts de vista, etc., en definitiva demostrar una posició neutral en tot plegat. Per això una de les coses on la nova directora va posar èmfasi va ser en el contrast de les informacions, així es donava una imparcialitat i objectivitat important. Fins i tot els partits polítics es van mostrar favorables al sistema que s’utilitzava i així ho donaven a conèixer a la mateixa direcció.

Pel que fa el cens actiu sempre ens ajuda a fer una radiografia de la gent que hi ha dins l’emissora. Durant les línies anteriors hem comentat que la ràdio tenia un gruix de col·laboradors joves, tot i que sempre hi havia gent de més edat, així aquest nou període no és pas diferent i es segueix amb la mateixa filosofia. Anna Rodríguez  comenta “Ràdio Tordera no només és important per donar informació sinó perquè s’està formant a molta gent perquè actua com a única vàlvula de sortida o activitat per la joventut, o sigui no hi ha res més a part de les discoteques, però és a nivell privat, a nivell públic l’única cosa que hi havia era l’emissora. Em veia encantada quan veia gent tan jove amb edats conflictives i es passaven hores i hores, treballant, ordenant discos i a més a més disfrutaven i trucaven els seus pares i trobaven els seus fills aquí. Això és una cosa que no es té en compte que a part del que sortia per la ràdio, hi havia un altre aspecte que era el que significava la ràdio”.

En tot això que hem comentat del mandat de Rodríguez, possiblement el més complicat va ser plasmar els coneixements que tenia l’actual directora dels mitjans informatius a la gent de la ràdio. Per tant, el millor va ser crear unes jornades de ràdio, les primeres que es feien a la comarca, i va portar una sèrie de professionals dels mitjans de comunicació per explicar la seva manera de treballar.  El punt de partida per explicar tota aquesta filosofia van ser les jornades de ràdio que es van muntar. Les classes van ser donades per part de professionals que treballaven en diferents mitjans de comunicació. Rodríguez recorda “una de les coses que et diuen quan has estudiat periodisme és que el periodisme pots estudiar les quatre regles bàsiques, però el periodisme s’ha de buscar al carrer i has d’especialitzar-te i treballar, un és periodista no quan surt al carrer sinó quan ha estat treballant fent articles, cobrint notícies en llocs diferents, això és un periodista”. En aquelles jornades el que es va fer va ser combinar una mica tot. Així al costat de la teoria  donada es combinava la pràctica que resulta molt important. Entre els professors hi havia personatges com el director d’informatius d’aquells moments a Ràdio Arenys, el cap d’informatius de Catalunya Ràdio, una professional de la Cadena SER en el camp dels magazines. En definitiva es va agafar un especialista de cada branca perquè pogués donar als membres de la ràdio unes nocions bàsiques per poder començar a treballar. A partir d’aquí la gent s’havia de marcar el seu propi camí i el seu propi estil.

Santi Barrera ens parla del mandat de Rodríguez. Recorda que després de Maria Rosa Viñas va arribar a la direcció una molt bona professional dels mitjans de comunicació, Anna Rodríguez, segons Barrera una de les millors directores i que va assentar les bases de molta part de la programació. Amb ella es va potenciar molt el tema dels esports i de les retransmissions esportives o polítiques. Una de les frases que destaca el gerent és “la ràdio ha de ser el pols del poble, ha d’estar al costat del poble, mesurar la temperatura i els paràmetres del poble”.  Per tant, la ràdio-servei era el que es donava desde el 107.1 de la FM, perquè com ja han reiterat d’altres directors/es d’emissores amb ràdio-fòrmula n’hi ha moltes pel voltant i la novetat que podia donar la ràdio era parlar de Tordera.

Un any dóna per fer moltes coses com s’ha vist, però sempre queda alguna cosa pendent per fer. D’aquesta manera, un any després de fer-se càrrec de l’emissora Anna Rodríguez deixava el seu càrrec com a directora per problemes interns en el sí de l’emissora. Rodríguez explica que l’emissora té un problema. “Hi ha gent que treballa moltíssim i que fa tirar endavant l’emissora, però sempre hi ha algunes persones que són una minoria que no et deixen treballar, o sigui que tenen més interessos polítics que no et deixen fer les coses amb professionalitat”. Així una sèrie de persones que no estaven d’acord amb la manera de treballar de la directora, li feien la vida prou impossible i finalment va decidir deixar el seu càrrec. Tot i això Rodríguez es va tornar a presentar a les eleccions i va sortir escollida una altra persona.



EL MANDAT DE PERE BLAI BERNABÉ I LA PROGRAMACIÓ D’HIVERN 1993/94:

El nou director que va emprendre el camí de dirigir Ràdio Tordera va ser Pere Blai  Bernabé que va està al càrrec de l’emissora durant un altre any. D’aquesta manera ja ens situem entre els anys 1993/94. Una de les principals novetats que es van esdevenir amb aquest nou director a part de les pròpies en el camp de la publicitat, va ser que ell es va convertir en el primer director de la història de la ràdio que percebia un sou a canvi de la seva feina. Sens dubte que això va marcar una nova etapa en l’emissora de progressiva professionalització de Ràdio Tordera.

Pere Blai va destacar també com dèiem abans pel seu treball en el camp de la publicitat on va exercir una tasca molt important ja que l’emissora va poder aconseguir nombrosos guanys a través dels ingressos que produïa la publicitat feta a través de les ones de la ràdio.

Però anem a conèixer quina era la proposta de programació que hi havia l’hivern del 1993/94. La programació d’aquesta temporada s’iniciava de dilluns a divendres a les 7 del matí i fins a les 12 de la mitja nit. Els caps de setmana començava a les 8 del matí i fins les 12 de la mitja nit dissabte i de 9 a 12 de la nit diumenge.

Cada dia la jornada començava amb el programa “El despertador” que s’emetia desde les 7 del matí i fins a les 10 amb connexió entre diverses emissores entre les quals hi havia també la de Tordera. A les 10 arribava el moment del primer contacte informatiu de la jornada i després s’iniciava un torn musical fins a la 1 del migdia. Després arribava l’informatiu comarcal emès entre diferents emissores de la comarca. A partir de les 2 la gent podia dedicar les seves cançons a través de les línies de la ràdio fins a les 4, tot i que a les 3 de la tarda s’emetia un butlletí informatiu de producció pròpia. Fins a les 6 s’arribava amb una selecció musical. De 6 a 8 del vespre era el moment d’escoltar la música d’actualitat a través de la llista d’èxits “Top 30” emesa conjuntament amb Ràdio Santa Coloma. Abans d’entrar amb els programes específics de la jornada s’emetia l’últim contacte informatiu a través de les notícies de les vuit. Desde ¼ de 9 i fins a les 12 de la nit  hi havia propostes diverses, tot i que cada dia a les 10 de la nit s’emetia l’espai de “El temps a les nostres comarques” amb Pere Serra. Pel que fa els programes que s’emetien fins a la mitja nit eren “Tordera Esports” cada dilluns per resumir l’actualitat esportiva, el “Recordances” amb la música del record, la música Rock amb “Heavy on the rocks”, el programa “Agafa’t fort”, “Quatre barres”, el programa “Fent camí” els dijous, el “Cubata Rock” amb Salvador Cantero, la música dance a “L’última parada” o bé tertúlies o seleccions musicals acabaven de donar el tret final de la jornada a Ràdio Tordera.

Dissabte la jornada s’iniciava amb un programa infantil el “Xerinola” fins a les 9. El seguia el programa “La veu de la parròquia” i fins a les 10 arribava el programa d’informació sardanista “la tenora”. De 10 a 12 s’emetia un programa de gran format que va marcar un punt d’inflexió a la història de la ràdio, el concurs “Tordera del passat al present”. De 12 a 1 s’emetia un informatiu i a partir de la 1 i durant una hora s’emetia el programa cultural “Clavé, una nova generació”. Seguien les propostes amb el programa musical “Sensacions en viu”, fins a les 4 hi havia el programa de debat “El cafè amb en Jordi”. Fins a les 5 hi havia la proposta del magazine “Pregunti, pregunti”, després una selecció musical enllaçava amb “El poble és viu” fins a les 8. En aquest punt horari es feia el resum informatiu de la jornada i tant punt acabava es connectava amb la discoteca Project per escoltar la música d’actualitat.

Diumenge la jornada s’iniciava amb el programa de sardanes fins a 2/4 de 1 “Contrapunt”. El seguia la música catalana. A la 1 es connectava amb l’informatiu del cap de setmana i el “107.1 esportius” fins a dos quarts de 3. A partir d’aquell punt horari arribava la música i el repàs als èxits del “Top 30”. A les 8 s’emetia el programa de música especialitzada “Et sona?” i es tancava la jornada amb el programa de música alternativa “Simfonies diabòliques”. Tanmateix diumenge a la tarda era molt comú escoltar les retransmissions esportives tant de futbol com d’hoquei patins.

Santi Barrera segueix recordant d’altres directors com és el cas de Pere Blai que va està un any al càrrec. El gran avantatge d’aquest director va ser que tenia grans coneixements tècnics i va fer una molt bona feina com a publicista.

 SETEMBRE DE 1994: CRISI PER ESCOLLIR NOU DIRECTOR:

Al 1994 arriba el moment de fer un nou canvi en la direcció de l’emissora. Els problemes interns tornen a fer trontollar el futur de Ràdio Tordera. Aquell estiu es van convocar noves eleccions. En aquesta ocasió i per primer cop es va presentar una candidatura procedent de l’exterior, un fet mai vist. Estava encapçalada pel director de Ràdio Santa Coloma que volia dirigir un altre mitjà. Una altra candidatura l’encapçalaven dos membres del cens actiu com eren Francesc Santiago i Albert Sabater. La tercera candidatura l’encapçalava Mari Trini Hernández. Però problemes d’última hora van provocar que Santiago i Sabater abandonessin la cursa per ocupar la direcció ja que no podien complementar la seva tasca amb els estudis. D’aquesta manera només quedaven dues candidatures, les d’Hernández i la forània. Es van fer les eleccions i els membres del cens actiu van donar com a vencedors la candidatura del director de Ràdio Santa Coloma. En aquest punt, el Consell d’Administració va decidir actuar. No va donar com a vàlids els resultats de les eleccions i va decidir anomenar a Santi Barrera com a director fins que es trobi un candidat apropiat. D’aquesta manera, Barrera que exercia el càrrec de gerent ocuparia la direcció durant 1 any i mig aproximadament.

Ell mateix ens recorda com es va viure tot aquell procés. “...Es convoquen eleccions i es presenta un noi de fora, va presentar un projecte que en el primer moment es va veure molt bé, però després es va veure bastant malament perquè el que va presentar i el que pretenia fer hi havia un bon tros. En aquell moment el Consell d’Administració va prendre part i va dir que no. Llavors em van encarregar a mi que m’ocupes de l’emissora, vaig presentar un projecte i vaig està en funcions de director-gerent durant més d’un any fins que es van convocar unes oposicions i va entrar en Pere Garriga que va està tres anys en el seu càrrec, desde el 96 fins el 99...”.

dimarts, 10 de gener del 2012

La consolidació dels anys 90

Després de viure un moment dur de la ràdio com va ser la desaparició de Cal Ros i traslladar-se a una nova seu al Santiago Russinyol, entrem en un nou període. Ràdio Tordera creix i necessita gestar-se com un ens autònom. Coneixerem de prop aquesta transformació durant el mandat de Maria Rosa Viñas.

El 2 d’agost de 1991 Rosa Maria Ruscalleda deixava la direcció de l’emissora. En el seu lloc va entrar al capdavant de l’organigrama Maria Rosa Viñas. La segona directora de la història de Ràdio Tordera estaria al capdavant del projecte durant 1 any.

En aquests moments la ràdio segueix amb la seva transformació interior i així es tendeix cap a una progressiva professionalització amb la introducció d’un gerent, càrrec que va ocupar Santi Barrera. A més el pressupost es va veure incrementat i es deixava de ser una associació per convertir-se amb un ens autònom tal com és en l’actualitat.

La nova directora recorda que el fet de passar a ser una entitat a un ens autònom va ser un pas molt important. Així es van haver de crear nous òrgans de govern com per exemple el Consell d’Administració. D’aquesta manera calia tenir en compte que més que una associació era un grup de gent que donava un servei al poble a través de l’emissora, però tot s’havia de posar a nom de l’ajuntament, tant el que es comprava com les factures, a més no hi havia ningú que cobrés, es feia ràdio només per la gent més pròxima com  una diversió més. Això va comportar una manca d’identitat jurídica, la solució per resoldre aquest fet va ser la creació d’un ens autònom i així posar l’emissora al dia en afers jurídics.

Un cop fet aquest canvi i amb la incorporació d’un gerent es fa el pas definitiu cap a una primera professionalització de Ràdio Tordera amb la contractació de manera oficial de dues persones. Va ser el cas de Jordi Caupena i de Marta Afuera amb un contracte a mitja jornada. Maria Rosa Viñas recorda que “...un cop obtingut el NIF i tenint les coses en ordre es va fer un programa conjuntament amb Ràdio Arenys. Era una programació comarcal i per poder complir amb el pacte es va contractar a Caupena i Afuera...”.

Com hem vist en les línies anteriors hi havia un front obert entre dos sectors de l’emissora. Uns a favor de la progressiva professionalització i un altre totalment en contra que es contractés alguna persona. Així es va produir una tensió. Tot i això la direcció de l’emissora va veure molt clar que calia fer una combinació d’una primera professionalització al costat dels col·laboradors habituals.  Tal com recorda Viñas va haver problemes molt seriosos perquè hi havia gent totalment en contra de la professionalització i altres totalment a favor. La idea de la directora era donar cabuda als dos tipus d’emissora proposats i així poder-se complementar. Per tant, aquells qui els hi agradava fer ràdio no tenien perquè deixar de fer la seva feina i per altra banda calia que l’emissora tingués cara i ulls a través de dues o tres persones que es dediquessin al seu dia a dia.

Però tornant al fil argumental de la història de Ràdio Tordera podem recordar com Maria Rosa Viñas va entrar a l’emissora ja que sempre se l’ha recordat pel seu programa “El Poble és Viu”. Viñas explica que quan ella va entrar ja hi havia tot un equip format amb un director, existia la figura del cap de programació, el secretari, el tresorer, etc., o sigui com qualsevol associació. Precisament ella va formar part d’una junta durant una temporada, després ho va deixar per un període i es va limitar a fer el seu programa. Llavors va arribar un moment en el qual la ràdio atravessava per seriosos problemes i la direcció va veure pertinent fer un canvi de rumb. Es va fer una assemblea general i en la votació Rosa Maria Viñas sortia escollida com a nova directora de l’entitat. Els grans problemes que calia arreglar era el fet de dotar l’emissora d’una identitat pròpia amb la creació de l’ens autònom i poder esdevenir independent de l’ajuntament.

LA TRANSFORMACIÓ EN ENS AUTÒNOM:

Però anem a conèixer de prop el canvi que va patir l’emissora al convertir-se en un ens autònom amb una de les figures més importants amb el nou organigrama com era el fet d’incorporar un gerent a l’estructura de l’emissora.

Santi Barrera recorda que quan va entrar a formar part de l’organigrama hi havia com a directora Maria Rosa Viñas. Els estatuts elaborats donaven un paper molt semblant i unes tasques gairebé idèntiques tant al director com al gerent, així un tenia el poder econòmic (el gerent) i l’altre el poder de la programació (director/a). Es treballava molt en equip.

Com ja hem explicat en línies anteriors quan es va convertir Ràdio Tordera en ens autònom va comportar que es creessin nous òrgans com és el cas del Consell d’Administració o bé nous càrrecs com va ser el de gerent. Aquest càrrec el va ocupar Barrera durant 8 anys i pel qual és més conegut a part de la seva participació en diferents programes.

La ràdio canviava totalment amb l’entrada d’ell a la gerència. Els objectius que es buscaven al 1991 amb la seva entrada era canviar l’estructura i augmentar-ne el pressupost. Era a més el representant del Consell d’Administració en el cens actiu. D’aquesta manera el nivell d’exigència era molt més alt ja que el pressupost es va passar en aquell inici amb unes xifres globals d’uns 2’5 milions de pessetes (15.000 euros) a uns 5 milions de pessetes (30.000 euros), per tant l’augment va ser prou significatiu. Tot i aquest augment comportava que els ingressos generats per la pròpia emissora havien d’augmentar i s’havien d’aconseguir 1.500.000 de pessetes (9.000 euros) prominents d’altres activitats com la publicitat. Hem de pensar que abans de l’arribada de Barrera i d’aquest augment, els ingressos atípics no eren més de 700.000 pessetes (4000 euros), per tant es doblava la partida. El Consell d’Administració el nomenava a l’octubre de 1991 com a nou gerent de Ràdio Tordera.

Tot aquest canvi comporta moltes vegades el fet de marcar-se una sèrie d’objectius. El primer era consolidar dins l’emissora  un nou model organitzatiu, s’havia de buscar un nou director amb un sistema d’elecció diferent al fet fins llavors, s’havia de buscar uns responsables d’àrea, s’havia de buscar uns representants del cens actiu per anar a les reunions del Consell d’Administració, s’havia de debatre si es professionalitzava l’emissora, s’havien de contractar a dues persones amb nòmina, s’havia de renovar tota la programació. Tot i això el repte més important i el que ocupava el primer lloc en preferències era el repte econòmic, ja que s’havia d’aconseguir aquest 1’5 milions de pessetes (9.000 euros) de publicitat que s’havien d’anar a buscar i era complicat.

Una de les grans qüestions que s’han plantejat sobretot desde finals de la dècada dels 80 i al llarg dels 90 era si calia professionalitzar Ràdio Tordera o si s’havia de quedar com estava. De fet que el tenir uns professionals dedicant-se unes hores al dia a realitzar diferents tasques comporta fer una programació més o menys homogènia durant tot l’any i de major qualitat. Uns dels puntals com a emissora que donava servei al poble eren els serveis informatius. La idea inicial amb la programació també n’era una altra i es tractava d’obrir del matí al vespre de manera regular, un fet que es va aconseguir contractant a dues persones. Es feien més de 12 hores de producció pròpia amb col·laboradors i fins i tot es va estabilitzar en algunes franges programes de contingut, uns informatius diaris amb un avanç a les 6 de la tarda i a més a més es va establir un magazine. Hi ha alguna cosa que es conserva d’aquella època en l’actualitat com el realitzar un informatiu diari a les 7 de la tarda.

LA PROGRAMACIÓ DURANT EL MANDAT DE MARIA ROSA VIÑAS:

Tornant al mandat de Maria Rosa Viñas és habitual fer una lectura de la programació existent en aquell moment a l’emissora. La directora recorda i posa èmfasi en els programes sobretot de contingut i d’elaboració. Tanmateix recorda que es va començar a dividir la ràdio en parcel·les i creant seccions que ara són els puntals forts de l’emissora com els informatius o els esports. Així ja amb les reunions que feien amb d’altres emissores per tal de fer el programa comarcal del moment es plantejaven si la música era l’oferta que s’havia de donar i es va veure clarament que s’havia de donar un producte autòcton amb la informació de la població com a màxim element, compaginat amb la música. D’aquesta manera durant el dia es feien unes hores de música al costat de programes de contingut. Seguien destacant alguns programes ja mítics com el programa de sardanes, programes culturals de tipus el Poble és viu i dissabtes i diumenges al matí es feia un informatiu amb Agustí Carles. Després el dissabte a la tarda era molt comú fer concursos molt elaborats. Del que se’n sent més orgullosa és el fet de muntar els programes esportius i també la secció d’esports. Era l’assignatura pendent per la ràdio, tot i que anteriorment ja es feien les retransmissions. El que feia falta era un equip d’esports dedicat íntegrament a aquesta faceta de la població  iniciat per Dani Giménez o Xavi Sánchez i a partir d’aquí s’hi va anar afegint d’altre gent.

Per fer-nos una idea de la programació del seu període recordarem la programació de l’estiu de 1991. La programació d’aquell estiu era una programació ambiciosa i tenia un horari molt continuat. La ràdio obria cada dia de dilluns a diumenge a les 9 del matí. Així de dilluns a divendres el seu horari de tancament no es produïa fins a les 12 de la nit, els dissabtes a les 10 de la nit i el diumenge es tancava a les 9 del vespre.

La programació de dilluns a divendres era molt homogènia i tenia unes franges horàries molt ben delimitades. S’obria amb un torn musical de 9-12 amb Mari Trini, Francesc Santiago, Albert Sabater i Xavi Font que ocupaven la primera franja del matí. Seguidament s’obria un altre torn de 12-2 amb Jordi Pérez. El seguia l’espai de les dedicatòries que era un dels que tenia més participació portat per Cristina Noguerol, Sara Xampeny, Jordi Pujol, Mari Trini, Josep Caimel i David Duran. De 4 a 7 de la tarda hi arribaven ja els primers programes de contingut amb “Claxon” dilluns i divendres amb Helena Carles i Jordi Riera, “Com peix a l’aigua” dimecres amb Miquel Pujol i Maria Serra, el “Flash Estiu” fins a les 6 amb Rosa Ma. Ruscalleda i dimarts l’horari l’ocupaven Cristina Noguerol i Sara Xampeny.

Llavors a partir de les 7 la programació canviava depenent del dia. Dilluns hi havia de 19-20 David Serra i de 20-22 el mític programa de la “Música del Record” amb en Pere Sagrera. De dimarts a divendres de 19-21 hi havia diferents espais com dimarts amb Marta Isern i Roser Rocafort, dimecres amb Ferran Tolrà, dijous el ja mític “Recordances” amb Roser Rocafort i Mònica Diéguez i divendres hi havia un altre programa mític “Esquitxgrama” amb Pep Megías i Mònica Ruscalleda. Després de 21-22 hi havia el programa “La revolta nocturna” amb Jordi Verdura i David Serra i divendres un altre programa ja mític “El Cubata Rock” amb Salvador Cantero. La programació s’acabava de completar amb els torns de nit de 22-00 amb Rosa Ma. Ruscalleda, Santi Roig, Jordi Salarichs, Glòria Moysset, Joan Aguilera “Dassing” i Àlex Fors.

Pel que fa al cap de setmana s’iniciava el dissabte amb el mític “La Veu de la Parròquia” amb mossèn Joan Solà. Després el seguia un magazine anomenat “La Guingueta” fins a les 2 del migdia amb Núria Romaguera, Carles Peña i Francesc Santiago. A les 2 s’iniciava un torn de música amb Anna Negre “Lents a les dues”, el seguia “Fresc Musical” amb Mario Torres i David Serra fins a les 6 i de 6-8 hi havia la música amb Jordi Riera. L’emissió de dissabte es tancava amb el programa “El poble és viu” amb Maria Rosa Viñas. Diumenge s’iniciava la jornada amb el clàssic programa de sardanes “Contrapunt” amb Josep Punset fins a les 12. Li prenia el relleu Carles Valle fins a les 2 del migdia i després fins a les 4 hi havia torns rotatius amb Núria Romaguera, Maria Rosa Viñas, Mercè Puñet i Joan Carles Garcia. Després hi havia torns de música fins a les 9 del vespre amb Jordi Verdura, Jordi Riera i Josep Caimel.

diumenge, 8 de gener del 2012

El fatídic desenllaç de Cal Ros


Ràdio Tordera durant els seus 30 anys d’història ha viscut períodes bons i com no períodes dolents, però un dels capítols més negres va ser quan va haver de buscar un nou emplaçament a corre cuita. L’any 1989 el local social de Cal Ros estava en un molt mal estat, sobretot en la seva estructura. Aquest fet va comportar haver d’evacuar l’emissora ràpidament sense saber on seria la nova seu de Ràdio Tordera. Al final, el 6 de juny de 1990 i després d’un calvari s’inauguraven els nous estudis ubicats al carrer Santiago Rossinyol número 18.
El període que segueix ara mateix avarca desde 1989 fins 1992, avui ens centrarem en la primera part. Després de deixar el càrrec Agustí Carles n’agafa el relleu Rosa Maria Ruscalleda. Va dirigir l’emissora durant dos anys i es convertia en la primera dona a posar-se al capdavant de Ràdio Tordera ja que fins al moment tots havien estat directors. Així amb el seu mandat s’iniciaven tres de consecutius amb una dona al capdavant, la van seguir Maria Rosa Viñas i Anna Rodríguez.
Però centrats en el mandat de Rosa Maria Ruscalleda podem comentar que va accedir a la direcció després d’una assemblea molt calenta. A més l’emissora tenia un altre problema molt greu, es tractava del local de cal Ros que tenia problemes molt greus d’infrastructura i per tant s’havia de començar a pensar amb un nou emplaçament.
Ruscalleda recorda que va entrar a la direcció després d’una assemblea molt tensa, a més  es va donar a conèixer la notícia que cal Ros havia de desaparèixer al cap de poc temps. Per tant, un cop acceptada la responsabilitat calia veure què passaria amb tot plegat ja que no se sabia en primer lloc on s’havia d’ubicar la ràdio, no es tenia res decidit al respecte. Hi havia molta quantitat d’aparells, de discos, de mobiliari, etc. que calia transportar. Així la programació quedava en un principi en un segon lloc i calia treballar amb celeritat. La nova directora es va posar en contacte amb l’ajuntament per poder guanyar temps i rumiar molt més bé com s’havia de fer totes les tasques de canviar-ho tot plegat.
Però això es va agreujar quan un dia es van trobar que a cal Ros ja hi havien arribat les màquines per començar les tasques de desenrunament sense previ avís. Així es va iniciar les obres traient el sostre de l’edifici i a l’interior hi havia tots els aparells de la ràdio. Tot això es va agreujar encara més quan aquella nit i durant el dia havia estat plovent, així els aparells podien quedar totalment inutilitzats. Així  es va haver de córrer a tapar tots els aparells perquè cap  patís un problema irreparable a causa de l’aigua. Amb tot això estava claríssim que si s’actuava per salvar Ràdio Tordera s’havia de fer amb molta rapidesa perquè si s’esperava només un dia tot allò s’hauria enfonsat i l’emissora hauria desaparegut totalment com ho va fer el local de cal Ros. De fet amb els primers treballs de les màquines l’edifici estava a punt de caure i amb ell tota una història al seu darrere.
D’aquesta manera es mostra clarament que l’entitat entrava en una nova etapa amb moltes tensions i amb problemes importants d’infraestructura per resoldre. Recordem que ja feia una mica més que s’estava en aquell local de cal Ros i les necessitats del moment van fer buscar un emplaçament molt ràpid. El primer lloc trobat va ser al costat de l’actual emplaçament, on hi havia la seu del Niu del Xot, al carrer Santiago Russinyol. En aquells moments hi havia una altra entitat d’esplai, el Cau dels Marsupilamis i s’havia de compartir emplaçament. 
El canvi es va haver de fer ràpidament per les condicions. Així Ruscalleda recorda que en dos o tres dies la brigada va venir a cal Ros i van agafar tots els prestatges on hi havia els discos, els van posar precisament en una zona on encara el sostre estava sense tocar. Després es van traslladar els discos cap al nou emplaçament. Llavors tot el material s’havia de traslladar a la part de dalt de la casa on els hi corresponia una part per poder desenvolupar les tasques de l’emissora. Es va haver d’organitzar tot el material que tenien i fer una ràdio provisional pels efectes de la improvisació. Un tècnic d’Arenys els hi va donar un cop de mà per tirar endavant l’emissora, amb mig dia va poder tornar a posar en funcionament la ràdio que feia uns dies que no podia emetre. Amb aquest canvi Ràdio Tordera reemprenia les emissions que no havien cessat fins llavors, tot i que no es va està més d’un dia sense emetre.
Tot i la rapidesa del canvi i que la ràdio no havia deixat pràcticament d’emetre, calia buscar d’altres solucions a llarg termini, per tant es feia necessari seguir pensant amb un emplaçament definitiu per Ràdio Tordera. El lloc més apropiat va ser la seu, situada al carrer Santiago Russinyol 18, per tant el canvi portaria menys feina que abans ja que era canviar una casa per l’altre. Amb això es va està un any de manera provisional i passat aquest període es va fer el canvi definitiu. Ruscalleda recorda que la feina va ser llarga ja que el nou emplaçament era una casa que havia estat habitada, per això calia tirar a terra parets, aixecar-ne d’altres, fer les peixeres, adaptar l’escala, es van haver de muntar antenes, etc.
D’aquesta manera una altra data per recordar de la història de Ràdio Tordera era el 6 de juny de 1990 quan es feia la inauguració oficial dels nous estudis on hi han passat un munt de professionals amb gairebé 13 anys. D’aquesta manera la ràdio ja es feia definitivament adulta amb un local propi, uns estudis avançats amb les màximes  prestacions del moment. Encara d’aquells estudis se’n conserven diverses coses com la primera taula de mescles o bé els plats de disc Technics que sempre han sigut els millors del mercat.
EL MANDAT DE ROSA MARIA RUSCALLEDA:
Però tornem al dia a dia de l’emissora i tornem a conèixer què passava en aquells anys. Per exemple un dels punts de conflicte va ser un debat que es va generar entre diversos membres de l’entitat. De nou el gran problema va ser el de si algunes persones per realitzar tasques diàries havien de percebre un sou pel simple fet de guanyar amb molta més seriositat.
Així alguns membres que es mostraven amb desacord amb aquesta opció van decidir abandonar Ràdio Tordera. La directora del moment recorda que la junta va considerar que la gent que feia programa molts no tenien seriositat, així si es pagava una quantitat a algunes persones, llavors la junta podia exigir molt més a aquestes  perquè sinó no es podia marcar la trajectòria d’algunes persones en la seva feina i establir unes directrius. Aquest tema va prendre força i es va plantejar en el patronat. Com hem comentat això va comportar moltes diferències entre la direcció i membres del cens actiu. Els que es mostraven en desacord amb aquesta decisió deien que el fet que algú cobrés un sou comportava perdre l’esperit que havia tingut Ràdio Tordera desde els seus inicis i a més ja no seria una emissora municipal.  A més, en aquest fet calia veure que precisament hi havia una quantitat de diners assignada per part de l’ajuntament i no podia ser més alta. Malgrat tot i els problemes explicats la direcció de l’emissora va decidir tirar endavant aquell projecte i per tant uns membres del cens actiu amb una feina diària van passar a percebre un sou.
Podem analitzar un xic la programació que es feia just quan s’estrenaven els nous estudis al Santiago Russinyol. De la programació d’hivern de 1990/91 només en conservem el que s’emetia de dilluns a divendres amb un horari de 2 del migdia i fins a les 12 de la mitja nit.
La programació es va iniciar el 17 de setembre amb les famoses dedicatòries de 2 a 4 de la tarda amb Anna Negra, Elisa Mir, Marta Afuera i Àlex Forts. De 4 a 6 de la tarda arribaven diferents programes. Dilluns i divendres s’emetia el “Claxon” amb Helena Carles i Jordi Riera. Dimarts arribava la proposta amb Francesc Santiago, dimecres el “Tot i no res” amb Miquel Pujol i dijous “Flash” un programa infantil amb Rosa Maria Ruscalleda. De 6 a 7 de la tarda seguia la producció pròpia. Dilluns s’emetia un concurs amb Santi Roig i Francesc Santiago, “El Pica pica dels dimarts” amb Marta Isern i Roser Rocafort, les propostes de Josep Altafulla o Roser Rocafort i divendres “Can seixanta” amb Mercè Puñet i Montse Pujol. A les 7 arribaven els serveis informatius durant 20 minuts conduïts per Anna Negre, Francesc Santiago, Rosa Maria Ruscalleda, Santi Roig o Joan Carles Garcia. Fins a les 8 arribaven propostes de música sense paraules amb Olga Diéguez, Roser Rocafort o seguien els programes com “el Pica Pica del dimarts”. A partir de les 8 arribaven més programes de contingut. Dilluns de 8 a 9 hi havia la tertúlia amb Joan Carles Garcia i fins les 10 arribava  Gina Armengol. Dimarts de 8 a 10 arribava Núria Romaguera, dimecres “A ritme d’estrelles” amb Francesc Santiago, dijous les propostes de Jordi Pujol o la música clàssica amb Ferran Tolrà i divendres el “Esquitxgrama” amb Josep Megías i Pep Ruscalleda seguit del “Cubata Rock” amb Salvador Cantero. La programació finalitzava amb el que anomenaven “Nits efervescents” amb diferents propostes com “A ritme d’estrelles” amb Rosa Maria Ruscalleda i Elisa Mir o la proposta de Nina, Joan Aguilera, Glòria Moysset i Silver Manresa.