El fatídic desenllaç de Cal Ros

Ràdio Tordera durant els seus 30 anys d’història ha viscut períodes bons i com no períodes dolents, però un dels capítols més negres va ser quan va haver de buscar un nou emplaçament a corre cuita. L’any 1989 el local social de Cal Ros estava en un molt mal estat, sobretot en la seva estructura. Aquest fet va comportar haver d’evacuar l’emissora ràpidament sense saber on seria la nova seu de Ràdio Tordera. Al final, el 6 de juny de 1990 i després d’un calvari s’inauguraven els nous estudis ubicats al carrer Santiago Rossinyol número 18.

El període que segueix ara mateix avarca desde 1989 fins 1992, avui ens centrarem en la primera part. Després de deixar el càrrec Agustí Carles n’agafa el relleu Rosa Maria Ruscalleda. Va dirigir l’emissora durant dos anys i es convertia en la primera dona a posar-se al capdavant de Ràdio Tordera ja que fins al moment tots havien estat directors. Així amb el seu mandat s’iniciaven tres de consecutius amb una dona al capdavant, la van seguir Maria Rosa Viñas i Anna Rodríguez.

Però centrats en el mandat de Rosa Maria Ruscalleda podem comentar que va accedir a la direcció després d’una assemblea molt calenta. A més l’emissora tenia un altre problema molt greu, es tractava del local de cal Ros que tenia problemes molt greus d’infrastructura i per tant s’havia de començar a pensar amb un nou emplaçament.

Ruscalleda recorda que va entrar a la direcció després d’una assemblea molt tensa, a més  es va donar a conèixer la notícia que cal Ros havia de desaparèixer al cap de poc temps. Per tant, un cop acceptada la responsabilitat calia veure què passaria amb tot plegat ja que no se sabia en primer lloc on s’havia d’ubicar la ràdio, no es tenia res decidit al respecte. Hi havia molta quantitat d’aparells, de discos, de mobiliari, etc. que calia transportar. Així la programació quedava en un principi en un segon lloc i calia treballar amb celeritat. La nova directora es va posar en contacte amb l’ajuntament per poder guanyar temps i rumiar molt més bé com s’havia de fer totes les tasques de canviar-ho tot plegat.

Però això es va agreujar quan un dia es van trobar que a cal Ros ja hi havien arribat les màquines per començar les tasques de desenrunament sense previ avís. Així es va iniciar les obres traient el sostre de l’edifici i a l’interior hi havia tots els aparells de la ràdio. Tot això es va agreujar encara més quan aquella nit i durant el dia havia estat plovent, així els aparells podien quedar totalment inutilitzats. Així  es va haver de córrer a tapar tots els aparells perquè cap  patís un problema irreparable a causa de l’aigua. Amb tot això estava claríssim que si s’actuava per salvar Ràdio Tordera s’havia de fer amb molta rapidesa perquè si s’esperava només un dia tot allò s’hauria enfonsat i l’emissora hauria desaparegut totalment com ho va fer el local de cal Ros. De fet amb els primers treballs de les màquines l’edifici estava a punt de caure i amb ell tota una història al seu darrere.

D’aquesta manera es mostra clarament que l’entitat entrava en una nova etapa amb moltes tensions i amb problemes importants d’infraestructura per resoldre. Recordem que ja feia una mica més que s’estava en aquell local de cal Ros i les necessitats del moment van fer buscar un emplaçament molt ràpid. El primer lloc trobat va ser al costat de l’actual emplaçament, on hi havia la seu del Niu del Xot, al carrer Santiago Russinyol. En aquells moments hi havia una altra entitat d’esplai, el Cau dels Marsupilamis i s’havia de compartir emplaçament. 

El canvi es va haver de fer ràpidament per les condicions. Així Ruscalleda recorda que en dos o tres dies la brigada va venir a cal Ros i van agafar tots els prestatges on hi havia els discos, els van posar precisament en una zona on encara el sostre estava sense tocar. Després es van traslladar els discos cap al nou emplaçament. Llavors tot el material s’havia de traslladar a la part de dalt de la casa on els hi corresponia una part per poder desenvolupar les tasques de l’emissora. Es va haver d’organitzar tot el material que tenien i fer una ràdio provisional pels efectes de la improvisació. Un tècnic d’Arenys els hi va donar un cop de mà per tirar endavant l’emissora, amb mig dia va poder tornar a posar en funcionament la ràdio que feia uns dies que no podia emetre. Amb aquest canvi Ràdio Tordera reemprenia les emissions que no havien cessat fins llavors, tot i que no es va està més d’un dia sense emetre.

Tot i la rapidesa del canvi i que la ràdio no havia deixat pràcticament d’emetre, calia buscar d’altres solucions a llarg termini, per tant es feia necessari seguir pensant amb un emplaçament definitiu per Ràdio Tordera. El lloc més apropiat va ser la seu, situada al carrer Santiago Russinyol 18, per tant el canvi portaria menys feina que abans ja que era canviar una casa per l’altre. Amb això es va està un any de manera provisional i passat aquest període es va fer el canvi definitiu. Ruscalleda recorda que la feina va ser llarga ja que el nou emplaçament era una casa que havia estat habitada, per això calia tirar a terra parets, aixecar-ne d’altres, fer les peixeres, adaptar l’escala, es van haver de muntar antenes, etc.

D’aquesta manera una altra data per recordar de la història de Ràdio Tordera era el 6 de juny de 1990 quan es feia la inauguració oficial dels nous estudis on hi han passat un munt de professionals amb gairebé 13 anys. D’aquesta manera la ràdio ja es feia definitivament adulta amb un local propi, uns estudis avançats amb les màximes  prestacions del moment. Encara d’aquells estudis se’n conserven diverses coses com la primera taula de mescles o bé els plats de disc Technics que sempre han sigut els millors del mercat.

EL MANDAT DE ROSA MARIA RUSCALLEDA:

Però tornem al dia a dia de l’emissora i tornem a conèixer què passava en aquells anys. Per exemple un dels punts de conflicte va ser un debat que es va generar entre diversos membres de l’entitat. De nou el gran problema va ser el de si algunes persones per realitzar tasques diàries havien de percebre un sou pel simple fet de guanyar amb molta més seriositat.

Així alguns membres que es mostraven amb desacord amb aquesta opció van decidir abandonar Ràdio Tordera. La directora del moment recorda que la junta va considerar que la gent que feia programa molts no tenien seriositat, així si es pagava una quantitat a algunes persones, llavors la junta podia exigir molt més a aquestes  perquè sinó no es podia marcar la trajectòria d’algunes persones en la seva feina i establir unes directrius. Aquest tema va prendre força i es va plantejar en el patronat. Com hem comentat això va comportar moltes diferències entre la direcció i membres del cens actiu. Els que es mostraven en desacord amb aquesta decisió deien que el fet que algú cobrés un sou comportava perdre l’esperit que havia tingut Ràdio Tordera desde els seus inicis i a més ja no seria una emissora municipal.  A més, en aquest fet calia veure que precisament hi havia una quantitat de diners assignada per part de l’ajuntament i no podia ser més alta. Malgrat tot i els problemes explicats la direcció de l’emissora va decidir tirar endavant aquell projecte i per tant uns membres del cens actiu amb una feina diària van passar a percebre un sou.

Podem analitzar un xic la programació que es feia just quan s’estrenaven els nous estudis al Santiago Russinyol. De la programació d’hivern de 1990/91 només en conservem el que s’emetia de dilluns a divendres amb un horari de 2 del migdia i fins a les 12 de la mitja nit.

La programació es va iniciar el 17 de setembre amb les famoses dedicatòries de 2 a 4 de la tarda amb Anna Negra, Elisa Mir, Marta Afuera i Àlex Forts. De 4 a 6 de la tarda arribaven diferents programes. Dilluns i divendres s’emetia el “Claxon” amb Helena Carles i Jordi Riera. Dimarts arribava la proposta amb Francesc Santiago, dimecres el “Tot i no res” amb Miquel Pujol i dijous “Flash” un programa infantil amb Rosa Maria Ruscalleda. De 6 a 7 de la tarda seguia la producció pròpia. Dilluns s’emetia un concurs amb Santi Roig i Francesc Santiago, “El Pica pica dels dimarts” amb Marta Isern i Roser Rocafort, les propostes de Josep Altafulla o Roser Rocafort i divendres “Can seixanta” amb Mercè Puñet i Montse Pujol. A les 7 arribaven els serveis informatius durant 20 minuts conduïts per Anna Negre, Francesc Santiago, Rosa Maria Ruscalleda, Santi Roig o Joan Carles Garcia. Fins a les 8 arribaven propostes de música sense paraules amb Olga Diéguez, Roser Rocafort o seguien els programes com “el Pica Pica del dimarts”. A partir de les 8 arribaven més programes de contingut. Dilluns de 8 a 9 hi havia la tertúlia amb Joan Carles Garcia i fins les 10 arribava  Gina Armengol. Dimarts de 8 a 10 arribava Núria Romaguera, dimecres “A ritme d’estrelles” amb Francesc Santiago, dijous les propostes de Jordi Pujol o la música clàssica amb Ferran Tolrà i divendres el “Esquitxgrama” amb Josep Megías i Pep Ruscalleda seguit del “Cubata Rock” amb Salvador Cantero. La programació finalitzava amb el que anomenaven “Nits efervescents” amb diferents propostes com “A ritme d’estrelles” amb Rosa Maria Ruscalleda i Elisa Mir o la proposta de Nina, Joan Aguilera, Glòria Moysset i Silver Manresa.