Ràdio Tordera: Del Barco a Cal Ros

Avui us oferim la segona part de la història de Ràdio Tordera. Ens centrarem en el pas de El Barco als estudis ubicats a Cal Ros. Va ser un pas important per poder fer ràdio com calia. Repassarem algunes de les programacions que hi va haver i els mandats de diferents directors.

Ràdio Tordera anava creixent dia a dia i aquell projecte embrionari que s’havia donat cita al apreciat “Barco” es va anar fent cada cop més important. Les necessitats del moment demanaven més espai, ja que seguir fent ràdio desde una casa particular no és que fos molt apte. D’aquesta manera arriben uns anys importants amb el canvi d’estudis cap al local social de Cal Ros a les eleccions 1983. Aquesta nova ubicació es donarà fins a l’any 1989 quan el mític local ha de ser desenrunat per poder-hi construir un centre d’assistència primària. Es viu el dia a dia amb les direccions dirigides amb Salvador Crosas, Xavier López i Agustí Carles.

Seguint el fil de la història ens podem aturar a un nou director. Deixava el càrrec Xavier Sanjuan i el rellevava durant uns anys  en el càrrec Salvador Crosas. Més o menys desde 1983 a 1986.  Crosas va entrar a l’emissora perquè tenia molts de discos i l’emissora no en tenia molts. Era una de les persones que no va fundar l’emissora però de seguida es va implicar al projecte i que ja realitzava un programa en la primera programació estable. Va ser un director que va posar com a principal cavall de batalla la qüestió tècnica però sense deixar de banda la programació. Crosas explica que “...portar una emissora llavors era molt de sacrifici, molts de mal de caps i passar moltes hores a l’emissora...”.

Una de les principals coses que es va produir quan Salvador Crosas entra com a  membre de l’emissora va ser el fet del canvi d’estudis. La ràdio passa d’ocupar una casa particular a ocupar un espai públic, per tant l’emissora es feia adulta. Així s’emprenia el viatge desde el carrer Santa Llúcia abandonant el Barco i dirigint-se cap al local social de cal Ros. El fet de canviar els estudis va comportar una feina impressionant perquè molts dels aparells eren de particulars. A més, els estudis de cal Ros se’ls van haver de fer ells mateixos i això va comportar una feina extra, per tant no era només haver de fer ràdio sinó que els membres van haver de fer de paletes, manobres, tècnics tal com explica Salvador Crosas. Així es trobaven cada dissabte per fer les diferents feines per habilitar una part del local social en emissora municipal. El mateix director explica que per poder fer els nous estudis van haver de mirar d’altres estudis d’emissores del voltant ja ben establertes com és el cas de Ràdio Arenys o Ràdio Malgrat i després emissores més importants com Cadena 13 o Catalunya Ràdio. També es van fixar en models d’estudis que sortien en algunes revistes especialitzades. Per tirar endavant tot aquest projecte es va tardar un mig any aproximadament. El canvi va ser abismal tot i les limitacions d’aquells estudis. Va ser un pas decisiu perquè la ràdio es convertís en adulta. Així ja es disposava d’algun despatx, un locutori, l’estudi de continuïtat, un taller. Això era un canvi espectacular i fins i tot les emissores del costat veien com a molts bons estudis aquells realitzats a cal Ros.

LA DIRECCIÓ DE SALVADOR CROSAS:

Com és habitual en totes les èpoques hi ha problemes entre la gent de l’emissora. Per exemple saber a veure qui podia formar part de l’emissora o fins i tot coordinar a tothom ja que en aquells moments l’emissora ja emetia de dilluns a diumenge i això comportava un desplegament de medis molt més importants i precisava una major coordinació. Crosas comenta precisament alguns dels problemes més habituals. Així destaca que quan s’estava al Barco el problema més habitual era l’entrada de gent a la ràdio ja que per ser-ne membre de ple dret s’havia de passar per un consell i qui era acceptat formava part del cens actiu. Més endavant quan s’ubica a cal Ros el problema era de neteja ja que l’ajuntament no venia a netejar. Un altre problema del seu mandat va ser quan es va ampliar l’horari i quedaven algunes hores penjades el que comportava que d’altres membres haguessin de fer programa. Per això el problema de la serietat també va ser força present en aquelles persones que no complien l’horari pactat amb la direcció.

LES PROGRAMACIONS DE L’ESTIU 1985

Del mandat d’aquest director se n’han conservat un seguit de programacions que s’han conservat al pas dels anys. La programació que ens ha arribat a les nostres mans i ens pot servir com a clara referència és la de l’estiu de 1985 i la posterior que cobria la franja de l’hivern de 1985-86.

La programació de Ràdio Tordera a l’estiu de 1985 s’emetia de dilluns a divendres de 3 de la tarda a 12 de la nit. Els caps de setmana l’horari d’emissió era més ampli, dissabte de 9 del matí a 12 de la nit i diumenge de 9 a 8 del vespre.

De dilluns a dijous la jornada s’iniciava amb les tardes musicals conduïdes per diferents membres com Pilar Vergés, Maria Teresa Reyner, Joan Ribot, Maria Serra de 3 a 7 de la tarda. Divendres era el dia dedicat a “Els cuiners de la ràdio” en aquella franja amb Pilar Vergés i Salvador Crosas. A partir de les 7 de la tarda arribaven els programes de contingut. Durant una hora es podien escoltar diferents propostes com l’informatiu, “Digui digui” dilluns, dimarts el programa de Pere Nonell “Musical català”, dimecres “L’hora dels milions” amb Pilar Vergés, el programa de Miquel Pujol “60 minuts amb...” cada dijous i divendres hi havia una doble proposta amb els esports i un magazine juvenil. A partir de les 8 hi havia els serveis informatius de Ràdio Tordera i tant punt acabava aquesta edició s’obrien tres franges horàries. De dos quarts de nou a dos quarts de deu trobàvem diferents propostes com “Melody” amb en Tin, la “Música del Record” dimarts, “El ritme segueix” amb David Carbonell o les seleccions musicals del mateix  Carbonell o la de Lluís Gasquet. Durant la següent hora hi havia el programa d’en Tin “All that jazz”, dimarts “Els clàssics” de Carles Casals, dimecres i divendres s’emetia “Cubata Rock” amb Salvador Cantero i dijous el programa de Marià Santiago “Disco sound”. La jornada s’allargava fins a les 12 de la nit amb les “Ones nocturnes” que cada dia dirigia una persona diferent com Pere Sagrera, Salvador Cantero, Marià Santiago, Jaume Sala o bé David Carbonell.

El cap de setmana es donava inici dissabte a les 9 del matí amb el magazine “Sense manies” de Pere Nonell, Pep Ruscalleda i Ricard Navarro. Després de 12 a 2 s’emetia el programa infantil “Apa som-hi” amb Eva Bou. Seguit de la “Sobretaula” de Pep Font, “Protagonistes” amb Lluís Matas fins a les 4. D’aquella hora i fins les 7 s’emetia “Digues-li com vulgui” de David Carbonell. De 7 a 9 ja s’emetia el programa de Pere Nonell, Pep Megías o Pep Ruscalleda, era el “Esquitxgrama”. La jornada finalitzava amb el programa de Pep Ruscalleda “Primera fila” i per acabar a les 12 de la nit “Viatge musical” amb Pere Sagrera i Antoni Rizos.

Diumenge era l’últim dia d’emissió i s’iniciava amb dues propostes ja clàssiques com “Avui és festa” amb Josep Punset” o el programa de Lluís Matas “Catalunya canta” fins a les 12 del migdia. Després es donava protagonisme als esports durant dues hores amb “Tot sport” de David Carbonell. La jornada s’acabava amb les propostes a partir de les 2 i fins les 8 del “Bon profit”, la selecció musical de Lídia Sanjuan o la de Pere Mira.

Seguint el fil de les programacions, podem observar com l’emissora creix en horari d’emissions i es dóna un fil més complert a l’hivern del 1985/86. Durant aquella temporada ja s’emetia desde el 102.2 de la FM. La programació de dilluns a divendres s’emetia de 12 del matí fins a les 12 de la nit i al cap de setmana dissabte prenia més envergadura de 9 a 12 de la nit i diumenge de 9 a 8 del vespre.

La jornada s’iniciava amb el torn musical de “Còctel musical” amb Ricard Navarro i Joana Fernández. Després a les 2 arribaven els serveis informatius durant mitja hora i tan punt acabaven i fins a les 3 era el moment de la sobretaula amb Anna Negre i Núria Romaguera. De 3 a 6 de la tarda arribava el moment de “La ràdio en marxa” amb Pilar Vergés, Teresa Reyner, Joan Ribot, Maria Serra, a excepció de divendres que s’emetia “Els cuiners de la ràdio” amb Pilar Vergés i Joana Fernández. De 6 a 7 arribaven programes de contingut com “Temps d’oci” amb Pere Font, “Rostres” amb Maria Serra, “La hora dels milions” de Joana Fernández i “Els encants” de Pilar Vergés. La següent hora era el moment dels èxits a “Els 22 del 102.2” a excepció de divendres que s’emetia “90 minuts amb...” conduït per Miquel Pujol i Lluís Gasquet. De 8 a 10 del vespre hi havia diferents programes com el “Renaixença” de Pep Ruscalleda, “Tot el pop” amb en Tin, hi havia diferents programes musicals com “La música del record” de Pere Sagrera i Toni Rizos, “Tota la música” de David Carbonell i Mari Llum Valle, “Els clàssics de la ràdio” de Carles Casals, el “Cubata Rock” amb Salvador Cantero, “Català en antena” de Pep Ruscalleda o fins i tot hi havia temps pels esports. La jornada s’acabava amb diferents propostes com la “Nit per a dos”, “Freqüència nocturna” de Ramon Júlia”, les “Ones nocturnes”, el “Chapeaux music” o “Això és guay”.

Dissabte la jornada s’iniciava amb el programa de mitja hora de mossèn Joan Solà “Parla”. El seguia durant tres hores el magazine “Sense manies”. També hi havia el temps pels més petits com “La colla dels petits” seguit del “Magazine juvenil” fins a les 2. A partir d’aquell punt horari arribava “Sobretaula” o bé “Protagonistes” de Lluís Matas. De 4 a 7 s’emetia “Setmanari, seguit del “Esquitxgrama” o la “Primera fila” fins a les 10. La jornada s’acabava amb el “Viatge musical” de Pere Sagrera i Toni Rizos.

Diumenge és dia de sardanes i per això la primera proposta era el “Contrapunt” de Josep Punset, seguit d’un altre dels clàssics del matí “Catalunya canta” amb Lluís Matas. Fins a dos quarts de dues arribava el “A tot sport” de Joan Ribot. Després arribava la música desde “Bon profit” i les “Tardes del diumenge” amb Lídia Sanjuan”. El punt i final es marcava fins a les 8 del vespre amb el programa “Magazine a 45”.

EL MANDAT DE XAVIER LÓPEZ

Salvador Crosas va deixar l’emissora i al capdavant de Ràdio Tordera es va situar Xavier López durant 1 any, el 1986/1987 aproximadament. En aquests moments l’emissora segueix treballant desde els estudis de cal Ros, té una programació estable i com no la ràdio seguia esdevenint un important medi de comunicació i entreteniment entre la població.

D’aquest període trobem una altra programació per fer-nos una idea dels membres actuals de l’emissora i es seguia una mica amb la mateixa línia, però amb algunes novetats interessants. La programació d’aquella temporada s’iniciava a les 12 del migdia fins a les 12 de la nit entre setmana i al cap de setmana s’iniciava a les 9 del matí fins a les 12 i diumenge de dos quarts de nou fins a les 9.

EL MANDAT D’AGUSTÍ CARLES:

D’aquesta manera arribem a l’any 1987 quan hi ha un nou relleu a la direcció de l’emissora. Així en aquests primers anys els canvis en la direcció eren bastant típics. Així cal recordar que l’emissora era una associació com una altra i no pas un ens autònom com és en aquests moments. Per això els relleus a la direcció es donaven cada any, ja que es convocaven eleccions per escollir nova junta. Així el relleu a l’emissora en substitució de Xavier López el va prendre Agustí Carles.

Precisament aquest últim va ser un dels fundadors de l’emissora en aquell projecte embrionari de la nit de Reis de 1982. Agustí Carles en aquells moments havia acabat els seus estudis de dret i per tant tenia temps per poder-se dedicar a la direcció de la ràdio, així estarà en el càrrec durant dos anys, fins el 1989.

Si analitzem el seu període com a director podem veure que la ràdio pren una dinàmica que el porta a ser una de les millors èpoques desde la seva creació tot i que com és habitual hi havia els estires i arronses habituals. Per posar un petit exemple de l’excel·lent moment que es vivia eren el nombre de col·laboradors que hi havia. Així en aquells moments hi havia 100 persones actives  a l’emissora que si ho comparem a les encara no 50 persones que hi ha a l’actualitat ens mostra el dinamisme de Ràdio Tordera. D’aquesta manera s’havia convertit en un important punt de trobada entre el jovent de la població i alguns no tan grans, allí la gent realitzava les tasques habituals, però també es trobaven amb els amics. Precisament Agustí Carles explica que va agafar les regnes d’aquell projecte perquè tenia molta més disponibilitat horària que no pas els seus companys. A més va ser una mica el canvi generacional d’aquella primera promoció de joves que van engegar el projecte de l’emissora, ja que alguns tenien encara els seus estudis, d’altres la seva feina i uns altres ja s’havien cansat del projecte. La disponibilitat horària, l’acabar els seus estudis, el fet de no desplaçar-se a Barcelona van ser els motius que el van portar al capdavant de l’emissora.

Com hem comentat unes línies més amunt l’emissora era un important punt de trobada entre el jovent i els amics del poble, la qüestió és que els estudis estaven situats a cal Ros, un punt molt cèntric de la nostra població. En aquest popular edifici del centre del poble s’hi van fer un seguit de reformes perquè esdevenís encara més un mitjà de comunicació amb cara i ulls. Per exemple una de les novetats va ser fer un despatx pel director. Agustí Carles recorda com eren els estudis d’aquella època i quines reformes s’hi van fer “...en l’època d’en Xavi, eren dues habitacions on hi havia muntada la cuina i després en la meva època hi vam tornar a fer obres. Es va passar de dos locutoris a un locutori, però amb una taula rodona i micròfons. No hi havia despatxos llavors. Aleshores es va ampliar tot allò per fer un despatx pel director, un petit lloc on es va posar el centre emissor i després un altre petit despatx i després la taula rodona on hi havia els micròfons es van fer dues peixeres (dos vidres) per donar als estudis de continuïtat i de gravació, amb això semblava que ja havíem tocat el cel perquè ja teníem uns grans estudis i el director tenia un espai per poder treballar...”.

Així a part de l’ampliació de l’espai o una reconversió del mateix, l’emissora travessava un dels millors períodes per la concurrència de la gent amb més d’un centenar de membres. Per això Ràdio Tordera va experimentar un gran creixement i les emissores importants de la zona van començar a mostrar un interès per molts dels locutors que realitzaven les seves tasques de manera voluntària. En aquests moments començaven una de les millors pedreres de la ràdio. Precisament Carles recorda el creixement de l’emissora i els contactes amb d’altres emissores del costat. Destaca precisament que en aquell moment s’havia crescut molt però aquest augment no només va ser quantitatiu sinó qualitatiu amb locutors que despuntaven, fins i tot la gent els reconeixia pel carrer, trucava a l’emissora, els concursos funcionaven a un bon nivell. Així es va pensar en créixer l’emissora en potència i poder emetre per molta més gent. Aleshores van començar una sèrie de contactes amb d’altres cadenes de la zona. Per exemple molt a prop d’aquí hi havia Cadena 13 amb la qual hi van iniciar contactes, Ràdio Marina era l’emissora que havia de formar-ne part, però per motius empresarials no hi van entrar i llavors aquesta cadena va decidir iniciar contactes amb Ràdio Tordera i fer de repetidor, mantenint una certa programació, però guanyant amb ingressos publicitaris. També va haver-hi col·laboracions amb Ràdio Popular, actual Onda Cero, per tractar sobre l’hoquei sobre patins ja que al matí l’emissora passava informació del partit i per la tarda connectava amb Ràdio Popular. Així la ràdio podia anar guanyant dimensió per això es va ampliar potència, programació, etc. El que més preocupava a Agustí Carles era el control sobre la programació i sobretot ensenyar a la gent. A més es va incidir molt en el tema publicitari mirant de complir els horaris preestablerts i augmentant la cartera de clients. Una iniciativa en aquest sentit es va emprendre en la Fira del Ram de 1988 quan l’emissora va contactar amb l’ajuntament perquè de la mateixa manera que venien els expositors, aprofitar aquest fer per posar-hi un contracte publicitari, així es van fer molts diners i es va poder comprar una altra emissora.

Sens dubte que un dels puntals més importants en aquella època va ser la programació, ja que el fet de tenir tants de membres comportava fer programes de qualitat. En aquella època com tants d’altres, les emissores del voltant feien la seva programació dedicada a la ràdio-fòrmula. En canvi, Ràdio Tordera donava als seus oients un producte genuí amb una programació amb contingut on el més destacable era la ràdio-servei. Agustí Carles recorda en general que el seu objectiu com a ràdio de poble era parlar d’ell mateix, a més el boom de les ràdio-fòrmules a les emissores pel voltant havia fet oblidar programes especialitzats com un programa de rock i d’altres especialitzats. Així es donava rellevància als programes informatius amb contingut, la música del record, les sardanes, programes de música pop, rock, etc., també hi havia programes de poesia. Possiblement el dia més fort era dissabte al matí amb programes com Bon Dia Tordera o Tordera Actualitat, era una mica treure el protagonisme que tenien les grans emissores entre setmana i aprofitar que als caps de setmana no hi havia programes amb un pes específic entre els radiooients. A més en aquests programes comencen a entrar els famosos concurs com Roda la Roda, Tordera pas a pas que van tenir molt de ressò.