La consolidació dels informatius i els esports

El 1992, en ple any olímpic, Maria Rosa Viñas deixava el càrrec que havia desenvolupat fins al moment, va donar el seu relleu a Anna Rodríguez que va portar el control de Ràdio Tordera durant un altre any. Es convertia en la tercera directora seguida de l’emissora. 

El seu mandat resulta important en varis aspectes. Juntament amb el seu nou equip van elaborar una sèrie d’objectius per buscar un millor futur per l’emissora. Per tant, el primer objectiu quan va entrar va ser marcar aquests objectius, sobretot perquè es treballava amb gent voluntària i l’assemblea resultava molt important, així s’endegava un projecte compartit entre la mateixa direcció i els membres del cens actiu.

El primer objectiu va ser donar a veure a la gent com havia de funcionar correctament un mitjà de comunicació com era Ràdio Tordera. Recordem que Anna Rodríguez era llicenciada en Ciències de la Informació, així ella en un primer moment va voler plasmar tot el que sabia per l’emissora.  D’aquesta manera tenia molt clar que la ràdio al ser municipal tenia ingressos prominents de l’ajuntament, el que comportava que havia de ser un servei directe pel poble, a part hi havia uns ingressos de caire publicitari que comportaven que la programació havia de tenir unes franges horàries per emetre la publicitat.

Anna Rodríguez va fer un nou impuls a la ràdio. El fet de ser la primera directora a la història de l’emissora que tingués la formació de llicenciada en Ciències de la Informació va ser determinant per poder fer un treball molt millor al capdavant de la direcció. Per això una de les seves prioritats va ser fer estudis d’audiència per saber què volia la gent i què li agradaria escoltar. El més important era saber qui escoltava la ràdio, què trobava malament del que es feia, en quins moments hi havia una major audiència o una menor per poder adequar els mitjans de l’emissora per oferir un millor producte al ciutadà de Tordera. Aquest tipus d’estudi s’havien de fer amb una certa periodicitat per comprovar si les noves mesures adoptades eren les correctes per satisfer a l’audiència. Així si hi havia un programa potser de mala qualitat però que escoltava molta gent Rodríguez creia que havia de seguir estant per antena, però si pel contrari hi havia un programa de molta qualitat i que no tenia audiència, era partidària de treure’l.

D’aquesta manera es mostra com el gran problema era possiblement la programació ja que no estava adaptada per franges horàries, aquesta era molt relativa a la voluntat dels membres del cens actiu. Així va resultar fonamental que qui feia ràdio s’adaptés a allò que demanava la gent i no al que a ells els hi agradés. En definitiva, que la ràdio es feia per qui t’escolta i no per qui  la fa. L’exemple per deixar veure això, era que un programa de música heavy metal no es podia emetre a les 10 del matí perquè en aquells moments l’audiència busca d’altres coses ben diferents.

Una altra faceta on calia donar insistència eren en els informatius per dotar-los estrictament d’un contingut local i a més que tinguessin una certa continuïtat no experimentada fins al moment. Per tant, gran part dels mitjans humans es van guiar per fer els informatius de tipus local.

Com és habitual, un mitjà de comunicació ha de ser totalment independent, per això una de les coses bàsiques és contrastar una informació ja sigui a nivell polític o social. Així Anna Rodríguez recorda que llavors eren moments polítics molt difícils pel poble. D’aquesta manera calia contrastar molt bé les notícies, oferir diferents punts de vista, etc., en definitiva demostrar una posició neutral en tot plegat. Per això una de les coses on la nova directora va posar èmfasi va ser en el contrast de les informacions, així es donava una imparcialitat i objectivitat important. Fins i tot els partits polítics es van mostrar favorables al sistema que s’utilitzava i així ho donaven a conèixer a la mateixa direcció.

Pel que fa el cens actiu sempre ens ajuda a fer una radiografia de la gent que hi ha dins l’emissora. Durant les línies anteriors hem comentat que la ràdio tenia un gruix de col·laboradors joves, tot i que sempre hi havia gent de més edat, així aquest nou període no és pas diferent i es segueix amb la mateixa filosofia. Anna Rodríguez  comenta “Ràdio Tordera no només és important per donar informació sinó perquè s’està formant a molta gent perquè actua com a única vàlvula de sortida o activitat per la joventut, o sigui no hi ha res més a part de les discoteques, però és a nivell privat, a nivell públic l’única cosa que hi havia era l’emissora. Em veia encantada quan veia gent tan jove amb edats conflictives i es passaven hores i hores, treballant, ordenant discos i a més a més disfrutaven i trucaven els seus pares i trobaven els seus fills aquí. Això és una cosa que no es té en compte que a part del que sortia per la ràdio, hi havia un altre aspecte que era el que significava la ràdio”.

En tot això que hem comentat del mandat de Rodríguez, possiblement el més complicat va ser plasmar els coneixements que tenia l’actual directora dels mitjans informatius a la gent de la ràdio. Per tant, el millor va ser crear unes jornades de ràdio, les primeres que es feien a la comarca, i va portar una sèrie de professionals dels mitjans de comunicació per explicar la seva manera de treballar.  El punt de partida per explicar tota aquesta filosofia van ser les jornades de ràdio que es van muntar. Les classes van ser donades per part de professionals que treballaven en diferents mitjans de comunicació. Rodríguez recorda “una de les coses que et diuen quan has estudiat periodisme és que el periodisme pots estudiar les quatre regles bàsiques, però el periodisme s’ha de buscar al carrer i has d’especialitzar-te i treballar, un és periodista no quan surt al carrer sinó quan ha estat treballant fent articles, cobrint notícies en llocs diferents, això és un periodista”. En aquelles jornades el que es va fer va ser combinar una mica tot. Així al costat de la teoria  donada es combinava la pràctica que resulta molt important. Entre els professors hi havia personatges com el director d’informatius d’aquells moments a Ràdio Arenys, el cap d’informatius de Catalunya Ràdio, una professional de la Cadena SER en el camp dels magazines. En definitiva es va agafar un especialista de cada branca perquè pogués donar als membres de la ràdio unes nocions bàsiques per poder començar a treballar. A partir d’aquí la gent s’havia de marcar el seu propi camí i el seu propi estil.

Santi Barrera ens parla del mandat de Rodríguez. Recorda que després de Maria Rosa Viñas va arribar a la direcció una molt bona professional dels mitjans de comunicació, Anna Rodríguez, segons Barrera una de les millors directores i que va assentar les bases de molta part de la programació. Amb ella es va potenciar molt el tema dels esports i de les retransmissions esportives o polítiques. Una de les frases que destaca el gerent és “la ràdio ha de ser el pols del poble, ha d’estar al costat del poble, mesurar la temperatura i els paràmetres del poble”.  Per tant, la ràdio-servei era el que es donava desde el 107.1 de la FM, perquè com ja han reiterat d’altres directors/es d’emissores amb ràdio-fòrmula n’hi ha moltes pel voltant i la novetat que podia donar la ràdio era parlar de Tordera.

Un any dóna per fer moltes coses com s’ha vist, però sempre queda alguna cosa pendent per fer. D’aquesta manera, un any després de fer-se càrrec de l’emissora Anna Rodríguez deixava el seu càrrec com a directora per problemes interns en el sí de l’emissora. Rodríguez explica que l’emissora té un problema. “Hi ha gent que treballa moltíssim i que fa tirar endavant l’emissora, però sempre hi ha algunes persones que són una minoria que no et deixen treballar, o sigui que tenen més interessos polítics que no et deixen fer les coses amb professionalitat”. Així una sèrie de persones que no estaven d’acord amb la manera de treballar de la directora, li feien la vida prou impossible i finalment va decidir deixar el seu càrrec. Tot i això Rodríguez es va tornar a presentar a les eleccions i va sortir escollida una altra persona.

EL MANDAT DE PERE BLAI BERNABÉ I LA PROGRAMACIÓ D’HIVERN 1993/94:

El nou director que va emprendre el camí de dirigir Ràdio Tordera va ser Pere Blai  Bernabé que va està al càrrec de l’emissora durant un altre any. D’aquesta manera ja ens situem entre els anys 1993/94. Una de les principals novetats que es van esdevenir amb aquest nou director a part de les pròpies en el camp de la publicitat, va ser que ell es va convertir en el primer director de la història de la ràdio que percebia un sou a canvi de la seva feina. Sens dubte que això va marcar una nova etapa en l’emissora de progressiva professionalització de Ràdio Tordera.

Pere Blai va destacar també com dèiem abans pel seu treball en el camp de la publicitat on va exercir una tasca molt important ja que l’emissora va poder aconseguir nombrosos guanys a través dels ingressos que produïa la publicitat feta a través de les ones de la ràdio.

Però anem a conèixer quina era la proposta de programació que hi havia l’hivern del 1993/94. La programació d’aquesta temporada s’iniciava de dilluns a divendres a les 7 del matí i fins a les 12 de la mitja nit. Els caps de setmana començava a les 8 del matí i fins les 12 de la mitja nit dissabte i de 9 a 12 de la nit diumenge.

Cada dia la jornada començava amb el programa “El despertador” que s’emetia desde les 7 del matí i fins a les 10 amb connexió entre diverses emissores entre les quals hi havia també la de Tordera. A les 10 arribava el moment del primer contacte informatiu de la jornada i després s’iniciava un torn musical fins a la 1 del migdia. Després arribava l’informatiu comarcal emès entre diferents emissores de la comarca. A partir de les 2 la gent podia dedicar les seves cançons a través de les línies de la ràdio fins a les 4, tot i que a les 3 de la tarda s’emetia un butlletí informatiu de producció pròpia. Fins a les 6 s’arribava amb una selecció musical. De 6 a 8 del vespre era el moment d’escoltar la música d’actualitat a través de la llista d’èxits “Top 30” emesa conjuntament amb Ràdio Santa Coloma. Abans d’entrar amb els programes específics de la jornada s’emetia l’últim contacte informatiu a través de les notícies de les vuit. Desde ¼ de 9 i fins a les 12 de la nit  hi havia propostes diverses, tot i que cada dia a les 10 de la nit s’emetia l’espai de “El temps a les nostres comarques” amb Pere Serra. Pel que fa els programes que s’emetien fins a la mitja nit eren “Tordera Esports” cada dilluns per resumir l’actualitat esportiva, el “Recordances” amb la música del record, la música Rock amb “Heavy on the rocks”, el programa “Agafa’t fort”, “Quatre barres”, el programa “Fent camí” els dijous, el “Cubata Rock” amb Salvador Cantero, la música dance a “L’última parada” o bé tertúlies o seleccions musicals acabaven de donar el tret final de la jornada a Ràdio Tordera.

Dissabte la jornada s’iniciava amb un programa infantil el “Xerinola” fins a les 9. El seguia el programa “La veu de la parròquia” i fins a les 10 arribava el programa d’informació sardanista “la tenora”. De 10 a 12 s’emetia un programa de gran format que va marcar un punt d’inflexió a la història de la ràdio, el concurs “Tordera del passat al present”. De 12 a 1 s’emetia un informatiu i a partir de la 1 i durant una hora s’emetia el programa cultural “Clavé, una nova generació”. Seguien les propostes amb el programa musical “Sensacions en viu”, fins a les 4 hi havia el programa de debat “El cafè amb en Jordi”. Fins a les 5 hi havia la proposta del magazine “Pregunti, pregunti”, després una selecció musical enllaçava amb “El poble és viu” fins a les 8. En aquest punt horari es feia el resum informatiu de la jornada i tant punt acabava es connectava amb la discoteca Project per escoltar la música d’actualitat.

Diumenge la jornada s’iniciava amb el programa de sardanes fins a 2/4 de 1 “Contrapunt”. El seguia la música catalana. A la 1 es connectava amb l’informatiu del cap de setmana i el “107.1 esportius” fins a dos quarts de 3. A partir d’aquell punt horari arribava la música i el repàs als èxits del “Top 30”. A les 8 s’emetia el programa de música especialitzada “Et sona?” i es tancava la jornada amb el programa de música alternativa “Simfonies diabòliques”. Tanmateix diumenge a la tarda era molt comú escoltar les retransmissions esportives tant de futbol com d’hoquei patins.

Santi Barrera segueix recordant d’altres directors com és el cas de Pere Blai que va està un any al càrrec. El gran avantatge d’aquest director va ser que tenia grans coneixements tècnics i va fer una molt bona feina com a publicista.

 SETEMBRE DE 1994: CRISI PER ESCOLLIR NOU DIRECTOR:

Al 1994 arriba el moment de fer un nou canvi en la direcció de l’emissora. Els problemes interns tornen a fer trontollar el futur de Ràdio Tordera. Aquell estiu es van convocar noves eleccions. En aquesta ocasió i per primer cop es va presentar una candidatura procedent de l’exterior, un fet mai vist. Estava encapçalada pel director de Ràdio Santa Coloma que volia dirigir un altre mitjà. Una altra candidatura l’encapçalaven dos membres del cens actiu com eren Francesc Santiago i Albert Sabater. La tercera candidatura l’encapçalava Mari Trini Hernández. Però problemes d’última hora van provocar que Santiago i Sabater abandonessin la cursa per ocupar la direcció ja que no podien complementar la seva tasca amb els estudis. D’aquesta manera només quedaven dues candidatures, les d’Hernández i la forània. Es van fer les eleccions i els membres del cens actiu van donar com a vencedors la candidatura del director de Ràdio Santa Coloma. En aquest punt, el Consell d’Administració va decidir actuar. No va donar com a vàlids els resultats de les eleccions i va decidir anomenar a Santi Barrera com a director fins que es trobi un candidat apropiat. D’aquesta manera, Barrera que exercia el càrrec de gerent ocuparia la direcció durant 1 any i mig aproximadament.

Ell mateix ens recorda com es va viure tot aquell procés. “...Es convoquen eleccions i es presenta un noi de fora, va presentar un projecte que en el primer moment es va veure molt bé, però després es va veure bastant malament perquè el que va presentar i el que pretenia fer hi havia un bon tros. En aquell moment el Consell d’Administració va prendre part i va dir que no. Llavors em van encarregar a mi que m’ocupes de l’emissora, vaig presentar un projecte i vaig està en funcions de director-gerent durant més d’un any fins que es van convocar unes oposicions i va entrar en Pere Garriga que va està tres anys en el seu càrrec, desde el 96 fins el 99...”.