El 2 d’agost de
1991 Rosa Maria Ruscalleda deixava la direcció de l’emissora. En el seu lloc va
entrar al capdavant de l’organigrama Maria Rosa Viñas. La segona directora de
la història de Ràdio Tordera estaria al capdavant del projecte durant 1 any.
En aquests
moments la ràdio segueix amb la seva transformació interior i així es tendeix
cap a una progressiva professionalització amb la introducció d’un gerent,
càrrec que va ocupar Santi Barrera. A més el pressupost es va veure incrementat
i es deixava de ser una associació per convertir-se amb un ens autònom tal com
és en l’actualitat.
La nova directora
recorda que el fet de passar a ser una entitat a un ens autònom va ser un pas
molt important. Així es van haver de crear nous òrgans de govern com per exemple
el Consell d’Administració. D’aquesta manera calia tenir en compte que més que
una associació era un grup de gent que donava un servei al poble a través de
l’emissora, però tot s’havia de posar a nom de l’ajuntament, tant el que es
comprava com les factures, a més no hi havia ningú que cobrés, es feia ràdio
només per la gent més pròxima com una
diversió més. Això va comportar una manca d’identitat jurídica, la solució per
resoldre aquest fet va ser la creació d’un ens autònom i així posar l’emissora
al dia en afers jurídics.
Un cop fet aquest
canvi i amb la incorporació d’un gerent es fa el pas definitiu cap a una
primera professionalització de Ràdio Tordera amb la contractació de manera
oficial de dues persones. Va ser el cas de Jordi Caupena i de Marta Afuera amb
un contracte a mitja jornada. Maria Rosa Viñas recorda que “...un cop obtingut el NIF i tenint les coses en ordre es va fer un
programa conjuntament amb Ràdio Arenys. Era una programació comarcal i per
poder complir amb el pacte es va contractar a Caupena i Afuera...”.
Com hem vist en
les línies anteriors hi havia un front obert entre dos sectors de l’emissora.
Uns a favor de la progressiva professionalització i un altre totalment en
contra que es contractés alguna persona. Així es va produir una tensió. Tot i
això la direcció de l’emissora va veure molt clar que calia fer una combinació
d’una primera professionalització al costat dels col·laboradors habituals. Tal com recorda Viñas va haver problemes molt
seriosos perquè hi havia gent totalment en contra de la professionalització i
altres totalment a favor. La idea de la directora era donar cabuda als dos
tipus d’emissora proposats i així poder-se complementar. Per tant, aquells qui
els hi agradava fer ràdio no tenien perquè deixar de fer la seva feina i per
altra banda calia que l’emissora tingués cara i ulls a través de dues o tres
persones que es dediquessin al seu dia a dia.
Però tornant al
fil argumental de la història de Ràdio Tordera podem recordar com Maria Rosa
Viñas va entrar a l’emissora ja que sempre se l’ha recordat pel seu programa
“El Poble és Viu”. Viñas explica que quan ella va entrar ja hi havia tot un
equip format amb un director, existia la figura del cap de programació, el
secretari, el tresorer, etc., o sigui com qualsevol associació. Precisament
ella va formar part d’una junta durant una temporada, després ho va deixar per
un període i es va limitar a fer el seu programa. Llavors va arribar un moment
en el qual la ràdio atravessava per seriosos problemes i la direcció va veure
pertinent fer un canvi de rumb. Es va fer una assemblea general i en la votació
Rosa Maria Viñas sortia escollida com a nova directora de l’entitat. Els grans
problemes que calia arreglar era el fet de dotar l’emissora d’una identitat
pròpia amb la creació de l’ens autònom i poder esdevenir independent de
l’ajuntament.
LA TRANSFORMACIÓ
EN ENS AUTÒNOM:
Però anem a
conèixer de prop el canvi que va patir l’emissora al convertir-se en un ens
autònom amb una de les figures més importants amb el nou organigrama com era el
fet d’incorporar un gerent a l’estructura de l’emissora.
Santi Barrera
recorda que quan va entrar a formar part de l’organigrama hi havia com a
directora Maria Rosa Viñas. Els estatuts elaborats donaven un paper molt
semblant i unes tasques gairebé idèntiques tant al director com al gerent, així
un tenia el poder econòmic (el gerent) i l’altre el poder de la programació
(director/a). Es treballava molt en equip.
Com
ja hem explicat en línies anteriors quan es va convertir Ràdio Tordera en ens
autònom va comportar que es creessin nous òrgans com és el cas del Consell
d’Administració o bé nous càrrecs com va ser el de gerent. Aquest càrrec el va
ocupar Barrera durant 8 anys i pel qual és més conegut a part de la seva
participació en diferents programes.
La
ràdio canviava totalment amb l’entrada d’ell a la gerència. Els objectius que
es buscaven al 1991 amb la seva entrada era canviar l’estructura i augmentar-ne
el pressupost. Era a més el representant del Consell d’Administració en el cens
actiu. D’aquesta manera el nivell d’exigència era molt més alt ja que el
pressupost es va passar en aquell inici amb unes xifres globals d’uns 2’5
milions de pessetes (15.000 euros) a uns 5 milions de pessetes (30.000 euros),
per tant l’augment va ser prou significatiu. Tot i aquest augment comportava
que els ingressos generats per la pròpia emissora havien d’augmentar i s’havien
d’aconseguir 1.500.000 de pessetes (9.000 euros) prominents d’altres activitats
com la publicitat. Hem de pensar que abans de l’arribada de Barrera i d’aquest
augment, els ingressos atípics no eren més de 700.000 pessetes (4000 euros),
per tant es doblava la partida. El Consell d’Administració el nomenava a
l’octubre de 1991 com a nou gerent de Ràdio Tordera.
Tot
aquest canvi comporta moltes vegades el fet de marcar-se una sèrie d’objectius.
El primer era consolidar dins l’emissora
un nou model organitzatiu, s’havia de buscar un nou director amb un
sistema d’elecció diferent al fet fins llavors, s’havia de buscar uns
responsables d’àrea, s’havia de buscar uns representants del cens actiu per
anar a les reunions del Consell d’Administració, s’havia de debatre si es
professionalitzava l’emissora, s’havien de contractar a dues persones amb
nòmina, s’havia de renovar tota la programació. Tot i això el repte més
important i el que ocupava el primer lloc en preferències era el repte
econòmic, ja que s’havia d’aconseguir aquest 1’5 milions de pessetes (9.000
euros) de publicitat que s’havien d’anar a buscar i era complicat.
Una
de les grans qüestions que s’han plantejat sobretot desde finals de la dècada
dels 80 i al llarg dels 90 era si calia professionalitzar Ràdio Tordera o si
s’havia de quedar com estava. De fet que el tenir uns professionals dedicant-se
unes hores al dia a realitzar diferents tasques comporta fer una programació
més o menys homogènia durant tot l’any i de major qualitat. Uns dels puntals
com a emissora que donava servei al poble eren els serveis informatius. La idea
inicial amb la programació també n’era una altra i es tractava d’obrir del matí
al vespre de manera regular, un fet que es va aconseguir contractant a dues
persones. Es feien més de 12 hores de producció pròpia amb col·laboradors i
fins i tot es va estabilitzar en algunes franges programes de contingut, uns
informatius diaris amb un avanç a les 6 de la tarda i a més a més es va
establir un magazine. Hi ha alguna cosa que es conserva d’aquella època en
l’actualitat com el realitzar un informatiu diari a les 7 de la tarda.
LA PROGRAMACIÓ
DURANT EL MANDAT DE MARIA ROSA VIÑAS:
Tornant al mandat
de Maria Rosa Viñas és habitual fer una lectura de la programació existent en
aquell moment a l’emissora. La directora recorda i posa èmfasi en els programes
sobretot de contingut i d’elaboració. Tanmateix recorda que es va començar a
dividir la ràdio en parcel·les i creant seccions que ara són els puntals forts
de l’emissora com els informatius o els esports. Així ja amb les reunions que
feien amb d’altres emissores per tal de fer el programa comarcal del moment es
plantejaven si la música era l’oferta que s’havia de donar i es va veure
clarament que s’havia de donar un producte autòcton amb la informació de la
població com a màxim element, compaginat amb la música. D’aquesta manera durant
el dia es feien unes hores de música al costat de programes de contingut.
Seguien destacant alguns programes ja mítics com el programa de sardanes,
programes culturals de tipus el Poble és viu i dissabtes i diumenges al matí es
feia un informatiu amb Agustí Carles. Després el dissabte a la tarda era molt
comú fer concursos molt elaborats. Del que se’n sent més orgullosa és el fet de
muntar els programes esportius i també la secció d’esports. Era l’assignatura
pendent per la ràdio, tot i que anteriorment ja es feien les retransmissions.
El que feia falta era un equip d’esports dedicat íntegrament a aquesta faceta
de la població iniciat per Dani Giménez
o Xavi Sánchez i a partir d’aquí s’hi va anar afegint d’altre gent.
Per
fer-nos una idea de la programació del seu període recordarem la programació de
l’estiu de 1991. La programació d’aquell estiu era una programació ambiciosa i
tenia un horari molt continuat. La ràdio obria cada dia de dilluns a diumenge a
les 9 del matí. Així de dilluns a divendres el seu horari de tancament no es
produïa fins a les 12 de la nit, els dissabtes a les 10 de la nit i el diumenge
es tancava a les 9 del vespre.
La programació de
dilluns a divendres era molt homogènia i tenia unes franges horàries molt ben
delimitades. S’obria amb un torn musical de 9-12 amb Mari Trini, Francesc
Santiago, Albert Sabater i Xavi Font que ocupaven la primera franja del matí.
Seguidament s’obria un altre torn de 12-2 amb Jordi Pérez. El seguia l’espai de
les dedicatòries que era un dels que tenia més participació portat per Cristina
Noguerol, Sara Xampeny, Jordi Pujol, Mari Trini, Josep Caimel i David Duran. De
4 a 7 de la tarda hi arribaven ja els primers programes de contingut amb
“Claxon” dilluns i divendres amb Helena Carles i Jordi Riera, “Com peix a
l’aigua” dimecres amb Miquel Pujol i Maria Serra, el “Flash Estiu” fins a les 6
amb Rosa Ma. Ruscalleda i dimarts l’horari l’ocupaven Cristina Noguerol i Sara
Xampeny.
Llavors a partir
de les 7 la programació canviava depenent del dia. Dilluns hi havia de 19-20
David Serra i de 20-22 el mític programa de la “Música del Record” amb en Pere
Sagrera. De dimarts a divendres de 19-21 hi havia diferents espais com dimarts
amb Marta Isern i Roser Rocafort, dimecres amb Ferran Tolrà, dijous el ja mític
“Recordances” amb Roser Rocafort i Mònica Diéguez i divendres hi havia un altre
programa mític “Esquitxgrama” amb Pep Megías i Mònica Ruscalleda. Després de
21-22 hi havia el programa “La revolta nocturna” amb Jordi Verdura i David
Serra i divendres un altre programa ja mític “El Cubata Rock” amb Salvador
Cantero. La programació s’acabava de completar amb els torns de nit de 22-00
amb Rosa Ma. Ruscalleda, Santi Roig, Jordi Salarichs, Glòria Moysset, Joan
Aguilera “Dassing” i Àlex Fors.
Pel que fa al cap
de setmana s’iniciava el dissabte amb el mític “La Veu de la Parròquia” amb
mossèn Joan Solà. Després el seguia un magazine anomenat “La Guingueta” fins a
les 2 del migdia amb Núria Romaguera, Carles Peña i Francesc Santiago. A les 2
s’iniciava un torn de música amb Anna Negre “Lents a les dues”, el seguia
“Fresc Musical” amb Mario Torres i David Serra fins a les 6 i de 6-8 hi havia
la música amb Jordi Riera. L’emissió de dissabte es tancava amb el programa “El
poble és viu” amb Maria Rosa Viñas. Diumenge s’iniciava la jornada amb el
clàssic programa de sardanes “Contrapunt” amb Josep Punset fins a les 12. Li
prenia el relleu Carles Valle fins a les 2 del migdia i després fins a les 4 hi
havia torns rotatius amb Núria Romaguera, Maria Rosa Viñas, Mercè Puñet i Joan
Carles Garcia. Després hi havia torns de música fins a les 9 del vespre amb Jordi
Verdura, Jordi Riera i Josep Caimel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada