És condició sine qua non que si ets un escarabat naixeràs, creixeràs, et
reproduiràs i moriràs...però si ets un ésser humà compleixes el mateix requisit
perquè en el fons la majoria d’éssers el que fan és això néixer, créixer,
reproduir-se i al final del camí es moren. Si ens deixem portar per la
simplicitat potser podem trobar una explicació a la situació actual.
Podríem començar a agafar una bona colla de frases típiques i tòpiques que
diu la gent gran a l’hora d’explicar segons quina situació. L’actual context
econòmic la podem resumir amb “S’ha estirat més el braç que la màniga”. Fruit
d’aquesta situació el gran problema que hi ha és el fet de no voler donar
crèdit o com diríem “s’ha tancat l’aixeta”.
Potser no coincidireu amb mi si us dic que la història és cíclica. Moltes
vegades he pensat que aquest concepte és correcte. Sinó com s’explica la frase
que diu que “després d’una pujada ve una baixada i aquesta encara és més forta que la pujada”. Però
considero que estem en això. L’any 1992 i sobretot al 1994 es va tocar el punt
més dur de l’anterior crisi econòmica. Es va reflotar l’economia i van arribar
els anys daurats de la construcció fins a l’any 2007 quan van sorgir les
hipoteques “escombraria” que van comportar un major endeutament per part dels
estats i de les famílies. Es va crear una bombolla immobiliària que no era
real.
Aquest endeutament ha provocat que el gran problema que hi ha avui dia
(entre d’altres) és la falta de liquiditat. Només fem que sentir que cal
retallar la despesa dels estats perquè ells mateixos són un dels principals
culpables de la situació actual. Només cal llegir alguns informes econòmics per
observar què s’ha fet en ple auge de la construcció i de quina manera s’han
malgastat els diners. El resultat? Més de 5 milions d’aturats i greus problemes
estructurals en el nostre cas. Es resoldran? No ho sé pas, potser s’arreglaran
les grans errades del sistema però i les petites?
La història és cíclica i el període en el qual estem ho és. No ens
enganyem. Sortirem d’aquesta crisi i en uns anys entrarem en un altre espiral.
L’explicació pot ser senzilla. Gràcies a la febre constructora d’aquests anys
s’ha generat una sèrie de productes que no tenien un preu real. Quan això
passa, el mateix sistema s’encarrega de tornar-nos a fer tocar de peus a terra.
Algú m’explica com és que un pis que fa 2 anys valia 200 mil euros ara tingui
un preu rebaixat a 100 mil? Està clar que aquest fet algú ho va veure però mai
va actuar contra aquest i d’altres fets que ens han portat a la situació
actual.
Una vegada la situació retorni a la normalitat ens tornarem a situar en una
època post crisi. Més controls en moltes coses i una nova situació. Però
l’essència serà la mateixa perquè quan tornem a entrar en un espiral de
deixar-nos anar el control ja no s’aplicarà. Perquè sinó com s’entén que s’hagi
permès augmentar en tanta mesura el deute dels estats, diputacions, ajuntaments
i d’altres estaments? El mateix ha passat amb les famílies, per què els bancs
donaven hipoteques que es veia de manera clara que no es podrien acabar pagant?
Als Estats els hi ha donat crèdits i ara aquests afoguen l’economia mundial.
El que us deia. La crisi neix, creix es reprodueix i acaba morint. No sé en
quina etapa estem, diria que ja hem passat la de néixer perquè tothom és
conscient que estem en període de crisi. S’ha reproduït en varis països ja que
la bactèria estava dins de molts d’aquests. Ara estem en la fase de combatre-ho
perquè la crisi s’acabi extingint. Serà avui o demà, però ben aviat haurem
sortit d’aquesta situació. El que us deia, la història és cíclica i l’escarabat
acabarà morint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada