És condició sine qua non que si
fós polític em dec al poble per servir-lo. Però realment els
polítics fan el que han de fer? Hi
ha una total desafecció cap als polítics en general per diferents motius.
Està clar que ells són els encarregats d'enfrontar als problemes que hi ha en
aquesta situació de crisi en nom dels votants, però a voltes dóna la sensació
que van a destemps i no saben adequar-se a les circumstàncies del moment fins
que la situació és gairebé inevitable. M'explico.
Fa poc vam tancar l'any
2011 que ha tingut una concentració política d'aquelles que marquen una època.
L'últim capítol van ser les eleccions al Congrés de Diputats i al Senat que es
van celebrar el passat mes de novembre. Segons marca la llei, la campanya electoral durarà 15 dies.
Però què passa? Abans dels 15 dies estem durant dies i dies menjant els
comentaris d'uns i d'altres, o sigui que estem en precampanya. Quan entrem
pròpiament en la campanya comencen a saltar propostes d'uns i d'altres i el resultat ha de ser que tot allò que es
diu s'acabarà fent.
Vaig seguir les passades eleccions amb més o menys motivació. Sempre és un bon exercici democràtic saber el
que proposen uns i d'altres. Però em vaig quedar amb la
proposta que feia un partit. Aquest va dir que no pujaria els impostos quan arribés a la
Moncloa. Sabeu què ha passat no? Us refresco la memòria? La primera mesura del
nou govern espanyol ha estat pujar
el IRPF fins a límits que passen la realitat en la qual vivim
deixant-lo al nivell de país ric. D'això se'n diu fer política? Dir una cosa i
acabar fent una altra totalment al contrari de tot allò que havies estat
pregonant per activa i per passiva? Diria
que això és demagògia política.
Voleu un altre exemple? S'ha dit per activa i per passiva des del govern
central que no es pensa
pujar l'IVA. No es pujarà fins que a ells els hi vagi bé.
Perquè suposo que sabeu que l'IVA, tard o d'hora acabarà pujant. Ara els grans
partits polítics estan concentrats amb les
eleccions d'Andalusia que es faran el proper mes de març. Un
cop els resultats electorals vagin al costat d'uns o d'altres serà el moment
ideal per dir que per
exigències de la Unió Europea cal apujar l'IVA. Per què no s'ha
fet abans?Tindrem pujada del IRPF i de l'IVA. Sort que no s'havien d'apujar els
impostos...
Per tant, tenim que els partits prometen unes coses i no les acaben
complint. Però si la situació és tan greu com ens diuen perquè no tots els
partits polítics van en la mateixa direcció? Per què no es fa un pacte d'estat per sortir del moment
econòmic que vivim? És impensable que totes les forces
polítiques arribin a acords de país per salvar els mobles per molt crítica que
sigui la situació. O sigui, que potser la cosa no està tan malament com diuen o
només prevalen els interessos dels partits per sobre dels ciutadans.
Anem per més exemples. Aquests dies s'estan proposant els pressupostos de la Generalitat.
Escoltes a una banda i a una altra que si això que si allò. Algunes forces
polítiques volen presentar una esmena a la totalitat per mostrar el seu total
rebuig a les previsions del govern català. Em pregunto, si tan malament veuen
aquests pressupostos, per què no presenten
una altra proposta econòmica alternativa? O senzillament es
presenten esmenes per vici?
Ha arribat un punt en el qual quan veus segons quines accions per part dels
partits polítics ja no saps cap a on mirar. Per exemple, es veu en molts
organismes que per molt
bona que sigui una proposta proposada pel partit que governa, hi haurà
l'oposició que hi votarà en contra o potser s'abstindrà. Cal no
votar les bones propostes? Diria que no cal tanta demagògia en la política i
potser més demostrar que el polític vol el bé de la institució que defensa
sense tenir en compte el seu partit, però malauradament s'anteposen els interessos de partit al
dels ciutadans que l'han votat.
Aquests no són exemples que es poden aplicar a tot arreu però si que s'han
vist en els últims mesos. No sé on anirà a parar tot plegat. El que es veu
clarament és la desafecció
de la gent. Calen renovar
els llenguatges polítics i fer una política molt més propera.
Cal recordar l'essència del polític
que no és res més que defensar
els interessos de l'Estat entès com qualsevol institució en la
qual hi han accedit pels vots dels ciutadans i deixar de banda la demagògia
política o els interessos de partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada