Publicat a www.intocabledigital.cat el 3 de gener de 2012
És condició sine qua non que si l’empresa on treballes no va bé, miris de
buscar solucions conjuntament amb qui sigui perquè la situació s’arregli. Si es
produeix una situació excepcional cal ser comprensiu i mirar de tolerar segons
quines iniciatives. Però, hi ha un segment de la població que això no ho té ben
interioritzat i a la mínima que pot es queixa. Estic parlant dels funcionaris,
no de tots però si d’un petit percentatge.
Últimament els funcionaris estan de moda perquè estan aixecant la veu de
manera constant. No dic pas que no ho hagin de fer, sinó que cal ser una mica
conscient de la situació que té l’empresa per qui treballen (la Generalitat) i
mirar de posar el seu granet de sorra perquè tot vagi endavant. La situació és
dura per tothom però segons quines reivindicacions a vegades no s’adeqüen a la
realitat que vivim, tot i que la Generalitat segueix tenint un greu problema de
comunicació.
Actualment sóc un assalariat i
treballo a l’empresa privada. No sé vosaltres, però si em ve el propietari de
l’empresa i em diu que les coses no van tal i com han d’anar per circumstàncies
X que són externes a ell, el que faré és adequar-me als nous temps i acceptar
alguna de les mesures que ell vulgui fer. Per exemple, si per Nadal em paga el
80% de la paga i em diu que al gener cobraré la resta acceptaré la seva
iniciativa.
Aquesta mesura i la meva reacció trobo que és la més normal del món tot i
que no tingui una feina de per vida i el dia menys pensat si a ell li ve de
gust em pot acomiadar, perquè en breu flexibilitzaran un xic més el mercat
laboral. En canvi, si ets funcionari i el teu cap et paga només el 80% de la
paga, agafaràs i aixecaràs la veu com si el món s’acabés. Faràs que la
Generalitat demani un crèdit i no t’esperaràs uns dies per rebre aquest 20%
restant. A més, m’haig de sentir a dir que el fet de no cobrar ara aquest 20%,
podria afectar al treball dels funcionaris.
Anem a parlar ara dels autònoms. Aquests són els principals damnificats per
la crisi. A part de no tenir quins certs privilegis com no cobrar la paga extra
de nadal, es troben amb l’aixeta del crèdit tancada dels bancs. A això, cal
afegir que molts no cobren el que han de cobrar de segons quin ens (per exemple
la Generalitat) i si ho fan, ho reben amb molt de retard. Heu sentit algun grup
d’autònoms queixar-se perquè no cobren quan pertoca. Ja no parlem del 20%, sinó
que parlem de feines per la qual han
avançat uns diners i no cobren.
Aquesta situació ha portat a molts autònoms a viure en una situació límit.
La Generalitat no ha demanat pas cap préstec extra per pagar aquests diners i
el que ha fet és renegociar quan ho ha de pagar i buscar una solució que sigui
òptima per tothom, tot i que l’autònom ha de malviure però si fa falta es
sacrifica. Els funcionaris no es poden sacrificar pel 20% de la paga extra?
Diria que si...
Trobo que estem en una situació excepcional en l’economia. No dic pas que
sigui correcte no pagar els diners que a un li pertoquen el dia que està
designat. Però el que si trobo que els autònoms o bé els assalariats farien
sacrificis per salvar la seva empresa i anar uns dies un xic més malament, per
què els funcionaris no són capaços de fer el mateix? És que el fet que tinguin
una feina de per vida, els hi confereix l’honor de tenir privilegis que la
resta de treballadors no poden tenir i no s’han de sacrificar quan pertoca?
De tot plegat en trec una conclusió que no m’agrada. És una minoria dels
funcionaris que el fet de cobrar amb demora el 20% digui que afectarà al seu
treball, però també veig que la Generalitat no ha comunicat la situació de la
paga extra als funcionaris com es mereixen. No trobo bé que la situació es
conegui a través dels mitjans de comunicació, perquè tots sabem que estem en
plena era tecnològica i sempre hi ha els correus electrònics que es poden
enviar als centres corresponents per explicar la situació de la paga extra. Tot
i això, el que està clar és que la Generalitat ja deu uns diners més i al 6%
d’interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada